7.01.2008
Croissant!
Que dius que vas fer un què?

Ai, no ho sé, en aquells temps era tan jovencella i eixelebrada!
Que dius que vas fer un què?

Ai, no ho sé, en aquells temps era tan jovencella i eixelebrada!
M’agraden les piruletes de cor.
I el pollastre rostit de Nadal.
I la casa on visc.
I la gent amb qui visc.
I llegir còmics.
I en Ray Charles.
I caminar per la gran via.
I la xocolata.
I, des de molt lluny, darrere una finestra bruta, amb molta boira, sense ulleres i estant de molt bon humor, fins i tot m’agraden la polla de Glòries i l’edifici aquell de color negre i morat de la plaça Urquinaona, aquell tan alt, ja sabeu.
També m’agraden els coixins.
I el silenci de la nit.
I el soroll del matí, a vegades no i a vegades sí.
I despertar-me sense despertador.
I dir bon dia, això també m’agrada bastant...
Amb molts menys recursos literaris i uns efectes especials molt més rudimentaris que a la 1ª part – 2ª part – 3ª part - 4a part – 5a part – 6a part arriba:

En el sisè capítol d’aquesta estrafolària sèrie la nova aliança formada per l’esquadra gumet i el monstre etrusc de cent caps, junt amb cinc esclaus sexuals que em sembla que parlaven en búlgar i llur flota de naus d’atac, transport i lucre, es van entaforar tots dins d’un sobre amb la intenció de ser enviats a Florència, concretament a casa meva.
El sobre va ser donat amb perfídia i malignitat a una persona innocent amb l’encàrrec de fer-me’l arribar ignorant que a dins hi havia un petit però aberrant exèrcit amb moltes ganes de donar-me mals de caps.