Ella. Tenia una bellesa clàssica, d’aquell tipus que un aspirant a poeta amb superàvit cromosòmic segurament en diria etèria, i que més d’un gordo subnormal definiria com a èlfica.
Ell. Era un home normal amb un cert grau de desajustament hormonal, el just per tenir ereccions recurrents, cosa que li impedia anar amb pantalons amples sense roba interior. L’acceptació social era un factor apreciat, per. Ell.
On. Es van creuar la mirada per primera vegada tot esperant un tren amb parada a Sant Celoni. La realitat és així de previsible. La doble tendència a la impuntualitat en el seu sentit menys clàssic segurament els va fer arribar massa aviat, cosa que els va deixar una bona colla de minuts per anar-se intercanviant mirades fugisseres.
Què. Insinuants de manera bidireccional. De les mirades van passar als somriures tímids. De tant en tant un dels dos tombava la vista cap a una altra banda, intentant dissimular l’evident interès. Però no tardaven gaires segons a retrobar-se. I altra vegada a començar. El tren va arribar i hi pujaren. Ell després d’. Ella. S’assegueren estratègicament, mantenint una certa distància física, però de manera que els quedés una visual neta d’obstacles a través de la qual mantenir l’intercanvi de mirades i somriures.
Final. Ella va baixar a Maçanet-Massanes però. Ell no. Hauria mort si. Ella hagués vist l’enorme taca que delatava que. Ell s’havia fet caca als pantalons.

Etiquetes ficció

§ 1 comentari a .Ficció_oo3

• meri Gil escrigué:

  divendres 5 febrer 2010 a les 0:08

  Si, ja ho té aixó d’arruinar les històries romàntiques la caca.

  Respon