cine gomets

Machined

Un mecànic gordo i que sua com un puto porc es dedica a col·leccionar tot tipus d'objectes relacionats amb assassins en sèrie, fins que un bon dia atropella un home, el deixa mig subnormal i se n'adona que l'únic que li falta per completar la col·lecció és un autèntic serial killer, de manera que converteix el subnormal atropellat en un cyborg homicida.
Què? Com sona?
Exacte, una puta merda impressionant.

Kiseichuu: kiraa pusshii (Sexual Parasite: Killer Pussy)

Quan el nombre de nus femenins gratuïts més un cutre-animal-vagina-dentata són més grans o iguals al nombre de línies de guió, el resultat és tirant a merda. Ara toca fer l'esforç d'oblidar.

Manos: The Hands of Fate

Molt bé, a veure si ho he entès. Un paio que treballa a Hollywood i que poc després guanyarà un Oscar arriba a un poble de Texas buscant localitzacions per una pel·lícula. Tot emborratxant-se al bar del poble, li aposta una pasta a un corredor d'assegurances - venedor de fertilitzants a que no és capaç de fer una pel·lícula. El flipat del poble fa una de les pitjors pel·lícules de la història. Anys després, uns paios d'un programa de televisió la recuperen per riure-se'n, i agafa estatus de pel·lícula de culte. Sí, crec que seria això, resumint i a grans trets.
Totalment amateur. Amb res que se'n pugui salvar. Unes interpretacions de pati d'escola, una qualitat d'imatge més que pèssima, totes les veus doblades per només quatre persones, una història absurda, un bigoti ridícul... Res de res. Això sí, el texà va guanyar l'aposta.

2012 Doomsday

Us creieu que hi ha una companyia que es dedica a fer pel·lícules, principalment de catàstrofes i apocalíptiques, donant-hi un enfoc cristià? Jo tampoc ho sabia, i creia que miraria només una còpia patillera de 2012 a l'estil Asylum. Vaig començar a desconfiar quan els científics brillants que investigaven els fenòmens que portaven a la fi del món es van començar a preguntar si no seria hora de penedir-se dels seus pecats i trobar el Salvador.
Gent, el món és un lloc meravellós.

Nude on the Moon

Atenció! Un parell d'astronautes autofinançats vam amb un coet a la lluna, on hi troben un ambient respirable... ple de senyores mamelludes ensenyant els pits (i alguns senyors musculats presumint de pectorals). Amb un argument com aquest semblaria impossible que res sortís malament.
Però vivim en un món on hi ha poques coses impossibles. Violar les lleis de la termodinàmica. Fer bons publireportatges de campaments nudistes. Etcètera.

Shattered Lives

A vegades hi ha pel·lícules que enganyen, que semblen interessants, prometedores, i que una vegada les comences a mirar resulten ser una merda infumable. Quan me'n trobo alguna em sento evidentment estafat.
Per contra, n'hi ha d'altres que són completament transparents, que ja abans de començar-les et diuen clarament "no perdis el temps amb mi, noi, que te'n penediràs".
Quan me'n trobo alguna em sento evidentment gilipolles. Però en continuo buscant, cosa que ho fa encara pitjor.

Auch Zwerge haben klein angefangen (Fins i tot els nans van començar petits)

Amb un parell de saputamares em sobrarien més paraules per tal de definir aquesta tortura inacabable. Però no: hi afegiré un puto albert serra i un altre saputamare per intentar quedar-me una mica més a gust.

El Cant dels Ocells

Crec que la meva relació amb l'Albert Serra (de merda) ha superat ja fa temps el llindar de no retorn. Puc arribar a acceptar que sigui un director excel·lent, però ara ja me la pela. Me la pela, i molt. Per bon director que pugui ser sóc i seré sempre incapaç de gaudir cap de les seves pel·lícules. És massa dolent en tots i cada un dels altres aspectes, i m'ho ha fet passar massa malament fins ara com per fer canviar la meva percepció.
En aquesta, més del mateix. Tot molt bonic, molt ben filmat. Però completament buit. Pitjor encara, ple de merda. Per un moment vaig tenir l'esperança que tot acabés amb els tres reis arribant a lloc i fent una parrillada amb el Jesús-cabrit. Però no. Sembla que no hagi après a no sobreestimar el puto Albert Serra (de merda).

Surf Nazis Must Die

Ui! Surfistes nazis! Fa riure la idea, oi? Quines risses... Doncs aprofiteu a riure amb el títol, perquè el que és la pel·lícula en si (com pràcticament tot el que surt de Troma, val a dir) no fot puta gràcia.
Surfistes nazis. Dolents. Maten negre. Surten surfistes ninjes. Negra enorme busca venjança. Passen coses que no tenen res a veure amb la resta. Surfistes nazis moren. Fi.

El Cant dels Ocells

Sense guió, sense diàlegs, sense banda sonora ni so decent (només destrossant l'obra de Pau Casals en una escena horrible), sense argument, sense actors, sense personatges (bé, sí, els 3 reis d'orient convertits en les 3 gràcies subnormals), sense puta gràcia i només amb una bona fotografia cremada, veure El Cant dels Ocells (d'ara en endavant, El Puto Cant dels Putos Ocells) és com mirar una puta peixera amb peixots blancs i negres durant hora i mitja: una puta tortura.
El puto Albert Serra s'ha superat, una vegada més. Si Crespià i Honor de Cavalleria eren una maleïda farsa inaguantable, aquest puto farsant ja ni ho dissimula: això, aquesta pel·lícula "contemplativa de peixera" (a la qual dubtaria de si anomenar cinema o performance moderneta) és només un manifest de la pedanteria més animal, i una cruel burla a l'espectador. El pitjor de tot és que l'espectador modernete sembla que s'ho empassa.
Que sí, que estic emprenyat. Aquest subnormal m'emprenya cosa bèstia. I no n'aprendré mai, que a la pròxima segur que torno a caure. Puta merda de catalanisme massoca.

Legend of the Bog

Poques vegades es pot veure un cúmul de despropòsits d'aquest calibre. Hi ha en Vinnie Jones per allà al mig, i això en condicions normals hauria de sumar punts gratuïts, però en aquest cas tot plegat és tan increïblement merdós que ni tan sols veure en Vinnie empalat serveix de res.

Leprechaun 4: In Space

Ara hauria de dir alguna cosa. Però passo.
Això ha estat una brossa de dimensions brutals.
Molt més brossa que no pas la primera, que almenys ens distreia amb l'Aniston sense operar.

Trigger Man

Si mai us heu preguntat com seria una pel·lícula de l'Albert Serra si en lloc de pretendre fer cinema d'autor hagués optat per l'altra via fàcil del cineasta sense recursos, que és el terror, tindreu Trigger Man. Tampoc es pot dir que sigui una pel·lícula de terror, però de fet Crespià tampoc és cinema d'autor. Són dues maneres diferents de fer merda. I de desaprofitar bons directors.
Perquè ho admeto, en Ti West també sap filmar, però aquesta pel·lícula és una puta merda.

The Key

Costa molt, moltíssim, fer un munt tan enorme de porqueria. Una història absurda sense fil, que salta sense rumb, sense tensió, sense cap mena d'atractiu i fins i tot amb una localització de merda. I a sobre, resulta que et gastes el pressupost en un parell de mamelludes i te les envien lletges.
Els astres es van conjurar per convertir aquesta pel·lícula en una merda. Ah, calla, no! Són tots els implicats, els que es van conjurar per fer-la.

Ice Spiders

És un fet, que quan hi entens mínimament d'un tema costa una mica més que et prenguin el pèl, però quan ho intenten fer fot de més mala llet. I resulta que jo de ciència tampoc és que hi entengui massa, però una miqueta més que la mitjana mundial segurament sí, així doncs que sóc incapaç d'entendre la puta mania aquesta que tinc de mirar pel·lícules insultantment dolentes de ciència ficció.
No, si tota la culpa és meva.

Mazinger-Z, el Robot de las Estrellas (Sûpâ robotto Maha Baronu)

Deixem-ho clar: no és ni en Mazinger ni surt cap mena d'estrella. Però això ja no ens hauria de sorprendre.
És, per fi, l'última pel·lícula d'aquesta terrible marató ("mai més, mai més!!"), i com és obvi, no ens podia deixar acabar en pau. Inacabable, insuportable, amb seqüències horribles de maquetes i sense cap mena de gràcia en general, la seva única funció és la de retardar encara una mica més l'hora d'anar a dormir. Mala puta!

Demon Cop

El cúmul d'improperis que podria dedicar a aquest engendre és tan ampli que, si m'hi paro a pensar, sé que no val la pena dir-les.
Guanyem temps i deixem-ho simplement en un simple: quin puto munt de merda junta!!

Mesa of Lost Women

Molt bé. És possible que jo, en aquest moment, ja fos incapaç d'assimilar més metratge. Del que sigui i com sigui.
Però que una pel·lícula comenci ensenyant una energúmena xola i digui, amb una veu en off tota orgullosa "ha besado usted nunca a una mujer así?", no ajuda massa.
I, ben mirat, tota la resta tampoc. Incloses les putes guitarres.

King Dinosaur

Una iguana gegant en un planeta que apareix del no res. Si això us sembla argument suficient per fer-ne una peli, allà vosaltres.
Ells ho van pensar, és clar. I va sortir aquest bodrio.

Santa Claus Conquers the Martians

Nadal. Santa Claus. Pobres nens de Mart. Marcià dolent dolent dolent. Nens americans clenxinats que ho saben tot tot tot.
Afegeixo, sense cap mena de dubte, aquesta pel·lícula a la meva llista de maneres de torturar als possibles enemics.

Alyas Batman en Robin (Les boges aventures de Batman i Robin)

Heus ací una vegada dos dolents molt idiotes que van decidir anomenar-se Joker i Chapinguino en honor als dolents del còmic. I uns taxistes imbècils que per no mirar porno alemany decideixen fer-se Batman i Robin.
Afegeix-hi cançons en tagalog-anglès-castellà, unes actuacions demencials, un fil argumental que faria caure a qualsevol de la cadira, una història d'amor amb bat-bromes sexuals pel mig i res (absolutament res) de salvable.

Crespià, the Film not the Village

Hi ha molt poques pel·lícules que hagin aconseguit posar-me de mal humor. Una d'elles, i en una posició molt destacada, és Honor de Cavalleria.
Doncs bé, ras i curt: aquesta cosa és encara pitjor.
Per l'absència de qualsevol tipus d'atractiu (ni narratiu, ni visual), per la fluixíssima intenció de metàfora argumental i per la falsa pretensió de transgredir i transcendir.
Maleït farsant!

Honor de Cavalleria

Entenc que es pugui donar ales a un producte diferent que no cau en els tòpics cinematogràfics actuals. I no es pot negar que l'Albert Serra sap engegar una càmera i que a vegades és fins i tot capaç de col·locar-la en els llocs correctes.
Però sortir dels tòpics és quelcom més que engegar una càmera, i tot el que aquest paio fot després de prémer l'on, no és més que una puta farsa.

Into the Wild

Esperava una crítica àcida.
Però m'he trobat una pel·lícula d'aventuretes que intenta adoctrinar a base de metàfores fàcils.
I que quedi clar, que si he suportat arribar fins al final, intentant aguantar les inacabables dues hores i mitja que dura (sí, he hagut de fer uns quants saltets, ho reconec) i aguantar al paio aquest insuportable, ha estat només per poder-ne rajar aquí.
I igualment, quina gran pèrdua de temps.

R.O.T.O.R.

Un guió que falla per tots cantons, un protagonista amb cara de restrenyit, un robotet teledirigit penós sortit dels teletubbies, unes trucades de telèfon que no s'acaben mai, lluites sense cap mena de gràcia, i per sobre de tot, un dolent, en puto R.O.T.O.R., que fot una pena considerable i que sembla més un integrant dels Village People que no pas un robot assasí.
Pura brossa que aconsegueix la fàcil fita de fer-me descollonar (quan es tracta d'una pel·lícula seriosa) gràcies a les quatre cerveses consecutives i a les aportacions del públic.
Però si R.O.T.O.R. pot presumir d'alguna cosa és de fer-me pensar que es tracta de la pitjor pel·lícula que he vist en ma vida. I això potser té el seu qüestionable mèrit.

Borderline Cult

Creia que mai arribaria aquest dia, però finalment puc dir que acabo de veure "la pitjor pel·lícula mai filmada". Sé que no és cert, i que jo mateix ho comprovaré segurament abans del que imagino i espero, però ara necessito dir-ho.

Quan en vaig veure el títol vaig creure que aniria d'alguna secta de borderlines, de gent tirant a curteta, però una vegada vista me n'adono que els únics borderlines són l'equip responsable d'aquesta atrocitat. I els que la mirem, és clar...

No hi ha absolutament res que la salvi mínimament. De fet, és la cosa més semblant a una pel·lícula porno que us pugueu imaginar, excepte que les pel·lícules porno acostumen a explicar el camí que porta a un o diversos orgasmes, mentre que aquí no se'ns explica absolutament res.
Tres assassins maten a la frontera mexicana. Maten. Maten. Continuen matant. No passa res. Maten. Encara maten. Res. Tampoc res. Maten. Fi.