La Boda!
Per casa tombava un vestit blanc de seda amb farbalans (bé, de fet no era un vestit, eren dues peces), era lleig a matar, però quan jo era petita em semblava molt de princesa. Recordo que devia tenir uns sis anys el dia que li vaig preguntar a ma germana “tu creus que és el vestit de casament de la Jaci?” i ella em va dir “però què dius, tonta, si no estan casats!”.
No me la vaig creure, perquè a ella no me la creia mai, però ells em van dir que era veritat, que no, no estaven casats. I bé, era estrany però ja estava acostumada a les coses estranyes, fet i fet:
- Tothom estava batejat, nosaltres no.
- Totes les nenes tenien forats a les orelles, nosaltres no.
- Tothom vivia en una casa o un pis normals, nosaltres a la cova dels horrors (llavors encara era la cova dels horrors).
- Tothom anomenava a sons pares “papa” i “mama”, nosaltres els anomenàvem pels noms de pila.
Et caetera, et caetera...
Ja em semblava bé, doncs, que no estiguessin casats. I aviat fins i tot va passar a ser per a mi un motiu d’orgull. Tant que, fa uns mesos, quan em van dir que es casaven, no me’n sabia avenir, tot i que el component folklòric del concepte em feia bastant de riure, he de confessar.
I és que, hem de reconèixer, fa bastant gràcia veure com una parella espera 37 anys per estar segurs de “comprometre’s”, com també fa bastant gràcia que un dels motius principals del “per què ara?” siguin els 15 dies de vacances extres que donen a la feina. I justament per això, també hi sabré trobar un motiu d’orgull en aquest casament. I si abans era guai poder dir que no tenia els pares casats, ara serà guai poder dir que he pogut firmar com a testimoni de la seva boda.
Bromes a part, no es bonic que després de tants anys encara s’aguantin l’un a l’altre? A mi m’ho sembla molt, digueu-me bleda.
Però quina ha de ser l’actitud que han de prendre les filles d’uns acabats de casar? Veure com ens surten els cabells blancs com bolets de tant patir mentre ells s’estiguin parint el sant viatge de dos mesos per l’Índia, això segur. I durant la festa, diuen que la núvia no pot beure alcohol, però de les filles ningú en diu res...