Per compensar la fricada brutal que és la pel·li del koala, he decidit posar-me’n una altra, en aquest cas d’en Resnais, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia el 1961. Resultat: porto més d’una hora escoltant un francès i una francesa parlant-se en francès l’un a l’altre de manera suggerent. Segurament no era el moment. Marienbad haurà de tenir una segona oportunitat un altre dia. L’acabaré, però no sé per què. Perquè fa lleig, suposo, i perquè les úniques pel·lícules que deixo a mitges són les del subnormal d’en Baz Luhrmann. Sí, trobo Moulin Rouge infumable, només vaig suportar-la deu minuts. Apa, ja ho he dit!

En un altre ordre de coses, encara no he sopat i no sé si fer-ho, crec que he carregat massa la rentadora però no sembla que hagi passat cap desgràcia i sóc incapaç de trobar codis útils per fer funcional tot el que acabo d’instal·lar. En definitiva, típic vespre de diumenge. Una puta merda.