Introducció

Quan ens posem malalts, sovint sentim frases com "has agafat un virus" o "és una infecció bacteriana". Però... quina diferència hi ha realment entre un virus i un bacteri? Són el mateix? Es poden matar amb antibiòtics? Estan vius?

La principal confusió ve del fet que ambdós són microorganismes que poden causar malalties, però aquí s'acaben gairebé totes les similituds.

Els bacteris són organismes vius microscòpics que poden reproduir-se sols. Els virus, en canvi, no són organismes vius i necessiten envair una cèl·lula per multiplicar-se.

Entendre aquesta diferència és important perquè condiciona els tractaments mèdics, les vacunes i fins i tot les mesures d'higiene que utilitzem cada dia.

Què és un bacteri?

Els bacteris són organismes unicel·lulars molt petits. Formen part de la vida a la Terra des de fa milers de milions d'anys i es troben pràcticament a tot arreu: a l'aigua, al sòl, als aliments i també dins del nostre cos.

Molts bacteris són beneficiosos. Per exemple:

• Els bacteris intestinals, la microbiota, ajuden a fer la digestió.
• Alguns bacteris s'utilitzen per fabricar iogurts i formatges.
• Altres participen en processos naturals com la descomposició de matèria orgànica.

Només una petita part dels bacteris són patògens, és a dir, causen malalties.

Algunes infeccions bacterianes conegudes són:

• La tuberculosi
• La salmonel·losi
• Algunes pneumònies
• Les infeccions urinàries

Els bacteris es poden combatre amb antibiòtics, tot i que el mal ús d'aquests medicaments està provocant un problema creixent de resistència bacteriana.

Què és un virus?

Els virus són molt més petits que els bacteris. No estan formats per cèl·lules i no poden reproduir-se per si sols.

Un virus funciona gairebé com un "paràsit microscòpic": entra dins d'una cèl·lula i utilitza la seva maquinària per fabricar còpies de si mateix.

Això fa que hi hagi debat sobre si els virus es poden considerar éssers vius o no.

Algunes malalties causades per virus són:

• La grip
• La COVID-19
• El xarampió
• La varicel·la
• La sida (VIH)

Els antibiòtics no funcionen contra els virus. Per això, malalties víriques com la grip no es tracten amb antibiòtics normals.

Per combatre els virus s'utilitzen vacunes o, en alguns casos, medicaments antivirals.

Per què els virus tenen formes tan diferents?

Les formes dels virus no són aleatòries. Cada estructura és el resultat de milions d’anys d’evolució i està relacionada amb la manera com el virus protegeix el seu material genètic, es desplaça o infecta les cèl·lules. Els coronavirus, per exemple, tenen espícules a la superfície que recorden una corona i que els serveixen per enganxar-se a les cèl·lules.
Altres virus tenen formes allargades o filamentoses, com el virus de l’Ebola, que poden facilitar la seva flexibilitat i propagació. També existeixen virus amb formes geomètriques molt regulars, com els adenovirus, o estructures complexes com els bacteriòfags, especialitzats a infectar bacteris. En biologia, la forma gairebé sempre està relacionada amb la funció, i els virus no en són una excepció.

Hi ha virus beneficiosos?

Tot i que sovint associem els virus amb malalties, no tots són perjudicials. Alguns virus poden tenir efectes beneficiosos o útils per als ecosistemes i fins i tot per a la medicina. Per exemple, existeixen els bacteriòfags, uns virus especialitzats que infecten bacteris. Actualment s'estudien com una possible alternativa als antibiòtics per combatre bacteris resistents.

També hi ha virus que ajuden a regular poblacions de microorganismes als oceans i contribueixen als equilibris naturals del planeta. Alguns investigadors fins i tot utilitzen virus modificats genèticament per transportar tractaments contra certes malalties, com alguns tipus de càncer o trastorns genètics. Això demostra que el món dels virus és molt més complex del que sembla i que no tots són necessàriament enemics de la salut o de la vida.

Què són els antivirals?

Els antivirals són medicaments dissenyats per dificultar la reproducció dels virus dins del cos. A diferència dels antibiòtics, que actuen contra bacteris, els antivirals interfereixen en diferents fases del cicle de vida dels virus, impedint que entrin a les cèl·lules o que fabriquin noves còpies de si mateixos. Alguns exemples coneguts són els tractaments contra la grip, l'hepatitis o el VIH. Tot i això, desenvolupar antivirals eficaços és més complicat que crear antibiòtics, perquè els virus utilitzen la maquinària de les nostres pròpies cèl·lules per reproduir-se.

Diferències principals

Per què els antibiòtics no serveixen contra els virus?

Els antibiòtics actuen atacant estructures pròpies dels bacteris, com la paret cel·lular o alguns processos interns.

Els virus no tenen aquestes estructures. Per això, prendre antibiòtics quan tenim una malaltia vírica no serveix de res i, a més, pot afavorir l'aparició de bacteris resistents.

Aquest és un dels grans problemes de salut pública actuals.

Moltes vegades el millor tractament per una infecció vírica és simplement descansar, hidratar-se i esperar que el sistema immunitari faci la seva feina.

Quina diferència hi ha en la mida entre un virus i un bacteri?

Els virus són molt més petits que els bacteris. Un bacteri acostuma a tenir una mida d'entre 1 i 5 micròmetres, mentre que molts virus només mesuren entre 20 i 300 nanòmetres. Això significa que alguns virus poden ser desenes o fins i tot centenars de vegades més petits que un bacteri típic.

Si un bacteri fos de la mida d'una persona, un virus seria com una pilota de tenis. Els bacteris es poden veure amb un microscopi òptic convencional, mentre que per veure un virus necessites un microscopi electrònic d'alta potència.

Les grans pandèmies de la humanitat

Al llarg de la història, virus i bacteris han provocat algunes de les crisis més devastadores que ha viscut la humanitat. Moltes pandèmies van aparèixer molt abans que existissin els microscopis o es conegués l'origen de les malalties, fet que va dificultar enormement la seva contenció. La manca d'higiene, els desplaçaments humans i el comerç entre continents van afavorir l'expansió d'aquests patògens. Algunes epidèmies van arribar a eliminar una part important de la població mundial de la seva època.

La història de les pandèmies també és la història dels avenços mèdics: vacunes, antibiòtics, higiene pública i microbiologia han salvat centenars de milions de vides.

No us perdeu l'article sobre les grans pandèmies d'aquest mateix blog

Recursos i enllaços

Referències

• Organització Mundial de la Salut (OMS): Resistència als antibiòtics - Informació sobre l'ús responsable de medicaments.
• National Human Genome Research Institute: Què és un virus? - Explicació sobre l'estructura genètica.
• Fotos reales del coronavirus bajo el microscopio
• Les pandèmies a la història de la humanitat

Vídeos

• Com funcionen els virus? — Kurzgesagt
• Els bacteris explicats de manera visual
• Virus vs. bacteris en català - Quines són les seves diferències?
• Petita història de les pandèmies
• Els microorganismes - Recull - Els virus, els bacteris i els fongs - Explicació per a nens en català
• text_visible_del_link

Podcasts:

• ¿Cuál es la diferencia entre virus y bacterias?
• Virus contra bacterias: la batalla en la era de la resistencia antibiótica con Pilar Domingo-Calap
• Somos virus y bacterias