Al final he sortit a fer el cafè cafeïnat que el meu cos em reclama des que m’he aixecat. Tot i viure just al centre de Girona, els voltants del pis estan bastant buits de tot tipus de locals. Hi hi ha un parell o tres de restaurants, costa de determinar. Un és un bar típic de tapes, obre només a les nits i acostuma a estar sempre bastant ple de gent jove, l’ambient és agradable i en conjunt és un d’aquells llocs d’una altra època i que aniria bé que s’anessin recuperant una mica. Ara a més sembla que a l’edifici del costat s’hi han instal·lat uns okupes que de moment resulten bastant discrets. Veurem si amb una mica de sort algun dia em trobo el carrer tallat pels antidisturbis.
Just al davant d’aquest hi ha un restaurant que en català-xino o xino-català em consta que es diu “La Pinyola”. Fa força angúnia passar-hi per davant de guai que pretén ser, però des que han penjat a una finestra, mirant cap al carrer, una foto dedicada de l’Albert Serra i la seva tropa que quan no és estrictament necessari dono una volta per d’altres carrers. Sa puta mare (ara no sé per què cada vegada que sento o veig “albertserra” immediatament em ve al cap o a la boca “saputamare”, deu ser un condicionament pavlovnià).
Finalment, hi ha una mena de restaurant-cafeteria bastant nou on s’hi està prou bé i fan uns tallats excel·lents. Odio la llet. Però collons, per què trobar un lloc on te tractin amablement i amb educació s’està tornant tan estrany?

Havia agafat el portàtil i el llibre per anar a fer una volta i estar una estona a l’aire lliure, però he acabat anant a comprar un sitrell, que fa potser ja un mes que el vaig trencar i encara no havia reparat el meu crim.

Dada irrellevant del moment: fa setmanes que no puc parar d’escoltar dues cançons, concretament dues versions. Una, “Word Up!” de Korn. Dues, “I Will Follow” de Fear Factory.

I de moment, res més, crec que vaig al súper i després reintentaré l’operació “aire lliure”, a veure si hi ha més sort. Oh, sí! Són gairebé la una del dia sense calçotets, però és un dia molt avorrit i sense massa interès.

Són ja mes de les de i he dormit menys del que hauria volgut. Quan això passa i tornem a estar aixecats tot i tenir una son de collons, una opció força intel·ligent consisteix en fer-se un cafè, ja que la cafeïna, com estimulant del sistema nerviós que és, ens ajuda a despertar a la vegada que ens fot dels nervis. Quan és precisament despertar-se amb un cafè, el que es pretén, l’opció més estúpida d’entre totes les opcions estúpides consisteix en prendre’s un cafè descafeïnat.

Són gairebé les onze del matí del dia sense calçotets i tinc una son de collons. Com a mínim no m’he pres el típic tallat descafeïnat de màquina amb la llet desnatada mig calenta mig natural i amb sacarina. El dia que això passi amablement demanaré ser sacrificat a qualsevol déu genèric, de manera ritual.

Ara m’avorreixo. Com de costum. M’avorreixo i no tinc son. Podria posar-me una altra pel·lícula, però no em ve especialment de gust, i a més la Kathi ja dorm i no la voldria molestar. Podria llegir una estona, però segur que em faria venir son i m’adormiria sense voler. La masturbació és sempre una opció, però no és un cartutx que vulgui gastar tan fàcilment. Hi haurà temps.

A vegades crec que seria interessant portar un control de les vegades que sóc capaç de dir “m’avorreixo” al llarg del dia. M’avorreixo. 4. No, és conya, no ho faré.

Es va fends tard i encara no estic fent absolutament res de profit, més enllà de parlar una mica amb les dues persones que queden despertes a casa a aquestes hores. Pel mateix preu agafaré un llibre. A veure si acabo d’una puta vegada aquell dels animals de peluix. Amberville. Fa un mes que el tinc i encara vaig per la meitat. Algú em va dir o per algun lloc vaig llegir (la veritat, ni puta idea de com va ser) que enviant un mail a una adreça d’una editorial t’enviaven gratuïtament un llibre a canvi que te’l llegissis i els expliquessis què t’havia semblat. I si resulta que m’agrada deien que me n’enviarien dos més pels amics.
De moment no puce dir que m’entusiasmi, però és força original i força agraït de llegir. El típic que no passa a la història però que tampoc oblides i acaba sent el mateix que si mai l’haguessis llegit. Veurem com acaba la cosa, perquè sembla que va millorant a mida que avança la història.
Apa, m’hi poso una estoneta.

És inevitable pensar en Koara kachô. Va, demà la miro!

Però ara, cal al llit, que la química no siempre es eludible. Vaig a dormir amb un parell d’ossos de peluix.

Aquesta nit hi ha moltes coses que no tinc del tot clares, algunes serien fenòmens socials o fins i tot sociològics, mentre que d’altres serien temes més mentals i personals.

Per una banda, continuo sent incapaç d’evitar anar una vegada i una altra a un dels bars de Girona que menys m’agraden. Massa fum, massa soroll, i avui a més companyia indesitjable. Que se m’assegui un paio torrentós al costat pot ser divertit a estones, però principalment és desagradable. Puto vedell filldeputa de merda. I la quilla histriònica que l’acompanyava anava força a joc. En el punt quan s’ha aixecat per demanar el compte i ha cridat la cambrera, tots els de la taula hem pensat de manera independent el mateix: “No, ara el puto cabron cridarà ‘Eh!! Negrita, negrita!!’, ho farà…”. Però no ho ha fet i no ho puc explicar.
L’hamburguesa especial be, gràcies. La cervesa, la puta merda del grup Boira dels collons.

Per una altra, continuo comprovant que a la que algú comença a parlar de feina jo començo a escoltar música clàssica de manera immediata. Simptomàtic. Quan paren, torno, cosa que és d’agrair per totes bandes.

Finalment, The Box. Estic completament perplex. No sé si és una puta merda de pel·lícula que m’ha encantat o una pel·lícula impressionant que no m’ha agradat una puta merda. Sigui com sigui, gràcies a ella acabo de posar el senyor Kelly a la banda dels creadors interessants, en contraposició als directors mediocres i, a l’extrem, els albertserres. L’aniré seguint, no sigui cas que acabi resultant ser un geni, finalment.

I de moment, res més. M’han donat l’opció d’anar a fer una cervesa, però tinc obligacions mediàtiques que atendre. Sabeu?

Molt bé, doncs pràcticament sense avisar ja hi tornem a ser. Per quarta vegada. I aquesta gairebé que prometo que serà un 25% menys espectacular que qualsevol de les anteriors, cosa que realment és dir molt i esperar molt poc.

Pels que acaben d’arribar i pels desmemoriats, recordem:

1. Durant un període de 24 hores aniré relatant, a intervals d’aproximadament dues hores, absolutament tot el què he estat fent, aportant suport gràfic quan sigui necessari. Es poden introduir modificacions i em puc prendre llicències sobre la marxa. És a dir, em puc passar pels ous l’intèrval de dues hores entre actualitzacions, o les 24 hores es poden convertir en 48. Resumint, és la meva festa i hi faig el que em surt de la polla.

2. Tot vol dir TOT. No exceptions. Però ben mirat, si em callo alguna cosa tampoc ho sabreu mai.

Però avui és un dia bastant horrible per començar. Porto una temporada de no massa bon humor i bastant apàtic, cosa que és d’esperar que ho faci tot (encara) menys interessant, de manera que havia pensat (llest de mi) combinar el dia Iósógrándéu amb el dia de més coses. Com per exemple:

a. El dia d’anar pel món sense calçotets.
b. El dia de la borratxera sostinguda.
c. El dia de llegir Dostoievski.
d. El dia de d’ensenyar la polla a les alcaldesses.
e. …

No sé? Algun suggeriment? A mi no m’acaba de convèncer cap, però els faria tots.

I sense donar-hi més voltes, iniciem la quarta edició d’aquesta imbecil·litat majúscula que és el Iósógrándéu (season 4, que ara se’n diu així). Ja per començar em saltaré les dues hores, que ara me’n vaig cap al cine a veure The Box (ja diré què tal).

.Només en queden 106.

- Has Uwe Boll been replaced by a talented pod-person? Or is the world actually coming to an end?

- Morga FJ, Trujillo AO (2001) Frecuencia del lamido poscopulatorio del pene en machos cabríos (Capra hircus) y posible función. Vet Méx 32: 301-303.

- ( !!! ) says (23:06):
*ei
*Albert, crec que hi ha una cosa que has de veure
Albert says (23:07):
*Si et tingués a davant, em pensaria que et vols baixar els pantalons…

- És una pena que els de La Vanguardia no m’hagin preguntat *a mi* sobre això del facebook, perquè hauria deixat a quadres els tontaines que citen.

- In case you missed, my interview at La Vanguardia http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091104/53817504294.html

- jajajajaj descidit, des d’ abui no es nateja (aquesta setmana m’ hen salvo de natejar plats??!!?!?!?! jajaajjaaj) // escrius aixi de veritat?

1.- Felip V. Capaç de cabrejar la meitat de les potències polítiques europees del moment, la seva ombra continua, tres-cents anys després, donant encara pel cul a tot un poble. Per si això fos poc poder, era capaç de fer kamehames d’intensitat mitjana.

2.- Lluís I. De regnat breu i sensible a les malalties víriques infeccioses, les seves extremitats inferiors cibernètiques (similars en concepte a les d’un T-600) no li van ser de massa ajuda per enfrontar-se a la verola, però en el cas d’un alienígena assassí potser seria un altre tema…

3.- Ferran VI. Zoofílic com un filldeputa (us presento la reina), seria capaç en un combat cos a cos de compensar la poca fortalesa física amb tocaments lascius que incomodessin el Predator fins fer-lo abandonar.

4.- Carles III. Copulador desfermat i pare de nenes mortes i fills subnormals com a hobby secundari, la seva principal afició foren les Arts i la Ciència (així, en majúscules). Això li va permetre crear gran quantitat de ginys que, combinats amb un físic prodigiós, li valgueren el sobrenom de Batman de la Zarzuela.

5.- Carles IV. Haver de trampejar amb un clima social inestable no el van ajudar gens a conviure amb dignitat i equilibri amb els seus poders mutants. Amb urpes retràctils i un factor curatiu sense capacitat d’augmentar-li la longevitat, hauria agraït bastant un endoesquelet d’adamantium, però les minvades arques de l’estat no ho van permetre.

6.- Ferran VII. Aficionat des de petit a la caça del francès, disciplina en la qual arribà a obtenir diverses medalles, el seu maneig del subfusell el féu un adversari temible en la lluita de guerrilla.

7.- Isabel II. Coneguda com “Hacedora de Maravillas” per la seva gran capacitat dialèctica i destresa pel sexe oral, menys  coneguda és la seva habilitat sobrehumana en l’art ninja.

8.- Alfons XII. La seva prometedora carrera com a jove monarca despòtic es veié truncada massa aviat a causa de la tuberculosi. Però diuen que quan es tanca una porta s’obre una finestra, i així la restauració borbònica va poder gaudir del seu propi borbó zombi. Qui és mossegat per ell és convertit també en borbó.

9.- Alfons XIII. Durant el seu regnat cada nit de lluna plena apareixien desflorades i brutalment borbonitzades tres-centes verges per les espanyes. Les nits sense lluna plena, només cent. No es coneix del cert en què consisteix la borbonització, però diuen les cròniques de l’època que era tirant a corprenedor. Beware!

10.- Joan Carles I. The One. Capaç de beure’s la pròpia orina i portar ell solet la democràcia a tot un país en tenebres… el mateix dia! Manipula el continu espai-temps a voluntat, creant realitats alternatives segons la seva conveniència. A més, una reorganització de vísceres fa que tingui el cervell a la caixa toràcica, el pàncrees sota l’aixella esquerre i tot el crani ocupat per massa testicular.

Voteu, bastards, que es permet resposta múltiple i no cal justificar-la.

- Está loca! Si s’ha despelotao en el cine, quería follar en la calle! L’han echao de la picseria! Está loca papá!

- Ara us voldria informar que “Bombay” més “Schweppes” NO és un gin tònic. Un gin tònic és “Martin Miller’s” més “Fever-Tree”. Que no us estranyi que no us agradi si beveu qualsevol cosa.

- Vols parar de cagar? Hòstia puta ja!!!!

- Sóc lesbiana però no tinc vagina. No ho diguis a ningú…

- No havia estat mai en un sopar de vagines… // Sempre s’hi acaben colant pròstates…

- Putos abstemis, que no sabeu beure…

- Que estava enamorat, en aquell moment… // No estaves enamorat, estaves borratxo!

- Ahir, tota la nit darrera una tia, i al final em diu “No tienes nada que hacer, soy bollera”.

- Pimpampimpam culos vienen culos van.

- Pere i Marçal junts igual a Laia plena de cervesa.

.Només en queden 107.