Fa uns dies em vaig adonar que, tot i que de manera general sóc una persona tolerant i raonable (fins i tot m’atreviria a dir que massa sovint tolerant i raonable en excés), en ocasions aflora en mi aquell petit nazi filldeputa que tots portem més o menys dins.
Llavors em poso a dibuixar plànols de dutxes de gas i crematoris.
Però resulta que sóc tan refotudament torracollons que malgasto la meva mala llet genocida en tonteries. Així per posar uns exemples il·lustratius:
- La gent que s’acomiada dient ciao, chao, txao o altres variants fonèticament similars. Això ve de quan vaig estar a Madrid. Cada vegada que em deien chao un calfred em recorria l’espinada, però amb el temps vaig gairebé arribar a excusar-los. Síndrome d’Estocolm, en diuen. Clar, pobrets, que en mil anys d’evolució de la seva llengua no han tingut els putos collons de crear una manera agradable d’acomiadar-se (dir adiós és com cardar-los una patada a la boca, i el puto hasta luego és poc pràctic i fa molt més marica del que pot semblar a algú que no l’ha hagut d’utilitzar mai). I com que no poden recórrer al nostre elegant ‘déu han hagut d’adaptar el puto chao dels collons. Comentant el tema, em van fer notar que els culpables amb més punts són els argentins, cosa que no ajuda massa, precisament.
En el fons, que els madrilenys i espanyols en general s’acomiadin a la italiana manera me la pela unes quaranta vegades, però quan l’altre dia vaig sentir al carrer Ciutadans de Girona una noia tancant així una conversa telefònica el meu nazi interior es va encabronar de manera considerable. En arribar al pis vaig recórrer a l’amic Google per trobar la recepta casolana per fer Zyklon B.
- La gent que paga amb tarja de crèdit. No podré tenir mai cap ofici que impliqui un intercanvi monetari directe, ja que cada vegada que sento frases de l’estil Que puc pagar amb tarja? m’entra una ira homicida irracional que em podria portar algun maldecap considerable. Em puc veure perfectament cardant la puta tarja pel cul del client (o clienta) fins fer-la sortir per la seva puta boca. Després d’aixó el meu nazi interior també li voldria ruixar la boca amb una mica de Zyklon B, però el meu jo científic potser li posaria en dubte la conveniència de posar en contacte compostos reduïts de sofre amb l’àcid cianhídric. Tinc lleugeres sospites de qui guanyaria, encara que fos per pur totalitarisme.
- La gent que acaba una exposició d’opinions o idees amb la partícula al tiempo. Normalment això representa una manera abreujada de dir jo ara dic el que me surt de la puta polla encara que no tingui sentit, però no patiu que si d’aquí dos anys resulta que s’ha complert sortiré ràpidament a recordar que jo ja ho havia dit, i si no, tampoc ningú ho recordarà. Té a més l’agreujant que és utilitzat sobretot per part de comentaristes anònims d’edicions online de diaris esportius. La combinació dels dos factors no em fa pensar en res més que en tancar tota aquesta colla de subnormals en boniques instal·lacions folrades de rajol refractari que permetin una temperatura interior de fins a 1200ºC.
- La gent que emputxa o es cau. Tinc la certesa que cada vegada que en algun lloc algú utilitza el verb emputxar un nou borbó és engendrat. I si una cosa bona tenien els nazis és que eren republicans. Col·laborar a portar al món hemofílics, retardats mentals i d’altres productes de l’encreuament entre indiviudus genèticament degenerats hauria de ser castigat de manera sumària amb una mort lenta i dolorosa. A prendre pel cul els putos judicis, tots a cremar de viu en viu, que ja en recolliríem les dents d’or d’entre les cendres.
Tindrien també una menció especial els homeòpates, tot tipus de gurús (econòmics o de manual d’autoajuda), els que circulen a 80 pel carril central de l’autopista, els argentins i d’altres grups ètnics igual de simpàtics, però aquests tindrien l’inconvenient que no es tracta d’una ira tonta, la que generen, sinó ben justificada.
Els pitjors són els que condueixen amb el seu morro a dos pams del teu paraxocs, sobretot si són camions de 25 tonelades.
I els que comencen dient ‘M’hauries de fer un favor’?
Estic totalment d’acord en què els argentins tenen tota la culpa en temes relacionats amb la perversió del llenguatge.I respecte a la temàtica nazi, tot i que coneixent el teu extens coneixement del món del cinema, un enllaç amb pel·lícules divertides sobre la temàtica.http://cinecutre.com/index.php?modulo=noticias&id=685
roger, a mi aquests que dius em diverteixen.Kasku, és massa fàcil respondre “segur que arribarem a un acord que ens satisfagi als dos” mentre et descordes els pantalons.ararat, la primera la veuré aquest any a Sitges. Espero que tingui l’èxit suficient com perquè les altres dues s’acabin fent realitat, perquè pinten brutalment bé…
Buf, excepte amb el tema de la targeta de crèdit no saps pas com n’estic d’acord amb tu. A mi em que realment em rebenten son els crios petits y, sobretot, com els adults els arribem tractem i em cago en ens gramanazis! Si, faig faltes d’ortografia i que?! A més quan necessito que em corregeixin un puto text no hi ha collons… Però, vaja, cadascú té els seus odis…
Meri Gil, “ZyklonNova. Cámaras de gas para compartir!”? Compro! Pel què fa a l’ortografia, fa mesos que em moro de ganes de parlar del tema, a veure si m’hi poso…