Introducció

Imagina que el teu cervell és com un múscul que, en comptes d'aixecar peses, es dedica a fer-se preguntes gegants. Això és, bàsicament, la filosofia.

La paraula "filosofia" vol dir "amor per la saviesa". Ser filòsof no és saber-ho tot, sinó ser com un detectiu molt curiós que mai es cansa de preguntar-se el "per què" de les coses.

Mentre que un científic es pregunta "Com funciona el cor?", un filòsof es pregunta "Què significa estar viu?" o bé "Què és l'amor?". Són preguntes que no tenen una sola resposta correcta en un llibre, sinó que necessiten que pensis molt per tu mateix.

Aquest post pretén mostrar com els grans corrents filosòfics continuen sent útils perquè responen a problemes que encara tenim.

Què vol dir que la filosofia "serveixi"?

Si per servir entenem produir objectes, optimitzar processos o generar beneficis immediats, la filosofia no serveix de gaire. Però si servir vol dir entendre millor el que ens passa, decidir amb més criteri i viure amb menys confusió, la filosofia esdevé una eina poderosa.

La filosofia no resol problemes tècnics. Ajuda a no viure atrapats en problemes mal plantejats.

Per a què serveix avui dia la filosofia?

Encara que sembli una cosa d'avis amb barba de l'antiga Grècia, la filosofia és molt útil avui per a tres coses:

• Aprendre a pensar millor
• Decidir què és correcte
• Entendre'ns als altres

En resum: La filosofia serveix per a no viure amb el "pilot automàtic" encès.

Els grans filòsofs explicats a la meva neta

1. Sòcrates: El "toca-nasos" d'Atenes

Sòcrates no va escriure cap llibre. Ell anava pel carrer parant la gent i fent-los preguntes fins que s'adonaven que no sabien tant com creien.

• La seva teoria: La Ironia. Deia que "només sé que no sé res".

• L'exemple: Si algú deia "Jo sóc molt valent", ell preguntava: "Què és la valentia?". Si la persona responia "No tenir por", ell deia: "I un soldat que té por però es queda a defensar els amics, no és valent?". Al final, feia que la gent pensés millor.

2. Plató: El món de les idees

Plató era alumne de Sòcrates. Ell pensava que aquest món on vivim és com una còpia borrosa d'un món perfecte.

• La seva teoria: El Mite de la Caverna. Deia que vivim mirant ombres en una paret i pensem que són la realitat.

• L'exemple: Imagina que dibuixes un cercle. Mai serà un cercle perfecte (sempre tindrà una miqueta de tremolor). Plató deia que el "Cercle Perfecte" només existeix en el món de les idees, i nosaltres només en veiem còpies.

3. Aristòtil: L'observador de la natura

Ell era l'alumne de Plató, però era molt més pràctic. En comptes de mirar al cel buscant idees perfectes, ell mirava a terra, a les plantes i als animals.

• La seva teoria: L'Ètica de la virtut. Deia que la felicitat es troba en el "terme mitjà".

• L'exemple: Si ets massa agosarat, ets un temerari (perillós). Si ets massa poruc, ets un covard. El punt correcte és ser valent (estar just al mig).

4. René Descartes: El dubte total

Molt de temps després va arribar Descartes. Aquest francès que volia estar segur de tot al 100%. Va decidir dubtar de tot: del que veia, del que sentia i fins i tot de si estava somiant.

• La seva teoria: "Penso, aleshores existeixo".

• L'exemple: Pots dubtar si la teva PlayStation és real o un somni, però no pots dubtar que estàs pensant. I si estàs pensant, és perquè tu ets real!

Descartes, autor de la famosa frase "Cogito, ergo sum"

5. Immanuel Kant: Les ulleres de colors

Kant es va preguntar com coneixem el món. Va dir que el nostre cervell no és una galleda buida on entra la informació, sinó que nosaltres l'ordenem.

• La seva teoria: L'Imperatiu Categòric (una regla d'or per ser bona persona).

• L'exemple: Abans de fer una entremaliadura, pregunta't: "M'agradaria que tothom al món fes el mateix que faré jo ara?". Si la resposta és no, llavors no ho facis.

6. Friedrich Nietzsche: El creador de valors

Nietzsche, filòsof del bigoti gran, deia que hem de ser valents i crear les nostres pròpies regles en comptes de seguir el que diu tothom només "perquè sí".

• La seva teoria: El Superhome (que no té res a veure amb Superman, sinó amb superar-se a un mateix).

• L'exemple: No siguis com una ovella que segueix el ramat. Sigues com un nen que juga: crea, inventa i gaudeix de la vida amb les teves pròpies ganes.

Dade curiosa: Tots aquests filòsofs es portaven la contrària els uns als altres, i això és el millor de la filosofia: que sempre pots trobar una manera nova de veure el món!

Nietzsche va ser autor de moltes frases cèlebres. Per exemple: "Allò que no em mata em fa més fort"

7. Els Estoics (Zeno, Epictet i Marc Aureli)

L'estoïcisme era com un "manual d'entrenament" per a la ment. Ells deien que no podem controlar el que passa a fora (com el temps o si algú ens insulta), però sí com ens sentim per dins.

• La seva teoria: La dicotomia del control.

• L'exemple: Imagina que plou el dia que tenies una excursió. Pots enfadar-te i plorar (això no aturarà la pluja) o pots pensar: "No puc controlar el temps, així que aprofitaré per llegir o jugar a casa". Això és ser un estoic: mantenir la calma davant del que no pots canviar.

8. Epicur: El jardí de la felicitat

Mentre els estoics eren més "durs", Epicur deia que la vida està per gaudir-la, però amb cap i calma.

• La seva teoria: L'Hedonisme intel·ligent.

• L'exemple: Menjar-te una llaminadura és fantàstic. Però si te'n menges vint, et farà mal la panxa i no seràs feliç. Epicur deia que la veritable felicitat és estar amb amics, no tenir por i gaudir de les coses petites sense passar-se.

9. Sant Agustí d'Hipona: El temps i l'ànima

Ell va barrejar la filosofia amb la religió i es va fer preguntes molt estranyes sobre coses que fem servir cada dia però que no entenem del tot.

• La seva teoria: El misteri del temps.

• L'exemple: Deia: "Si ningú m'ho pregunta, sé què és el temps; però si ho vull explicar a algú, no ho sé". Ell ens va ensenyar que hi ha coses que sentim (com el passat o el futur) que només existeixen dins del nostre cap.

10. Hannah Arendt: El poder de parlar i actuar

Hannah Arendt es va fixar en com els humans vivim junts en societat.

• La seva teoria: L'Acció i el diàleg.

• L'exemple: Deia que som únics perquè podem parlar i començar coses noves. Si veus una injustícia al pati de l'escola i decideixes parlar per aturar-la, estàs fent filosofia de la de veritat: estàs canviant el món amb les teves paraules.

11. Simone de Beauvoir: Tu decideixes qui ets

Simone de Beauvoir va pensar molt sobre la llibertat i sobre com la societat ens diu de vegades com hem de ser segons si som nens o nenes.

• La seva teoria: L'Existencialisme.

• L'exemple: Deia que "no s'ha de néixer d'una manera, sinó que et fas a tu mateix". Si et diuen que "les nenes no juguen a futbol" o "els nens no ploren", ella diria: "No facis cas! Tu ets lliure de decidir qui vols ser cada dia".

Sabies que...? Molts d'aquests filòsofs es reunien en llocs anomenats "Escoles", però no eren com les d'ara amb exàmens, sinó llocs on la gent anava a passejar i a xerrar sobre la vida.

Importància històrica de les teories filòsofiques en el devenir humà

Imagina que el desenvolupament humà és com construir una casa gegant. La filosofia són els plànols i els fonaments. Mira per què és tan important per a nosaltres:

1. Ens va fer "propietaris" de la nostra ment

Els animals actuen per instint (si un gat té gana, menja). Els ordinadors actuen per programació (si prems un botó, fa una acció). Però els humans tenim la filosofia per preguntar-nos: "Per què faig el que faig?".

• La importància: Sense la filosofia, seríem com titelles moguts pels altres. Ens ajuda a créixer perquè ens ensenya a tenir idees pròpies i a decidir el nostre camí.

2. Inventà la ciència i la tecnologia

Encara que no ho sembli, la filosofia és la "mare" de totes les ciències. Abans que existissin els biòlegs o els astrònoms, existien els filòsofs de la natura.

• La importància: La curiositat filosòfica és el motor que ens ha portat a arribar a la Lluna o a curar malalties. Tot comença amb algú preguntant-se: "Què passaria si...?".

3. Ens ensenyà a viure junts (la democràcia)

Com decidim què és just? Per què no podem anar pel carrer traient-li l'entrepà a un altre? La filosofia ha creat conceptes com els Drets Humans o la Justícia.

• La importància: El desenvolupament de la societat depèn d'idees filosòfiques. Sense elles, guanyaria sempre el més fort o el que tingués el garrot més gran. La filosofia ens fa civilitzats.

4. Ens ajudà a gestionar les emocions

Com hem vist amb els estoics, la filosofia és una eina per al creixement personal. Ens ajuda a entendre la tristesa, la por o la felicitat.

• La importància: Una persona que pensa és una persona que pot mantenir la calma en un moment difícil. Ens ajuda a ser més forts per dins (això es diu "resiliència").

El "Superpoder" de la Humanitat

Si mirem la història, la humanitat ha crescut en tres passos gràcies a la filosofia:

1. Observar: Mirar el món amb atenció.
2. Dubtar: No creure que la primera resposta és la bona.
3. Millorar: Inventar una manera millor de fer les coses.

Reflexió: Un humà que no es fa preguntes és com un explorador que camina amb els ulls tapats. La filosofia és la llanterna que ens ajuda a veure on trepitgem.

Les grans frases que ens han deixat algun filòsofs

• "Només sé que no sé res." — Sòcrates
• "La vida no examinada no val la pena de ser viscuda." — Sòcrates
• "Penso, doncs existeixo." — René Descartes
• "L'home és la mesura de totes les coses." — Protàgores
• "El veritable coneixement és saber l'abast de la pròpia ignorància." — Confuci
• "La felicitat depèn de nosaltres mateixos." — Aristòtil
• "No són les coses les que ens turmenten, sinó el que pensem sobre les coses." — Epictet
• "El que importa no és el que et passa, sinó com hi reacciones." — Epictet
• "Mentre visquem, mentre siguem aquí, cal aprendre a viure." — Sèneca
• "La llibertat és la consciència de la necessitat." — Baruch Spinoza
• "L'home neix lliure, i pertot arreu es troba encadenat." — Jean-Jacques Rousseau
• "Atreveix-te a saber." — Immanuel Kant
• "Déu ha mort." — Friedrich Nietzsche
• "L'infern són els altres." — Jean-Paul Sartre
• "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món." — Ludwig Wittgenstein

Tornem a la pregunta inicial

La filosofia no evita els problemes, però ajuda a no viure'ls a cegues. No ofereix receptes ràpides, però dona eines per pensar amb més lucidesa. No garanteix la felicitat, però pot reduir molt el patiment inútil.

Els sabers útils són els que ens capaciten per produir una mercaderia, i els valiosos són aquells que formen la persona.

Veure també el post sobre l’estoïcisme com a filosofia de vida

Referències

• Introducción a la filosofía
• 50 recursos para la asignatura de Filosofía en Bachillerato

Bibliografia

• Los Simpson y la filosofía
• 101 experiencias de filosofía cotidiana: 52 (BB)
• FILOSOFÍA PARA NO FILÓSOFOS
• La filosofia explicada a mi hija

LLibre recopilatori de la història de la filosofia amb multitud de gràfics

Vídeos

• La filosofía explicada a todo el mundo. Roger-Pol Droit, filósofo y escritor
• Filosofía para la vida moderna. Victoria Camps, filósofa
• “¿Qué haría Sócrates hoy con un móvil?”. Eduardo Infante, profesor de Filosofía
• Conceptos Filosóficos del Nivel 1 al 100 para Dormir Plácidamente
• Filosofía para cuestionar el mundo que nos rodea. José Carlos Ruiz, filósofo y profesor

Audios

• Per a què serveix la filosofia
• Para qué sirve la filosofía
• Per què estudiar Filosofia avui?