“Fa Gana”
Aquesta expressió la hi vaig robar vilment a una companya menorquina, sense ni tan sols demanar-li permís.
M’encantava la suavitat amb la qual parlava, i aquestes construccions, que en un primer moment em sobtaven bastant però acabaven sent totalment normals. Segurament ella devia pensar el mateix, cada vegada que algú altre deixava anar una expressió pròpia (pas ho dubto!), i de ben segur alguna cosa se li va enganxar, i ara la miren de manera estranya quan ho deixa anar per Menorca.
Ara mateix són les dues, i realment fa gana.