“Toperepercutit”
Abans de res… ja sé que està impressionantment mal dit, i que ni tan sols lliga amb el suposat significat que li donaré… però la paraula és aquesta, no es pot definir de cap altra manera (!!!).
Quan encara no havia aconseguit superar les seqüeles de les barraques de Figueres (amb una ressaca rècord que va durar tres dies) no se’m passa res millor pel cap que anar a la “fantàstica” festa major de la UdG. Entre el clàssic vi del sopar, els cubates calents, la garnatxa (gentilesa d’un amic massa generós)… avui m’he llevat “toperepercutit”. Començo ja a tenir una edat…
I, ara que hi penso, això es relaciona bastant amb la frase inexplicada d’ahir. Se celebrava l’Agrònom de Ferro, competició que es pot resumir amb l’imperatiu “Vés d’aquí a aquí, fes qualsevol cosa que t’embruti i beu vi”. Em vaig buscar un parell d’horetes per anar-hi a fer una ullada, i ben bé us puc assegurar m’ho hauria pogut estalviar…
Veure uns aspirants a agrònom de ferro pujant una bala de palla per unes escales pot arribar a resultar “adequat”, veure’ls despullar-se pot ser considerat “simpàtic”, veure’ls rebuscar amb la boca en un plat ple de farina es pot qualificar com “infantil”, però per una batalla campal de fems i purins només hi ha una paraula. “Innecessari”.
Però bé, així són, així es diverteixen, i com que això m’ho vaig mirar des d’un segon pis (hi ha qui em pot dir “covard”, “avorrit” o simplement “sensat”) ja m’està bé (tot i que continuo fent el cafè olorant merda).
La imatge del dia: una noia (aspirant fallida a agrònoma de ferro) vomitant (literalment) merda.