dilluns 24 març 2008 § § permalink § etiquetes estafa, madrid, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Ahir hi vaig tornar, sí.
Ahir vaig tornar a la Puerta del Sol i vaig tornar a contemplar aquella abominació estètica i conceptual que és el Bear & the Madrone. L’Oso y el Madroño. Un dels més enormes orgulls d’aquesta ciutat. Sí. Sí, així, sense vergonya ni res que s’hi assembli. Monument, fins i tot n’hi ha que en diuen. Imagineu. No he sentit mai ningú, ni persona ni mitjà, referir-s’hi amb el nom d’art, i és que suposo que fins i tot els madrilenys tenen un petit sentit del ridícul amagat per alguna banda, entre calamar i calamar. Sí, n’estic gairebé convençut que n’han de tenir per alguna banda. Fins i tot un poble capaç d’agafar el seu símbol i convertir-lo en la més horrible massa de bronze té el dret al benefici del dubte.
Avui pensava que seria potser no altament probable, però sí altament desitjable, que si mai se’m passés pel cap robar la puta escultura dels collons i vendre’n el metall a pes a uns gitanos d’Alcobendas ningú se n’adonés mai. Segurament això no passaria, ja que massa gent es fotografia al peu d’aquesta aberració, i en algun moment o altre algú veuria que no fa ombra. Així doncs, davant la dificultat de mantenir l’operació en secret, caldria buscar alternatives. Així doncs proposo, que posats a fer caure en el ridícul els símbols de la ciutat, seria una bona opció utilitzar el molt prodigiós “arte del cambiazo” per canviar l’Oso y el Madroño de bronze per un Calamar Gegant de plàstic rosa comprat a un xino de Chueca.
“Tal que así”:
Si hem de destruir símbols aliens, al menys fer-ho amb estil i gràcia.
dilluns 17 març 2008 § § permalink § etiquetes estafa, madrid, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Ara que torno a estar a la gran capital (la de veritat, la del regne) és un moment totalment immillorable per reprendre la sèrie en la qual pretenc retratar els seus enganys. De moment només us he parlat del Rastro, i així qualsevol diria que és l’única estafa de Madrid. Res més lluny de la realitat, el que passa és que no tinc ni paraula ni regularitat, i havia deixat el tema abandonat en un racó.
Reprenent-ho, us parlaré d’una de les meravelles que em toca contemplar un parell de vegades al dia. La Molt Meravellosa Terminal de Facturació de Nuevos Ministerios.
Heus ací una vegada que s’acostaven eleccions. Bé, no ho sé segur, però les obres faraòniques i les eleccions de tota natura acostumen a anar estretament lligades. I al govern de Madrid (suposo que als dos, perquè he vist una foto inaugural amb en Gallardón i l’Aguirre de costat) se li va ocórrer destinar uns quants milionets d’euros a allargar la línia 8 del Metro, que arriba a l’aeroport de Barajas, fins al centre de la ciutat. I ja que hi estaven posats, van pensar que seria una idea magnífica muntar a la mateixa estació de metro una terminal de facturació, de manera que els viatgers podrien arribar a l’estació de metro, facturar les seves maletes i anar fins a l’aeroport en el mateix metro on viatjarien les seves maletes. I no es pot dir que fos precisament una mala idea, no. I heus ací que hi hagueren vots per tothom i tothom fou feliç per sempre més.
O almenys així hauria sigut si les campanyes electorals no acabessin i s’oblidessin una vegada es tenen els vots. I així fou que els mateixos que havien decidit que fer una terminal de facturació al final/inici de la línia 8 no era en realitat una idea tan bona. O que no era prou rentable. O que en realitat potser no donava tants vots com semblava. O que…
Sigui com sigui, pots mesos després de la inauguració, les hostesses de les aerolínies van tornar per on havien vingut. Però les instal·lacions no són precisament fàcils de traslladar, i allà s’han quedat. Les pantalles fins i tot van estar connectades una bona colla de mesos, i fins abans de nadal encara estaven connectats els monitors que informaven de sortides i arribades de vols.
Però res més. Bé, sí, un parell de coses ben meravelloses. Un parell de persones, en realitat. Un parell de persones variables, per ser encara més exactes.
Una, el guarda de seguretat, que no sap ben bé què vigilar i es passa el dia repenjat en algun dels mostradors, mirant el rellotge.
Dues, la persona rere el mostrador d’informació. Sigui home o dona, jove o gran, la seva única feina és dir a la gent que entra cap on queda el metro. O al menys ho era, fins que a una de les preclares ments que ocupen el mostrador se li va ocórrer utilitzar un panell informatiu per ocultar la seva presència just des de l’entrada. No fos cas que els distragués dels mots encreuats un imbècil que no sap llegir els cartells.
Tot plegat em meravella cada dia quan ho he de creuar per arribar a la feina, i em torna a meravellar cada vegada que ho torno a creuar en sentit contrari.
Comportaments i casos significatius d’aquest monumental frau que és Madrid.
dimecres 12 març 2008 § § permalink § etiquetes flickr, tema, visual
dijous 14 febrer 2008 § § permalink § etiquetes ninjes, tema, visual
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
dimarts 8 gener 2008 § § permalink § etiquetes ciència, passatemps, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Ser becari de recerca és una feina feixuga. Realment molt feixuga. Però la feixuguesa de ser becari de recerca es pot veure encara enterbolida, fins i tot seriosament complicada per diversos factors. Un d’ells, els anomenats “jefes” (que en realitat no ho serien realment, però aquest seria ja tot un altre tema que no vindria gens, gens al cas, de manera que obviarem). En especial, els jefes que es presenten en el moment més inoportú. Sí, quan estàs veient els gols de la jornada o, per què no, una miqueta de pornografia (de tipus fwd o no).Aquest important factor es pot veure fins i tot complicat en major mesura si el lloc on ens ha tocat seure es troba just d’esquena a la porta d’entrada, situat de manera estratègica perquè el primer que vegi un visitant que entra per la porta sigui la teva pantalla i la teva esquena, amb l’agreujant que el desafortunat becari es troba d’esquenes a la porta d’entrada, sense visibilitat de cap tipus. Oh! No! Horror! Pànic!
Pobre becari. Haurà de deixar de mirar pornografia en hores de feina? No! Iósódéu, donant gala d’un altruisme d’aquells que ja no se’n troben, us dóna la solució!
La Solució Iósódéu Contra Visites Inesperades i Indesitjables (SICVII) consta de dos elements igual d’importants i igual d’espectaculars.
Un d’ells (marcat a la imatge amb el número 1) actua d’element distractor, fa que la mirada del visitant inoportú s’aparti de la pantalla de manera inevitable, durant un periode de temps relativament curt (un parell de segons en el pitjor dels casos), però suficient com per fer clic a la drecera de l’escriptori o a un pdf o processador de textos previsorament oberts en segon pla. El llibre “Cartas a un joven español”, de José María Aznar, farà el fet.
El segon element (que s’indica a la imatge amb el número 2) és el que ens ha de donar la informació sobre qui està entrant. En el nostre rudimentari cas, un mirall retrovisor farà el fet. En cas de gaudir d’un bon pressupost es pot fer un espectacular desplegament amb una o diverses webcams situades de manera estratègica. Mentre aquest blog no em doni beneficis, he d’anar fent amb un mirall i un tros de celo. Què hi farem.
I per avui, res més. Esperem que el truc Iósódéu del dia us ajudi en el dia a dia de la vostra tesi. De res.
dimarts 13 novembre 2007 § § permalink § etiquetes estafa, madrid, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Sovint em pregunto si els madrilenys no seran tots venedors de pisos frustrats. Només així s’explicaria que siguin capaços de vendre amb tant d’orgull la seva ciutat i els seus punts forts. La Puerta del Sol, la Cibeles, el Rastro, l’Oso y el Madroño, l’Almudena, la Puerta de Alcalá, el Km0, les Torres Kio… són tot fraus de proporcions monumentals. Després de dos mesos aquí, i davant de la impossibilitat d’explicar massa res amb sentit o que valgui la pena, em decideixo a iniciar aquesta sèrie de posts relacionats que tinc en ment des de fa una bona colla de dies. Avui, el Rastro.
El Rastro és una de les visites obligades de Madrid. El seu caràcter entranyable, la seva constància, la seva enorme extensió, el magnífic ambient que s’hi viu, la seva llarga història i els pintorescos carteristes el fan totalment ineludible. Ningú pot marxar de Madrid sense que li hagin fotut la cartera a la Ribera de Curtidores o a la Plaza de Cascorro. Així doncs, amb la il·lusió d’un nen de comunió em vaig llevar en ple diumenge a dos quarts de nou del matí (s’ha de matinar, si vols poder passar!), em vaig omplir la cartera de bitllets, me la vaig posar a la butxaca del darrere dels pantalons i vaig pujar al metro. Línia 10 fins Alonso Martínez i amb la 5 fins La Latina. En sortir, l’inici del Rastro es va obrir davant dels meus ulls, i aquí va començar la realitat.
El Rastro de Madrid no és un enorme mercat d’antiguitats i coses velles i/o inútils. El Rastro de Madrid és un mercat (a seques) amb antiguitats i coses velles i/o inútils. A mesura que anava passant parades i parades de roba, bijuteria i més roba, Ribera de Curtidores avall, anava pensant que en l’enorme, vasta extensió del Rastro hi havia lloc per tot, des de la dentadura de fusta del sXVIII fins els jerseis, de ratlles negres i qualsevol color que no combini bé amb el negre, que porten absolutament tots aquells que diuen no guiar-se per modes ni corrents estètics. En veure un carrer transversal ple de bobines de DVDs i llanternes de piles vaig pensar que era realment així, però deu metres més enllà continuaven les ratlles negres i liles. Una mica més enllà, sí, uns quants mobles vells. Quatre caixes de taronges plenes de poms de porta. Un cavall de fusta i tres nines de les que fan por quan les veus a ca l’àvia quan tens quatre anys. I més jerseis de ratlles. Un avi em va fer creure que havia arribat al que buscava, en veure’l dret davant d’un mocador estès al terra on hi havia dues caixes de mistos esgrogueïdes i mitja ràdio a piles, tot fent ballar mitja dentadura postissa amb la llengua, amb una meravellosa habilitat, per tota la boca. Dreta, esquerra, amunt, avall, esquerra, amunt… Però just quan li anava a preguntar preu per la dentadura vaig notar l’olor d’encens. Tot engegant la senyora dels penjolls de llauna i les espelmes de maduixa, vaig continuar carrer amunt. Quan el carrer va acabar, el Rastro va acabar.
Es pot entendre que una fórmula tan exitosa, que atreu milers i milers de clients cada diumenge de l’any s’obri a noves possibilitats comercials. Però convertir un mercat peculiar en un mercat com n’hi ha tants d’altres i continuar-lo venent com el que no és només es pot anomenar d’una manera.
Estafa monumental.
dissabte 10 novembre 2007 § § permalink § etiquetes flickr, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
dimecres 3 octubre 2007 § § permalink § etiquetes flickr, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
dijous 26 juliol 2007 § § permalink § etiquetes tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
dimecres 27 juny 2007 § § permalink § etiquetes déu, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Tractar amb un amic que tingui creències diferents a les teves pot resultar frustrant, tant per tu com pel no creient. Aprendre a tractar amb ell pot ser extremadament complicat, i és possible que decideixis intentar convertir-lo.
Passos a seguir
1. Estimar-lo i pensar en les coses que fan que ell t’estimi. La paraula de Déu diu que qui no estimi no coneixerà Déu, ja que Déu és Amor.
2. Inicia les converses amb temes diferents de la religió. Hi ha un munt de temes diferents: esports, el temps, llocs de vacances, altres amics, mascotes, preus de cases, compres recents, etc. Centra’t en mostrar un interès autèntic en la vida personal del teu amic.
3. Mostra-li com és d’important l’efecte que les teves creences tenen en la teva vida. No et mostris desmesuradament efusiu, però deixa veure que les teves creences signifiquen molt, per tu.
4. Investiga i dóna-li consells adequats pels seus problemes extrets del Llibre Sagrat (per exemple, de Proverbis). No oblidis ensenyar-li l’escriptura, de manera que pugui adonar-se que no és el teu propi pensament, sinó el de Déu. Altres escriptures sagrades o llibres divins que pots utilitzar inclouen el Corà, el Llibre del Mormó, les vedes o Upanishads, o molts d’altres escrits o filosofies que lateva religió particular atribueixi a la inspiració d’un déu o déus.
5. Delicadament, convida el teu amic al teu lloc d’adoració. L’interès s’ha d’encarar encara en consells útils per la vida diària, com ara tenir èxit en la vida, fer la pau, etc. El teu amic ha de començar a veure com aplicar la religió a la seva vida.
Consells
* La millor manera d’ajudar algú a creure en Déu és dedicar molt temps a la natura i apreciar la seva bellesa. Per exemple, sortiu fora de nit i contempleu les estrelles i la lluna. És complicat veure tanta bellesa i no pensar qui o què ho ha fet.
* Investiga la Discussió Cosmològica de Kalam. És utilitzat per l’Islam per provar l’existència de Déu. Fins i tot si no ets musulmà, sinó cristià, et pot beneficiar, ja que ajuda a provar que hi ha un Déu. La wikipedia té un article excel·lent sobre aquest tema.
* Escolta amb atenció les preocupacions i reserves del no creient. intenta entendre les raons que exposa per no creure, i llavors dirigeix-te directament a cada una d’aquestes preocupacions. Accentua la veritat constatable per sobre del dogma inverificable, i treballeu junts per la de descobrir què és realment cert, honestament i íntegra. Amb això et guanyaràs el seu respecte.
Advertències
* Parlar amb el teu amic sobre les seves creències el pot irritar. En cas que sigui possible, prova de parlar-hi quan es mostri obert i de bon humor.
* No ho intentis cada vegada que us trobeu. En cas que sigui resistent pot arribar a cansar, de manera que el teu amic et comenci a evitar.
* Cada persona és diferent, fins i tot dins d’una mateixa religió.
* No imposis les teves creences als teus amics. Si simplement no volen aprendre, no se’ls ha de forçar a fer-ho. No arrisquis una bona amistat perquè algú no vol creure en el mateix que tu.
* Recorda sempre que tu no ets Déu. Tu només treballes per ell. Deixa que Déu faci la seva feina. Concentra’t en ser un amable advocat i en explicar de manera clara i vencedora les teves raons per creure.
* A tu et podria resultar pràcticament impossible convertir-te en ateu. No més que per un ateu el pas contrari.
* No converteixis provar l’existència de Déu o uns déus en provar que la Bíblia prové de Déu, o en provar que el cristianisme és la religió de Déu. En cas que la Bíblia o el cristianisme no provinguin de Déu, això no afecta el fet que existeixi un Déu o uns déus. Hi ha molts no cristians que també creuen en la seva existència.
* Un ateu escèptic pot no veure’s afectat per discussions dels llibres d’inspiració divina, ja que no creu en l’existència de divinitats. De la mateixa manera, la idea que l’univers tingui un creador diví pot presentar les mateixes insuficiències en la ment d’un ateu escèptic. La seva lògica seria una cosa similar a això: “A no ser que Déu o uns déus existeixin, no poden ser la causa de X”. Amb aquest tipus d’ateu escèptic, serà necessari demostrar que la pressumpta ‘causa’, Déu, existeix, abans de proclamar els tipus d’activitats en els quals s’involucra (creació de llibres i matèria, per exemple).
Coses que necessitaràs
* Paciència
* Temps
* Tranquil·litat, energia assertiva.
* Una actitud positiva
* Un amic no creient
* Independentment, evidència objectivament comprobable (pels autèntics escèptics de la comunitat atea).
dimarts 10 abril 2007 § § permalink § etiquetes tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Avui podríem parlar d’estadística, per exemple.
Factor estadísticament rellevant #1: Aquest hivern hi ha canvi climàtic; l’hivern passat, no.
No és un fenomen relacionat amb un augment inusual i gradual de les temperatures, intuïble des de fa més de 30 anys i extrapolable, tant pel què fa a valors absoluts com a efectes directes. No. Aquest any no he pogut anar a esquiar, per tant hi ha canvi climàtic. L’hivern passat, no. L’hivern que ve, ja veurem.
Factor estadísticament rellevant #2: Aquesta setmana el carnet per punts no funciona; la setmana passada, sí.
Després de vuit mesos de funcionament del carnet per punts, un augment de tres morts aquesta setmana santa en relació a la de l’any passat demostra, més enllà de tot dubte, la ineficàcia de la mesura. La setmana passada, era efectiu. La setmana que ve, i totes les següents, ja no, ha demostrat la seva inutilitat ja per sempre més.
No us perdeu, en següents capítols, la introducció a la fal·làcia lògica i la seva utilitat en les converses quotidianes!
dijous 1 febrer 2007 § § permalink § etiquetes déu, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Consell mormó nº1 per evitar la masturbació
Mai te toquis les parts íntimes del cos, excepte durant els processos normals d’higiene.
Consell mormó nº2 per evitar la masturbació
Evita tant com puguis estar sol, troba una companyia agradable amb qui compartir el temps.
Consell mormó nº3 per evitar la masturbació
Si t’ajuntes amb d’altra gent que tingui aquest mateix problema, HAS DE TRENCAR AQUESTA AMISTAT. Mai t’ajuntis amb gent que comparteixi la teva feblesa. No suposis que els dos us en sortireu plegats, perquè mai ho fareu. Has d’evitar gent d’aquesta mena. La seva sola presència et mantindrà present el teu problema. El problema ha d’estar FORA DE LA TEVA MENT, ja que és allà on es troba realment. Els teus pensaments en d’altres coses més sanes.
Consell mormó nº4 per evitar la masturbació
Quan et banyis, no t’admiris al mirall. Mai t’estiguis al bany més de cinc o sis minuts (el suficient per prendre el bany, assecar-se i vestir-se, I SORTIR IMMEDIATAMENT DEL BANY cap a una habitació on hi hagi d’altres membres de la teva família).
Consell mormó nº5 per evitar la masturbació
Quan estiguis al llit, si és aquí on es manifesta majoritàriament el teu problema, vesteix-te de manera que no et puguis tocar fàcilment les parts vitals, i de tal manera que et sigui dificultós i et porti temps treure’t la roba. Quan comencis a treure’t la roba protectora hauries d’haver controlat suficientment els teus pensaments com perquè la temptació t’abandoni.
Consell mormó nº6 per evitar la masturbació
Si la temptació sembla dominar-te mentre estàs al llit, SURT DEL LLIT I VES A LA CUINA A MENJAR ALGUNA COSA, encara que sigui de matinada, fins i tot encara que no tinguis gana, i deixant de banda la por a guanyar pes. El propòsit d’aquest consell és MANTENIR LA TEVA MENT EN UNA ALTRA COSA. Tu ets el tema dels teus pensaments, per dir-ho d’alguna manera.
Consell mormó nº7 per evitar la masturbació
Mai llegeixis material pornogràfic. Mai llegeixis sobre el teu problema. L’has de mantenir lluny de la teva ment. Recorda, “Primer un pensament, després un acte.” Cal canviar el patró de pensaments. No has de permetre que aquest problema es mantingui a la teva ment. Quan ho aconsegueixis, aviat te trobaràs lliure de l’acte.
Consell mormó nº8 per evitar la masturbació
Posa sempre pensaments sans a la teva ment. Llegeix sempre bons llibres (Llibres de l’església, escriptures, sermons). Pren com hàbit diari llegir al menys un capítol de les escriptures, preferentment d’un dels quatre evangelis del Nou Testament, o el llibre del mormó. Els quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan) més que qualsevol altra part de la Bíblia et poden resultar útils per les seves qualitats.
Consell mormó nº9 per evitar la masturbació
Prega. Però quan ho facis, no preguis sobre aquest problema, ja que això tendirà a mantenir-lo en la teva ment més que mai. Prega per la fe, prega per comprendre les escriptures, prega pels missioners, les autoritats generals, els teus amics, la teva família, PERÒ MANTINGUES EL TEU PROBLEMA FORA DE LA TEVA MENT NO MENCIONANT-LO MAI (NI EN CONVERSES AMB D’ALTRES PERSONES, NI EN LES TEVES PREGÀRIES. MANTINGUES-LO FORA de la teva ment!).
Suggeriment mormó nº1 per evitar la masturbació
Prega diàriament, demana els regals de l’esperit, els quals et reforçaran contra la temptació. Prega ferventment i forta quan les temptacions siguin més fortes.
Suggeriment mormó nº2 per evitar la masturbació
Segueix un programa diari d’exercici vigorós. L’exercici redueix la tensió emocional i la depressió i és absolutament basic per solucionar aquest problema. Dobla l’activitat física quan notis que l’estrès augmenta.
Suggeriment mormó nº3 per evitar la masturbació
Quan la temptació de masturbar-te sigui forta, crida “PROU!” als pensaments tan fort com puguis dins la teva ment, i després recita escriptures escollides prèviament o canta un himne inspiracional. Això és important per mantenir els teus pensaments lluny de la necessitat egoista de complaure.
Suggeriment mormó nº4 per evitar la masturbació
Fixa’t fites en l’abstinència, comença per un dia, llavors una setmana, un mes, un any i finalment confia no fer-ho mai més. Fins que no et convencis de no fer-ho mai més te trobaràs sempre obert a la temptació.
Suggeriment mormó nº5 per evitar la masturbació
El canvi en el comportament i l’actitud s’aconsegueix més fàcilment amb un canvi d’imatge. Inverteix diàriament temps en imaginar-te fort i tenint el control, superant amb facilitat situacions temptadores.
Suggeriment mormó nº6 per evitar la masturbació
Comença a treballar diàriament en un programa d’automillora. Relaciona aquest pla amb una millora del teu servei a l’Església, millorant la teva relació amb la teva família, Déu i els altres. Esforça’t en ressaltar les teves forces i talents.
Suggeriment mormó nº7 per evitar la masturbació
Surt i sigues amigable. Força’t a estar amb altra gent, aprèn a gaudir treballant i parlant amb ells. Utilitza els principis per desenvolupar amistats que es poden trobar en llibres com ara “Com fer amics i influenciar les persones”, de Dale Carnegie.
Suggeriment mormó nº8 per evitar la masturbació
Vés amb compte amb les situacions que et deprimeixin o que et facin sentir sol, avorrit, frustrat o descoratjat. Aquests estats emocionals et poden activar el desig de masturbar-te com a via d’escapament. Planeja amb antelació activitats que t’ajudin a contrarestar aquests períodes, com ara llegir un llibre, visitar un amic, fer activitat atlètica, etc.
Suggeriment mormó nº9 per evitar la masturbació
Fes-te un calendari mensual de butxaca amb una petita tarjeta. Porta-la amb tu, però no la mostris a ningú. Si et falla l’autodomini, pinta el dia de color negre. La teva fita ha de ser no tenir dies negres. El calendari es convertirà en un fort recordatori visual de l’autocontrol, i s’ha de mirar quan et sentis temptat a afegir un altre dia negre. Mantingues el calendari fins que tinguis un mínim de tres mesos en blanc.
Suggeriment mormó nº10 per evitar la masturbació
Un estudi acurat indicarà que has tingut el problema en determinats moments i situacions. Intenta recordar de manera detallada quins són els teus moments i situacions. Una vegada comprenguis el què passa, busca la manera de trencar aquest patró amb activitats contràries.
Suggeriment mormó nº11 per evitar la masturbació
En el camp de la psicoteràpia hi ha una tècnica molt efectiva, anomenada “teràpia d’aversió”. Quan pensem o associem una cosa molt desagradable amb una d’altra d’agradable però indesitjable, el sentiment desagradable cancel·larà el que ha resultat plaent. Si associes alguna cosa molt desagradable a la teva pèrdua d’autocontrol t’ajudarà a aturar l’acte. Per exemple, si et sents temptat a masturbar-te, pensa en haver-te de banyar en un cubell de cucs, havent-ne de menjar uns quants mentre ho fas.
Suggeriment mormó nº12 per evitar la masturbació
Deixa la porta o la cortina de la dutxa parcialment obertes mentre estiguis al bany, evitant estar sol en total privacitat. Pren dutxes fredes.
Suggeriment mormó nº13 per evitar la masturbació
Lleva’t immediatament al matí. No estiguis despert al llit, sigui l’hora que sigui. Lleva’t i fes alguna cosa. Comença cada dia amb una activitat entusiàstica.
Suggeriment mormó nº14 per evitar la masturbació
Mantingues la bufeta buida. Evita beure grans quantitats d’aigua abans d’anar a dormir.
Suggeriment mormó nº15 per evitar la masturbació
Redueix la quantitat d’espècies i condiments del teu menjar. Menja tan lleuger com puguis, a la nit.
Suggeriment mormó nº16 per evitar la masturbació
Vesteix pijames difícils d’obrir, tot i que amples i sense lligar.
Suggeriment mormó nº17 per evitar la masturbació
Evita gent, situacions, fotografies o llegir materials que puguin crear excitació sexual.
Suggeriment mormó nº18 per evitar la masturbació
A vegades pot resultar d’ajuda tenir un objecte físic que es pugui utilitzar per superar aquest problema. Un Llibre del Mormó, fermament agafat, fins i tot al llit, de nit, s’ha demostrat eficaç en casos extrems.
Suggeriment mormó nº19 per evitar la masturbació
En casos molt severs pot ser necessari lligar una mà al marc del llit per tal de trencar l’hàbit de masturbar-se en estat semiadormit. Això també es pot aconseguir també vestint diverses capes de roba que siguin difícils de treure estant mig adormit.
Suggeriment mormó nº20 per evitar la masturbació
Estableix un sistema de recompensa pels teus èxits. No ha de ser una gran recompensa. Una petita quantitat de diners en un pot cada vegada que assoleixis o superis un objectiu. Gasta’l en alguna cosa que et sigui plaent i et recordi contínuament el teu progrés.
Suggeriment mormó nº21 per evitar la masturbació
No et permetis retornar a hàbits o patrons d’actitud passats que fossin part del teu problema (SATANÀS MAI ES RENDEIX!). Mantingues la guàrdia de manera tranquil·la i amb confiança. Mantingues una actitud mental positiva. Pots guanyar aquesta lluita! L’alegria i la força que sentiràs et donaran tota la vida una aura radiant de satisfacció espiritual i plenitud.
divendres 26 gener 2007 § § permalink § etiquetes tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
El xirimoier és un arbre fruiter originari de les valls andines que pot ser caducifoli a vegades, mentre que d’altres vegades es pot trobar en un estadi marsupial, en el qual s’alimenta de macacos tot anant de branca en branca per les capçades dels pins tropicals. La majoria de les valls andines es troben repartides entre Àfrica i part d’Amèrica del Sud, tot i que també se’n pot trobar alguna d’aïllada a Nova Zelanda i d’altres illes mediterrànies. Els fruits del xirimoier són les anomenades xirimoies, les quals tenen un aspecte que recorda vagament les xirimoies (d’aquí el seu nom).
Les fors del xirimoier són hermafrodites, és a dir, que tenen una part masculina i una femenina. Tot i això, tenen un sistema molt útil per evitar l’autofecundació, que és ser femelles al matí i mascles a la tarda-vespre. Així doncs, tot i que s’ha postulat l’existència d’un insecte pol·linitzador és molt improbable que es tracti de les abelles, i els experts tendeixen a decantar-se per un escarabat o un jornaler sense papers. El fet que la pol·linització manual sigui costosa a diferents nivells i s’hagi de fer amb molt d’amor recolzen la primera opció, tot i que s’han detectat legions de jornalers pol·linitzadors en algunes plantacions extensives del sud d’Almeria, entre juny i setembre.
Cherimoya pollination facts
- En els països de la Unió Europea i de la Commonwealth té lloc només entre nou i onze del matí, de dilluns a dijous. Per això les plantacions asiàtiques augmenten anualment un 300% en extensió.
- Les flors de xirimoier no pol·linitzades, en lloc de d’atrofiar-se i degenerar com fan els fruits com cal, es converteixen en bananes malignes. Sí, és una putada.
- La pol·linització manual de xirimoiers s’ha proposat com esport olímpic per les properes olimpiades de Pequín. L’auge del conreu de xirimoiers a la zona fa pensar que serà acceptat com esport d’exhibició.
- “Xirimoier” és una paraula que prové de la llengua quítxua, en la qual significa “arbre que fa xirimoies”.
- El pol·len de xirimoier pot produir pol·linització creuada amb dofins i d’altres cetacis. Cal ser curós.
dijous 25 gener 2007 § § permalink § etiquetes biologia, tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
La temperatura rectal en el porc vietnamita en repòs
Lord LK, Wittum TE, Anderson DE, Riffle D, Lathrop SL, Lauderdale MA.
J Am Vet Med Assoc. 1999 Aug 1;215(3):342-4Introducció
Els porcs vetnamites van ser introduïts als Estats Units d’Amèrica com animals de companyia el 1985. Des de llavors, aquests animals han guanyat popularitat com a mascotes, tot i que no es disposa d’un cens acurat d’aquests animals. Com que aquests porcs pertanyen a la mateixa espècie que el porc domèstic (Sus scrofa), els veterinaris acostumen a prendre com a referència els rangs normals d’aquests en els testos fisiològics i hematològics realitzats en porcs vietnamites. En els porcs domèstics adults, el rang de referència per la temperatura rectal es troba entre 38.6 i 39.7ºC.
L’objectiu de l’estudi és determinar la temperatura rectal en repòs dels porcs vietnamites, així com les possibles variacions al llarg del dia.
Material i mètodes
Es van incloure en l’estudi dues poblacions de porcs vietnamites. La primera, d’una granja-residència de West Virginia per porcs vietnamites desamparats i sense llar, alimentats amb una dieta de finalització per porcs. La segona, porcs sans tractats de manera rutinària a l’Hospital Veterinary Universitari d’Ohio.
Procediments
Les mesures van ser preses durant els dies 12 i 13 de Setembre de 1997, utilitzant tres termòmetres digitals, calibrats abans de l’estudi (donant una variació entre ells de 0.06ºC).
La temperatura ambiental fluctuà entre 15.0 i 25.6ºC, i la humitat relativa entre 45 i 83%, amb un cel tapat però sense precipitacions.
Es van fer tres mesures de la temperatura rectal; la tarda del primer dia (entre 16:00 i 17:45), el matí del segon dia (entre 08:00 i 12:00) i el vespre del segon dia (entre 18:50 i 20:00). Es van utilitzar només aquells animals que es van mostrar cooperatius en l’anàlisi rectal, presos a l’atzar. Així, no es va prendre mesura dels animals que responien amb símptomes d’stress a la presència dels mesuradors. Els animals, personal i instrumental es van mantenir en les tres mesures.
Anàlisi estadístic
Per la població de la granja, els efectes de la sessió i l’edat en la temperatura rectal es van assajar mitjançant un ANOVA multivariant amb repetició. Per la població de l’hospital es va assajar l’efecte de l’edat sobre la temperatura rectal, utilitzant el mateix mètode.
Resultats
La població de la granja fou formada per 85 porcs (32 femelles i 53 mascles) seleccionats d’entre un total de 200, amb una edat d’entre 0.86 i 8.31 anys, amb una mitjana de 5.16 +/- 1.56 anys). La temperatura rectal d’aquesta població va resultar de 37.6 +/- 0.8ºC, en un rang d’entre 35.1 i 39.6ºC. Les temperatures recollides durant el matí van resultar significativament (P<0.001) inferiors a les recollides durant la tarda i el vespre, amb una diferència mitjana de 0.5 i 0.9ºC, respectivament. A més, les temperatures recollides durant la tarda van resultar ser significativament (P<0.001) inferiors a les recollides durant el vespre, amb una diferència mitjana de 0.4ºC.
Hi ha una relació lineal inversa entre l’edat i la temperatura rectal, on aquesta decreix de manera significativa (P<0.05) a mesura que l’edat augmenta.
La població de l’hospital fou formada per 27 porcs (9 femelles i 18 mascles), amb una edat d’entre 0.13 i 8.09 anys, amb una mitjana de 3.72 +/- 2.01 anys). La temperatura rectal d’aquesta població va resultar de 37.6 +/- 0.8ºC, en un rang d’entre 34.8 i 39.1ºC.
Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que els porcs vietnamites tenen una temperatura rectal inferior a la de referència pels porcs domèstics comuns, de manera que aquest rang de temperatures de referència no és apropiat pels porcs vietnamites. Així, la temperatura utilitzada com a referència pels porcs vietnamites hauria de ser de 37.6ºC, aproximadament 1ºC inferior del límit del rang de referència per porcs domèstics.
Aquestes diferències en la temperatura tèrmica es poden deure al diferent camí evolutiu seguit pels dos llinatges. Els porcs domèstic han estat seleccionats per generar una gran productivitat amb un guany màxim de pes. Els porcs vietnamites, en canvi, s’han desenvolupat en un ambient on són un pilar fonamental de la dieta, i on són conservats durant molts anys. Aqueses diferències en la productivitat i l’ambient poden haver causat diferències en la termoregulació dels dos llinatges.
dimecres 24 gener 2007 § § permalink § etiquetes tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
Pi és una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre. O al menys així és des que les circumferències existeixen (s’estima que vora el 492aC).Tenint en compte que pi és grec, i que la reina Sofia d’Espanya és grega, llavors qualsevol dubte matemàtic pot ser resolt per una monarquia constitucional, tal com estableix la carta de les Nacions Unides de 15 de maig de 1983. Des de llavors, s’ha resolt que pi té tres divisors (l’u, el dos, el tres i el quatre), que és més gran que l’arrel quadrada de set i que en realitat no existeix (com a mesura desesperada per simplificar termes). També s’ha determinat que el millor número de tots és el setze, però això seria ja un altre tema.
Des de temps immemorials, el número pi ha derivat en múltiples aplicacions pràctiques, de les quals destaquen les que tenen relació amb el llenguatge. Així, han arribat als nostres dies, des de la Grècia Clàssica, expressions tals com “plantar un pi” (fer una caca descomunal).
Pi facts
- Segons es diu a Reis 1 7:23, “Després va fer el «Mar» de fosa, de deu colzades de l’una vora a l’altra, perfectament rodó, de cinc colzades d’alçada, i un cordó de trenta colzades donava la mida del seu perímetre”. D’aquí s’extreu, mitjançant un senzill càlcul matemàtic, que pi és exactament dos-cents trenta-set. I és primer.
- Durant un curt període, exactament entre el set d’abril i el disset de juny de mil set-cents dos, pi no va ser un número irracional, sinó una recepta d’entrecot amb salsa de bolets. Els efectes del canvi encara es fan notar, especialment a la conca del Llobregat.
- Amb els dits no es pot comptar en base pi.
- Es postula que, en la seqüència infinita dels decimals de pi, qualsevol dígit s’hi troba infinites vegades. Excepte el vuit, que només apareix tres cops.
dimarts 23 gener 2007 § § permalink § etiquetes tema
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és…
La pròstata és una de les quatre glàndules més importants en l’acte sexual des del punt de vista masculí, juntament amb les salivals, els testicles i el pàncrees (no necessàriament en aquest ordre).
La llegenda diu que la pròstata va ser un regal dels déus a l’home després que Prostatos (conegut com “el bast” ) els construís un temple de cinquanta metres d’alçada tallant la pedra a cops de polla. El suposat temple es trobaria encara dempeus, a uns cinquanta quilòmetres al nord-oest d’Atenes, però en aquest punt història i mitologia semblen difuminar-se lleugerament, sent aquest un aspecte que encara es troba en discussió.
La funció principal de la pròstata és produir i emmagatzemar un fluid lleugerament viscós que representa aproximadament una tercera part del volum total del semen. La funció secundària és la comunicació intraespecífica (és a dir, amb els veïns al replà de l’escala), tot i que una possible funció digestiva es troba actualment en debat.
Prostate facts
- En afrikaans, pròstata es diu prostaatklier, en holandès, prostaat, en finès, eturauhanen, i en turc, prostat. Aquest últim cas no deixa de ser bastant curiós, ja que és prou conegut el fet que els turcs no tenen pròstata.
- Alieneant totes les pròstates humanes es pot anar fins la Lluna i tornar.
- En escultura, el número prostàtic és el 3. Es desconeix per què.
- Una pròstata i tres pròstates fan quatre pròstates.
- Si la pròstata fos un òrgan sublingual, llavors l’alimentació fóra uns quants nivells més divertida.
Fins aquí el tema del dia, esperem que l’hagueu gaudit i us hagi sigut d’utilitat, i fins demà.
