estàs consultant les 11 pel·lícules de la temàtica
western
Un western amb nans que beuen cerveses de mida normal però es mouen em ponies en comptes de cavalls és impossible depassar per alt en una marató de nans. I The Terror of Tiny Town és una passada. Per tots els nans, pels ponies, per la història d'amor cutre i pel pingüí.
Però avui no estic massa enganxat a la pantalla i sembla ser que alguna cosa falla.
Tot i així, reveure-la m'ha fet lligar algunes escenes amb que l'última vegada m'havia adormit.
Algú un bon dia va decidir que els nans parlant amb veu accelerada i anat amb poni fan gràcia. Després de veure The Terror of Tiny Town per tercera (?) vegada, estic en disposició de corroborar-ho.
Els nans en poni fan gràcia. I si beuen copes enormes de cervesa, més. I si hi surt un pingüí en una barberia... què he de dir? Si hi surt un puto pingüí en una barberia ha de ser una de les putes millors pel·lícules de la història. Genial.
El cinema rus és (era) bastant peculiar. Fins que amb l'obertura al capitalisme el que ens arriba d'allà va adquirir totes les perversions del pitjor Hollywood, Rússia ens donava, de manera similar a com passa amb el cinema asiàtic i, de manera general, tot el que seria "no occidental", una manera de fer bastant diferent al que estem acostumats. Un nou punt de vista. Això, si es té la ment oberta pot resultar d'alló més gratificant.
Vaig entendre aquesta pel·lícula com una mena d'equivalent rus a un western, una mena de
Set Magnífics (que a la vegada ja era una versió occidental dels
Set Samurais) ambientada en una guerra de principis de segle XX. Un heroi que no busca ser-ho, un harem, un senyor amb rifle, dolents molt dolents i episodis de surrealisme que la fan una opció magnífica per passar una estona més que genial.
Les pel·lícules postapocalíptiques són una de les meves (moltes) debilitats (cinematogràfiques). Si a sobre estan filmades amb una fotografia excel·lent, i tenen una història que l'acosten més al western que a la ciència-ficció, llavors hi ha molts números perquè la pel·lícula en qüestió m'agradi i molt.
A no ser, és clar, que la història segueixi tots els convencionalismes existents, que introdueixi punts absurds per totes bandes i que em vulguin vendre un llibre redemptor que ha de salvar la humanitat (i tots sabem quin llibre serà, aquest). Arriba un punt que per moltes ganes que hi posi el meu llindar de passar coses per alt se supera i la balança es descompensa.
Hi ha un punt en aquesta pel·lícula on el líder dels vampirs diu alguna cosa així com que ells, els vampirs, no són els mariques dels llibres i
pel·lícules. Volen sang, decapitar, partir gent per la meitat. I als caçavampirs a sou del Vaticà els agrada fer el mateix, però amb els vampirs. I beure i anar de putes.
Una joia memorable, sèrie B servida pel més gran
mestre, amb escenes memorables i un enorme desvergonyiment. Vampirs, putes i rock'n'roll.
El meu jo malvat, inhumà i de tendències eugenèsiques em diu que posar un pingüí en una barberia on hi canta un cor de nans barbuts és excusa i justificació suficient per tenir un circ de nans.
El meu jo bona persona, en la intimitat, li dóna la raó.
Intentant obviar el
detallet d'aquestes persones explotades per vés a saber quin criteri de diversió, aquest western mola. Mola per les persecucions, mola pels personatges i per l'exageració.
Però sobretot, sobretot, mola pel pingüí i per la cara del Sherif. Que val un món
Per poder ressaltar en un gènere tan sobreexplotat i ple de tòpic com és el terror, cal forçosament cridar l'atenció d'alguna manera, aportar alguna cosa mínimament novedosa. Així, fer una història de monstres ambientada al far west seria una bona idea de partida, un bon inici que s'hauria d'omplir amb alguna cosa més. Afegint-hi un maneig impecable de la càmera i una història en general molt acceptable ja en faríem prou per passar una estona més que agradable.
Algun dia
aquest noi farà alguna cosa memorable de veritat, ho sé.
Un western amb zombis. La premisa sona bé.
Però sonaria millor si no fos per dos petits detalls. El primer, que ja s'ha fet,
abans i millor. I el segon, però no menys important, que és un munt de merda tan increïblement insuportable que en cas d'existir un déu aquest hauria evitat el naixement de tots i cada un dels seus responsables, incloent-hi les seves mascotes.
v -
The Quick & the Undead
M'ha costat molt: m'hi he adormit entre 2 i 6 vegades. I sospito que ha estat per culpa de la banda sonora, perquè tota la resta (guió, fotografia,
Deep i fins i tot en
Jarmusch) està francament bé.
v -
Dead Man
No em pregunteu com vaig saber de l'existència d'aquesta pel·lícula, però tan bon punt la vaig haver descobert el pas natural era mirar-la. La vaig estar buscant durant un munt de temps, de manera infructuosa, fins que avui ha arribat a les meves mans de manera pràcticament casual.
Sóc consumidor compulsiu dels DVDs de L'Atelier 13 ("lo mejor y lo peor del cine de ciencia ficción"), i quan avui he comprat la prometedora The Beast of Hollow Mountain poc m'esperava que portaria com a extra The Terror of Tiny Town.
De la pel·lícula res a dir que no sabés abans de veure-la (Mentida! No sabia que hi sortia un pingüí en una barberia!). Un western amb números musicals protagonitzat en la seva totalitat per nans. Potser ara seria èticament reprobable, però què voleu que us digui, en aquella època a la majoria els llençaven als voltors només de néixer. Fer el pallasso potser era un preu raonable, per sobreviure...
v - The Terror of Tiny Town