Tinc un amic que tenia un amic. Tothom té amics. I aquests amics, que també, com nosaltres, pertanyen al subgrup de “tothom”, tenen també amics. Així doncs, tothom té amics que tenen amics. I els tenim per alguna cosa més enllà que la necessitat de saturar paràgrafs amb una paraula. Els tenim per no haver de parlar de nosaltres mateixos. Els amics sempre fan coses més divertides, més espectaculars, millors que la insulsa i tediosa vida que pretenem viure dins els nostres cossos. I el que és millor encara, ells, no, són, nosaltres. I això, realment, és molt important.
Sobretot, si tens un amic que tenia un amic que cada dissabte es masturbava amb els entrecots que sa mare comprava pel dinar del diumenge. Agafava la carn ben fresqueta i sense ni tan sols moure’s del costat de la nevera s’agafava la polla i es fotia una palla amb la porta encara oberta. Pim, pam. Mode conill on i la lleterada en un dels entrecots. Només un. A l’atzar. I l’enorme filldeputa era vegetarià. I li dic filldeputa, com us podeu imaginar, perquè jo no sóc ell. No, els amics són necessaris.
Com aquell amic del meu amic, el que treballava a aquell restaurant de merda de vuit euros el menú de dissabte. No, de fet la història d’aquest no era gens interessant. Per això li va passar allò dels polzes amb els coreans. Suposo. Però clar, tampoc sóc jo. Heus ací la (doble) utilitat.
Però tot plegat venia al cas de l’amic que tenia el meu amic.
L’amic del meu amic tenia una llibreta. Una mena de diari. Una llibreta de fulls ben gruixuts i porosos en els quals conservava les restes resseques de totes i cada una de les lleterades des dels quinze anys. Totes i cada una de les palles que s’havia fet, amb lloc, data i consideracions diverses. Textura. Densitat. Motivació. En què havia pensat, si s’havia ajudat de suport visual, a vegades la temperatura ambiental i humitat relativa i en alguns, pocs casos, el sabor. L’amic del meu amic és un maniàtic dels registres.
Però evidentment, el terme “una llibreta” fa referència a un concepte més que a una realitat. La concepció quadrimensional de l’espai és molt puta, has de tenir moltes llibretes per poder tenir una llibreta. I això no se soluciona ni tan sols randomitzant partícules discretes d’informació.
En Gamera és l’amic dels nens.
Algú vol ser amic meu?
Jo tinc un amic, que és amic teu. Et donc pistes: és biòleg (de bata), no està boig, és bona persona, molt intel·ligent i està quadrat. Segur que no tens molts amics així, o sí. Encara que potser a hores d’ara no és tan amic meu, perquè l’he trucat i no em torna la trucada. Ai!…
David, si parles de qui crec que parles, ara mateix està de vacances, cardant com un puto animal en zel. Truca’l a partir de dissabte.D’altra banda, ara estava pensant en quantes característiques compleixo jo, de les que associes al meu amic que és el teu amic, i prefereixo deixar-ho estar.
hola perepassava per a desitjar-te un bon estiuuna abraçadam