Ara feia bastant de la darrera, però continuo fent portades. De l’últim encàrrec, que encara està per acabar de completar, més que quatre propostes tenim un procés evolutiu en quatre passos. Si us interessa, us el deixo aquí (si cliqueu les imatges se us obriran a una mida més gran):

I com de costum us hi deixo dir la vostra:

 Loading ...

Una vegada més (1, 2, 3 i més), un company m’ha demanat que li fes una portada, en aquest cas per un DEA. Partint d’una idea general i seguint les indicacions d’Elnostralbert (que val a dir va ser molt poc torracollons i de seguida va estar content), hem arribat a aquest disseny definitiu (feu clic per ampliar-la):

El passat divendres vaig tenir el plaer de comprovar que encara conservo la capacitat de fer-me riure a mi mateix. Aquesta setmana he començat a donar unes pràctiques de química per alumnes de primer de biologia. Evidentment, tot el treball de laboratori és bastant senzill, el just perquè es comencin a familiaritzar amb el laboratori i l’instrumental. El darrer dia es fa la síntesi d’àcid acetilsalicílic mitjançant l’esterificació d’àcid salicílic i anhídrid acètic, i al final de la pràctica tenen una sèrie de preguntes per respondre. Una d’elles diu que en el cas que algú obtingui un rendiment del 125% què pot haver passat. Una de les alumnes em va venir a preguntar “Ei Pere, com m’ho puc fer, per tenir un rendiment de més del 100%?”.

Al final m’havia de tocar un client torracollons.
Després de quatre magnífiques experiències fent portades per tesis de companys (aquí, un i dos exemples) al final resulta que he trobat el que no està content amb res. I mireu que n’he provat, de coses!
Aquí teniu els quatre models que n’han sortit, per la tesi d’en Gerard. Com de costum, fent clic sobre les imatges les podeu veure en gran-enorme, i si sou tan amables podeu votar la que més us agradi al final. No us farà pas cas, però com que segur que no escolliu la mateixa que ell, al menys li tocareu la moral (i una mica els collons).

Merci.
(Veig que a les dues primeres imatges petites m’ha fet un estrany el color, ni el blau ni el groc són en realitat tan estridents)

Al menjador, de moment, hi tinc tres llibres de consulta general.

Un, “Molecular Genetics of Cork Formation”, de Marçal Soler del Monte (la tesi d’en Marçal, defensada fa ben poquet).
Dos, “Cartas a un Joven Español”, de José María Aznar López (divertit regal de part de la gent del laboratori de Madrid i idea, sens dubte, d’en Douglas).
Tres, “La Ciencia de la Vida”, de Julian Huxley, H.G. Wells i G.P. Wells (tractat de biologia en dos volums).

És precisament d’aquest darrer, del que us vull parlar.

No us explicaré com va arribar a les meves mans, més enllà que va passar bona part de la seva vida al fons del magatzem d’una biblioteca. Els dos volums tenen el llom apedaçat, refet, i encara amb el registre escrit a mà en un bocí de paper.

Més interessant que això resulten les dues cartolines de préstec que encara conserven els dos volums. La del primer volum està impresa en català, i té anotades totes les dades del llibre amb una perfecta cal·ligrafia. En llapis, informa de l’absència de les pàgines 15-16, 97-102, 147-150 i 155-157. L’usuari número 569 va ser el primer d’agafar en préstec aquest llibre. Era el 25 de gener de 1932. Dilluns.
El va retornar el dimarts següent, 2 de febrer de 1932.
Des d’aquest punt, el llibre va anar seguint una vida de préstecs mitjanament freqüents i variats, on pocs usuaris repetien. Amb l’excepció del 119, que se’l va endur quatre vegades entre el juny de 1932 i el juliol de 1935.
Entre el 16 de setembre de 1937 i el 8 d’abril de 1940 no hi va haver préstecs.
Una vegada esgotat l’espai reservat a les anotacions, aquestes es continuen pels laterals de les dues bandes, fins que finalment s’acaben el 29 d’agost de 1948.
La llista de préstec del segon volum és doble, dues cartolines unides per un clip rovellat. La primera és idèntica a la del primer volum, i s’inicia amb el mateix usuari però en data del retorn de l’altre volum. Hi trobem l’usuari 119 també quatre vegades. I una pausa.
En aquest cas, després del retorn dels préstecs al 1940, hi ha un canvi de full imprès el 1944. La nova cartolina és més basta, amb una cal·ligrafia diferent, impresa en castellà i s’allarga només tres préstecs, fins el 1946.

Hi ha poques guixades. Una d’elles es troba rere una làmina amb el dibuix d’un antílop, i és un esquema dels mamífers.

A : mamíferos =
a) Monotremas.
b) Marsupiales.
c) Placentarios.=
1) Ungulados:
1a) Perisodáctilos.
1b) Artiodáctilos.
1c) Proboscídeos.
2) Unguiculados

A la pàgina següent se’ns aclareix que “un ungulado” és “a ungulated” i que “desdentados” significa “unteeth”.

No sabria dir si es tracta de la història que aquests volums porten a sobre. Aquests petits o grans detalls, les fulles arrencades, els lloms recosits, les pròpies fitxes de biblioteca amb la seva lletra cal·ligràfica i les dates escrites amb tinta negra de veritat, els capítols sobre les meravelles del món exòtic, l’evolució, la parapsicologia (sí, hi ha un capítol on es parla d’ectoplasma i coses per l’estil)… No sé. Però alguna cosa m’obliga a fullejar-los tot sovint.

Potser de biologia n’aprendré poca, però alguna cosa important m’aporten o m’han ensenyat.

No tinc per costum posar vídeos als meus posts, més aviat tot el contrari, però avui em veig obligat a fer una excepció. Resulta que els senyors d’Eppendorf fan publicitat d’un nou sistema de pipetatge automatitzat, anomenat EpMotion, però ho fan d’una manera que em fa sentir vergonya de ser biòleg i treballar amb aquestes coses…

Heus ací una llista de frases que espero tenir ocasió de dir als meus alumnes, el proper curs:

- Teniu sort. A la majoria de països maten gent, per menys d’això.
- Això és un banc de dilucions? Això és un banc de dilucions? Teniu (flop!), això és la meva polla.
- Aneu amb molt de compte. Es comença assecant la columna de gelfiltració i s’acaba violant nenes de dotze anys.
- Ei… no serà una cervesa, això que amagues al calaix…?
- Objeccions morals, dius? Té, tu faràs la pràctica amb un enciam. Aquí tens el protocol d’extracció de DNA, i aquí els primers específics d’anxova. Sort.
- Això haurieu de ser capaços de fer-ho borratxos. Anem al bar.
- No és només que hagis suspès, és que el teu examen serviria per aprovar una llei de foment de l’eugenèsia.
- Això no tens pas collons de preguntar-ho sense haver fumat res abans. Intenta-ho demà.
- Tranquil, tot aprenentatge té el seu ritme. Es comença coneixent les vocals, i si tot va bé algun dia aconseguiràs construir una subordinada amb sentit.

Fa uns dies us donava una llista de possibles respostes que als biòlegs ens agradaria donar a les frases més comunes que s’inicien amb un “Tu que ets biòleg…”. Per tal de complementar-ho, a continuació teniu una petita llista-proposta de maneres millors que les habituals d’acabar aitals frases.

“Tu que ets biòleg…

…m’ensenyes a controlar a voluntat el continu espai-temps?”
…si em dones el teu número de compte t’hi faré una transferència que trobaràs interessant.”
…quin preu tindria, el meu fill, al mercat negre?”
…porto anys intentant fer encreuaments contranatura entre el meu canari i el peix de colors de la meva parella, sense èxit. On trobes que pot ser el problema?”
…mor, malvat!”
…ensenya’m la polla.”
…fot-me una bona pallissa!”
…el final de “2001, a space odyssey”, què significa?”
…fes-me teva!”
…quina és la longitud del nucleosoma?”
…quines implicacions tindria, a nivell evolutiu, una concepció corpuscular del temps?”

És llei de vida que qui comet un error ho ha de pagar, d’una manera o altra. Així per exemple existeixen les presons pels qui se salten les lleis, els sopars familiars pels qui tenen família, les patades als collons pels gilipolles i el patiment etern a l’infern per tota la resta, o pels que se salven de l’anterior.

Resulta que qui més qui menys, tots hem comès algun error, a la nostra vida. Jo, sense anar més lluny, fa gairebé deu anys em vaig posar a estudiar Biologia. Sí, sí, ja ho sé, però he de dir a favor meu que era jove, inexpert, i blah-blah-blah… En tot cas, el preu que hem de pagar, jo i la resta, per aquest error és haver de sentir una vegada i una altra preguntes que comencen amb un “Tu que ets biòleg…” i acaben de multitud de maneres absurdes o estúpides.

Com a biòlegs, com hem de reaccionar a aquest suplici? La manera clàssica és posar cara de tonto i respondre qualsevol cosa amb un somriure estúpid. Posem-hi fi. Us dono unes quantes possibilitats.

“Tu que ets biòleg…

…què diuen aquests anàlisis?”
1. Ui, només entenc això de “tumoral”. Vol dir que tens càncer.
2. …no sé, què t´ha dit el metge?
3. Ui, tens el PSA molt alt, crec que t’hauries d’anar preparant per un bon tacte rectal.
4. Diuen que estàs molt bé i molt sa. Ai, espera! No, no, diuen clarament que ets una merda de puto subnormal. Ho sento.

…en què treballaràs, quan acabis?”
1. No treballaré, em follaré ta mare, a veure si em manté.
2. A veure… Tu, subnormal, de què treballes? Doncs d´això no ho penso fer…

…el meu gos vomita herbes, què li he de donar?”
1. Més herbes.
2. Uiiiiiiiiiiiiiiiiiii…..uuuffffffffffff……. No seeeé, no seeeeé…
3. Se l’ha de sacrificar. Comencen vomitant herbes, després intenten follar-se’t la cama i acaben menjant-se el nen.

…sabies que l’Ana Obregón també ho és?”
1. Comfondre la biologia amb la prostitució de luxe és més normal del que et puguis imaginar. M’ha portat força maldecaps.
2. També té primer de veterinaria i no vas donant pel cul a cada veterinari que et surt al pas.
3. Sí, però jo vaig aprovar sense fer cap examen oral.
4. I ja ho sap, l’Ana Obregón, que els dos sou igual de subnormals? Si vols la truco.

…aquesta planta què és?”
1. De plàstic. No et puc donar més informació.
2. És un putu i miserable pi pinyer, com els més o meys 2500 que hi ha per aquí, subnormal.
3. No és una planta, és el teu fill.
4. És que potser faig cara de saber els noms de totes les putes plantes, jo?
5. Un moment, que consulto el meu manual de claus dicotòmiques. És una monocotiledònia o una dicotiledònia?

…això del canvi climàtic és cert?”
1. No.
2. Ostres sí, obre la finestra, que fot una calor de collons.
3. Els estudis que he llegit i les estadístiques diuen que en 10 anys s´acabarà el món… Follem?

…si jo sóc de grup sanguini AB i la meva dona és O, el meu nen quines probabilitats tenia de néixer també O?”
1. Els grups sanguinis no són hereditaris.
2. O bé el teu fill rebutja tota llei de l’herència mendeliana o bé la teva dona se n’ha follat (com a mínim) un altre.

…el metge m’ha receptat això, què tinc?”
1. No sé. Què diu el teu horòscop, avui?
2. Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii….de veritat t´ha receptat això…? Compte que és molt i molt fort…. Ostres… deus estar molt fotut… Quant dius que fa que t´ho prens? Ufffff….
3. Sífilis. On has fotut la polla, pillín…?
4. Et falten uns quants cromosomes, subnormal dels collons.

…una mica de vi no fa mal, oi?”
1. Ho tens mal entès, el que no fa mal és menjar-me una mica la polla de tant en tant. Té, en vols?
2. Una mica de vi no, pero el conyac, el puro i el putu tiberi que t´estàs fotent, pot ser sí, que faran alguna cosa, i això la sacarina del tallat descremat no ho arregla.
3. Sí, cura el càncer.

…i diuen que venim del mico?”
1. Veient ta mare crec que sí.
2. Sí, durant el Gènesi Déu va crear els monos i a partir d´aquí van evolucionar fins a generar Adam i Eva… Els maricons van evolucionar a part.
3. No ho diguis a ningú, però això de l’evolució és un invent dels científics, un instument en el seu pla de dominació mundial. En realitat la humanitat és un experiment fallit d’una raça alienígena. Sé del que parlo, sóc biòleg.

…jo també estic pensant fer-me de Greenpeace”
1. No sé, no els conec.
2. Com te facis de Greenpeace tindré un motiu més per desitjar-te una mort lenta i dolorosa, puto subnormal de merda.
3. Prefereixo el Capità Enciam, ve a ser el mateix però sense el component snob gilipolles.
4. Quan aneu a matar foquetes al Canadà avisa’m, que sempre he volgut fer-ho.

…això (mirant-se, normalment, l’etiqueta d´algun producte) porta càncer?”
1. Per què et penses que és tan car? Que no falti res!
2. Uiiiiii… Casi que no t´ho mengis… Dóna-m´ho a mi, que com a biòleg sé com s´ha de manipular i menjar.
3. Uiiiii… E-330… Mortal!! Mortal!!
4. Compte no t´infectis de càncer, que encara no s´ha trobat l´antibiòtic per matar-lo.

…això és un gat o una gata?”
1. Això és un hàmster, gilipolles.
2. Si té polla, gat. Si no, gata. Mai oblidis aquesta regla d’or.

Veure com alguns dels companys amb els qui he compartit una bona colla d’anys es posen ja, poc a poc, a escriure i van acabant les seves tesis em provoca una mescla de sentiments. Per sort, per alguns d’ells puc ser encara una miqueta útil, i em permeten que els faci la portada. No fa massa explicava el cas d’en Marçal, i avui li ha tocat el torn a l’Olaya. Per sort, els nostres gustos semblen ser més propers que en l’altre cas, de manera que avui no caldrà un referèndum no necessàriament vinculant per posar a prova diverses versions. Tot i això, m’interessa també la vostra opinió. Us agrada com ha quedat? Si la voleu veure amb més resolució només heu de clicar la imatge petita, i se us obrirà en una nova finestra a mida real, i si voleu dir alguna cosa podeu comentar sense por.

Fa uns dies em vaig oferir a fer la portada de la tesi d’en Marçal, que ja té a punt, i després d’una petita història que no ve massa al cas (encara) vaig acabar amb quatre versions possibles.
Estaria bé que marquéssiu les que més us agraden (és una mena d’examen test d’elecció múltiple), tenint però sempre clar que en Marçal ja ha triat la seva, i que de cap manera us pensa fer cas. Tenim però curiositat per saber qui dels dos “té raó” amb la seva tria.
Aquí teniu les quatre portades, si les voleu veure amb tota la seva esplendor podeu clicar-hi i s’obriran a mida real.

Quina portada prefereixes per la tesi d´en Marçal?

• Portada 1
• Portada 2
• Portada 3
• Portada 4

Resultats

 Loading ...

Pel que sembla fins ara, tot està anant fins i tot una miqueta més ràpid del que era d’esperar.
A veure doncs si tinc temps per fer tot el que pretenia, i una miqueta més i tot…