Dilluns passat al matí vaig estar a Figueres, i altra vegada vaig poder constatar que els empordanesos tenen (tenim?) un sentit de l’humor com a mínim particular. Sent adolescent, dues pintades em van meravellar. Si la memòria no em traeix, les dues eren en parets molt properes, i tenien pinta de portar-hi ja una bona colla d’anys. Quan és de nit t’enfries el piè, deia una. Les sares de xocolata fan venir mal de vientre, denunciava l’altra. Ens podrien resumir de manera bastant acurada.

A aquestes dues n’hi he pogut afegir encara una altra, que amplia i tot el retrat de l’empordanès tipus a través del vandalisme. El Casino Menestral, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, fa una bona colla d’anys que està en obres, tapat per una valla i embolicat amb una reixa prou antiestètica. Feia força temps que no hi passava pel costat, i vaig veure que algú hi ha pintat un Que ho farem durar molt?. Genial. Som tan guais que ni tan sols cometent actes de vandalisme suau som capaços de deixar de banda l’educació i les maneres. Els modus, que en diuen. Que ho farem durar molt?, escriuen. N’estic fins la puta polla, de tenir aquesta merda donant pel cul al mig de la ciutat, diuen. Però pas patiu, que ningú aixecarà la veu més del compte. Som així. Al menys ens ho passem bé, i no fem emprenyar ningú.

no dormis tens massa feina per fer massa feina que no has fet en el seu moment i resulta que ara és un moment millor que qualsevol altre just quan comences a reprendre el vol des de no se sap ben bé on seria un detallàs de puta mare per part teva compratir amb els pobres un Glenmorangie però no l’has comprat has preferit tornar a saquejar Amazon i aprofitar-te del treball aliè respira no dormis pren un cafè que aquí el tenim bo i pots utilitzar una d’aquelles càpsules d’alumini de colors que són diversió perquè fan dir a molta gent vols dir tot aquest alumini no sé no sé però tu ho saps i fas un altre cafè respira no dormis aquesta ha sigut una bona setmana ara és cosa teva que la que comença també ho sigui saps què has de fer però per desgràcia el que no saps és què no has de fer respira no dormis i agafa un altre cafè explotar indígenes mai havia resultat tan senzill i plaent respira respira no dormis tens massa feina que ara mateix no estàs fent per molts anys no et pensis que no me’n vaig recordar vas ser només una altra víctima d’un pic d’asocialitat no es podrien obviar els apòstrofs question mark respira respira respira no dormis i ves a fer el cafè d’una puta vegada que a les mines d’alumini ja hi surt el sol i d’això turn

La primera vegada que va pasar ningú en va fotre massa cas. Potser algú dels qui ho van veure en directe va riure una mica, però poca cosa més. L’home, en canvi, va passar quaranta-tres dies en coma, i encara ara, cinc anys més tard, ha de pixar assegut, com una puta nena, a causa de les seqüeles cerebrals.
Va tocar un timbre i li va caure un test de geranis al cap.
No sembla res massa excepcional, però és que va tocar un timbre i li va caure un puto test de geranis, en perfecta línia recta, al mig del cap. I li va ben esberlar. Tres dies després les formigues i els coloms encara pugnaven en lluita desigual per alguns fragments de crani i restes de cuir cabellut. Ja ho sabem, que l’escòria sempre guanya.
Però el fons de l’assumpte és que un home a qui d’una hòstia li va baixar l’IQ trenta unitats no importava a ningú. Ara podria entrar a l’exèrcit. Així doncs, ningú va mirar amunt per veure que en el puto edifici del test de geranis no hi havia balcons, i totes les finestres estaven segellades. Això en realitat no li importava a ningú una puta merda.

Va tocar un timbre i li va caure un puto test de geranis al cap al cap. Aquest cop la víctima era més marica i va morir del tot. Tenia quaranta-tres anys, dues hipoteques, pesava setanta-vuit quilos i comprava roba interior femenina per posar-se-la els dijous. Malauradament, era dimarts. Dicotiledònia.
Això ja va cridar una mica més l’atenció, la gent té una atracció estranya pels transvestits hipotecats. Però en realitat ningú sabia el dels tangues d’encaix.

Va tocar un timbre i li va caure un test de geranis al cap.

Set mesos i trenta mil testos més tard, el govern va prohibir els timbres.
Paleografia.

Ara, com a autor amb aspiracions, no tinc del tot clar si els putos testos de geranis són la humanitat com ens individual i els timbres les convencions socials, si és al revés, si sóc gilipolles o si avui és dijous i em sento especialment còmode.

Aneurisma. Dicotiledònia. Repeat.
Hi ha un fos a blanc i el públic aplaudeix l’autor. Tots són geranis i tenen el crani esberlat. Falten cursives. I no hi ha autor.