Fa unes setmanes vaig obrir un nou compte de Twitter. Ja en gestiono massa, però aquest venia a cobrir una vessant nova. Tinc comptes on parlar de coses personals, d’humor, de cinema, però no en tenia cap d’enfocament polític. No puc dir que la política me la peli molt, ja que per poc que compartim els plantejaments dels professionals del sector la manera com ens afecta a tothom és del tot inqüestionable, però alhora m’hi sento suficientment lluny com per no sentir-me còmode parlant-ne directament i oberta.

Són incomptables les paròdies que existeixen de tot tipus de polítics, algunes genials, d’altres completament insuportables o directament insultants. Com que sóc plenament conscient de les meves capacitats i limitacions, tan humorístiques com de temps, vaig descartar directament la paròdia creativa. Així és com va sorgir en @CANYAS_MAJUSCUL. La idea era simple. Agafar els tuits fets per en @jordi_canyas i revertir-los al seu estat natural. Les majúscules. La crispació. El crit. Agafar el portavoz i treure-li la careta fent aflorar el portagritos, l’energumen exaltat que té com a única raó de ser l’insult dirigit.

Què n’esperava? La veritat és que no ho sé. Posar de relleu que hi ha individus que no necessiten caricatura, als qui no els cal una paròdia, perquè ho són directament. Una caricatura absurda i aberrant del càrrec que ocupen. Perquè no ho oblidem, aquest home és diputat del Parlament de Catalunya, i portaveu d’una formació política que, tot i minoritària, té un pes prou rellevant al país. Un pes guanyat a base de polèmica, insults, victimisme, fotos en pilotes i d’assenyalar el malvat nacionalisme (nazionalismo) com a font única de tots els mals. Què n’esperava? Suposo que contribuir en la mesura de les meves limitades possibilitats a posar fre a la degradació de la política del país, que s’està convertint a marxes forçades en una translació d’aquells programes de televisió on sembla tenir més raó qui la diu més grossa i amb més volum. Sí, sóc així d’innocent.

Què he aconseguit? Absolutament res de positiu. Espanyolistes anticatalans d’arreu d’Espanya dirigint-se a en @CANYAS_MAJUSCUL sense veure-hi res estrany. Com aquell pobre home que li dóna les gràcies perquè és una mica curt de vista i el servei de majúscules l’ajuda a rebre millor les consignes. També independentistes viscerals insultant-lo creient dirigir-se al @jordi_canyas real. I l’energumen, evidentment, titllant de nazis i de #kukluxcat els qui l’acusen de ser un espanyolista que té com a única raó de ser política la confrontació amb la finalitat de fer desaparèixer tot signe de molesta catalanitat. Què he aconseguit? La constatació que la divisió no té marxa enrere, i que viure en primera persona com el portaveu d’un partit polític del Parlament insulta un dia i un altre amics i coneguts només fa que contribuir al meu propi malestar.

Adéu, JORDI CAÑAS!!!!!!1111 No crec que te trobi a faltar.

Tal i com ja va sent norma, estic bastant cabrejat. Exposo:

Fet #1 - Actualment tinc un Contracte Laboral d’Interinatge per la Cobertura d’una Plaça de Professor Associat a Temps Parcial amb la Universitat de Girona (UdG).

Fet #2 - L’actual política de retallades indiscriminades ha abocat a la desaparició imminent dels professors associats a la UdG.

Fet #3 - El contracte finalitza el proper 15 de setembre de 2012, sense possibilitat de ser prorrogat.

Fet #4 - Acabo de rebre una comunicació per correu intern des de l’àrea de Personal Acadèmic, en la qual se’m fa saber que La Rectora, per delegació de signatura en el Vicerector de Personal i Política Social, ha resolt aprovar-me el reconeixement d’un trienni, amb efectes econòmics en data 1 de juny de 2012.

Ha anat de poc que no em comuniquin el reconeixement del trienni després de comunicar-me la finalització del contracte. Sembla ben bé que a sobre se te’n riguin a la puta cara. En base a aquests fets, Proposo:

A prendre pel cul. I etcètera.

Ja fa uns mesos els estudiants de tercer de biotecnologia em van proposar fer-los el disseny de la samarreta de la promoció. Ara no em posaré a fer-los la pilota, però en el seu moment ja vaig comentar que m’havia fet un munt d’il·lusió, l’encàrrec. A partir d’una primera idea bastant vaga en van acabar sorgint quatre propostes diferents. Si cliqueu cada una de les imatges podeu veure les il·lustracions de davant i de darrere amb més detall.

Model 1

Aquest primer model consta d’una figura geomètrica al pit dividida en sis seccions idèntiques, cada una de les quals cobreix un àmbit relacionat de manera directa amb la biotecnologia (una estructura de proteïnes, una doble hèlix de DNA, una microfotografia d’un teixit vegetal, la configuració electrònica d’un àtom i un esquelet humà). La sisena secció és negra en referència al futur que ens espera en aquest puto país de merda. A l’esquena hi ha un biohazard amb una estructura proteica al seu interior i la informació de la promoció.

Model 2

En aquesta proposta la informació referent a la promoció (biotecnologia 2012) es troba al pit, donant una seqüència estructurada com un fragment palindròmic de DNA, i és flanquejada per les estructures de dos enzims de restricció. A l’esquena hi ha el mateix biohazard que en el primer model, però sense el text informatiu per evitar duplicitats.

Model 3

El tercer model integra la paraula “biotecnologia” dins un patró de bandes horitzontals semblant al que trobaríem en un gel SDS-PAGE. El disseny de l’esquena és idèntic al del model anterior.

Model 4

Finalment, aquesta darrera proposta seria una simplificació del tercer model, representant únicament un carril del gel d’acrilamida. La informació referent a la promoció es troba a l’esquena en vertical. El disseny del pit és probablement el meu preferit a causa de la seva simplicitat, però segurament a l’esquena hi preferiria el disseny del primer model. Potser seria també el més complicat de plasmar imprès, ja que tot i ser molt esquemàtic el pit cobreix més àrea impresa que els anteriors.

Ara, com de costum, és el vostre torn de donar l’opinió. Quin dels quatre models us agrada més? O bé, en cas que cap us acabi de fer el pes o que preferiu una combinació d’elements diferents, deixeu un comentari.

 Loading ...

Volia fotografiar la lluna però tenia un mòbil de merda que no complia les especificacions tècniques per poder-hi instal·lar l’Instagram. Es veu que amb un processador de 528 MHz i 512 Mb de memòria ROM, amb 384 Mb de memòria RAM no n’hi ha prou per tenir l’Instagram.

No sé què polles significa res d’això que acabo de dir sobre el meu mòbil. Excepte que és un mòbil de merda. Només cal veure que les especificacions tècniques que acabo de mig copiar vénen en portuguès i castellà. En aquest mateix ordre. Primer portuguès. Després castellà. Però no parlava d’això. Parlava de l’Instagram. L’Instagram. Un altre element que pateix de l’anomenat “síndrome senglar”, un procés pel qual es dota d’article elements als quals no els pertocaria. És una manera d’elevar-los a la categoria de semidéus.

Ha vingut El senglar.
Aquesta nit La guilla ha esvalotat les gallines.
Tu que hi entens, em poses El windows?
Adoreu La polla.
No m’he pogut instal·lar L’Instagram. Això deia.

No m’he pogut instal·lar l’Instagram tot i els meus 528 MHz i 512 Mb de memòria ROM i 384 Mb de memòria RAM o potser a causa precisament d’això. Adéu filtres. Adéu marcs. Adéu gra. Adéu, adéu fotos de la lluna. Adéu fotos de peus. Adéu platja de fons, adéu. Adéu saturació i adéu desaturació. Adéu vignetting. Hola, repetició marica de la partícula adéu.

He agafat el meu HTC Wildfire i amb la seva Câmara/Cámara de 5 megapíxels, amb auto-focus i flash i emmagatzematge en targeta microSD™ de 2 Gb m’he fet una foto de la polla. I aquesta nit ha vingut El simbolisme i m’ha fet un petó al gland.

No és que hagi fet vuit portades de tesi, n’he fet alguna més (no totes reeixides), però aquí n’he compartit set abans d’aquesta ( 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 ). Avui toca la d’en Paco. Vam començar junts la carrera, hem estat més o menys junts des de llavors, i l’atzar ha volgut que ens toqui fer la defensa amb molt poca diferència (tan poca que estem fent tots els tràmits en paral·lel, amb uns pocs dies de decalatge a favor seu).

Bé, res més. Aquí la teniu. Com de costum, només hi heu de clicar per poder-la veure en gran, i una mica més avall hi podeu dir la vostra, comentant i/o votant.

 Loading ...

Tot i que el cartell del concert frustrat de Moments d’Eufòria a Lladó ha sigut el primer que he compartit, no és el primer que he fet. Fa unes setmanes, des de Racó Català em van proposar de fer el cartell dels actes de celebració del seu tretzè aniversari. Com podeu veure, serà el divendres 4 de maig a partir de les nou del vespre, consistirà en un recital de poesia i un parell de concerts i l’entrada és no només lliure sinó a més recomanable.

Si voleu més informació podeu consultar la pàgina especial de Racó Català, així com la seva agenda o l’esdeveniment creat a Facebook.

Després d’un dies de proves i gestació, avui m’he decidit a presentar-vos el meu nou web, on espero concentrar-hi tota la part més visual del que vagi fent. Encara està en construcció, i de mica en mica hi aniré posant nous continguts i ampliant-ho.

Aquest dissabte els Moments d’Eufòria fan un concert al Bar Queta de Lladó.

Una vegada descartada l’opció de posar-hi un barquillu amb una quilla a la quilla i un quillu al barquillu, proposada per en Roger i tot el Macallan que portava al cos, ens hem acabat decantant per aquest cartell:

Il·lustració pel número 265 del setmanari Directa, corresponent a l’article De judicis polítics i bocs expiatoris. TV3 contra Josep Garganté, de Gerard Horta.

Ja porto una bona colla d’anys voltant per la facultat, i en tot aquest temps una de les coses que m’ha resultat més gratificant de fer han sigut les portades de tesis i similars que m’han encarregat. En teniu unes quantes mostres aquí: 1, 2, 3, 4, 5, 6.

Ara, finalment ha arribat el moment de fer-me la meva. De fet, fa bastant temps que la tenia feta (ja sabem que normalment totes les cases es comencen per la teulada i les tesis, per la portada) i simplement hi he fet uns petits canvis perquè compleixi la normativa. Podeu clicar-hi per veure-la en gran.

I ara arriba el vostre torn: què us sembla?

 Loading ...