Romaní tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2 2010-05-20T10:56:48Z esperant que una abella se li acosti i en sorgeixi un bon pot de mel. Movable Type Pro 5.01 IKEAca tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8998 2010-05-20T10:54:46Z 2010-05-20T10:56:48Z No sé en quin punt la curiositat simpàtica que havia sentit tota la vida per les xorrades d'ikea va passar a ser una obsessió malaltissa. En algun moment d'aquesta segona tongada de tres mesos sense feina em vaig passar set... Èlia Romaní jordi No n'hi ha per tant, oi? Això pensem tots en secret. Però tenen el seu valor: ara les persones que m'envolten m'odien una mica més. L'avorriment pot ser molt perillós, i així com una vegada em vaig pixar a sobre provant prototips de cons màgics, ara començava la meva metamorfosi per acabar esdevenint una maruja monstruosa. ]]> Símbol tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8986 2010-05-16T08:43:39Z 2010-05-16T08:52:18Z Se m'ha mort el romaní. No sé què pensar. Potser no l'he regat prou, últimament. A vegades déunostrusenyor s'hi esforça tan poc a l'hora de pensar-se les metàfores! (això sí, ja n'he plantat un de nou!)... Èlia Romaní jordi Potser no l'he regat prou, últimament. A vegades déunostrusenyor s'hi esforça tan poc a l'hora de pensar-se les metàfores! (això sí, ja n'he plantat un de nou!) romaninou.JPG]]> Un consell tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8983 2010-05-15T10:29:37Z 2010-05-15T10:34:27Z No us mengeu mai una xocolatina mentre feu caca: una acció et distreu de l'altra, les associacions d'idees són òbviament desagradables i al final no t'ho passes bé fent cap de les dues coses.... Èlia Romaní jordi ]]> UB tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8966 2010-05-06T18:53:28Z 2010-05-06T18:55:37Z Sí, sí, feliciteu-me; després d'haver pagat els 180€ de drets d'expedició més 30€ de propina per crèdits "que ja has pagat però no tens matriculats" (sa puta mare!) ja sóc oficialment llicenciada en filologia romànica, tot i que la meva... Èlia Romaní jordi Sí, sí, feliciteu-me; després d'haver pagat els 180€ de drets d'expedició més 30€ de propina per crèdits "que ja has pagat però no tens matriculats" (sa puta mare!) ja sóc oficialment llicenciada en filologia romànica, tot i que la meva família i la majoria dels meus amics encara es pensen que he fet la italiana. Bàsicament n'he après dues lliçons importants: La primera, que si no vas a classe i no et presentes als exàmens a la llarga acabes aprovant, sí, però definitivament t'hi passes molt més temps. Jo m'hi he passat sis anys i mig, dos i mig més dels que m'haguessin calgut si hi hagués dedicat el mínim esforç, i que tampoc són tants, o sigui que ja m'ha anat prou bé. Pas que n'estic d'acomplexada per ser una gossa dropa i mandrosa, ja fa molt que em sento en pau amb mi mateixa per tenir un "ritme vital" lleugerament més lent que el dels demés. La segona, que el truc que tan bé em va anar durant l'institut d'encendre el seductòmetre de professors per fer peneta i que m'aprovessin les últimes assignatures (sempre he sospitat que si vaig aprovar el Batxillerat va ser perquè com a mínim tres professors/es em van regalar un aprovat) a la universitat no funciona, l'últim mig any n'és la prova evident. Però bé, no em queixaré, ja tocava que m'espavilés. Aquest últim any tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8896 2010-04-10T08:00:00Z 2010-04-10T08:01:26Z He après grec modern per pur fetitxisme lingüístic. He canviat significantivament alguns hàbits domèstics i socials, alguns cap a millor, els altres cap a pitjor. He mirat totes les series que s'han fet en aquest món, o gairebé. M'he llicenciat.... Èlia Romaní jordi He après grec modern per pur fetitxisme lingüístic. He canviat significantivament alguns hàbits domèstics i socials, alguns cap a millor, els altres cap a pitjor. He mirat totes les series que s'han fet en aquest món, o gairebé. M'he llicenciat. He treballat. Poc. Però he tingut moltes ganes de treballar, que és el què importa. Vaig corregir un llibre (i gairebé moro en l'intent). Vaig anar a classes de pilates durant dos mesos i escaig i m'he passat un any sencer dient que el practicava amb regularitat. Per desgràcia, he hagut d'acabar-me aprenent vagament l'argument de "Crepúsculo". No donaré explicacions, no, no, no. tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8884 2010-04-04T05:05:21Z 2010-04-04T05:08:26Z Així doncs, podria allargar-me molt explicant per què vaig deixar d'escriure aquí; podria dir que vaig deixar d'estar amargada i avorrida per passar a ser una cursi, endolceïda i enamorada (i lleugerament menys avorrida) que ja no tenia res interessant... Èlia Romaní jordi puta mandra, vaja. El per què he decidit tornar és més llarg d'explicar: direm que em vaig espantar de mi mateixa, que uns quants mesos d'atur poden transformar a qualsevol noia normal en el monstre del decoupage i dels arreglitos decorativos, que la paraula maruja mai havia pres un sentit tan esgarrifós. I un bon dia em vaig adonar que aquest blog m'estava posant més calenta del que solia posar-me antigament aquesta web. Estava acollonida. En què cony m'havia convertit?]]> Un què? tag:www.gomets.cat,2010:/romani//2.8874 2010-04-02T15:50:29Z 2010-04-02T15:52:04Z - I tu Èlia no solies tenir un blog? - Un què, jo? - Un blog. No? - Doncs, potser, ara que ho dius...... Èlia Romaní jordi - I tu Èlia no solies tenir un blog? - Un què, jo? - Un blog. No? - Doncs, potser, ara que ho dius... adéu tag:www.gomets.cat,2009:/romani//2.4514 2009-01-30T12:51:06Z 2009-01-30T12:52:31Z Em deies “has de ser simpàtica” una vegada i una altra. Mai et vaig fer gaire cas. Segurament no sabré mai si m’hagués funcionat. Qui sap. ... Qui sap. Com va ser que acabessis per ser néta de la teva... Èlia Romaní jordi Em deies “has de ser simpàtica” una vegada i una altra. Mai et vaig fer gaire cas. Segurament no sabré mai si m’hagués funcionat. Qui sap. ... Qui sap. Com va ser que acabessis per ser néta de la teva pròpia néta? gamberrades tag:www.gomets.cat,2009:/romani//2.4511 2009-01-29T10:42:11Z 2009-01-29T10:42:53Z El pestell de la porta de la torna era massa temptador. T’hi havia de tancar. Vaig marxar corrents satisfeta de la meva gamberrada i mig minut més tard ja l’estava obrint un altre cop i demanant-te perdó. Ni tan sols... Èlia Romaní jordi El pestell de la porta de la torna era massa temptador. T’hi havia de tancar. Vaig marxar corrents satisfeta de la meva gamberrada i mig minut més tard ja l’estava obrint un altre cop i demanant-te perdó. Ni tan sols em vas renyar. ... Un secret: aquells espaguetis que et vaig fer, aquells que et van agradar tant i tant, portaven maria. No me’n sentiré culpable, doncs ben contentes i alegres que vam estar tota aquella tarda d’agost! rius tag:www.gomets.cat,2009:/romani//2.4510 2009-01-28T16:27:16Z 2009-01-28T16:29:24Z Tu ets com els rius més petits Que ni s’adonen quan arriben al mar Que no saben d’on ve l’aigua que porten Ni recorden els camins per on han passat.... Èlia Romaní jordi Tu ets com els rius més petits Que ni s’adonen quan arriben al mar Que no saben d’on ve l’aigua que porten Ni recorden els camins per on han passat. La dona somnàmbula tag:www.gomets.cat,2009:/romani//2.4486 2009-01-10T22:05:58Z 2009-01-10T22:07:16Z Jaume, vell i senzill, es desvivia pel seu hortet. Es passava hores i hores contemplant les seves verdures, totes elles tan maques, tan sinuoses. I molt millor això que passar les hores a casa fent sudokus, on vas a parar!... Èlia Romaní jordi Jaume, vell i senzill, es desvivia pel seu hortet. Es passava hores i hores contemplant les seves verdures, totes elles tan maques, tan sinuoses. I molt millor això que passar les hores a casa fent sudokus, on vas a parar! La nineta dels seus ulls era una carbassa, groga i rodona, que si continuava creixent d’aquella manera aviat optaria a ser l’estrella guanyadora de la fira agrònoma, i res en aquest món podria fer-lo més feliç. Res en aquest món podria fer-lo més feliç. Un matí Jaume seia tranquil al marge del seu hortet, contemplant les tomaqueres, quan va veure el seu veí, en Pep, que pujava tot atabalat, remugant. Jaume el va saludar: “I doncs, Pep? quina mala cara que portes!” “Ai, Jaume! Jo ja no sé què fer! La meva dona em vol matar!” “Matar-te l’Anna? Va home, va!” “No és que ella ho vulgui fer, que prou sé que m’estima, però sé que ho farà. Veuràs: quan m’hi vaig casar jo ja sabia que per la nit a vegades sortia del llit i es posava a caminar tota adormida, una nit fins i tot la vaig haver de perseguir fins al final del carrer! Però bé, amb els anys vaig aprendre a conviure amb el problema, i és que és tan maca, la meva Anna, tan refinada... i no era tan greu, si tancava la porta del carrer amb clau, tampoc feia gaire soroll, i només li anava a temporades. Però aquestes últimes setmanes hem perdut el control. Jo tenia les meves petites sospites; m’havia despertat un parell de matins amb un penjador al costat del cap, tres amb el cable del telèfon al voltant del coll i cinc amb el coixí a sobre la cara. Però avui ha estat la prova definitiva, quan he obert els ulls a mitja nit me l’he trobada a punt de clavar-me el ganivet de tallar pernil al mig del pit! I jo no sé què fer, me l’estimo tant, a l’Anna! és tan maca i refinada! Saps que taral•leja sonates de Haydn quan és a la dutxa? No sé què he de fer, de debò...” “T’entenc perfectament, Pep, jo vaig perdre tot el senderi que em quedava quan vaig saber que la meva Margarida recitava poemes de d’Annunzio mentre estenia la roba, com no li havia de perdonar que posés el nen a la rentadora, essent tan delicada i cultivada tota ella? El nostre problema, amic meu, és que tu i jo som uns romàntics...” “Ai, sí... ben romàntics... I, per cert, que maca que se t’està posant la carbassa, deus estar-ne orgullós!” “Gairebé em rebenta el pit de joia cada cop que la miro, tan groga i rodona com és!” ... tag:www.gomets.cat,2008:/romani//2.4440 2008-12-11T12:58:26Z 2008-12-11T13:07:40Z si fins i tot em sembla poètic el ridícul fet de que tu mullis el raspall després de posar-hi la pasta de dents i que jo ho faci abans... deu ser que estic beneita perduda per no dir poca-solta, babaua,... Èlia Romaní jordi si fins i tot em sembla poètic el ridícul fet de que tu mullis el raspall després de posar-hi la pasta de dents i que jo ho faci abans... deu ser que estic beneita perduda per no dir poca-solta, babaua, ximpleta i, déu me'n guardi, una mica cursi. i, collons, gairebé m'atreviria a dir que no em fa vergonya reconèixer-ho. Flavia tag:www.gomets.cat,2008:/romani//2.4424 2008-12-02T11:30:40Z 2008-12-02T11:31:22Z Flavia, filla del comerciant luccanès Federigo dels Alberighi, va rebre l’educació habitual de les senyoretes burgeses: se li va ensenyar a llegir, a dominar les labors manuals, a preparar plats suculents, a tocar el llaüt i també se li va... Èlia Romaní jordi Flavia, filla del comerciant luccanès Federigo dels Alberighi, va rebre l’educació habitual de les senyoretes burgeses: se li va ensenyar a llegir, a dominar les labors manuals, a preparar plats suculents, a tocar el llaüt i també se li va ensenyar la doctrina cristiana i que practiqués les virtuts marianes de la castedat, l’obediència, la laboriositat i la pietat. Flavia era prou bona fent el què li manaven, s’hagués casat amb qualsevol mentre aquest fos l’escollit pel Paterfamilias. Però Flavia albergava un secret en el seu si que ni ella mateixa coneixia. Flavia, filla del comerciant luccanès Federigo dels Alberighi, tenia l’himen complaent. I això li hagués causat grans problemes si s’hagués descobert, però per sort va morir donzella amb catorze anys acabats de fer a causa de la pesta negra que, com no, també va devastar la bonica i emmurallada ciutat de Lucca. ... tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.4402 2008-11-20T13:48:26Z 2008-11-20T13:49:18Z Quan era joveneta si en Dawson creixia me la suava, perquè jo estava enamorada d’Ironside.... Èlia Romaní jordi Ironside. ]]> ... tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.4397 2008-11-17T20:04:20Z 2008-11-17T20:05:03Z A vegades em miro al mirall i penso: Hostia puta, que no tens sang a les venes, nena! Que tot te la porta fluixa! Però a vegades, senzillament, no penso res perquè estic concentrada depilant-me les celles.... Èlia Romaní jordi A vegades em miro al mirall i penso: Hostia puta, que no tens sang a les venes, nena! Que tot te la porta fluixa! Però a vegades, senzillament, no penso res perquè estic concentrada depilant-me les celles.