l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres creix i creix i esdevé dia a dia una aberració monstruosa que fa plorar els nens cada vegada que surt a comprar un pa que no cagarà
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres no inspirarà mai una cançó dels Antònia Font, i tot i que ho ha intentat set vegades des del dia de sant miquel de dos mil quatre mai anirà a explicar la seva misèria vital a un programa de testimonis
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres desitja morir dues de cada tres vegades que pensa alguna cosa, i això no té res de divertit
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres podria ser o podries ser tu, però això implicaria unes connotacions alegòriques que no estic disposat a desenvolupar, ni jo ni tampoc l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres creix i creix i ningú el pot aturar, ni ametlles, ni aloe vera, ni suc de poma, ni plàtans, ni remolatxa, ni xicoira, ni xocolata, ni coco, ni cafè, ni orellots, ni dàtils, ni dent de lleó, ni endívies, ni figues, ni lli, ni raïms, ni te calent amb llimona, ni regalèssia, ni mangos, ni melasses, ni olives, ni papaies, ni préssecs, ni peres, ni julivert, ni caquis, ni pinya, ni prunes, ni ruibarbre, ni suc de tomata, ni soja, ni tamarinde, ni naps, ni nous, ni créixens
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres no creu en la química i es pren tres boletes homeopàtiques al dia
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres cada dia que acaba sense que hagi aconseguit deixar de ser l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres plora en la foscor del seu lavabo
l’home que no fa caca des del dia de sant miquel de dos mil tres creix i creix i no té aturador i fa plorar els nens i ben aviat farà plorar també els grans