Isaac Asimov va imaginar a la saga de la Fundació un immens Imperi Galàctic i una ciència fictícia, la psicohistòria, capaç de predir el comportament de grans poblacions.

Introducció

Isaac Asimov va ser un dels escriptors més prolífics del segle XX. És conegut sobretot per les seves històries de robots i per la sèrie de la Fundació, però reduir-lo a la ciència-ficció seria quedar-se molt curt.

Era doctor en química, professor de bioquímica i un extraordinari divulgador científic. Va escriure centenars de llibres sobre ciència, història, literatura, religió i molts altres temes.

Asimov no només imaginava el futur: tenia formació científica per entendre bona part de la ciència que hi havia al darrere.

De Rússia a Brooklyn

Isaac Asimov va néixer el 2 de gener de 1920 a Petrovitxi, una petita localitat que aleshores formava part de la Rússia soviètica.

Quan tenia aproximadament tres anys, la seva família va emigrar als Estats Units i es va instal·lar a Brooklyn, Nova York.

Els seus pares van regentar diverses botigues de llaminadures i premsa. Aquest detall, aparentment poc important, acabaria tenint conseqüències decisives en la seva vida.

A les botigues hi arribaven les populars revistes pulp, publicacions barates impreses en paper de baixa qualitat que contenien relats d'aventures, misteri i ciència-ficció.

El jove Asimov les llegia amb avidesa.

Ben aviat va començar a escriure les seves pròpies històries. El 1939, amb només dinou anys, va publicar el seu primer relat, Marooned off Vesta, a la revista Amazing Stories.

Un escriptor amb formació científica

Asimov no era simplement un escriptor aficionat a la ciència.

Era científic de formació.

Va estudiar química a la Universitat de Columbia de Nova York, on es va graduar el 1939. Posteriorment va obtenir un màster en química el 1941.

La Segona Guerra Mundial va interrompre temporalment la seva carrera acadèmica. Durant una part del conflicte va treballar com a químic a la Naval Air Experimental Station de Filadèlfia.

Després de la guerra va reprendre els estudis i el 1948 va obtenir el doctorat en química a la Universitat de Columbia.

L'any següent es va incorporar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston, dins del Departament de Bioquímica.

La ciència no era simplement el decorat de les seves novel·les. Formava part de la seva formació i de la seva manera d'entendre el món.

De científic a escriptor professional

Asimov ja publicava relats mentre estudiava i treballava com a científic.

A mesura que augmentava la seva producció literària, també ho feien els ingressos procedents dels llibres i articles.

Finalment, el 1958 va deixar les seves tasques docents habituals per dedicar la major part del temps a escriure, encara que va continuar vinculat acadèmicament a la Universitat de Boston.

I aquí comença una de les característiques més sorprenents del personatge: la seva extraordinària capacitat de producció.

Les xifres varien segons la manera de comptar recopilacions, edicions i llibres compartits, però se li atribueixen més de 400 llibres i, en alguns recomptes, més de 500.

La Boston University el considera el membre més prolífic que ha passat per la seva facultat.¹

Asimov podia passar d'escriure una història sobre un imperi galàctic a preparar un llibre de divulgació sobre química, astronomia, matemàtiques o història.

Molt més que ciència-ficció

Quan pensem en Isaac Asimov és fàcil pensar immediatament en robots i naus espacials.

Però una gran part de la seva obra és de no-ficció.

Va escriure llibres sobre:

• astronomia
• física
• química
• biologia
• matemàtiques
• història
• literatura
• la Bíblia
• Shakespeare

Una de les seves grans habilitats era explicar conceptes complicats amb un llenguatge accessible.

Asimov va tenir dues grans carreres literàries alhora: la d'escriptor de ciència-ficció i la de divulgador científic.

Aquesta faceta explica en bona part l'enorme quantitat d'obres que va publicar.

No totes eren novel·les extenses. També escrivia assajos, recopilacions, llibres de divulgació i articles per a revistes.

Els robots d'Asimov i les Tres Lleis de la Robòtica

A la ciència-ficció anterior a Asimov, les màquines intel·ligents es representaven gairebé sempre com una amenaça per als seus creadors. L'autor va voler trencar amb aquesta visió i imaginar robots dissenyats, des del mateix origen, per no perjudicar els éssers humans. Per fer-ho, va concebre les Tres Lleis de la Robòtica:

Una escena que evoca els dilemes clàssics de la robòtica d’Asimov: màquines aparentment obedients i controlades, però capaces de plantejar preguntes sobre l’autonomia, les ordres i la relació amb els humans.

Del dilema moral al puzle lògic

Més que un intent de normativa tècnica, les Tres Lleis van funcionar per a Asimov com un extraordinari recurs literari. Gran part dels seus relats de robots —molts dels quals recollits el 1950 a Jo, Robot— no tracten de màquines que es rebel·len, sinó de les dificultats d'interpretar unes regles aparentment senzilles:

• Què significa exactament "fer mal" a algú?
• Què passa si per salvar una persona se'n posa una altra en perill?
• Pot un robot desobeir una ordre directa si preveu conseqüències perjudicials?

D'aquesta manera, les seves històries es converteixen en veritables problemes de lògica i conflictes morals, on els protagonistes han d'esbrinar quina combinació de les lleis provoca que la màquina actui de manera estranya.

La Llei Zero

Més endavant, Asimov va elevar la complexitat del seu univers introduint una norma situada per damunt de totes les altres: la Llei Zero de la Robòtica:

Això va canviar l'escala del debat: el focus ja no era protegir un individu concret, sinó la humanitat en el seu conjunt, plantejant el difícil dilema de si és acceptable perjudicar una persona si això beneficia milions de persones.

Cal recordar que les Tres Lleis no són normes reals utilitzades en la robòtica o la intel·ligència artificial actuals. Són una creació literària, tot i que han exercit una influència immensa en com la cultura popular imagina la convivència entre humans i màquines.

La Fundació

L'altra gran creació d'Asimov és la sèrie de la Fundació.

La història se situa desenes de milers d'anys en el futur. La humanitat s'ha expandit per tota la galàxia i milions de planetes formen part d'un immens Imperi Galàctic.

Però aquest imperi està a punt d'ensorrar-se.

Un matemàtic anomenat Hari Seldon ha desenvolupat una nova ciència, la psicohistòria, que permet predir matemàticament el comportament de poblacions enormes.

Els seus càlculs indiquen que la caiguda de l'Imperi és inevitable i que després vindran uns 30.000 anys de caos. Seldon no pot evitar la caiguda. Però pot intentar reduir enormement el període de barbàrie.

Per fer-ho crea la Fundació.

Un individu és imprevisible. Milers de milions d'individus, en canvi, podrien arribar a mostrar comportaments estadísticament previsibles.

Aquesta idea és el motor de bona part de la saga.

La trilogia original està formada per:

• Foundation (1951)
• Foundation and Empire (1952)
• Second Foundation (1953)

Anys després, Asimov va tornar a aquell univers amb noves novel·les.

Dos universos que acabaren convertint-se en un

Inicialment, les històries de robots i les de la Fundació semblaven pertànyer a universos diferents.

Però dècades després Asimov va començar a connectar-les.

Les novel·les sobre els robots, l'expansió dels humans per l'espai, la formació de l'Imperi Galàctic i, finalment, la Fundació podien interpretar-se com diferents etapes d'una mateixa i enorme història del futur.

Aquesta connexió no havia estat planificada des del principi. Asimov va anar unint les diferents sèries molts anys després d'haver començat a escriure-les.

Això va crear un univers narratiu que cobreix milers d'anys d'història humana.

Algunes de les seves obres més conegudes

Intentar fer una llista completa de les obres d'Asimov seria poc pràctic. La seva bibliografia és enorme.

Però alguns llibres són especialment representatius.

Robots

• Jo, robot (1950): Un recull de relats interconnectats que introdueixen les famoses Tres Lleis de la Robòtica i exploren la moralitat i evolució dels robots a través de la visió de la robopsicòloga Susan Calvin.
• Les voltes d'acer (1954): Novel·la policíaca de ciència-ficció on el detectiu humà Elijah Baley i el robot humanoide R. Daneel Olivaw s'alien per investigar un assassinat en una Terra superpoblada i subterrània.
• El sol nu (1957): La parella de detectius s'enfronta a un nou cas, aquesta vegada a Solària, un planeta on els humans viuen completament aïllats els uns dels altres i servits per exèrcits de robots.
• Els robots de l'aurora (1983): Baley i Olivaw viatgen a Aurora, el planeta espacial més poderós, per investigar el "roboticidi" del robot humanoide més avançat mai creat.
• Robots i Imperi (1985): Ambientada segles després de l'era de Baley, explora l'expansió de la humanitat per la galàxia i el desenvolupament de la decisiva Llei Zero de la robòtica per part de R. Daneel Olivaw.

Fundació

• Fundació (1951): Davant l'inevitable col·lapse de l'Imperi Galàctic, el matemàtic Hari Seldon crea la psicohistòria per predir el futur i estableix una Fundació per preservar el coneixement i escurçar l'era de barbàrie.
• Fundació i Imperi (1952): La Fundació ha de sobreviure a l'atac de les restes del vell Imperi, però s'enfronta a una amenaça que les matemàtiques no podien predir: un mutant conqueridor anomenat "el Mul".
• Segona Fundació (1953): Després de la victòria del Mul, comença una recerca desesperada per localitzar i destruir (o protegir) la mítica Segona Fundació, formada per mentalistes que treballen a l'ombra per salvar el Pla Seldon.
• Els límits de la Fundació (1982): Segles més tard, la Fundació sembla triomfar, però el polític Golan Trevize intueix que estan sent manipulats i emprèn un viatge per trobar respostes al misteriós planeta Gaia.
• Fundació i Terra (1986): Trevize reprèn el seu viatge, aquesta vegada buscant el planeta oblidat d'on prové la humanitat, la Terra, per entendre les decisions que han marcat el futur de tota la galàxia.
• Preludi a la Fundació (1988): Una preqüela que narra la joventut de Hari Seldon i les seves peripècies a Tràntor, la capital imperial, mentre desenvolupa les equacions de la psicohistòria.
• Cap a la Fundació (1993): La continuació de la vida de Seldon, detallant els seus èxits, pèrdues personals i l'establiment final de les dues Fundacions mentre l'Imperi s'esfondra.

Altres novel·les

• Un còdol al cel (1950): Un home del segle XX viatja accidentalment milers d'anys cap al futur fins arribar a una Terra radioactiva i marginada per la resta del poderós Imperi Galàctic.
• La fi de l'eternitat (1955): Una organització fora del temps, l'Eternitat, altera constantment la història per evitar grans catàstrofes humanes, fins que un dels seus tècnics s'enamora i posa tot el sistema en perill.
• Els propis déus (1972): Una obra mestra que explora l'intercanvi d'energia amb un univers paral·lel on les lleis de la física són diferents, incloent-hi una fascinant descripció d'una raça alienígena amb tres sexes.
• Nèmesi (1989): Al segle XXIII, una colònia espacial se separa de la Terra per orbitar l'estrella Nèmesi, recentment descoberta i que es dirigeix perillosament cap al nostre Sistema Solar.

Divulgació

Entre les seves obres de divulgació destaquen:

• Guía de la ciencia para el hombre inteligente (1960): Una extensa i molt accessible visió panoràmica de la història i l'estat de les ciències físiques i biològiques.
• Guía de la Biblia: Una profunda anàlisi històrica, geogràfica i secular dels esdeveniments, personatges i llocs narrats a l'Antic i al Nou Testament.
• Guía de Shakespeare: Una explicació detallada de gairebé totes les obres teatrals de William Shakespeare, situant-les en el seu context històric i mitològic per fer-les més comprensibles al lector modern.
• nombrosos llibres dedicats a l'astronomia, la física, la química, la biologia i les matemàtiques.

Com podia escriure tant?

La productivitat d'Asimov resulta difícil d'imaginar.

La capacitat de producció d'Isaac Asimov —amb més de 500 llibres publicats o editats— es va deure a una combinació única de disciplina obsessiva, mètodes de treball poc habituals i un estil de vida dissenyat gairebé exclusivament per a l'escriptura.

1. Una rutina diària incansable

Asimov es considerava a si mateix un "addicte a la feina". S'aixecava a les 6:00 del matí, s'asseia a la màquina d'escriure cap a les 7:30 i treballava de manera continuada fins a les 22:00 de la nit, set dies a la setmana. No feia vacances ni celebrava caps de setmana; per a ell, escriure no era un esforç, sinó la seva principal font d'entreteniment.

2. La tècnica de la "cadira giratòria"

Per evitar el bloqueig de l'escriptor, Asimov treballava simultàniament en diferents projectes. En el seu despatx hi havia diverses màquines d'escriure (i posteriorment ordinadors) preparades amb treballs diferents: una novel·la de ciència-ficció, un article de divulgació, un assaig o un llibre d'història. Si s'encallava en un text, senzillament girava la cadira, es posava davant d'una altra màquina i continuava escrivint un altre tema.

3. Velocitat i absència de reescriptura

Escrivia a una velocitat de prop de 90 paraules per minut, però el seu vertader secret era la claredat mental: pràcticament no reescrivia. Mentre que la majoria d'autors fan múltiples esborranys, Asimov redactava un primer text, hi feia petites correccions a mà i la segona versió ja era la final que enviava a l'editorial. El seu estil era directe, transparent i sense ornaments innecessaris.

4. Aversió a viatjar i "claustrofília"

Tenia por de volar (només va agafar un avió dues vegades en tota la seva vida) i odiava viatjar. A més, patia de "claustrofília": li encantava estar tancat en espais petits sense finestres o amb les persianes baixades, treballant amb llum artificial. Al no fer gires promocionals llargues ni anar de viatge, disposava de milers d'hores lliures que altres autors gastaven en desplaçaments.

5. Memòria excepcional i diversitat de formats

Tenia una memòria pràcticament fotogràfica i una sòlida formació científica (era doctor en Bioquímica), la qual cosa li permetia assimilar un tema complex i explicar-lo de forma senzilla en molt poc temps. Cal tenir en compte, a més, que la seva xifra de més de 500 llibres inclou desenes d'antologies de relats que ell editava, reculls d'articles mensuals i petits llibres de divulgació, no només grans novel·les.

Aquesta forma de treballar explica que durant dècades pogués publicar diversos llibres cada any.

Per Asimov, escriure era gairebé una activitat industrial: acabava un text i començava immediatament el següent.

El 1967, quan Asimov havia publicat el seu llibre número 80, la Boston University el va fotografiar davant d'una taula coberta amb aquells vuitanta volums.

Encara li quedaven més de dues dècades d'escriptura.

L'autobiografia: Yo, Asimov. Memorias

Yo, Asimov. Memorias (1994)* (títol original: I, Asimov: A Memoir) és la tercera i darrera autobiografia d'Isaac Asimov, escrita durant els últims anys de la seva vida i publicada postumament el 1994. Guardonada amb el premi Hugo al millor llibre de no-ficció el 1995, s'ha convertit en el seu testament personal i intel·lectual més profund.

Estructura i estil A diferència de les seves dues autobiografies anteriors (In Memory Yet Green i In Joy Still Felt), que eren molt més detallades i estrictament cronològiques, aquest volum s'organitza en 166 breus capítols temàtics. Amb un estil directe, fluid i conversacional, Asimov escriu amb la seva franquesa habitual, barrejant un humor autocrític amb un orgull indiscutible per la seva feina.

Temes principals que s'hi tracten:

• La passió obsessiva per escriure: L'autor detalla la seva rutina de treball diària, el seu procés creatiu i com l'acte de redacció no era per a ell un treball, sinó la seva major font de plaer i la seva raó d'ésser.
• L'Edat d'Or de la ciència-ficció: Ofereix una visió de primera mà del naixement i l'evolució del gènere, compartint anècdotes i reflexions sobre la seva relació amb editors com John W. Campbell i col·legues de professió com Robert A. Heinlein o Arthur C. Clarke.
• Pensament i filosofia de vida: Reafirma amb claredat les seves idees sobre el món, destacant el seu ferm humanisme secular, el seu ateisme, la seva fe en el mètode científic i la seva preocupació pel futur del planeta.
• La vellesa i la mirada cap a la mort: Escrita conscient del seu deteriorament físic, l'obra destaca per la serenitat i lucidesa amb què afronta la finalitat de la vida, fent un balanç vital sense penediments.
• Vida personal i relacions: Repassa des de la seva infantesa com a immigrant rus a Brooklyn fins al seu primer matrimoni, la relació amb els seus fills i el paper fonamental que va tenir la seva segona esposa, la metgessa i escriptora Janet Jeppson.

Significat de l'obra Més que una simple recopilació de dades biogràfiques, el llibre funciona com un retrat íntim, transparent i profundament humà que permet entendre qui era realment la persona que hi havia darrere de més de 500 obres publicades.

L'epíleg de Janet Jeppson Asimov i les estadístiques d'escriptura

A l'epíleg de Yo, Asimov, la seva esposa, la metgessa i escriptora Janet Jeppson Asimov, fa un balanç emotiu dels darrers dies de l'autor i aporta unes dades estadístiques impressionants sobre la seva increïble producció intel·lectual:

• El comptador de llibres: En el moment de la seva mort, el 6 d'abril de 1992, Isaac Asimov havia escrit o editat exactament 469 llibres. Aquesta xifra va acabar superant els 500 volums en els anys posteriors gràcies a les obres pòstumes i reculls que la mateixa Janet va revisar i preparar per a la seva publicació.
• L'ingent volum de correspondència: Un dels detalls més sorprenents que revela Janet és que l'activitat d'Asimov no es limitava als llibres. Es calcula que va respondre personalment a més de 90.000 cartes i postals de lectors i amics al llarg de la seva vida. Tenia el costum de respondre pràcticament el mateix dia que rebia la carta, sovint redactant breus respostes directament a màquina en una postal.
• Més de 1.600 articles i relats: A banda dels llibres, va redactar una quantitat ingent de textos curts. Destaca especialment la seva mítica columna de divulgació científica a la revista The Magazine of Fantasy & Science Fiction: va escriure 399 articles consecutius, un cada mes, durant 33 anys ininterromputs, sense fallar a cap data de lliurament ni tan sols quan estava malalt.
• Ritme i volum diari: En les seves èpoques de màxima activitat, Asimov mantenia una mitjana de producció d'unes 35 pàgines de manuscrit al dia (l'equivalent a uns 2,5 milions de paraules a l'any).
• Escriure fins a la fi: Janet explica que el desig d'escriure d'Asimov era tan vital que, fins i tot durant la seva darrera hospitalització al Centre Mèdic de la Universitat de Nova York, quan ja no es podia aixecar del llit, va continuar dictant-li notes, capítols i reflexions fins que les forces li ho van impedir completament.

Aquestes xifres de Janet Jeppson confirmen que Asimov no només va ser un dels autors més prolífics de la història de la literatura, sinó un fenomen científic i editorial pràcticament irrepetible.

«Durant quaranta anys, vaig vendre una obra cada deu dies de mitjana. Durant la segona vintena, vaig vendre una obra cada sis dies de mitjana. Durant quaranta anys, vaig publicar una mitjana de mil paraules al dia. Durant la segona vintena, vaig publicar una mitjana de mil set-centes paraules al dia.»
Issac Asimov

La Col·lecció Isaac Asimov a la Universitat de Boston

El lloc de referència mundial on es conserva la pràcticament totalitat de la seva obra, manuscrits i arxius personals és el Howard Gotlieb Archival Research Center de la Universitat de Boston (Estats Units).

L'any 1965, el mateix Asimov (que havia estat professor a la Facultat de Medicina d'aquesta universitat) va començar a donar formalment els seus fons a la institució. Avui dia, la Isaac Asimov Collection conté:

• Pràcticament tots els seus llibres publicats: Desenes de prestatgeries amb les primeres edicions dels seus més de 500 llibres, així com traduccions a desenes d'idiomes.
• Manuscrits originals i esborranys: Textos dactilografiats de les seves novel·les, relats i articles, molts dels quals amb correccions fetes a mà per ell mateix.
• Correspondència personal: Més de 90.000 cartes i postals intercanviades amb lectors, editors i companys escriptors com Arthur C. Clarke o Robert A. Heinlein.
• Objectes personals i diaris: Notes personals, comandes editorials i fins i tot algunes de les seves màquines d'escriure.

La mort d'Isaac Asimov

Isaac Asimov va morir a Nova York el 6 d'abril de 1992, als 72 anys.

En aquell moment ja era considerat un dels grans noms de la ciència-ficció juntament amb autors com Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein.

Però la seva influència va molt més enllà de la literatura.

Paraules i conceptes com les Tres Lleis de la Robòtica, la psicohistòria o el mateix univers de la Fundació han passat a formar part de la cultura popular.

Un escriptor que confiava en el coneixement

Hi ha un element comú que apareix contínuament en l'obra d'Asimov: la confiança en la raó, el coneixement i la ciència com a eines per comprendre els problemes.

Les seves històries no acostumen a resoldre's gràcies a la força física.

Sovint es resolen perquè algú és capaç de comprendre millor el problema.

Potser per això, dècades després de la seva mort, continuem parlant dels seus robots, de la Fundació i de les preguntes que plantejava sobre el futur.

Asimov imaginava robots i imperis galàctics, però al darrere hi havia gairebé sempre la mateixa qüestió: què passa amb els éssers humans quan el coneixement i la tecnologia transformen el món?

Referències

Bibliografia

• ASIMOV, Isaac. Jo, robot (títol original: I, Robot). Gnome Press, 1950.

  Recull de relats interconnectats que introdueixen les famoses Tres Lleis de la Robòtica i exploren les relacions morals i lògiques entre humans i màquines.

• ASIMOV, Isaac. Fundació (títol original: Foundation). Gnome Press, 1951.

  Primera part de la saga on Hari Seldon utilitza la psicohistòria per predir la caiguda de l'Imperi Galàctic i crea la Fundació per preservar el coneixement humà.

• ASIMOV, Isaac. Fundació i Imperi (títol original: Foundation and Empire). Gnome Press, 1952.

  Segon volum de la trilogia original, on la Fundació s'ha d'enfrontar a les restes de l'Imperi i a l'amenaça imprevista d'un conqueridor mutant conegut com "el Mul".

• ASIMOV, Isaac. Segona Fundació (títol original: Second Foundation). Gnome Press, 1953.

  Tancament de la trilogia inicial centrat en la cerca desesperada de la mística i secreta Segona Fundació, encarregada de protegir en l'ombra el Pla Seldon.

• ASIMOV, Isaac. La fi de l'eternitat (títol original: The End of Eternity). Doubleday, 1955.

  Novel·la sobre viatges en el temps on una organització altera constantment la història per evitar catàstrofes, fins que un dels seus membres posa en risc tot el sistema.

• ASIMOV, Isaac. Guía de la ciencia para el hombre inteligente (títol original: The Intelligent Man's Guide to Science). Basic Books, 1960.

  Extensa i accessible visió panoràmica de la història i els grans descobriments de les ciències físiques i biològiques.

• ASIMOV, Isaac. Els propis déus (títol original: The Gods Themselves). Doubleday, 1972.

  Obra guardonada amb els premis Hugo i Nebula que explora l'intercanvi d'energia amb un univers paral·lel i presenta una fascinant descripció d'una raça alienígena de tres sexes.

• Yo,Asimov.Memorias

Videos

Espanyol

• Isaac Asimov : Un mensaje para el futuro. (Documental)
• Entrevista a Isaac Asimov amb Bill Moyers, 1988 (Subtitulada en espanyol)
• Memorias : Yo, Asimov (Documento Único, Insólito Y Apasionante) Obra Biográfica
• 10 Curiosidades Sobre Isaac Asimov
• Asimov y las tres Leyes de la Robótica: ¿la clave de la Inteligencia Artificial segura?

Anglès

• Isaac Asimov's Vision Of The Future | Late Night with David Letterman
• 1965: Isaac Asimov's Three Laws of Robotics | BBC Horizon

Francès

• Isaac Asimov - L'étrange testament du père des robots (Documentaire ARTE)
• Isaac Asimov: les incroyables prédictions sur le futur (Archive INA)

Podcasts

Català

• El Búnquer: Isaac Asimov (3Cat)

  Repàs biogràfic i desenfadat a la vida, les manies i la prolífica trajectòria literària d'Asimov.

Espanyol

• "Yo, Robot" el gran libro de Issac Asimov sobre la robótica y su ...

  Resumen del libro.

• Los Retronautas 85 - Isaac Asimov. Sus inicios y los años de Astounding.

  Repaso exhaustivo de la biografia de Asimov.

Anglès

• BBC Radio - Great Lives (BBC Sounds)

  Episodi del prestigiós espai de la BBC dedicat a explorar la vida de l'autor i la seva petjada en la cultura del segle XX.

Francès

• La Science, CQFD: Isaac Asimov, l'homme de la Fondation (Radio France)

  Anàlisi divulgativa de France Culture sobre la visió científica de futur que proposava Asimov a les seves novel·les.

Audiollibre

• Yo, Asimov meorias

---

1. Boston University – Why Isaac Asimov's Novels Still Speak to Us Today ↩
2. Boston University – Isaac Asimov chronology ↩
3. Encyclopaedia Britannica – Isaac Asimov ↩
4. Columbia University ↩