gamberrades
El pestell de la porta de la torna era massa temptador. T’hi havia de tancar. Vaig marxar corrents satisfeta de la meva gamberrada i mig minut més tard ja l’estava obrint un altre cop i demanant-te perdó. Ni tan sols em vas renyar.
...
Un secret: aquells espaguetis que et vaig fer, aquells que et van agradar tant i tant, portaven maria. No me’n sentiré culpable, doncs ben contentes i alegres que vam estar tota aquella tarda d’agost!