Això ja s’acosta al desenllaç final. Després de les rondes de setzens, vuitens i quarts de final ja només quedaran quatre kinetics que competiran a les semifinals del Gran Torneig dels Kinetics Marcials. De moment, la pèssima collita de cocos de Minneàpolis, el curiós sistema de recol·lecció de blat a Oregon i el victoriós Kraken ja hi són, i avui sabrem el quart semifinalista. No em sigueu borbons i voteu amb seny. El ninja escocès o l’esport minoritari?
A més, crec que ara és un bon moment per fer un anunci. Durant les semifinals us parlaré una mica de cada un dels contes, explicant d’on surten certes coses i intentant recordar en què collons pensava quan els vaig fer.
Com que sou tots una colla de descreguts la jornada d’ahir ens ha fet acomiadar dels dotze nous apòstols. De tots dotze de cop. Per sort ens quedem amb el mugró dret de Philip Henry Sheridan III.
Avui el duel es preveu titànic, amb un contendent temible que no només acredita un marcador de 683 a 0 contra la humanitat sinó que ha superat les rondes prèvies amb un marcador global de 34 a 1. Però l’altre element en disputa porta una escopeta. I és empordanès.
Que flueixin els vots i la sang!
Ahir vam tenir un bon exemple de que no ens podem adormir a l’hora de decidir els nostres preferits. El que inicialment semblava que seria un passeig de Minneàpolis, que ràpidament es va distanciar en cinc vots, s’ha acabat decidint per un únic vot. Així doncs, diem adéu al destil·lat d’amor d’en Wilbur i en Wilfred i ja ens podem preparar per la segona eliminatòria de quarts de final.
Mireu-vos bé els contes (recordeu que només cal clicar-los per poder-los llegir complets) i voteu amb consciència però sense pietat. Borbó qui no voti!
Ens anem acostant a les rondes finals del Gran Torneig dels Kinetics Marcials. Fins ara ja ens ha tocat de prendre decisions doloroses, però ara que hem arribat als quarts de final comença l’autèntica sang començarà a brollar. Un exemple perfecte del que ens espera el tenim avui, en aquesta primera jornada de quarts. Compte amb l’encreuament que tenim, sens dubte una final avançada. Voteu amb consciència però sense pietat. Només en pot quedar un.
Avui ens acomiadem dels vuitens de final amb dues eliminatòries bestials. Només dos d’aquests contes passaran a quarts, on ja els esperen pots d’esperma, els nous dotze apòstols, caçadors de bolets, ovelles ninja i dos estats nordamericans diferents.
Com cada dia, només us cal clicar les miniatures per veure els contes en gran. Voteu amb seny però deixeu que flueixi la sang. Borbó qui no voti!
Tal i com ja vaig avançar ahir va ser un dia molt trist. Ens hem acomiadat dels valents que van arriscar la vida per mantenir la quota de bananes per càpita a Islàndia en temps de racionament i de les mancances cal·ligràfiques del petit Timmy. Per sort, això implica que passen a quarts de final els caçadors de bolets i la puta ovella ninja.
Avui, com ahir, el Gran Torneig dels Kinetics Marcials de ben segur deixarà enrere dos contes il·lustres, per això cal que voteu amb seny i amb el menor grau de borbonisme possible. Feu-ho per ells. Penseu també que entre avui i demà es defineixen ja els encreuaments de quarts! Al final de l’entrada hi teniu l’esquema de com va avançant el Gran Torneig i sobretot, sobretot, que no us hagi de recordar que si voleu recuperar el conte en tota la seva esplendor només cal que hi cliqueu.
Avui és un dia trist. No perquè hagueu deixat desprotegir el pobre Zhang He amb la seva jirafa mascle ni perquè ens quedem sense representants portuguesos al Gran Torneig dels Kinetics Marcials. Avui és un dia trist perquè toca escollir entre islandesos que importen bananes i empordanesos que cacen bolets. Entre ninjes escocesos i la perillosa mala lletra del petit Timmy.
Avui la sang arribarà lluny i se n’endurà dos dels meus contes preferits. Voteu amb seny, criatures. I ja ho sabeu: Borbó qui no voti!
La ronda de setzens de final del Gran Torneig dels Kinetics Marcials que va tenir lloc al llarg de la setmana passada, amb quatre enfrontaments diaris, va deixar-nos víctimes il·lustres. La solubilitat de la Couldina. Les metralladores de fusta que fan pinyau-pinyau. El traficant de gramínies de gran puresa. La natura morta amb quatre canadencs i un número dos-cents trenta-dos. Les tetes de la Maud Bohlman. El retrato del senyor Mr Power sense barret. L’oncle Randolph i les interferències. Or, encens i un puto pont peatonal a Brooklyn. La primera erecció del petit Timmy. El desgraciat que buscava or i només trobava gibrells. Els ànecs i l’inici de l’agricultura. La línia de punts per on s’ha de tallar per obrir les coses fàcilment. La serotonina i la pedra calcària. La pluja de tortugues d’Ard an Rátha. L’iceberg que odia els hippies i l’illa noruega. El professor enamorat d’un model a escala 1:60 de la presa Pelton del riu Deschutes.
Però no cal plorar-los gaire, perquè la seva caiguda implica que en tenim setze de més potents. Però quan acabi la setmana d’aquests setze només en quedaran vuit. Però no ens avancem. Avui torna a tocar no ser borbó i votar la primera ronda de vuitens, que té dos encreuaments impressionants. Que flueixi la sang!
Aquest cap de setmana passat la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana ha fet públic el cartell del Correllengua 2013, el qual per tercera vegada s’ha escollit a partir d’un concurs. A diferència de l’any passat, aquest cop me’n vaig assabentar amb prou temps com per pensar i desenvolupar una proposta d’acord amb el tipus de projecte i la figura homenatjada, que aquest any és en Miquel Martí i Pol.
Heus ací els resultats:
Vaig optar per un enfoc en la línia dels kinetics of time travel, utilitzant una fotografia antiga i lliure de drets d’una fàbrica britànica. He utilitzat la fàbrica com a element representatiu de l’origen de l’homenatjat, així com de la seva creació literària. Així, de les quatre xemeneies en surten quatre barres que formen alguns versos de poemes de Martí i Pol, les quals acaben convergint i fusionant-se en el lema del Correllengua, “llengua, cultura i llibertat”, alimentant-lo.
No cal dir que el divendres passat la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana em va comunicar que “Malauradament, i tot i que ens ha estat difícil decidir-nos donada la qualitat i el nivell de les obres que hem rebut, la teva proposta no ha estat l’escollida“. La proposta guanyadora ha sigut aquesta. Potser l’any que ve ho tornarem a intentar.
La jornada d’ahir al Gran Torneig dels Kinetics Marcials ha començat ja a definir el que seran els aparellaments de vuitens de final, que tindran lloc la setmana que ve. Heu decidit que hi siguin el destil·lat d’amor d’en Wilfred i en Wilbur, els caçadors de bolets (escopeta, pum-pum!), els dotze irlandesos que fan pintes mentre esperen Jesús i la molt trista història del ninja escocès que no podia ser ninja. Malauradament, cauen vençuts el petit Timmy i la seva primera erecció, el desgraciat que buscava or i només trobava gibrells, el conreu d’ànecs i les queixes a la caixera del Mercadona.
Avui us deixo amb quatre lluites apassionants per acomiadar els setzens de final. Recordeu que cal que voteu amb molta sensatesa i poc borbonisme. I no sigueu talossos, que clicant cada una de les miniatures se us obrirà el conte en tota la seva esplendor.
La segona ronda del Gran Torneig dels Kinetics Marcials ens ha deixat cossetxadores de nadons, el gran kraken que no beu cervesa, Oregon i un mugró dret (hola, Álvarez!) i el reincident home que es retrata al costat de les vídues. Bones apostes pels vuitens de final, tot i que sento que s’hagin quedat enrere les tetes de la Maud Bohlman, el barret desaparegut del senyor Mr Power, Michigan i els homes que es vesteixen de tieta i el pont peatonal que porten els reis.
Avui les batalles també es preveuen cruentes, i hi haureu de prendre especial cura perquè ja s’aniran definint els encreuaments de vuitens de final. Ja no m’extenc més. No sigueu borbons, voteu i que flueixi la sang!
Ahir el poble, que sou vosaltres, vau parlar i vau decidir que jirafes mascle que protegeixen de pluges de lletres, valents islandesos que trafiquen amb bananes, portuguesos relativistes i nens que no saben escriure gaire bé passessin a la ronda de vuitens de final del gran torneig dels kinetics marcials. Queden enrere estudis sobre solubilitat, metralletes que fan pinyau-pinyau, traficants de gramínies de gran puresa i canadencs reproductors.
La ronda d’avui no té res d’envejar a la d’ahir. Gaudiu-la i voteu amb consciència, recordant que les vostres eleccions tindran conseqüències ben aviat. Borbó qui no voti!
Fa poc més de dos anys m van caure a les mans unes quantes imatges antigues en les quals hi sortien les meves més grans arxienemigues. O al menys qui serien les meves més grans arxienemigues si no ho fossin ja les aigües profundes. Parlo de les oques. Després de remenar-ho una mica, ràpidament en va sortir això (feu el favor de clicar l’enllaç, que se us ha de dir tot). Després en van sortir uns quants més gairebé de cop i em vaig veure obligat a fer aquesta declaració d’intencions. Declaració d’intencions que, tal i com era d’esperar, va acabar resultant d’allò més poc reeixida.
Però sigui com sigui, dos anys més tard, amb un llarg parèntesi d’un any, he aconseguit acostar-me al centenar de contes visuals i m’he proposat nous reptes. Tal i com vaig fer amb les il·lustracions i l’exposició Visions Fragmentades, tot i que el blog és el mitjà on s’han originat i per tant el seu entorn natural i on llueixen amb més coherència, tinc la intenció de fer-ne una selecció i fer córrer una mica els kinetics of time travel per entorns on puguin trobar un públic diferent.
Ja he fet una selecció prèvia, amb una mica d’ajuda, i de les 91 (noranta-un) que hi ha actualment m’he quedat amb 32 (trenta-dos). Per què precisament 32 (trenta-dos), us preguntareu alguns de vosaltres. Perquè 32 (trenta-dos) és una potència directa de 2 (dos), us contestaré. I això què permet, us continuareu qüestionant. Fer un Gran Torneig de les Arts Marcials, us replicaré.
Que comenci la gran lluita per aconseguir trobar quin és el conte més citius, altius, fortius de tots. Aquesta setmana farem la ronda de setzens de final, amb quatre eleccions per dia fins dijous. Els classificats passaran a vuitens de final, que tindran lloc la setmana que ve amb dues eliminatòries per dia. I així anar fent fins que només en quedi un.
Al peu d’aquest post i de tots els que l’aniran seguint hi ha (o hi haurà) un esquema dicotòmic de com està avançant la competició. Que flueixi la sang.
Per cert, no em sigueu talossos i noteu si us plau que he destinat un munt d’ATPs i connexions sinàptiques a enllaçar-vos els contes en cada eliminatòria, feu el puto favor de clicar-hi per veure el conte en tota la seva majestuositat.
Il·lustració per la secció “A Fons” del número 315 del setmanari Directa.
Després de fer darrerament una portada i dos racons il·lustrats, aquesta setmana m’han tornat a encarregar la il·lustració d’un article. La secció “A Fons” en aquest número es dedica a la corrupció. S’hi analitza el fenomen de la corrupció, les seves conseqüències, el seu control i les propostes per eradicar-la.
La il·lustració pretén transmetre el caràcter esportiu que sembla tenir la corrupció a Espanya, on més que un delicte acaba sent una competició desfermada per robar de manera impune el més possible. Pel que fa al control i la manera d’eradicar-la m’he intentat documentar però no hi ha gens d’informació sobre el tema.
Des d’avui mateix podeu trobar la Directa al quiosc o també us hi podeu subscriure.
El proper dissabte 27 d’abril l’Albert Genís i la Mariona Callís finalment llancen el seu projecte musical conjunt amb un concert al bar Patagònia de Banyoles (un dels primers llocs on vaig exposar). La meva aportació ha sigut el cartell que teniu just aquí sota. L’entrada és lliure i no cal dir que hi esteu tothom convidats.
Ja fa gairebé un any de la darrera portada tesi i segurament aquesta ja serà una de les últimes portades que faré, no pas perquè me n’hagi cansat, sinó perquè cada vegada tinc i tindré menys connexió amb la universitat o gent que hi estigui fent la tesi. De totes les que he fet, aquesta és ja la novena que comparteixo amb vosaltres ( 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8) i la primera d’algú a qui ja li n’havia fet una pel treball de DEA. Com en aquella ocasió, Elnostralbert ha sigut ben fàcil d’acontentar i després d’un parell de tanteigs ja hem arribat al resultat definitiu que teniu aquí.
Com de costum, només hi heu de clicar per tal de veure-la en tota la seva esplendor (sigui la que sigui).
També com de costum, us hi deixo dir la vostra. Us ha agradat? O hi trobeu a faltar en Godzilla? (Elnostralbert no me l’ha deixat posar i aquest cop no l’he pogut enganyar)
Per segon any consecutiu he sigut l’encarregat de fer el cartell per l’aniversari de Racó Català, aquest ja el catorzè. Aquest any el concert al Centre Artesà Tradicionàrius serà a càrrec de NiNi (Ni Nom Ni Vergonya, un nou grup de versions amb en Cesk Freixas) i de Tamborinu So Obstinat. Abans de la música hi haurà la presentació del llibre “Lliures o morts“, on els autors Jaume Clotet i David de Montserrat i l’historiador Xavier Hernàndez ens parlaran de la Guerra de Successió.
Com l’any passat, l’assistència no només hi és lliure i gratuïta sinó del tot recomanable. I aquest any comptarà amb l’assistència de l’autor del cartell! Què més voleu, criatures? Més informació? Doncs apa, cap a la pàgina especial de Racó Català, cap a la seva agenda o cap a l’esdeveniment de Facebook.
Il·lustració per la secció “Racó il·lustrat” del número 305 del setmanari Directa.
Després d’un munt de setmanes m’han tornat a encarregar un Racó Il·lustrat des de la Directa. El Racó tenia, i ara la intenció és potenciar-li encara més, una intenció més artística i deslligada dels temes d’actualitat. La independència d’un article o tema dóna llibertat total, de manera que vaig optar per una cosa més en la línia del que feia a blogINSTANT o darrerament a kinetics of time travel (tot i que evidentment sense conte).
Aquí hi teniu tot el recorregut fins al resultat final:
Il·lustració per la secció “Estirant el fil” del número 296 del setmanari Directa.
Força mesos després del darrer, a principis de setmana em va arribar un nou encàrrec per La Directa. Amb els resultats electorals encara calents, la idea de partida era agafar la imatge messiànica de campanya d’en Mas, girar-lo d’esquenes i estampar-lo contra una paret. Després de buscar de manera infructuosa la comanda “Flip Mas > Show Mas’ back” al photoshop vaig acabar fent-ho manualment de la millor manera que vaig saber i poder. Us deixo els tres estadis previs abans d’arribar a la proposta definitiva que teniu a dalt.
La primera proposta, amb el president estampant-se de manera estrepitosa contra una paret que conté el seu propi cartell electoral es va automodular per ser massa explícita, passant a la segona simplement eliminant-ne la sang i afegint-hi una estelada que se superposa amb el cartell. La part inferior es va deixar lliure d’elements visuals importants per deixar lloc pel titular i/o un petit text, que en conjunt haurien d’ocupar fins una quarta part de la superfície. Intentant netejar més el fons (no estic massa habituat a la utilització de color, i amb el fons tan saturat es feia estrany) es va passar a blanc i negre, obtenint un dibuix més net on en Mas i el cartell tenen molt més protagonisme.
Amb el que no comptava, però, és que fent el fons blanc i negre s’aconseguia un efecte invers, ja que s’hi impedia la superposició de text. Per tant, marxa enrere cap al fons previ, tot i que lleugerament menys saturat. Un Mas més gran per acaparar més protagonisme i un parell de taques de sang per recordar de manera discreta la sagnia de diputats i ja ho tenim a punt.
Loading ...
