O sigui, que agafo i me’n vaig a Bàscara a passar una estona, fer una cervesa al bar de sempre i llegir una mica a la vora del riu. I resulta que, resumint:
Demano una cervesa, faig una foto amb l’iPhone, la descarrego al portàtil i em connecto mitjançant tethering, escric un post que penjaré al blog, des d’on twitter rebrà una notificació de l’actualització via rss, i a la seva vegada enviarà una actualització al meu estat del facebook.
No tindré mai clar si és que som uns putos guais de merda o si és que definitivament el món se’ns ha tornat completament subnormal.
Jo, per si de cas, m’acabaré la cervesa i me n’aniré a llegir.
Sí, noi, la tecnologia ens fa guays. Si jo m’hagués vist tal i com sóc ara amb 16 anys m’hagués escopit a la cara.
Meri, és que jo mateix avui m’hauria escupit a la cara si hagués entrat al bar i m’hagués vist allà al poble fent el subnormal amb el portàtil… allà no ens estem d’hòsties, som rurals i tirem pel dret, com ha de ser.