Al llarg de la meva vida he fet un munt de coses estúpides, però
només una d’elles l’he repetit fins a nou vegades i espero repetir-la
encara força més. Sí, parlo de passar-me vint-i-quatre hores seguides
mirant pel·lícules de manera ininterrompuda (una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou).

A la desena potser seria d’esperar que comencés a fer-se difícil
escollir temàtica. Error. Al contrari, cada vegada arriben més idees i
es fa més complicat escollir-ne només una. Atenció mainada, perquè
aquesta vegada hem optat per engegar la…

…i què són, les pel·lícules de Nadalitat Difusa, us preguntareu. La
idea seria veure pel·lícules en les quals el Nadal és un element tan
central com a vegades inesperat, jo respondré. Prepareu-vos a veure
pel·lícules ambientades en època nadalenca però d’esperit ben poc
nadalenc, a veure trets o santa claus amb destral. Heus ací la
programació completa:

10.00 Plácido
Una família benestant asseu un pobre a la taula per Nadal, només per evidenciar la seva hipocresia.
11.27 Life of Brian (La Vida de Brian)
Si el Messies hagués sigut en Brian, i no Jesús, consideraria el cristianisme com una opció realment vàlida.
13.01 Nightmare Before Christmas (Pesadilla Antes de Navidad)
Amb un Pare Noel com en Jack potser fins i tot a mi m’agradaria el Nadal importat.
14.17 Home Alone (Solo en Casa)
Els llums i ornaments nadalencs diversos poden ser convertits en trampes mortals.
16.00 Gremlins
Els regals de Nadal s’han de mantenir allunyats de l’aigua.
17.46 Tokyo Godfathers
Un anime tendre sobre una colla d’indigents que troben un nadó en un contenidor. La nadalitat difusa més dubtosa de la marató.
19.18 Rare Exports Inc.
Un curt sempre s’agraeix, però si és tan sorprenentment bo com aquest…
19.26 Rare Exports Inc. – Safety Instructions 2005
…se’n poden passar dos per fer boca per la pel·lícula que van inspirar i permetre.
19.36 Rare Exports – A Christmas Tale
En certa manera, la raó de ser d’aquesta marató. Guanyadora inesperada a Sitges2010, divertida i sorprenent.
21.00 Lethal Weapon (Arma Letal)
Tinc dubtes més que raonables d’haver-la vist mai, i definitivament no
tenia ni idea que tot plegat passa durant les festes de Nadal.
22.50 Die Hard (Jungla de Cristal)
Now I have a machine gun ho-ho-ho.
01.01 Bad Santa
Veure un Pare Noel renegant i delinquint sempre fa gràcia, però si al costat hi té un nan llavors tot millora encara més.
02.39 El Día de la Bestia
Ho repetiré sense por de fer-me pesat: el diàleg més gran de la història
del cinema espanyol és “Tú eres satánico? // Sí señor, y de
Carabanchel.”
04.22 Jack Frost
Un ninot de neu assassí. Exacte. Un psicòpata homicida amb una carrota en lloc de nas.
05.47 Christmas Evil (Navidades Infernales)
Segons en John Waters, la millor pel·lícula nadalenca de la història. Garantia de cinema escombraries!
07.22 Silent Night, Deadly Night
No he gosat posar la cinquena part. Si ja la primera és tan dolenta com apunta, les seqüeles han de ser mortals.
08.41 Elves
Tot i el títol, només n’hi ha un, d’elf. Però per compensar-ho, hi ha
nazis, que són sempre resultons, en pel·lícules dolentes de suposat
terror.

A part de ser Nadal, hi ha més coses per celebrar. Per exemple, que
m’he trasladat. Ja no visc a Girona, sinó a Bàscara, de manera que
aquesta marató servirà també per estrenar el pis. Aquí teniu la localització,
és ben fàcil d’arribar-hi. Per la gent de molt fora fins i tot hem
tingut la consideració d’habilitar-hi una sortida d’autopista (AP7
sortida 6). Com tot en aquest món, des de cuidar un mogwai a muntar una
prestatgeria Expedit, hi ha unes senzilles normes. Repassem-les.

- Sé que mirar pel·lícules de manera ininterrompuda durant
vint-i-quatre (24) hores és una animalada, de manera que ningú està
obligat a fer-ho. Sou lliures de compartir l’estona que trobeu
convenient o sana.

- La porta del segon vuitena del número vint-i-nou trenta-u del
carrer Girona (carretera N-II) de Bàscara serà oberta de deu del matí
del dissabte vuit de gener a deu del matí del diumenge nou de gener. Sou
lliures de creuar-la quan us vingui de gust, bé sigui per entrar, bé
per sortir.

- No només podeu venir quan vulgueu, també podeu venir amb qui
vulgueu. I més encara, no cal ni tan sols que ens coneguem de manera
prèvia.

- A la nevera hi ha un receptacle de volum limitat per l’allotjament
de begudes derivades de l’ordi i aromatitzades amb llúpol. En servirem
lliurement fins exhaurir existències, des de les beer-time en punt. No
abans.

- De la mateixa manera, he habilitat uns receptacles que he anomenat
“armaris” per allotjar-hi aperitius diversos, els quals seran racionats
de manera escalonada però efectiva. A l’hora dels àpats de veritat
s’optarà per pizzes i aliments similars d’elevada càrrega calòrica i
baixa càrrega alimentària.

- Oh! I cafès per aquelles hores crítiques que ja hem sofert moltes vegades.

- Val a dir que tota contribució, bé sigui de format líquid o sòlid,
serà més que benvinguda. Més encara en èpoques d’escassetat com aquesta.
He passat un any cultivant per poder abastir l’esdeveniment, però no sé
fins on m’arribarà. Tot i això, esperem ampliar el rècord actual de nou
maratons sense víctimes d’inanició.

- Es manté la costum de defenestrar a la italiana manera tothom qui
es queixi de la qualitat de la programació. Ara que visc en un segon tot
serà bastant més divertit. Les tradicions (i quan dic “tradicions” hi
incloc el Nadal) s’han de mantenir.

- El pis encara està en fase de postmudança, de manera que la
infraestructura és limitada. De fet, dubto que m’hagi arribat la tele,
de manera que segurament ho haurem de fer tot amb la pantalla de
vint-i-poques polzades de sempre.

- Les pel·lícules es pojectaran en versió original subtitulada. En
cas de necessitat s’habilitarà un servei de lectura dramatitzada.

- Seran benvinguts: cervesa, camioners i jugadors de botifarra.

- No seran benvinguts: pares noels, homes amb el pit depilat ni bevedors de mate (més sort la proepar vegada).

Ja ho sabeu, us espero el dissabte a partir de les deu, amb la porta oberta i un cafè amb croissants al voltant.

Més informació a Twitter, Facebook i Kuu!

…i fins aquí hem arribat.
Quaranta-tres pel·lícules del divendres, quaranta-tres setmanes on hem vist de tot, el millor i el pitjor del cinema de sempre i de tot arreu. Cíclops, tites que fan “Oh!”, tomates, surrealisme… la llista seria massa llarga.
Avui toca acomiadar-ho, al menys de manera temporal. La majoria suposo que ja ho sabeu, deixo el pis de Girona i em trasllado a viure a Bàscara. La distància i altres circumstàncies fan bastant impossible el format actual, de manera que de moment ho deixaré en stand-by mentre penso en una bona manera de continuar-ho. Havia pensat en passar-ho a periodicitat mensual i traslladar-ho a una tarda de cap de setmana, de manera que com que fer 25 quilòmetres fa mandra, al menys es podria veure compensat per més alicients. Ja n’anirem parlant, i si teniu cap suggeriment només ho heu de dir, us l’agraïré.

Però tornem a la pel·lícula d’avui. Segurament hauria merescut un acomiadament més solemne o com a mínim més ben preparat, però entre ponts, notaris, claus i polles en prou feines he tingut temps de seure una estona, i molt menys de muntar una bona pDv.
Proposo: Avui ens trobem a l’hora de costum al lloc de costum, a les vuit en punt del vespre al meu pis (c/ de Mora nº4 1er, Girona) (just darrere el teatre municipal, al final del carrer Nou del Teatre). Allà us rebré amb una cervesa ben fresca i unes quantes pel·lícules, i entre tots els assistents triem què mirar.
Hi sereu tots benvinguts. Ja ho sabeu, hàgiu vingut abans o no, ens coneguem o no, tindreu la porta oberta. Ens veiem aquest vespre.

Impressionant manera d’acomiadar els divendres escombraries: una paròdia dolenta d’un estil de pel·lícules de merda. Veurem una successió infrenable de gags al voltant de Rambos, Commandos i similars, regant-ho amb cervesa ben fresca. Us espero a les vuit en punt amb la porta oberta!

Encarem la recta final de la pDv, i ho fem amb el que serà l’últim Divendres Escombraries. En aquest any hem vist autèntiques joies del cinema escombraries: For ‘Yur Height Only (1981), Attack of the Killer Tomatoes! (1978), El Cant dels Ocells (2008), Maters of the Universe (1987), Ninja Terminator (1985), Zombie vs Ninja (1987), Piranha II (1981), Critters 3 (1991), Pulgasari (1985) i Cobra (1986).
Uau. Gent, uau. Vist això, no podem baixar (vull dir pujar, en aquest cas) el nivell en l’última votació. Serà difícil (o no). Provem-ho?

1.- Les Aventures de Rabbi Jacob (1973). Com hem pogut passar gairebé un any sense posar a votació una pel·lícula d’en Louis de Funès? Vergonya, m’hauria de fer, vergonya! A més, en aquesta hi ha un munt de jueus.

2.- The Ewok Adventure (1984). Per tercera vegada ens arrisquem amb aquestes bèsties peludes insuportables. Pensar que sota tot aquell pèl hi ha nans malvats no ajuda a agafar-los simpatia. Odio els Ewoks i no moren mai, perquè són pel·lícules infantils.

3.- See no Evil, Hear no Evil (1989). Aquest títol segur que no us diu res. Però… i si us dic “No me chilles, que no te veo”? Què, la cosa canvia i tots la voleu veure, oi?

4.- Hot Shots! Part Deux (1993). Una paròdia que mereix ser escrita en majúscules. Una successió imparable de gags cutres que encara ara no m’explico com no van traduir amb algun títol acabat amb “…como puedas”.

Apa, que se us acaben les ocasions de votar i de beure cervesa tot mirant una pel·lícula. La setmana que ve serà molt possiblement l’última. Però aquest divendres, a les vuit en punt, porta oberta, cervesa a la nevera i una pel·lícula increïblement dolenta per mirar. Us hi espero, però abans decidiu què mirarem.

No hi ha hagut manera, hauré de veure en Kilgore jugant amb napalm de bon matí a Apocalypse Now (Redux) (1979/2001) jo solet. Vosaltres us ho perdeu. Però aquesta setmana la pel·lícula del divendres escollida no es queda gaire enrere en qualitat. Veurem l’última pel·lícula de l’Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut (1999), amb la Nicole Kidman i en Tom Cruise emmerdats en una mena de societat secreta d’elevat contingut eròtic. Fa molt temps que no la veig, veurem si el record que en tinc coincidirà amb el record que en tindré.
Res més, recordeu que esteu tots convidats aquesta tarda a les set en punt. Us hi espero amb la porta oberta i cervesa en mà.

Aquesta setmana ho farem bé. O més o menys bé. Anem a pams i donem notícies? Gent, això (i quan dic “això” vull dir la pDv) s’acaba. I no perquè em vingui de gust, però si no desaparèixer haurà de patir una reformulació dràstica. Em trasllado, ja és gairebé definitiu, i no només em canvio de pis sinó que també és ja pràcticament segur que marxo de Girona. Així doncs, i si no compto malament, ens queden cinc, o a tot estirar sis pel·lícules del divendres. Apa, ja ho he dit. Als que us interessi quan sigui, o als que no us interessi d’aquí poc, ja us aniré explicant més coses.
La segona és que aquest divendres tornarà a ser dissabte. Us sembla bé per la Pel·lícula del Divendres el proper dissabte a les set de la tarda? Entre una cosa i altra m’estic convertint en una persona ocupada odiosa. Però tots (i sobretot totes) m’estimeu igual i em trobeu igual d’atractiu, ho sé.
Però anem al que toca, i aquesta setmana el que toca és una pel·lícula contemporània. Us dono les opcions?

1.- Apocalypse Now (Redux) (1979/2001). És la tercera vegada que la proposo, i per tant si faig cas de les normes mai escrites de la pDv seria l’última. Mala fi, per la millor pel·lícula bèl·lica de la història, no haver pogut passar per una pDv.

2.- Boogie Nights (1997). Li podeu dir Dirk Diggler, John Holmes o l’home de la polla de 40cm, però aquesta pel·lícula no deixarà de ser un biopic genial, sortit d’un dels directors més brillants de l’actualitat.

3.- Eyes Wide Shut (1999). I saltem a un dels directors més brillants de la història, amb l’última pel·lícula de l’Stanley Kubrick, un home capaç fins i tot de fer creïble un Tom Cruise heterosexual. Fa falta ser geni, Stanley.

4.- Artificial Intelligence: A.I. (2001). Per acabar, no ens movem gaire i us proposo una de les darreres idees del mateix Kubrick, i que va ser reactivada per l’Spielberg després de la seva mort. Punts a favor? Kubrick. Punts en contra? Spielberg. A parts iguals.

Apa, tothom a votar. Podeu votar fins divendres a mitjanit, dissabte al matí posaré la guanyadora i la començarem a veure a les set de la tarda. La majoria són llargues, de manera que més val començar una miqueta aviat. Us hi animeu? Ja ho sabeu, cervesa fresca i patates fregides per tothom.

Avui torna a haver-hi un empat, i entre els qui siguem avui a les vuit triarem quina de les dues mirem, si Tales from the Gimli Hospital (1988) o The Saddest Music in the World (2003). La meva preferida seria la segona, però ja l’he vist, de manera que és probable que si he d’escollir jo em decanti per la primera.
Cap de les dues és massa adequada per un públic convencional, però són igualment recomanables per qualsevol. Així doncs, ja ho sabeu, si us hi atreviu teniu la porta oberta aquesta tarda a les vuit en punt. Us hi espero.

Una altra setmana, em veig forçat a fer canvis. Per compromisos professionals i personals (que bé que queda dir això, oi?) aquesta Pel·lícula del Divendres serà el dissabte. Aquest divendres és tercer de mes, de manera que toca un especial director, i aviso que aquesta setmana (tampoc) serà apte per tots els públics. Us proposo mirar una pel·lícula d’en Guy Maddin, un canadenc ben peculiar però del tot interessant. Prepareu-vos a mirar cinema mut actual, a odiar-lo o a estimar-lo.

1.- Tales from the Gimli Hospital (1988). Comparada sovint amb Eraserhead, aquesta primera pel·lícula era ja una declaració d’intencions. Surrealisme descontrolat, que segons com ens pot fer dubtar que estiguem davant d’un farsant.

2.- Dracula: Pages from a Virgin’s Diary (2002). Aquesta relectura del mite de Dràcula, amb un vampir xinès i explicat tot a cop de ballet, va sorprendre tothom quan va guanyar el Festival de Cinema de Sitges. Tothom excepte els que l’havien vist, diuen.

3.- The Saddest Music in the World (2003). L’única que he vist de les quatre que proposo, em va meravellar, també a Sitges. Un concurs de cançons tristes, una amputada amb dues cames de vidre plenes de cervesa, una explosió sensorial memorable.

4.- My Winnipeg (2007). Un tribut personal a la seva ciutat en forma de retrat cinematogràfic. No he estat mai al Canadà, i segurament si mai hi anés no m’hauria fixat en aquesta ciutat, però realment ara m’ho pensaré.

A votar, criatures! Teniu temps fins demà divendres a mitjanit. Sigueu responsables i ens veiem el dissabte (sí, dissabte!) a l’hora de costum, les vuit del vespre. Us esperaré amb cerveses a la nevera. Aprofiteu, que amb força seguretat les pel·lícules del divendres s’acaben. Si encara no heu vingut (i no miro ningú) ara és la vostra.

A la segona oportunitat ha sortit escollida On the Beach (1959), amb un marge ben estret sobre Fantasia (1940) i One, Two, Three (1961). North by Northwest (1959) tindrà una oportunitat millor quan em decideixi a dedicar-li un divendres a en Hitchcock.



Els que us decidiu a venir ja sabeu que tindreu la porta oberta i cervesa a la nevera a les vuit en punt d’aquest vespre. I els que no us acabeu de decidir… ben aviat hauré de fer un replantejament radical de la pDv, i fins i tot és possible que l’hagi de deixar de fer, de manera que espavileu! (i no miro ningú).

Aquesta està resultant una setmana estressant i frenètica a diversos nivells, però encara que arribi tard i sense poder-hi pensar gaire, hi haurà pDv de manera normal. Toca un Divendres clàssic, i sense marejar més un plantejo quatre possibilitats:

1.- Fantasia (1940). Un dels millors Disney, que es va quedar fora de la passada marató només per la seva durada. Crec que no l’he vist mai, tampoc.

2.- North by Northwest (1959). Dir que aquesta és una de les millors pel·lícules d’en Hitchcock és dir molt. Però sí, és així de memorable.

3.- On the Beach (1959). Una pel·lícula postapocalíptica que reclama una nova oportunitat a la pDv. Si no us afanyeu a votar-la l’hauré de mirar pel meu compte, i crec que us la perdreu.

4.- One, Two, Three (1961). Recomanació directa d’un dels habituals de la pDv. Perquè sí, tot i els meus deixos dictatorials accepto propostes i consells.

Ja ho sabeu, a votar fins el divendres a les dotze del migdia (com cada vegada que penjo les votacions tard, deixo més temps). Ens veiem el divendres a les vuit en punt del vespre amb un d’aquests clàssics. Hi haurà cervesa i coses per picar, però haurem d’anar a dormir aviat, que l’endemà torna a tocar marató!

Aquesta setmana tenim una situació insòlita a la pDv, i és un triple empat entre Ewoks: The Battle for Endor (1985), Cobra (1986) i Karate Kid III (1989). No puc entendre com Porky’s (1982) no ha obtingut cap vot.
Ho resoldrem de manera salomònica, amb una ronda extra de votacions entre els assistents aquest vespre, i si no ens posem d’acord faré valer el meu vot de qualitat per imposar la meva opció preferida.

Ja ho sabeu, teniu la porta oberta per venir lliurement a fer una cervesa i compartir la pDv amb mi, però atenció, perquè aquesta setmana ho tornem a avançar una mica. Encara estem de fires, a Girona, i a les deu tinc un sopar al qual m’agradaria ser puntual.

Així doncs, fem convocatòria a dos quarts de vuit del vespre (19:30) al lloc habitual. Us hi espero, però pas patiu, que si no veniu la miraré igualment, i més tard ens podem veure a barraques (o no!).

Per dur que pugui ser, els Divendres escombraries són la raó de ser de la Pel·lícula del Divendres, de la mateixa manera que les maratons de cinema escombraries són l’origen de tot plegat. Aquest divendres hi tornem de nou, a veure com ho farem:

1.- Porky’s (1982). Un clàssic del cinema “de tetes”, amb una colla d’adolescents amb les hormones revoltades que volen entrar a un prostíbul. El paradigma de pel·lícula iniciàtica.

2.- Ewoks: The Battle for Endor (1985). Segona pel·lícula protagonitzada pels predecessors peluts d’en Jar-Jar Binks. L’altra vegada que els vaig posar com opció els Ewoks van estar a punt d’arrasar en les votacions, però una obscura i sospitosa maniobra els va desbancar. Aquest cop tindran rivals d’altura.

3.- Cobra (1986). Una vegada es diu “Cobra” no caldria dir res més, però ho diré. Hi ha dos tipus de persones, les que es poden resistir a les pel·lícules vuitanteres de l’Stallone i les que no. Jo tinc sort, i sóc dels que no s’hi poden resistir. Mai.

4.- Karate Kid III (1989). Aquesta gairebé semblaria posada per omplir, però no. Qui no ha vist la primera Karate Kid no té infància. Una vegada hagueu vist la tercera possiblement desitjareu no haver-ne tingut.

Molt bé, ja tenim un divendres que sembla temàtic vuitantero. Què hi ha més adequat per una sessió de cinema escombraries? Res de res. Ja coneixeu les normes: voteu amb responsabilitat, criatures; i ens veiem el proper divendres a les vuit en punt. Teniu de temps fins el dijous a mitjanit!

Aquesta és la setmana d’inici de Fires a Girona. No n’he dit massa res i potser ara és ja un pèl tard, però aquest és també el cinquè divendres d’octubre, de manera que tocava no demanar l’opinió per res i posar la pel·lícula que em sortís de la polla.

Fins fa uns anys, The Fifth Element (1997) era una pel·lícula que tenia força números de sortir escollida quan em venia de gust mirar-ne alguna. Va ser també una de les primeres que vaig tenir en DVD, i per tot plegat li tinc una estima un pèl especial.

Pel que sigui, i si els meus registres són correctes, ara fa com a mínim cinc anys que no la veig, i què us he de dir, em ve força de gust passar una estona ben entretingut, amb taxis voladors, senyoretes de bon veure amb el cap taronja o la pell blava, senyors amb orinals transparents al cap i, per sobre de tot, en Bruce Willis fumant cigarros de marica.

Us hi espero a les vuit. Recordeu: la porta és oberta a tothom, hi ha cerveses fresques a la nevera i quan acabem podem anar a fer una volta per Barraques. No sé qui hi toca, però això seria sempre el de menys.

Després d’una pausa de dues setmanes, en les quals ens hem saltat un divendres amb clàssics del cinema i un divendres dedicat a un director, tornem a la quasi-normalitat amb un divendres de clàssics actuals. Per què “quasi”? Perquè aquest divendres serà el dissabte a les sis de la tarda. La resta, sense gaire novetat. Tothom qui vulgui i s’atreveixi a venir hi és convidat, i serà rebut amb cervesa suficient per saciar la set d’un petit escamot d’orcs. Tot i això, no cal venir per decidir què es mirarà. Aquí teniu les opcions entre les quals podeu escollir:

1.- Apocalypse Now Redux (1979/2001). Començant a les sis tenim tota la tarda per veure les tres hores i mitja de millor cinema bèl·lic de la història. No serà de bon matí, però gaudirem del napalm.

2.- This is Spinal Tap (1984). El pare (grenyut) de tots els falsos documentals. Guitarres i malles per riure una bona estona a costa dels heavies. Deixaré que us en rigueu una mica de mi i tot, va.

3.- Choyonghan Kajok – The Quiet Family (1998). A Sitges em van venir ganes de repassar una mica la filmografia d’en Kim Ji-Woon. Una bona manera de començar és la seva primera pel·lícula, una comèdia negra.

4.- Katakuri-ke no Kôfuku – The Happiness of the Katakuris (2001). I per acabar de completar la llista, res millor que el remake japonès musical de la pel·lícula anterior, firmada per en Miike, un director que ben aviat tindrà Divendres dedicat.

Recordeu que aquest Divendres serà el dissabte, a les sis en lloc de les vuit! Voteu lliurement però amb responsabilitat, que teniu temps fins dijous a mitjanit.

Es torna a acostar altra vegada el mes d’octubre, cosa que significa que s’està acostant també el festival de cinema de Sitges. L’any passat (enllaç) el vaig acabar gaudint més que mai, tant en qualitat com en quantitat. Aquest any no faré l’animalada d’anar-hi contra rellotge, entre setmana sortint de la feina, per veure-hi un dels meus ídols cinematogràfics (enllaç), però me’n faré un bon fart, de cinema.
Per si us interessa, aquí teniu la llista del que anirem a veure amb en jordi, amb enllaços a la sinopsi de la web del festival. Si ens voleu acompanyar en alguna de les sessions, les que siguin, sereu d’alló més benvinguts.

Dissabte 9

- 10:00 _ The Shining (Retiro) Una de les meves pel·lícules preferides, i una de les poques que m’han fet passar por de veritat. No puc deixar passar l’oportunitat de veure-la en pantalla gran, i menys al festival.
- 16:00 _ Legend of the Fist (Auditori) Acció, cinema negre i mafiosos xinesos de principis de segle XX, tot ben amanit amb unes coreografies que prometen emocions a cabassos.
- 18:00 _ Notre Jour Viendra (Auditori) Una sinopsi com la que li han muntat, amb joies del calibre de “road movie interior”, normalment em faria tirar enrere entre renecs, però me’n refio d’en Vincent Cassel. Pot ser un error, perquè no deixa de ser francès.
- 23:00 _ Kokuhaku (Retiro) A l’hora de planificar venjances, els japonesos no tenen rival. Les japoneses, esperem que menys encara.

diumenge 10

- 14:15 _ Rare Exports (Auditori) Avui he vist els dos curts que la precedeixen. Fins ara tenia curiositat. Ara no puc esperar que arribi el dia 10. Ho-ho-ho!
- 18:15 _ The Ward (Auditori) Si tot va bé, entraré a aquesta sessió sense saber pràcticament res d’aquesta pel·lícula, més enllà que és el retorn del mestre Carpenter després de deu anys, si no tenim en compte les dues aportacions (genials) a Masters of Horror.
- 23:00 _ Sound of Noise (prado) Un experiment visual i sonor. Una d’aquelles pel·lícules que, si surten bé, resulta genial haver-les vist, mentre que si surten malament d’aquí poc no ho recordarem.
- 01:00 _ Marató (Retiro)

- Zebraman: Attack on Zebra City Miike. Miike. I ara me n’adono que crec que no he vist mai cap pel·lícula seva a Sitges. Imperdonable, però en procés de redempció.
- Norwegian Ninja Qualsevol pel·lícula que porti la paraula Ninja al seu títol ha de ser per força tinguda en compte. Si va acompanyada de la paraula Noruec resulta ja més que irresistible.
- Rubber La pel·lícula imprescindible d’aquest any. Mireu el tràiler, i m’entendreu. I per la meva manera d’entendre els motors narratius, encara ho és més. No reason.

dilluns 11

- 00:45 _ Marató (Retiro)

- Helldriver “Del director de Tokyo Gore Police”. A alguns això els tirarà enrere, però si hi afegim “espasa motoserra” què hi dieu, eh? Què hi dieu?
- Mutant Girls Squad Més o menys el mateix que l’anterior, però elevat al cub. Tres directors per regalar membres amputats i sang en mode aspersió. Diversió! Diversió!
- Alien vs Ninja Si abans dèiem que qualsevol pel·lícula que contingui la paraula Ninja ha de ser tinguda en compte, si després de “Ninja” hi trobem un “vs” ja no cal que llegim més, només podem fer que veure-la, i com abans millor.

dissabte 16

- 10:30 _ Manicomio (Prado) Un clàssic espanyol que m’era del tot desconegut, però sabent que és obra d’en Fernando Fernán-Gómez ja desprèn prou interès com per aixecar-se aviat.
- 12:45 _ The Perfect Host (Retiro) Una altra d’aquelles que poden ser del tot innòcues o resultar la sorpresa de l’any. Esperem que tiri més cap a la segona banda.
- 16:30 _ Bedevilled (Retiro) Violència extrema en un ambient paradisíac. No sé què tindrem, però això és el que n’espero.
- 22:30 _ I Saw the Devil (Auditori) Del seu director només he vist A Tale of Two Sisters (si no ho recordo malament em van cridar l’atenció uns cartells de la pel·lícula que vaig veure a Roma), i tot i que des de llavors ho he volgut fer, mai m’he acabat de decidir a mirar la resta de la seva obra. Crec que aquesta farà tombar la balança cap un o altre costat.

Recordeu! Avui avancem mitja hora la convocatòria, comencem a dos quarts de vuit. Acabo de treballar a un quart, de manera que vaig amb el temps molt just. Jo ja tinc la Roja a punt per parlar-vos una mica de Kim Jong-Il.