- puta cataluña zapatero divison
- L'amarató es diu Amarató? ( ... ) Jo es que sóc de poble, saps, amoto, arradio, amarató...
- L'amarató es diu Amarató? ( ... ) Jo es que sóc de poble, saps, amoto, arradio, amarató...
Etiquetes
Arxius
Jun 2010
May 2010
Apr 2010
Mar 2010
Feb 2010
Jan 2010
Dec 2009
Nov 2009
Oct 2009
Sep 2009
Aug 2009
Jul 2009
Jun 2009
May 2009
Apr 2009
Mar 2009
Feb 2009
Jan 2009
Dec 2008
Nov 2008
Oct 2008
Sep 2008
Aug 2008
Jul 2008
Jun 2008
May 2008
Apr 2008
Mar 2008
Feb 2008
Jan 2008
Dec 2007
Nov 2007
Oct 2007
Sep 2007
Aug 2007
Jul 2007
Jun 2007
May 2007
Apr 2007
Mar 2007
Feb 2007
Jan 2007
Dec 2006
Nov 2006
Oct 2006
Sep 2006
Aug 2006
Jul 2006
Jun 2006
May 2006
Apr 2006
Mar 2006
Feb 2006
Jan 2006
Dec 2005
Nov 2005
Oct 2005
Sep 2005
Aug 2005
Jul 2005
Jun 2005
May 2005
Apr 2005
Mar 2005
Feb 2005
Jan 2005
Dec 2004
Nov 2004
Oct 2004
Sep 2004
Aug 2004
Jul 2004
Jun 2004
May 2004
Apr 2004
28.09.2009
24.09.2009
23.09.2009
22.09.2009
21.09.2009
18.09.2009
_les_perles_de_la_setmana_39_09
Publicat per iosodeu cap allà les 10:40
24.09.2009
Sitges 2009
Publicat per iosodeu cap allà les 16:20
Un altre any (i ja en van... buff!) ens en anem cap al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Sense una raó concreta, no recordo un altre any en el qual tingués tantes ganes de festival com aquest, i la tria final ho reflecteix prou bé. En principi, tres dies i dotze pel·lícules, a l'espera que se'm giri el cap en algun moment i faci alguna escapada extra pel meu compte.
Les escollides, de moment, són (hi he afegit enllaços a la web del festival i a l'IMDb per si voleu veure'n algun trailer i més informació):
Divendres 2 d'Octubre
22:30 Thirst (Sitges, imdb): vampirs coreans i cristianisme de la mà del director d'Oldboy, cosa que hauria de ser prou garantia de qualitat.
Dissabte 3 d'Octubre
09:30 1 (Sitges, imdb): per mi aquesta era l'única ineludible, la volia veure com fos. Puc emportar-me una decepció enorme, però tant l'argument com el trailer són impressionantment atractius. A més, tinc debilitat pel fantàstic de l'est del continent (ku!). Si resulta ser una puta merda, me'n faig responsable davant qualsevol que hi vagi per mi.
13:15 Fri Os Fra Det Onde (Sitges, imdb): un thriller danès amb pinta de fred, directe i sense concessions. En principi seria per omplir un buit horari, però no descarto que acabi siguent una sorpresa enorme.
18:30 Kynodontas (Sitges, imdb): una família que es manté hermèticament aïllada del món, vivint en la seva pròpia realitat. L'argument sona bé, i el fet que fos premiada a Cannes hauria de sumar també punts. Hauria (no diré Albert Serra enlloc).
22:45 Pandorum (Sitges, imdb): segurament no serà res memorable, però el terror espacial és un subgènere que per poc que ofereixi puc gaudir com un puto vedell. Aquí, que em donguin una nau lletja i ja faré.
Diumenge 11 d'Octubre
11:45 Accidents Happen (Sitges, imdb): una família de malastrucs per una pel·lícula australiana de risses. Veurem què en surt, de la barreja, però diferent gairebé segur que ho és, i això ja serà molt.
17:30 The Imaginarium of Dr.Parnassus (Sitges, imdb): amb la publicitat gratuïta que donen els cadàvers joves i atractius segur que arribarà a algun cinema proper, però veure-la al festival donarà un plus a l'atractiu que ja de per si té per mi qualsevol pel·lícula d'aquest home.
22:45 Simboru (Sitges, imdb): fa un parell de mesos vaig veure les primeres imatges d'aquesta pel·lícula. Un home vestit amb un pijama divertit es desperta en una enorme habitació de parets blanques, de les quals comencen a sortir dotzenes de querubins. Si no sona irresistible, no sé què més voleu.
01:00 Marató: això mai pot faltar, a Sitges, una bona marató. I si és de zombis, punts extres. El més probable és que la majoria siguin una merda bastant considerable, però l'objectiu principal aquí és passar-ho bé i dormir el menys possible. Encara no m'hi he asormit mai, espero poder continuar presumint d'això...
Consta de quatre pel·lícules: DØD SNØ (Sitges, imdb), Wasting Away (Sitges, imdb), Zone of the Dead (Sitges, imdb) i The Revenant (Sitges, imdb).
Què us sembla? Ens veiem a alguna sessió o algú prou valent s'apunta algun dels dies?
Les escollides, de moment, són (hi he afegit enllaços a la web del festival i a l'IMDb per si voleu veure'n algun trailer i més informació):Divendres 2 d'Octubre
22:30 Thirst (Sitges, imdb): vampirs coreans i cristianisme de la mà del director d'Oldboy, cosa que hauria de ser prou garantia de qualitat.
Dissabte 3 d'Octubre
09:30 1 (Sitges, imdb): per mi aquesta era l'única ineludible, la volia veure com fos. Puc emportar-me una decepció enorme, però tant l'argument com el trailer són impressionantment atractius. A més, tinc debilitat pel fantàstic de l'est del continent (ku!). Si resulta ser una puta merda, me'n faig responsable davant qualsevol que hi vagi per mi.
13:15 Fri Os Fra Det Onde (Sitges, imdb): un thriller danès amb pinta de fred, directe i sense concessions. En principi seria per omplir un buit horari, però no descarto que acabi siguent una sorpresa enorme.
18:30 Kynodontas (Sitges, imdb): una família que es manté hermèticament aïllada del món, vivint en la seva pròpia realitat. L'argument sona bé, i el fet que fos premiada a Cannes hauria de sumar també punts. Hauria (no diré Albert Serra enlloc).
22:45 Pandorum (Sitges, imdb): segurament no serà res memorable, però el terror espacial és un subgènere que per poc que ofereixi puc gaudir com un puto vedell. Aquí, que em donguin una nau lletja i ja faré.
Diumenge 11 d'Octubre
11:45 Accidents Happen (Sitges, imdb): una família de malastrucs per una pel·lícula australiana de risses. Veurem què en surt, de la barreja, però diferent gairebé segur que ho és, i això ja serà molt.
17:30 The Imaginarium of Dr.Parnassus (Sitges, imdb): amb la publicitat gratuïta que donen els cadàvers joves i atractius segur que arribarà a algun cinema proper, però veure-la al festival donarà un plus a l'atractiu que ja de per si té per mi qualsevol pel·lícula d'aquest home.
22:45 Simboru (Sitges, imdb): fa un parell de mesos vaig veure les primeres imatges d'aquesta pel·lícula. Un home vestit amb un pijama divertit es desperta en una enorme habitació de parets blanques, de les quals comencen a sortir dotzenes de querubins. Si no sona irresistible, no sé què més voleu.
01:00 Marató: això mai pot faltar, a Sitges, una bona marató. I si és de zombis, punts extres. El més probable és que la majoria siguin una merda bastant considerable, però l'objectiu principal aquí és passar-ho bé i dormir el menys possible. Encara no m'hi he asormit mai, espero poder continuar presumint d'això...
Consta de quatre pel·lícules: DØD SNØ (Sitges, imdb), Wasting Away (Sitges, imdb), Zone of the Dead (Sitges, imdb) i The Revenant (Sitges, imdb).
Què us sembla? Ens veiem a alguna sessió o algú prou valent s'apunta algun dels dies?
23.09.2009
Sieg Heil!
Publicat per iosodeu cap allà les 12:19
Fa uns dies em vaig adonar que, tot i que de manera general sóc una persona tolerant i raonable (fins i tot m'atreviria a dir que massa sovint tolerant i raonable en excés), en ocasions aflora en mi aquell petit nazi filldeputa que tots portem més o menys dins.
Llavors em poso a dibuixar plànols de dutxes de gas i crematoris.
Però resulta que sóc tan refotudament torracollons que malgasto la meva mala llet genocida en tonteries. Així per posar uns exemples il·lustratius:
- La gent que s'acomiada dient ciao, chao, txao o altres variants fonèticament similars. Això ve de quan vaig estar a Madrid. Cada vegada que em deien chao un calfred em recorria l'espinada, però amb el temps vaig gairebé arribar a excusar-los. Síndrome d'Estocolm, en diuen. Clar, pobrets, que en mil anys d'evolució de la seva llengua no han tingut els putos collons de crear una manera agradable d'acomiadar-se (dir adiós és com cardar-los una patada a la boca, i el puto hasta luego és poc pràctic i fa molt més marica del que pot semblar a algú que no l'ha hagut d'utilitzar mai). I com que no poden recórrer al nostre elegant 'déu han hagut d'adaptar el puto chao dels collons. Comentant el tema, em van fer notar que els culpables amb més punts són els argentins, cosa que no ajuda massa, precisament.
En el fons, que els madrilenys i espanyols en general s'acomiadin a la italiana manera me la pela unes quaranta vegades, però quan l'altre dia vaig sentir al carrer Ciutadans de Girona una noia tancant així una conversa telefònica el meu nazi interior es va encabronar de manera considerable. En arribar al pis vaig recórrer a l'amic Google per trobar la recepta casolana per fer Zyklon B.
- La gent que paga amb tarja de crèdit. No podré tenir mai cap ofici que impliqui un intercanvi monetari directe, ja que cada vegada que sento frases de l'estil Que puc pagar amb tarja? m'entra una ira homicida irracional que em podria portar algun maldecap considerable. Em puc veure perfectament cardant la puta tarja pel cul del client (o clienta) fins fer-la sortir per la seva puta boca. Després d'aixó el meu nazi interior també li voldria ruixar la boca amb una mica de Zyklon B, però el meu jo científic potser li posaria en dubte la conveniència de posar en contacte compostos reduïts de sofre amb l'àcid cianhídric. Tinc lleugeres sospites de qui guanyaria, encara que fos per pur totalitarisme.
- La gent que acaba una exposició d'opinions o idees amb la partícula al tiempo. Normalment això representa una manera abreujada de dir jo ara dic el que me surt de la puta polla encara que no tingui sentit, però no patiu que si d'aquí dos anys resulta que s'ha complert sortiré ràpidament a recordar que jo ja ho havia dit, i si no, tampoc ningú ho recordarà. Té a més l'agreujant que és utilitzat sobretot per part de comentaristes anònims d'edicions online de diaris esportius. La combinació dels dos factors no em fa pensar en res més que en tancar tota aquesta colla de subnormals en boniques instal·lacions folrades de rajol refractari que permetin una temperatura interior de fins a 1200ºC.
- La gent que emputxa o es cau. Tinc la certesa que cada vegada que en algun lloc algú utilitza el verb emputxar un nou borbó és engendrat. I si una cosa bona tenien els nazis és que eren republicans. Col·laborar a portar al món hemofílics, retardats mentals i d'altres productes de l'encreuament entre indiviudus genèticament degenerats hauria de ser castigat de manera sumària amb una mort lenta i dolorosa. A prendre pel cul els putos judicis, tots a cremar de viu en viu, que ja en recolliríem les dents d'or d'entre les cendres.
Tindrien també una menció especial els homeòpates, tot tipus de gurús (econòmics o de manual d'autoajuda), els que circulen a 80 pel carril central de l'autopista, els argentins i d'altres grups ètnics igual de simpàtics, però aquests tindrien l'inconvenient que no es tracta d'una ira tonta, la que generen, sinó ben justificada.
Llavors em poso a dibuixar plànols de dutxes de gas i crematoris.
Però resulta que sóc tan refotudament torracollons que malgasto la meva mala llet genocida en tonteries. Així per posar uns exemples il·lustratius:
- La gent que s'acomiada dient ciao, chao, txao o altres variants fonèticament similars. Això ve de quan vaig estar a Madrid. Cada vegada que em deien chao un calfred em recorria l'espinada, però amb el temps vaig gairebé arribar a excusar-los. Síndrome d'Estocolm, en diuen. Clar, pobrets, que en mil anys d'evolució de la seva llengua no han tingut els putos collons de crear una manera agradable d'acomiadar-se (dir adiós és com cardar-los una patada a la boca, i el puto hasta luego és poc pràctic i fa molt més marica del que pot semblar a algú que no l'ha hagut d'utilitzar mai). I com que no poden recórrer al nostre elegant 'déu han hagut d'adaptar el puto chao dels collons. Comentant el tema, em van fer notar que els culpables amb més punts són els argentins, cosa que no ajuda massa, precisament.
En el fons, que els madrilenys i espanyols en general s'acomiadin a la italiana manera me la pela unes quaranta vegades, però quan l'altre dia vaig sentir al carrer Ciutadans de Girona una noia tancant així una conversa telefònica el meu nazi interior es va encabronar de manera considerable. En arribar al pis vaig recórrer a l'amic Google per trobar la recepta casolana per fer Zyklon B.
- La gent que paga amb tarja de crèdit. No podré tenir mai cap ofici que impliqui un intercanvi monetari directe, ja que cada vegada que sento frases de l'estil Que puc pagar amb tarja? m'entra una ira homicida irracional que em podria portar algun maldecap considerable. Em puc veure perfectament cardant la puta tarja pel cul del client (o clienta) fins fer-la sortir per la seva puta boca. Després d'aixó el meu nazi interior també li voldria ruixar la boca amb una mica de Zyklon B, però el meu jo científic potser li posaria en dubte la conveniència de posar en contacte compostos reduïts de sofre amb l'àcid cianhídric. Tinc lleugeres sospites de qui guanyaria, encara que fos per pur totalitarisme.
- La gent que acaba una exposició d'opinions o idees amb la partícula al tiempo. Normalment això representa una manera abreujada de dir jo ara dic el que me surt de la puta polla encara que no tingui sentit, però no patiu que si d'aquí dos anys resulta que s'ha complert sortiré ràpidament a recordar que jo ja ho havia dit, i si no, tampoc ningú ho recordarà. Té a més l'agreujant que és utilitzat sobretot per part de comentaristes anònims d'edicions online de diaris esportius. La combinació dels dos factors no em fa pensar en res més que en tancar tota aquesta colla de subnormals en boniques instal·lacions folrades de rajol refractari que permetin una temperatura interior de fins a 1200ºC.
- La gent que emputxa o es cau. Tinc la certesa que cada vegada que en algun lloc algú utilitza el verb emputxar un nou borbó és engendrat. I si una cosa bona tenien els nazis és que eren republicans. Col·laborar a portar al món hemofílics, retardats mentals i d'altres productes de l'encreuament entre indiviudus genèticament degenerats hauria de ser castigat de manera sumària amb una mort lenta i dolorosa. A prendre pel cul els putos judicis, tots a cremar de viu en viu, que ja en recolliríem les dents d'or d'entre les cendres.
Tindrien també una menció especial els homeòpates, tot tipus de gurús (econòmics o de manual d'autoajuda), els que circulen a 80 pel carril central de l'autopista, els argentins i d'altres grups ètnics igual de simpàtics, però aquests tindrien l'inconvenient que no es tracta d'una ira tonta, la que generen, sinó ben justificada. 22.09.2009
Resolució del Concurs de Gots de Barraques de Girona 2009
Publicat per iosodeu cap allà les 21:13
21.09.2009
_les_perles_de_la_setmana_38_09
Publicat per iosodeu cap allà les 13:20
- Quiero que me coman los buitres cuando muera. Para mi sería una despedida muy bonita.
- Lo del 36-39 va a ser un juego de niños con lo que se avecina. Tanto hablar mal de Franco, en el futuro lagrimas derramareis recordandolo.
- I tan bon punt he penjat he pensat "I ara què?" // ...t'has fet una palla... // M'he fet una palla...
- The catalan flag is yellow and blue. // True.
- I'm a citizen of The United States. That's right, we are better than you.
- Em van oferir la banyera, la pilota, el columpi, per ajudar a dilatar i els vaig engegar a la merda.
- Lo del 36-39 va a ser un juego de niños con lo que se avecina. Tanto hablar mal de Franco, en el futuro lagrimas derramareis recordandolo.
- I tan bon punt he penjat he pensat "I ara què?" // ...t'has fet una palla... // M'he fet una palla...
- The catalan flag is yellow and blue. // True.
- I'm a citizen of The United States. That's right, we are better than you.
- Em van oferir la banyera, la pilota, el columpi, per ajudar a dilatar i els vaig engegar a la merda.
18.09.2009
Concurs Disseny 2009 dels Gots de les Barraques de Girona
Publicat per iosodeu cap allà les 00:11
Tal i com vaig fer l'any passat (1, 2) amb èxit bastant miserable (i 3) avui he presentat tres propostes pel concurs del disseny dels gots de les barraques de Girona.
Els models definitius que he escollit són aquests tres:
Com podeu veure, no he après massa res de l'experiència de l'any passat, i no tinc cap mena de confiança en les meves possibilitats. Això sí, tal i com ja vaig prometre l'any passat, en cas que guanyi tothom que em vingui amb un got dels meus estarà convidat a una de les increïblement fantàstiques cerveses de barraques.
PD: Aquest any no he fet cap sondeig demanant la vostra opinió abans d'entregar els dissenys, però el podem fer ara. Quin dels dissenys us agrada més, si us n'agrada algun? Merci per l'opinió.
15.09.2009
12.09.2009
Ser el primer és sempre especial. L'spam... és.
10.09.2009 
8.09.2009
7.09.2009
5.09.2009 
2.09.2009
1.09.2009
1.09.2009
Els models definitius que he escollit són aquests tres:
Com podeu veure, no he après massa res de l'experiència de l'any passat, i no tinc cap mena de confiança en les meves possibilitats. Això sí, tal i com ja vaig prometre l'any passat, en cas que guanyi tothom que em vingui amb un got dels meus estarà convidat a una de les increïblement fantàstiques cerveses de barraques.PD: Aquest any no he fet cap sondeig demanant la vostra opinió abans d'entregar els dissenys, però el podem fer ara. Quin dels dissenys us agrada més, si us n'agrada algun? Merci per l'opinió.
15.09.2009
_les_perles_de_la_setmana_37_09
Publicat per iosodeu cap allà les 22:33
- Felipe tiene unas gónadas como el caballo de Espartero... Vaya rebote de ataque acaba de coger. Espectacular!
- Creemos que en el año 9500 a. C. fragmentos de la supernova Vela entraron en el sistema solar y destrozaron la ecología de Marte. Los marcianos, unos 1.500 años más avanzados que nosotros ética y tecnológicamente se refugiaron bajo la tierra.
- El nuestro es un planeta de orden bajo que suponemos está bajo una cuarentena impuesta por el gobierno del universo.
- La exopolítica es una ciencia social que estudia las relaciones entre nuestra civilización humana y otras civilizaciones inteligentes en el universo.
- Las bravas son capaces de unir a izquierdas y derechas, culés y pericos, ricos y pobres.
- Hasta hace poco estabais chupando dinero de españa y ahora como sois autosuficientes y teneis dinero os quereis independizar.
- Los araneses no somos catalanes!
- Propongo un referendum en el resto de España para expulsar a Cataluña y Pais Vasco de España: MAS NOS TOCARA AL RESTO.
- Las personas honradas y trabajadoras prefieren utilizar los domingos para descansar, no para destruir.
- Yo quiero poder hablar Español, no Castellano, Español, que es lo que hablan los españoles.
- Creemos que en el año 9500 a. C. fragmentos de la supernova Vela entraron en el sistema solar y destrozaron la ecología de Marte. Los marcianos, unos 1.500 años más avanzados que nosotros ética y tecnológicamente se refugiaron bajo la tierra.
- El nuestro es un planeta de orden bajo que suponemos está bajo una cuarentena impuesta por el gobierno del universo.
- La exopolítica es una ciencia social que estudia las relaciones entre nuestra civilización humana y otras civilizaciones inteligentes en el universo.
- Las bravas son capaces de unir a izquierdas y derechas, culés y pericos, ricos y pobres.
- Hasta hace poco estabais chupando dinero de españa y ahora como sois autosuficientes y teneis dinero os quereis independizar.
- Los araneses no somos catalanes!
- Propongo un referendum en el resto de España para expulsar a Cataluña y Pais Vasco de España: MAS NOS TOCARA AL RESTO.
- Las personas honradas y trabajadoras prefieren utilizar los domingos para descansar, no para destruir.
- Yo quiero poder hablar Español, no Castellano, Español, que es lo que hablan los españoles.
12.09.2009
oo·fastpost·24
Publicat per iosodeu cap allà les 10:57
Ser el primer és sempre especial. L'spam... és.10.09.2009
Croissant 153 - Estimulant el Punt C
Publicat per iosodeu cap allà les 13:01
8.09.2009
eV,..5
Publicat per iosodeu cap allà les 13:17
Podem ser un munt de coses, i cada persona pot acabar siguent una cosa o combinació de coses diferents. Hi ha qui és la seva feina, o els seus amics, la seva parella o una col·lecció de figueretes d'Swarovsky, un equip de futbol, sexe, tot tipus de drogues, fins i tot hi ha qui és el seu puto gos o un bonsai, el seu fill, sopars de cap de setmana, una maqueta o un déu qualsevol. Hi ha qui està completament ple d'ell mateix, i qui és absolutament buit.
Amplieu, barregeu i serviu ben fred. O ben calent.
Jo encara no sé què sóc. Res ha aconseguit omplir-me el suficient o durant prou temps.
Podria haver sigut la feina, i durant un munt de temps l'he estat fent amb passió i unes ganes genials, tot i els entrebancs, però he acabat descobrint que el que faig m'importa una puta merda i sóc un incapaç.
Podria haver sigut les meves parelles, fins fa poc cada relació que havia iniciat ho havia fet amb les ganes i la intenció que hagués de ser l'última, completament bolcat en aconseguir que fossin perfectes. Potser aquest ha sigut el principal error en aquest sentit, i que m'ha portat al desgavell actual, on ja no sé ni què vull, ni què he fet, ni què necessito.
Podria ser escriure, que sempre m'ha agradat i m'ha alliberat, però sóc excessivament intermitent i imprevisible com per donar-hi massa importància.
Podria ser les meves il·lustracions, però el fet que no tinc ni puta idea de dibuixar i que sóc un outsider total a aquest món em fa sentir com un farsant intrús cada vegada que em plantejo fer alguna cosa.
De fet, podria ser moltes coses. Però ara mateix no sóc absolutament res. I el pitjor és que no hi ha hagut cap detonant, senzillament hi he arribat de manera natural.
Pensant-hi, crec que només una cosa se m'ha mantingut constant al llarg del temps. Seria la necessitat de fer sentir bé els qui m'envolten i m'importen. Ara això tampoc ho faig.
La presó se m'ha fet petita i claustrofòbica. Ja no tinc lloc en aquest món feliç that has such people in't. Si fos un alfa demanaria ser enviat a una illa. Les Falkland, deien que estaven molt bé. Potser seria més convenient l'illa Bouvet.
Però em conec, sóc un covard, sé perfectament que no ho faré i que tot continuarà igual que ara. Em deixaré portar, fins que tot fluexi en un altre sentit. Tard o d'hora ho farà.
Amplieu, barregeu i serviu ben fred. O ben calent.
Jo encara no sé què sóc. Res ha aconseguit omplir-me el suficient o durant prou temps.
Podria haver sigut la feina, i durant un munt de temps l'he estat fent amb passió i unes ganes genials, tot i els entrebancs, però he acabat descobrint que el que faig m'importa una puta merda i sóc un incapaç.
Podria haver sigut les meves parelles, fins fa poc cada relació que havia iniciat ho havia fet amb les ganes i la intenció que hagués de ser l'última, completament bolcat en aconseguir que fossin perfectes. Potser aquest ha sigut el principal error en aquest sentit, i que m'ha portat al desgavell actual, on ja no sé ni què vull, ni què he fet, ni què necessito.
Podria ser escriure, que sempre m'ha agradat i m'ha alliberat, però sóc excessivament intermitent i imprevisible com per donar-hi massa importància.
Podria ser les meves il·lustracions, però el fet que no tinc ni puta idea de dibuixar i que sóc un outsider total a aquest món em fa sentir com un farsant intrús cada vegada que em plantejo fer alguna cosa.
De fet, podria ser moltes coses. Però ara mateix no sóc absolutament res. I el pitjor és que no hi ha hagut cap detonant, senzillament hi he arribat de manera natural.
Pensant-hi, crec que només una cosa se m'ha mantingut constant al llarg del temps. Seria la necessitat de fer sentir bé els qui m'envolten i m'importen. Ara això tampoc ho faig.
La presó se m'ha fet petita i claustrofòbica. Ja no tinc lloc en aquest món feliç that has such people in't. Si fos un alfa demanaria ser enviat a una illa. Les Falkland, deien que estaven molt bé. Potser seria més convenient l'illa Bouvet.
Però em conec, sóc un covard, sé perfectament que no ho faré i que tot continuarà igual que ara. Em deixaré portar, fins que tot fluexi en un altre sentit. Tard o d'hora ho farà.
7.09.2009
_les_perles_de_la_setmana_36_09
Publicat per iosodeu cap allà les 10:17
- He sopat meló. En pilotes. Crec que em faré naturista. // Merci. Les perles de la setmana no serien el mateix sense tu.
- Hi ha pocs arbres aquí que donguin la varietat cromàtica que dóna el caquiler.
- Y no folla, estando cuadrado? // Bah, si dependiera de ésto yo tendría la polla seca.
- Hi ha pocs arbres aquí que donguin la varietat cromàtica que dóna el caquiler.
- Y no folla, estando cuadrado? // Bah, si dependiera de ésto yo tendría la polla seca.
5.09.2009
Croissant 152 - La Prodigiosa Vida de Sir Isaac Von Hampshire (XXIII)
Publicat per iosodeu cap allà les 12:28
2.09.2009
eV,..4
Publicat per iosodeu cap allà les 23:36
El principal avantatge dels missatges críptics és a la vegada el seu principal inconvenient. Qualsevol persona s'hi pot veure reflectida, només cal que mínimament ho vulgui.
No m'agrada parlar de mi. De fet, és una cosa que odio profundament, però escriure comporta sempre, inevitablement, treure una part de tu. Exterioritzar. El que sigui, però treure alguna cosa de dins. Eviscerar-se.
Curiosament, tot i el poc que m'agrada fer-ho, regularment sento la necessitat d'alliberar una mica el meu interior, i mostrar-me una mica més com sóc, sense embolcalls i directe. Molt poca gent ho ha vist, això. El problema sorgeix quan les ganes de fer-ho em venen en format escrit, i han d'acabar aquí. Fa mesos que em rondava pel cap aquesta nova categoria de posts, "Eviscerat", i de fet fa ja molt que tenia la capçalera feta i una idea general del que hi volia fer.
Parlar de mi, de com sóc, de què em volta pel cap, fer en definitiva això que tant dic odiar però que suposo que des del mateix que vaig obrir això queda prou clar que necessito fer.
El problema? El problema, si se'n pot dir així, és que tot el que m'ha sortit fins ara té ben poc de mi. Les tres evisceracions que m'he fet fins ara pertanyen gairebé diria que exclusivament al terreny de la ficció. Sempre he pensat que sóc massa poc interessant com per pretendre parlar de mi, prefereixo els personatges.
I si amb els missatges críptics qualsevol persona s'hi pot veure reflectida, en el cas de la ficció això encara és més acusat. No seria la primera vegada que em passa, ni tampoc la primera que em porta problemes. Espero que no sigui el cas.
Però de fet, existeix la ficció? I per què no hauria de ser precisament aquesta, l'evisceració fictícia?
No m'agrada parlar de mi. De fet, és una cosa que odio profundament, però escriure comporta sempre, inevitablement, treure una part de tu. Exterioritzar. El que sigui, però treure alguna cosa de dins. Eviscerar-se.
Curiosament, tot i el poc que m'agrada fer-ho, regularment sento la necessitat d'alliberar una mica el meu interior, i mostrar-me una mica més com sóc, sense embolcalls i directe. Molt poca gent ho ha vist, això. El problema sorgeix quan les ganes de fer-ho em venen en format escrit, i han d'acabar aquí. Fa mesos que em rondava pel cap aquesta nova categoria de posts, "Eviscerat", i de fet fa ja molt que tenia la capçalera feta i una idea general del que hi volia fer.
Parlar de mi, de com sóc, de què em volta pel cap, fer en definitiva això que tant dic odiar però que suposo que des del mateix que vaig obrir això queda prou clar que necessito fer.
El problema? El problema, si se'n pot dir així, és que tot el que m'ha sortit fins ara té ben poc de mi. Les tres evisceracions que m'he fet fins ara pertanyen gairebé diria que exclusivament al terreny de la ficció. Sempre he pensat que sóc massa poc interessant com per pretendre parlar de mi, prefereixo els personatges.
I si amb els missatges críptics qualsevol persona s'hi pot veure reflectida, en el cas de la ficció això encara és més acusat. No seria la primera vegada que em passa, ni tampoc la primera que em porta problemes. Espero que no sigui el cas.
Però de fet, existeix la ficció? I per què no hauria de ser precisament aquesta, l'evisceració fictícia?
1.09.2009
Nova portada
Publicat per iosodeu cap allà les 15:31
Una vegada més (1, 2, 3 i més), un company m'ha demanat que li fes una portada, en aquest cas per un DEA. Partint d'una idea general i seguint les indicacions d'Elnostralbert (que val a dir va ser molt poc torracollons i de seguida va estar content), hem arribat a aquest disseny definitiu (feu clic per ampliar-la):
Si sou tan amables, podeu donar la vostra opinió:
Si sou tan amables, podeu donar la vostra opinió:
1.09.2009
_les_perles_de_la_setmana_35_09
Publicat per iosodeu cap allà les 11:49
- "El Barça mira desde Cataluña hacia adentro, el Madrid de España hacia fuera".
- Pues vamos, chochete, chao!
- Vull alcohol i m'estic menjant un préssec. // Jo fa una estona volia galetes i també he menjat un préssec. // Deu haver-hi passa.
- Pues vamos, chochete, chao!
- Vull alcohol i m'estic menjant un préssec. // Jo fa una estona volia galetes i també he menjat un préssec. // Deu haver-hi passa.