30.01.2009
adéu
Em deies “has de ser simpàtica” una vegada i una altra.
Mai et vaig fer gaire cas.
Segurament no sabré mai si m’hagués funcionat. Qui sap.
...
Qui sap. Com va ser que acabessis per ser néta de la teva pròpia néta?
Em deies “has de ser simpàtica” una vegada i una altra.
Mai et vaig fer gaire cas.
Segurament no sabré mai si m’hagués funcionat. Qui sap.
...
Qui sap. Com va ser que acabessis per ser néta de la teva pròpia néta?
El pestell de la porta de la torna era massa temptador. T’hi havia de tancar. Vaig marxar corrents satisfeta de la meva gamberrada i mig minut més tard ja l’estava obrint un altre cop i demanant-te perdó. Ni tan sols em vas renyar.
...
Un secret: aquells espaguetis que et vaig fer, aquells que et van agradar tant i tant, portaven maria. No me’n sentiré culpable, doncs ben contentes i alegres que vam estar tota aquella tarda d’agost!
Tu ets com els rius més petits
Que ni s’adonen quan arriben al mar
Que no saben d’on ve l’aigua que porten
Ni recorden els camins per on han passat.
Jaume, vell i senzill, es desvivia pel seu hortet. Es passava hores i hores contemplant les seves verdures, totes elles tan maques, tan sinuoses. I molt millor això que passar les hores a casa fent sudokus, on vas a parar!
si fins i tot em sembla poètic
el ridícul fet de que
tu mullis el raspall
després
de posar-hi la pasta de dents
i que jo ho faci
abans...
deu ser que estic
beneita perduda
per no dir
poca-solta, babaua, ximpleta i,
déu me'n guardi,
una mica cursi.
i,
collons,
gairebé
m'atreviria a dir que
no em fa vergonya
reconèixer-ho.
Flavia, filla del comerciant luccanès Federigo dels Alberighi, va rebre l’educació habitual de les senyoretes burgeses: se li va ensenyar a llegir, a dominar les labors manuals, a preparar plats suculents, a tocar el llaüt i també se li va ensenyar la doctrina cristiana i que practiqués les virtuts marianes de la castedat, l’obediència, la laboriositat i la pietat.
Flavia era prou bona fent el què li manaven, s’hagués casat amb qualsevol mentre aquest fos l’escollit pel Paterfamilias. Però Flavia albergava un secret en el seu si que ni ella mateixa coneixia. Flavia, filla del comerciant luccanès Federigo dels Alberighi, tenia l’himen complaent.
I això li hagués causat grans problemes si s’hagués descobert, però per sort va morir donzella amb catorze anys acabats de fer a causa de la pesta negra que, com no, també va devastar la bonica i emmurallada ciutat de Lucca.
Quan era joveneta
si en Dawson creixia
me la suava,
perquè jo
estava enamorada
d’Ironside.
A vegades
em miro al mirall
i penso:
Hostia puta,
que no tens sang a les venes, nena!
Que tot te la porta fluixa!
Però a vegades,
senzillament,
no penso res
perquè estic concentrada
depilant-me les celles.
Senyores i senyors, m’he dedicat a preparar un test que us dirà quin tipus de blocaire sou (per gaudi sobretot dels viciats dels tests inútils del facebook i les apassionades de la SuperPop i la Vale), aquí el teniu:
Us explicaré un conte fabulós
sobre la recerca del desaigüe misteriós.
Va començar un dia monòton, com tots,
mentre jo tranquil•lament rentava plats i gots,
quan em va semblar que a l’aigüera
se sentia soroll de pixera.
Vaig mirar a l’armari de sota sense requesta:
El cillit-bang i els draps amb tanta aigua feien festa!
