La primera vegada que va pasar ningú en va fotre massa cas. Potser algú dels qui ho van veure en directe va riure una mica, però poca cosa més. L’home, en canvi, va passar quaranta-tres dies en coma, i encara ara, cinc anys més tard, ha de pixar assegut, com una puta nena, a causa de les seqüeles cerebrals.
Va tocar un timbre i li va caure un test de geranis al cap.
No sembla res massa excepcional, però és que va tocar un timbre i li va caure un puto test de geranis, en perfecta línia recta, al mig del cap. I li va ben esberlar. Tres dies després les formigues i els coloms encara pugnaven en lluita desigual per alguns fragments de crani i restes de cuir cabellut. Ja ho sabem, que l’escòria sempre guanya.
Però el fons de l’assumpte és que un home a qui d’una hòstia li va baixar l’IQ trenta unitats no importava a ningú. Ara podria entrar a l’exèrcit. Així doncs, ningú va mirar amunt per veure que en el puto edifici del test de geranis no hi havia balcons, i totes les finestres estaven segellades. Això en realitat no li importava a ningú una puta merda.
Va tocar un timbre i li va caure un puto test de geranis al cap al cap. Aquest cop la víctima era més marica i va morir del tot. Tenia quaranta-tres anys, dues hipoteques, pesava setanta-vuit quilos i comprava roba interior femenina per posar-se-la els dijous. Malauradament, era dimarts. Dicotiledònia.
Això ja va cridar una mica més l’atenció, la gent té una atracció estranya pels transvestits hipotecats. Però en realitat ningú sabia el dels tangues d’encaix.
Va tocar un timbre i li va caure un test de geranis al cap.
Set mesos i trenta mil testos més tard, el govern va prohibir els timbres.
Paleografia.
Ara, com a autor amb aspiracions, no tinc del tot clar si els putos testos de geranis són la humanitat com ens individual i els timbres les convencions socials, si és al revés, si sóc gilipolles o si avui és dijous i em sento especialment còmode.
Aneurisma. Dicotiledònia. Repeat.
Hi ha un fos a blanc i el públic aplaudeix l’autor. Tots són geranis i tenen el crani esberlat. Falten cursives. I no hi ha autor.
Has estat repassant els “Amants de la Fatarella” de Quimi Portet?
Mmmmhh… no…