20.05.2010
No sé en quin punt la curiositat simpàtica que havia sentit tota la vida per les xorrades d'ikea va passar a ser una obsessió malaltissa. En algun moment d'aquesta segona tongada de tres mesos sense feina em vaig passar set hores seguides pensant en torretes. L'endemà vaig parlar de torretes amb tothom que es va atrevir a dirigir-me la paraula, i el dia següent igual. I no vaig parar d'emprenyar a tothom amb el tema més banal del món durant dues setmanes (o potser van ser més?) fins que no les vaig tenir envernissades i penjades. Aquest n'és el resultat:
No n'hi ha per tant, oi? Això pensem tots en secret. Però tenen el seu valor: ara les persones que m'envolten m'odien una mica més.
L'avorriment pot ser molt perillós, i així com una vegada em vaig pixar a sobre provant prototips de cons màgics, ara començava la meva metamorfosi per acabar esdevenint una maruja monstruosa.
16.05.2010
Se m'ha mort el romaní. No sé què pensar.
Potser no l'he regat prou, últimament.
A vegades déunostrusenyor s'hi esforça tan poc a l'hora de pensar-se les metàfores!
(això sí, ja n'he plantat un de nou!)
15.05.2010
No us mengeu mai una xocolatina mentre feu caca: una acció et distreu de l'altra, les associacions d'idees són òbviament desagradables i al final no t'ho passes bé fent cap de les dues coses.
6.05.2010
Sí, sí, feliciteu-me; després d'haver pagat els 180€ de drets d'expedició més 30€ de propina per crèdits "que ja has pagat però no tens matriculats" (sa puta mare!) ja sóc oficialment llicenciada en filologia romànica, tot i que la meva família i la majoria dels meus amics encara es pensen que he fet la italiana. Bàsicament n'he après dues lliçons importants:
La primera, que si no vas a classe i no et presentes als exàmens a la llarga acabes aprovant, sí, però definitivament t'hi passes molt més temps. Jo m'hi he passat sis anys i mig, dos i mig més dels que m'haguessin calgut si hi hagués dedicat el mínim esforç, i que tampoc són tants, o sigui que ja m'ha anat prou bé. Pas que n'estic d'acomplexada per ser una gossa dropa i mandrosa, ja fa molt que em sento en pau amb mi mateixa per tenir un "ritme vital" lleugerament més lent que el dels demés.
La segona, que el truc que tan bé em va anar durant l'institut d'encendre el seductòmetre de professors per fer peneta i que m'aprovessin les últimes assignatures (sempre he sospitat que si vaig aprovar el Batxillerat va ser perquè com a mínim tres professors/es em van regalar un aprovat) a la universitat no funciona, l'últim mig any n'és la prova evident. Però bé, no em queixaré, ja tocava que m'espavilés.
10.04.2010
He après grec modern per pur fetitxisme lingüístic.
He canviat significantivament alguns hàbits domèstics i socials, alguns cap a millor, els altres cap a pitjor.
He mirat totes les series que s'han fet en aquest món, o gairebé.
M'he llicenciat.
He treballat. Poc. Però he tingut moltes ganes de treballar, que és el què importa.
Vaig corregir un llibre (i gairebé moro en l'intent).
Vaig anar a classes de pilates durant dos mesos i escaig i m'he passat un any sencer dient que el practicava amb regularitat.
Per desgràcia, he hagut d'acabar-me aprenent vagament l'argument de "Crepúsculo".
4.04.2010
Així doncs, podria allargar-me molt explicant per què vaig deixar d'escriure aquí; podria dir que vaig deixar d'estar amargada i avorrida per passar a ser una cursi, endolceïda i enamorada (i lleugerament menys avorrida) que ja no tenia res interessant a dir i seria veritat.
També seria veritat si digués que vaig deixar d'escriure per pura mandra. Per puta mandra, vaja.
El per què he decidit tornar és més llarg d'explicar: direm que em vaig espantar de mi mateixa, que uns quants mesos d'atur poden transformar a qualsevol noia normal en el monstre del decoupage i dels arreglitos decorativos, que la paraula maruja mai havia pres un sentit tan esgarrifós. I un bon dia em vaig adonar que aquest blog m'estava posant més calenta del que solia posar-me antigament aquesta web. Estava acollonida. En què cony m'havia convertit?
2.04.2010
- I tu Èlia no solies tenir un blog?
- Un què, jo?
- Un blog. No?
- Doncs, potser, ara que ho dius...
30.01.2009
Em deies “has de ser simpàtica” una vegada i una altra.
Mai et vaig fer gaire cas.
Segurament no sabré mai si m’hagués funcionat. Qui sap.
...
Qui sap. Com va ser que acabessis per ser néta de la teva pròpia néta?
29.01.2009
El pestell de la porta de la torna era massa temptador. T’hi havia de tancar. Vaig marxar corrents satisfeta de la meva gamberrada i mig minut més tard ja l’estava obrint un altre cop i demanant-te perdó. Ni tan sols em vas renyar.
...
Un secret: aquells espaguetis que et vaig fer, aquells que et van agradar tant i tant, portaven maria. No me’n sentiré culpable, doncs ben contentes i alegres que vam estar tota aquella tarda d’agost!
28.01.2009
Tu ets com els rius més petits
Que ni s’adonen quan arriben al mar
Que no saben d’on ve l’aigua que porten
Ni recorden els camins per on han passat.