01 - Iker CASILLAS Fernández
Nascut a Espanya el 20 de Maig de 1981.
Després d'una vida professional plena d'èxits, tan individuals com col·lectius, el seu tresor més preuat continua siguent la caixa que guarda al fons de l'armari de les tovalloles. Acumular vint tipus diferents d'anal plug no és tasca fàcil, ni tan sols per un eurocampió.





04 - Carlos MARCHENA López
Nascut a Espanya el 31 de Juliol de 1979.
Ser escollit durant quatre anys seguits (de 1993 a 1996) l'individu més lleig i curt de l'institut religiós on va intentar aprovar el BUP no van impedir que continués fotent patades a una pilota que era la seva única amiga. I amant. Així és com es forja un eurocampió.



05 - Carles PUYOL Saforcada
Nascut a Espanya el 13 d'Abril de 1978.
Confòs i intercanviat al moment del naixement amb un garrí nounat, va passar els primers setze anys de vida entre porcs i excrements. Rescatat per Jordi Cruyff, ha après mitjançant un entrenament espartà a blocar pilotes amb la cara. El proper objectiu és instruir-lo en les meravelles del llenguatge, però això haurà d'esperar fins després de l'Eurocopa.



06 - Andrés INIESTA Luján
Nascut a Espanya l'11 de Maig de 1984.
Batejat com Ana Lucía Iniesta Luján, no va ser fins els onze anys que durant una revisió escolar rutinària no es va descobrir que el seu clítoris hipertrofiat era en realitat una polla atrofiada. Trenta-set tractaments hormonals més tard, passeja amb orgull la seva incipient virilitat per la gespa d'Europa.



08 - XAVIer Hernández Creus
Nascut a Espanya el 25 de Gener de 1980.
Aquesta Eurocopa és la darrera oportunitat per aquest grandíssim futbolista de ser conegut per alguna cosa més que el test de detecció de l'hexasomia del cromosoma 17 que porta el seu nom. Hi ha controvèrsia sobre si aquest excés de cromosomes li ha donat algun tipus d'avantatge en el món de l'esport.



09 - Fernando José TORRES Sanz
Nascut a Espanya el 20 de Març de 1984.
Venut a un circ especialitzat en simis tres mesos després del seu neixament, el seu número malabar amb una pilota Nivea va cridar ben aviat l'atenció a un entrenador pederasta aficionat als vibradors de mida extragran. Una vegada afaitat i amb dues operacions a la columna per tal que camini recte, és capaç de realitzar tasques repetitives amb relativament poc entrenament.



10 - FranCESC Fábregas Soler
Nascut a Espanya el 4 de Maig de 1987.
El secret d'aquest gran eurocampió és l'estimulador prostàtic elèctric que s'introdueix just abans de saltar al camp. El teu fill també voldrà ser un eurocampió com ell!





11 - Joan CAPDEVILA Méndez
Nascut a Espanya el 3 de Febrer de 1978.
Clar exemple del valor que ha de caracteritzar qualsevol escollit per la glòria eurocopista, el desordre cromosòmic que pateix no ha sigut un problema insalvable. Fora del camp continua utilitzant bolquers.



15 - SERGIO RAMOS García
Nacut a Espanya el 30 de Març de 1986.
Totalment bolcat en la seva formació futbolística, va deixar l'ensenyament secundari dos dies després d'aconseguir comprendre que el seu nom complert es compon de tres parts diferenciades: nom, primer cognom i segon cognom. La seva mare li continua dient "Ay, pero que listo es mi niño!" quan aconsegueix cagar a la tassa i no al sofà.




19 - Marcos Antonio SENNA Da Silva
Nascut a Espanya el 17 de Juliol de 1976.
Originàriament un experiment soviètic d'encreuament entre espècies no definides, va començar a despuntar per la seva habilitat innata per posar-se a la boca tot el que li arribava a les mans. Una vegada satisfets els instints més baixos dels seus cuidadors va ser abandonat a les afores de Valladolid. Els companys de vestidor són obligats a vestir uns protectors especials als genitals.


21 - David Jiménez SILVA
Nascut a Espanya el 8 de Gener de 1986.
Abandonat al moment de néixer, juntament amb el seu germà siamès, es va veure obligat a succionar-li el cervell a aquest per poder sobreviure fins ser trobat pels serveis de neteja. El germà siamès sense cervell continua unit en forma vestigial al seu tòrax, però és massa deforme com per ser considerat eurocampió.

Aviat farà tres anys que el OneTouchHippy va fer la seva primera aparició a aquest blog. Des de llavors han passat un munt de coses, però d'una manera o altra aquest mòbil autoclavat i ultracongelat dues vegades m'ha anat acompanyant sempre.
Tenia pensat continuar algun dia amb la seva història. Tinc el reportatge fotogràfic de com va ser primer congelat fins a -80ºC durant una setmana, i posteriorment vaig també documentar la seva immersió en nitrogen líquid. Documents inèdits que ja veurem si algun dia veuen la llum. El fet és que el portava sempre a sobre, "per si de cas".

En la meva segona estada a Madrid vaig oblidar el pendrive, ja que (precisament per no perdre'l) el guardava amb les claus del pis. Fa uns dies la meva veïna d'escriptori va resoldre aquest problema donant-me'n un que li van regalar a un congrés. El problema, que era el pendrive més lleig de la història.

Aquí teniu els dos elements de la història, en vista frontal i en vista posterior:

Heus ací una llista de frases que espero tenir ocasió de dir als meus alumnes, el proper curs:

- Teniu sort. A la majoria de països maten gent, per menys d'això.
- Això és un banc de dilucions? Això és un banc de dilucions? Teniu (flop!), això és la meva polla.
- Aneu amb molt de compte. Es comença assecant la columna de gelfiltració i s'acaba violant nenes de dotze anys.
- Ei... no serà una cervesa, això que amagues al calaix...?
- Objeccions morals, dius? Té, tu faràs la pràctica amb un enciam. Aquí tens el protocol d'extracció de DNA, i aquí els primers específics d'anxova. Sort.
- Això haurieu de ser capaços de fer-ho borratxos. Anem al bar.
- No és només que hagis suspès, és que el teu examen serviria per aprovar una llei de foment de l'eugenèsia.
- Això no tens pas collons de preguntar-ho sense haver fumat res abans. Intenta-ho demà.
- Tranquil, tot aprenentatge té el seu ritme. Es comença coneixent les vocals, i si tot va bé algun dia aconseguiràs construir una subordinada amb sentit.

Una de les maneres més simples de despertar empatia (i això ho saben prou bé indigents i asidus de programes de sobretaula) és proclamar que s'està malalt. La malatia acostuma a generar bons sentiments. Totes elles? No, no totes! En alguns casos dir que estàs malalt pot resultar contraproduent.

Anem a veure, en primer lloc, un petit llistat de malalties guais:

- Hola, em dic Esperança i tinc leucèmia. Necessito un tractament als Estats Units.
- Hola, em dic Estanislau i tinc sida. Gràcies al vostre esforç la meva malaltia ha deixat de ser mortal pels pacients occidentals, com és el meu cas.
- Hola, em dic Manel i tinc fibrosi quística. És una malaltia hereditària, però no culpo els meus pares.
- Hola, em dic Josep i pateixo de ciàtica. No puc treballar. Dolor.
- Hola, em dic Paquita i tinc fibromiàlgia. Ningú pot compartir el meu patiment.

I ara, una petita llista de malalties no-guais:

- Hola, em dic Jordi i tinc sífilis. No podré venir al sopar de feina. Però ei!, que si voleu vinc, eh?
- Hola, em dic Dolors i tinc lepra. Vaig plorar quan va morir la mare Teresa de Calcuta.
- Hola, em dic Joan i tinc diarrea. La Bristol Stool Chart és la meva amiga.
- Hola, em dic Llorenç i tinc síndrome de Down. Els meus amics em diuen .386.
- Hola, em dic Maria i tinc gonorrea. No puc tenir fills.

Resumint, aneu amb compte. Etcètera...

No puc evitar sentir un cert recel pels tractaments homeopàtics. No sé, ja sé que només és simple aigua, el que em prendria, però no puc evitar pensar que aquesta aigua no deixa de ser un tractament que penetra al meu cos.

Potser els seus beneficis siguin enormes, però per mi, en la meva humil opinió com a biòleg molecular, es tracta d'un sistema excessivament (i innecessàriament) intrusiu.

Com alternatives d'igual (o superior) eficàcia, proposaria les teràpies següents:

- Bananoteràpia. Tècnica ancestral que consisteix en aplicar un plàtan (preferentment madur) a la zona on sentim dolor o malestar. En el cas de tractaments prolongats, es pot unir el plàtan amb cinta adhesiva.

- Corrugoteràpia. Curar-se mitjançant aquesta modalitat és tan senzill com quedar-se ben quiet dins una caixa de cartró (preferentment ben ventilada) fins la desaparició dels símptomes. Per malalties serioses (càncer, sífilis, sida...) es recomana el tractament conjunt amb d'altres teràpies, com ara la bananoteràpia.

- Quantoteràpia. Segons la física quàntica no existeixen absoluts, sinó que només hi ha rangs de probabilitat. Així doncs, la curació és una qüestió estadística. Només cal esperar.

- Petropatia. Cada malaltia es pot associar a una roca, de manera que aquesta mateixa roca pot alleujar-la. Només cal agafar la pedra en qüestió i demanar-li que ens alliberi de la malaltia. Conglomerat per la lepra, guix pels refredats, granit per la diabetis, pissarra per la silicosi i marbre per la gangrena. La pedra es pot entrar (juntament amb un plàtan) dins la caixa de corrugoteràpia per un tractament combinat.

...i aquesta seria, a grans trets, la meva contribució (d'avui) a la millora del món.

Diuen que la indústria del porno es troba immersa en una seriosa crisi.
Després de llegir, per primera vegada, les ressenyes de la "Zona Caliente" de la revista "Imágenes" puc desmentir que la crisi econòmica del sector n'hagi afectat la vessant creativa, que continua en una forma excel·lent.

En PAREJAS REALES resplandece el quehacer de A.Romero, inspirado en la composición de encuadres y en la captación de detalles. Las parejas son reales, no hologramas, en cuanto conviven fuera del set. Y el sexo declinado es auténtico... y fuerte. Ellas, chicas de ensueño, abiertas a todas las dilataciones. O sea, acoplamientos bien regulados y lubricados, combinación de talento y eficacia.

Una de las modalidades más loadas por los pornógrafos estriba en la eyaculación facial (y que cuando es copiosa, a lo P.North, deviene epítome de hidratante mascarilla facial). CHUPOS DE SEMEN privilegia dicho acto (tras una activa sesión de besos negros, cunnilingus, coito vaginal y anal), completado por un recital de voraces gargantas profundas.

Una de las fantasías de mayor tradición en el X procede de machihembrar a rubias cañón y a negros de enverga-dura. Un aimaginario bien acicalado, con su toque de perversidad cultural, por TRANCAS DE COLOR PARA CHOCHITOS EN FLOR, que cumple lo enunciado: mandingos letales vs. amazonas excitadas.

Sexo a mogollón. He ahí el paripé de LOS SOBRAOS, donde 17 beldades clebran el cumpleaños del protagonista, que, generoso, invita a un amigo al sarao o festín carnal, esto es, S.Holmes e Y.LeCastel. Mejor que el confeti, una mamada, un polvo anima más que un pedazo de tarta. Dicho y hecho.

Las mujeres son guerreras, pero no militaristas. En cualquier caso, les va la marcha. En VIOLACIONES EN EL EJÉRCITO dos bandos combaten belicosamente. En medio, una comunidad de hembras se autoabastece en la floresta. Y el sexo estalla. Brutal, lascivo, sucio. Atentos al arte de Priva y al entusiasmo de C.Vega lidiando con cuatro maromos.

Una combinación explosiva: delirio, motos, sexo multitudinario, coches... y R.Siffredi (y su pandilla de folladores natos) desmelenado tras la cámara. ROCCO FURIOUS FUCKERS. LA CORRIDA FINAL es un fiestorro de los suyos. Es decir, una (con)fusión de sexo filibustero, desglosado en penetrantes penetraciones, enculadas endiabladas, felaciones desesperadas, en suma, humedades y pringosidades botafuméricas. Y un encomiástico plantel de ninfas que cruzan el rubicón del homérico carpe diem... incluida la desvergonzada K.Stafford.

...i és que no sabria quina quedar-me!

Amb tots vosaltres, una llista incompleta de coses que (segons el meu humil parer) no reben l'acceptació social que mereixen.

1.  Insultar.

Per una banda, la bella mostra d'evolució cultural que porten implícita termes tan bells i ancestrals com "filldeputa", "bastard", "imbècil" o "talòs", en lloc de ser mostrada en tota la seva magnitud a la més mínima ocasió, s'amaga i s'estigmatitza. Bastards!!

Per una altra, l'art de l'insult creatiu és reclòs a cercles íntims i rarament es deixa aflorar, amb l'honorable excepció de l'insult creatiu amb finalitats còmiques. Així, es pot dir que "me cago en tota l'ascendència del puto degà, exceptuant la branca belga, que prou desgràcia té per ella mateixa" a qualsevol columna de qualsevol diari de tirada nacional, però en canvi "el puto degà és el producte endogàmic de l'ejaculació de tres-cents camells sifilítics sobre una meuca equatoriana", no.

2.  Sacrificis humans.

El meu Déu vol sang. Ah! Doncs en virtut d'unes lleis de merda, atees, xenòfobes i que atempten directament contra el meu credo, me foto plenament. I mentre jo em guanyo l'infern, multitud de criatures corren pel món demanant per favor, a crits, ser sacrificades amb qualsevol pretext. Fins i tot m'atreviria a dir que sense pretext.

3.  Masturbació pública.

Resulta que els grecs ens deixen el llegat social més gran de la història i ens concentrem en la filosofia i les lleis, deixant de banda sodomia i masturbació pública. Puto cristianisme dels collons! Algú em podria anomenar un plaer més gran que fotre's una bona palla tot fent una canya i unes olivetes en una terrassa de la rambla? O una manera millor per alliberar la tensió a mig examen? O potser coneixerem mai millor els companys de feina compartint un cafè que quedant per la palla de les cinc?

Ara, si em disculpeu, faré una petita pausa abans de continuar amb el següent punt.

4.  Violència gratuïta.

Farem com que la correcció política té raó, i amb violència no se soluciona res. Ni el gos creurà, ni el nen deixarà de donar pel cul, ni el puto veí ens donarà la raó. Molt bé, ho acceptarem. Però no per això hem de renunciar a exercir la violència, renunciem a les solucions i llestos, hòsties per tothom.

5.  Expressivitat corporal.

Bàsicament consistiria en treure la polla en cas necessari. Exemple pràctic #01: La companya de feina subnormal obre la boca. Flop! La polla fora. Exemple pràctic #02: El veí subnormal es queixa de la música a les vuit del vespre. Flop! La polla fora. Exemple pràctic #03: El mosso datpelcul ens demana la documentació. Flop! La polla fora. Exemple pràctic #04: El blogaire de sempre deixa el comentari subnormal de torn. Flop! La polla fora. Exemple pràctic #05: Ens trobem a l'ascensor amb el veí subnormal de l'exemple pràctic #02. Flop! La polla fora. Exemple pràctic #06: Algú ens treu la polla. Flop! La polla fora.

I n'hi ha més, però és tard i aquestes coses que passen...

Macarrons

Ingredients: carn picada (botifarra), ceba, tomàquet triturat, macarrons, sucre, oli i sal.

Preparació: En una cassola catalana escalfar l’oli i quan sigui calent tirar-hi la carn picada i coure-la fins que comenci a ser rossa. Afegir-hi la ceba triturada i sofregir-la fins que tingui bon color. Tirar-hi el tomàquet triturat i tapar-ho. Quan el tomàquet és cuit tirar-hi el sucre i la sal. Bullir els macarrons, escorre’ls bé i ajuntar-ho al moment de treure-ho a taula.

Això ja ho he fet abans. Dec tenir gana.

Macarrons.

Ingredients: carn picada (botifarra), ceba, tomàquet triturat, macarrons, sucre, oli i sal.

Preparació: En una cassola catalana escalfar l’oli i quan sigui calent tirar-hi la carn picada i coure-la fins que comenci a ser rossa. Afegir-hi la ceba triturada i sofregir-la fins que tingui bon color. Tirar-hi el tomàquet triturat i tapar-ho. Quan el tomàquet és cuit tirar-hi el sucre i la sal. Bullir els macarrons, escorre’ls bé i ajuntar-ho al moment de treure-ho a taula.

Això ja ho he fet abans. Dec tenir gana.

fins que comenci a ser rossa
ajuntar-ho al moment de treure-ho a taula

Sóc un déjà vu controlat. És dilluns i això és un copypaste. Calla, tros de subnormal!