cine gomets
categoria fantasia
estàs consultant les 162 pel·lícules de la temàtica
fantasia
Cat People
x jordi
Simplificant molt, podem dir que hi ha tres tipus de bones pel·lícules: amb sang i bon guió, amb bon guió i sense sang, i amb molta sang però sense guió.
Cat People, el remake del 1982 del clàssic del 42 que hauré de mirar ràpidament per treure'm el mal sabor de boca, té un guió que no s'aguanta per enlloc i la poca sang és més aviat insípida.
No cal que us digui més.
vista -
Cat People4sobre10
Prospero's Books
x jordi
Es fa difícil valorar Prospero's Books: si bé l'estètica és realment impressionant i la història, basada en La Tempesta de Shakespeare no es queda gens enrere, és una pel·lícula difícil de veure i de digerir.
Cert, no és còmode i és bastament presumptuosa; però Greenaway aconsegueix, amb el muntatge i la fotografia, que cadascun dels milers de fotogrames de la pel·lícula sigui una veritable obra d'art.
vista -
Prospero's Books8sobre10
Cha no aji (The Taste of Tea)
x jordi
Reveure The Taste of Tea després d'haver gaudit cosa bèstia amb Funky Forest és un bon exercici. Perquè, sent del mateix director, és també la mateixa pel·lícula. L'única diferència és que la primera intenta ser convencional (tot i no ser-ho en absolut) i la segona es deixa d'hòsties i passa d'un argument que doni continuïtat per centrar-se en el que interessa: anar-se'n completament de l'olla.
Que què és millor? Les dues em semblen fantàstiques i les gaudeixo per la fotografia, els boscos, els personatges i tota aquesta imaginació desbordant. La història, tot i que es valora, és doncs simplement opcional.
revista -
Cha no aji (The Taste of Tea)9sobre10
Baron Prásil (El Baró Munchausen)
x jordi
Quan així, quasi per casualitat, et trobes amb una joia com aquesta a les mans primer no saps ben bé com valorar-la.
Després fas el que has de fer: mirar-la. I al·lucinar. Txecs, fent animació? Servint de clara influència als Monthy Python? Sí! De manera genial i, a més, amb les històries del Baró Munchausen, que són del tot delirants i van de meravella amb aquesta fantàstica manera de fer moure les coses.
8sobre10
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens
x jordi
Tot i que la versió restaurada que he pogut veure no acompanya ni amb els cartells ni amb la música (quina manera de tallar el rotllo), Nosferatu és tan gran, tan, que cap restaurador de pacotilla pot desfer-ne la màgia. Per tot el que és i per tot el que porta al darrere, no sé perquè encara no havia decidit de veure-la.
8sobre10
Naisu no mori: The First Contact
x pere
Funky Forest: The First Contact és una d'aquelles pel·lícules que apareixen de tant en tant i que són del tot impossibles d'explicar. Impossible perquè no em creuríeu. Impossible perquè no seria capaç de descriure-ho tot.
Explicaria el Guitar Brother i la resta de germans impopulars amb les noies. O els instruments orgànics i el bitxo que se li ha de remenar una mica la tercera extremitat inferior perquè somrigui. O la mitja part de tres minuts. O l'home de peluix que vol que una noia li estiri la cua davantera perquè després un amic seu sense pantalons li endolli el melic a un televisor d'on en sortirà...
Ei, que no. Que Funky Forest: The First Contact no s'explica. Funky Forest: The First Contact s'ha de mirar. I s'ha de mirar el més aviat millor.
vista -
Naisu no mori: The First Contact9sobre10
Tideland
x pere
A en Gilliam se li poden retreure moltes coses, però ara mateix hi ha molt pocs directors capaços d'explicar un conte infantil, una mena de còpia transvestida d'Alícia al País de les Meravelles on una nena ha d'intentar continuar sent nena en un ambient bastant complicat, amb dos pares drogoaddictes que acaben morint amb poc temps de diferència.
Veure la nena preparant-li la injecció al pare com aquell qui juga a cuinetes xoca, però potser menys que veure el pare dissecat al menjador. On ets, Alphonse Arcelin, quan se't necessita a Hollywood? Per la resta, nines decapitades, animals dissecats, un monstre mecànic, explosius, esquirols i un boig, tot servit amb una estètica marca de la casa i de manera molt més que notable.
revista -
Tideland9sobre10
Der Golem, wie er in die Welt kam
x jordi
Sense ser tan majestuosa com Metropolis (1927), ni visualment tan esplèndida com Das Cabinet des Dr. Caligari (1920), El Golem (1920) té un punt d'originalitat que li dóna una transcendència brutal: la història del cinema deixa clar que això de fer reviure un monstre al que se li acaben despertant sentiments humans, és un argument d'èxit.
7sobre10
Solomon Kane
x pere
A vegades crec que faig comentaris de pel·lícules sense cap altre motiu que em serveixin d'assegurança en el futur. Una assegurança de no tornar-les a veure, perquè tan bon punt les acabo sé segur que d'aquí una setmana ja no en recordaré gairebé res, d'elles, i que d'aquí tres mesos ja ni tan sols recordaré haver-les vist.
Llavors correria el perill de tornar-les a mirar sense adonar-me'n fins ben entrada la pel·lícula, que ja l'havia vist. Dient aquí que l'he vist però no cal ressaltar-ne absolutament res, per cap banda, ja sé que n'he de continuar buscant alguna altra, per mirar.
Per cert, futur Pere, ja has vist Raging Bull o À Bout de Souffle? Fa molt que les tinc pendents, jo...
vista -
Solomon Kane4sobre10
Brazil
x pere
No recordo si aquesta va ser exactament la primera, però sens dubte va ser una de les primeres pel·lícules que vaig veure d'en Terry Gilliam. No sé si és per això o perquè realment ho és, però després de mirar-la un munt de vegades, i d'haver-ne vist un munt més, de seves, continua sent la meva preferida.
Perfecta en el seu retrat d'un futur que ningú de nosaltres voldria viure, té per totes bandes el seu toc personal, sense perdre's en la història ni derivar en cap moment, com sembla que li passa ara. Sóc incapaç de pensar en res que per mi no hi funcioni a la perfecció.
revista -
BrazilpDv
9sobre10
La double vie de Véronique
x jordi
I el que jo ara no sé és si la culpa de que hagi trobat La doble vida de Véronique avorrida, buida i prescindible (tot i que, simplement, ben filmada) és cosa d'intentar-me fer creure que posant metàfores metafísico-religioses a una idea simple aquesta es torna interessant, o si sola i simplement, el problema ha estat que la (bi)protagonista m'ha semblat una poc creïble nena mimada.
vista -
La double vie de Véronique5sobre10
Beetlejuice
x pere
Com que és bastant segur que una vegada mort la meva manera de ser no canviï substancialment, el més probable és que quan una colla de graciosos em comencin a tocar els ous i a moure mobles de lloc no en faci massa cas, perquè no creuré en vius. Després em vindria el pesat d'en Beetlejuice per fer un exorcisme, li diria que és subnormal i s'acabaria la pel·lícula. Amb el conseqüent enuig dels guardians de la correcció política.
I seria una pena, perquè no cada dia es pot veure una comèdia infantil protagonitzada per cadàvers.
revista -
Beetlejuice7sobre10
Dorian Gray
x pere
Hi ha pel·lícules tan impersonals i en conjunt tan irrellevants que arriben a fotre de mala llet. Aquesta en seria una. No se'n pot ressaltar absolutament res, ni per bé ni per mal. No hi ha grans actors, però tampoc se'ls pot qualificar de mediocres. L'ambientació compleix, però res més. La història és coneguda, de manera que costa destrossar-la, però tampoc s'hi aporta res.
Hauria pogut no veure-la, però resulta que l'he vist.
vista -
Dorian Gray5sobre10
Inception
x pere
Els prejucidis són dolents, tant els de sentit negatiu com els de sentit positiu. Però a la vegada són pràcticament inevitables, ja que s'acostumen a clavar ben endins del subconscient. Un dels prejudicis que tinc jo és que les pel·lícules d'en Nolan, m'agraden. O més encara. I quan vaig veure, ja fa mesos, el primer teaser d'Inception de seguida vaig tenir ben clar que aquesta m'agradaria encara més. Durant mesos m'he intentat aïllar de les informacions i imatges que anaven gotejant de la pel·lícula, de manera bastant exitosa, buscant arribar a la sala el més "net" possible, però el prejudici inicial ja s'havia implantat al meu cervell, i allà havia anat creixent. No deixa de tenir la seva gràcia, perquè precisament d'això va la pel·lícula. Però el fet és que quan finalment em vaig asseure a la butaca del cinema estava preparat per veure alguna cosa que no hagués vist mai.
Els prejudicis són dolents. Perquè Inception és una pel·lícula excel·lent, la millor que podeu veure aquest estiu, però flaqueja per massa bandes, i no estava preparat per veure punts dèbils. No, amb aquesta no. El que sí tinc clar ara és que, si bé no puc deixar de tenir prejudicis, el que sí puc fer és tornar a veure més vegades les pel·lícules que he anat a veure massa condicionat, una vegada superada la sensació que m'hagin deixat la primera vegada. Inception és una pel·lícula que veuré altra vegada ben aviat. Ho mereix.
vista -
Inception8sobre10
Forbidden Zone
x jordi
Com que, tot i ser la segona vegada que la veig, continuo sense tenir del tot clar de què va aquest coi de paranoia, em limitaré a enumerar les coses que m'han quedat clares: els barrets de Mickey Mouse són pels esclaus, entrar a la 6a dimensió es fa a través d'un sistema digestiu que t'acaba cagant, la reina de la Forbidden Zone ensenya teta, utilitzar corrector de nas és d'allò més normal i, per sobre de tot, el nan és el puto rei.
I fins aquí, els putos nans.
revista -
Forbidden Zonepetita marató de nans
7sobre10
Forbidden Zone
x pere
Crec que si n'abuso gaire me n'acabaré cansant, de mirar-la, però mentre ho vagi fent amb seny puc gaudir-ne molt, d'aquesta cosa tan brutalment demencial. De fet, ho faig.
Boxejadors musicals, nenes amb gomes de pollastre al nas, un home llum, una princesa de pits perfectes... i sí, un enorme nan. Impressionant. Memorable.
revista -
Forbidden Zonepetita marató de nans
9sobre10
Poltergeist
x pere
Trobo ben curiós com una pel·lícula com Poltergeist, aparentment destinada a un públic infantil, i que s'ha encarat sempre d'aquesta manera, pot tenir tanta mala bava i fer tanta por. Conec un bon grapat de gent amb la infància traumatitzada pels fantasmes de la tele.
Lsa pel·lícula en general bé, gràcies. Segurament se'n poden extreure un munt de missatges, sobre la família principalment, però de tots ells jo em quedaria amb el principal: pel que més vulgueu, mai, mai us feu una casa sobre un antic cementiri indi. I si us la feu, al menys que sigui sense piscina.
revista -
Poltergeistpetita marató de nans
6sobre10
Willy Wonka and the Chocolate Factory
x pere
Tots hem vist, conegut i patit nens odiosos que ens fan venir ganes de començar a repartir hòsties fins quedar descansats. Per sort en Willy Wonka és més imaginatiu, i en lloc de començar a repartir sense solta ni volta com faria jo si no hagués de patir conseqüències, mata els nens sense massa sang i de manera tan discreta com efectiva.
Fer patir els nens malcriats i els seus pares... crec que... sí, m'encanta.
revista -
Willy Wonka and the Chocolate Factorypetita marató de nans
7sobre10
Willy Wonka and the Chocolate Factory
x jordi
Últimament em pregunto, i sense tenir (quasi) res a veure amb aquesta meravella del 1971, si en Tim Burton no porta uns 10 anys destrossant tot d'il·lusions antigues, ben treballades i amb una gràcia especial com és la que ens ocupa, fent bones pel·lícules amb una imatge fantàstica però un caràcter diluït. I em fa una mica de pena, una mica per tot i per res.
revista -
Willy Wonka and the Chocolate Factorypetita marató de nans
7sobre10
El Milagro de P.Tinto
x pere
Benvinguts a una de les tres pel·lícules més grans de la història del cinema espanyol. I dic "una de les tres" i no "la" per prudència. I benvinguts també a una de les dues més grans frases de la història del cinema espanyol. "Chino, china, chinito, negro, negrito. Full de negros-chinos" va just després de "Tu eres satánico? // Si señor, y de Carabanchel". O potser és al revés?
Sigui com sigui, El Milagro de P.Tinto és del tot inexcusable.
revista -
El Milagro de P.Tintopetita marató de nans
10sobre10
Freaks
x pere
Hi ha gent estranya, sí. Hi ha nans, persones sense extremitats, amb el cap extremadament petit...
...i persones a qui només importen els diners. Aquests darrers són els més perillosos de tots, i cal mantenir-se'n allunyat. Si estem ofuscats pas patiu, perquè si tenim amics ells ens ajudaran, i si ens equivoquem ens donaran un bon cop de mà, ni que sigui de manera gallinàcia.
revista -
Freakspetita marató de nans
8sobre10
Willow
x pere
Estic en disposició d'afirmar que mai abans havia vist Willow, de manera que trobo que una marató de pel·lícules protagonitzades per nans era una excusa immillorable per fer-ho. M'hauria pogut tocar els collons, abans de votar-la.
Feia molt temps que no veia una pel·lícula que se'm fes tan llarga. Tot i això he de dir que devia tenir el seu encant. Com a pel·lícula infantil dels vuitanta, vull dir. O sigui, que és una puta merda.
Val, com els escalfadors o els pits de la Sabrina, es pot mirar amb nostàlgia, però no intenteu gaudir-la si no és part del vostre passat, perquè crec que és molt probable que us avorriu com una puta ostra.
vista -
Willowpetita marató de nans
4sobre10
Time Bandits
x pere
Ja hem tingut la pel·lícula random del dia. Successió de gags amb un mínim lligam però la mar d'efectiva. M'encanta en Gilliam, i quan està com en aquesta, encara m'agrada més.
Nans, mitologia, imaginació desenfrenada i el món vist des dels ulls d'un nen. Encara és aviat i acabem de començar la marató, i aquesta és ideal pel moment. De fet, seria ideal per gairebé qualsevol moment.
revista -
Time Banditspetita marató de nans
8sobre10
X-Men Origins: Lobezno
x pere
Heus ací com destrossar sense compassió un personatge brutal, estimat i força ben tractat fins ara. Quan es va començar a parlar de la primera X Men, el que va preocupar més en general va ser qui seria en Lobezno, i com enfocarien el personatge. No només hi vam guanyar un dels millors superherois de la febre de el pel·lícules de l'última dècada, sinó que de propina hi vam descobrir un excel·lent actor. Els recels, doncs, eren infundats.
Immediatament es va començar a parlar d'una pel·lícula pròpia pel personatge, i a mesura que la cosa es va anar materialitzant va anar prenent més i més mal aspecte. I aquesta vegada, per desgràcia, els recels tenien uns fonaments de puto adamantium.
vista -
X-Men Origins: Lobezno4sobre10
Masters of the Universe
x pere
Els vuitanta són sempre un valor segur, a l'hora de buscar cinema escombraries. Si trobem la pel·lícula d'en HeMan no hauríem de dubtar en cap moment que tenim una autèntica obra mestra d'aquest tipus de cinema. Una enorme merda.
Si no us agrada el personatge podreu gaudir criticant els decorats, els actors, la música... per no parlar de la història en si. O de l'absència d'aquesta, més aviat.
Si en canvi us agrada en HeMan (no cal que ho confesseu) podreu estar una bona estona buscant errors, coses que no lliguen o que s'han inventat. O trobant a faltar el tigre.
vista -
Masters of the UniversepDv
2sobre10
Alice in Wonderland (2010)
x pere
A vegades em passa que rebo, integro i assimilo informacions i després no recordo exactament d'on les he tret, si les he tret d'alguna banda. Per exemple, em sembla recordar haver llegit en alguna banda que Alícia al País de les Meravelles relata la descoberta de la sexualitat de la prepúber Alícia. Una mena de caputxeta vermella amb endevinalles.
En aquest retrobament amb la història s'aniria una mica més enllà. L'Alícia ja és pràcticament adulta, sense necessitat d'explicitar-ho sabem que ja té la sexualitat més que definida, i aquí li tocaria posicionar-la. Després d'un viatge que a estones sembla no portar massa enlloc, després d'una orgia visual digna del millor Tim Burton però també del més excessiu, després de les tres dimensions més estafa vistes fins ara en una sala de cinema des de la tercera part de Viernes 13, se'ns revela la realitat. Amics, l'Alícia és lesbiana.
vista -
Alice in Wonderland (2010)7sobre10
Impressions de l'Alta Mongòlia
x pere
En Dalí va ser un personatge ben peculiar, això és del tot indiscutible. Però hi ha una cosa que no li permetré mai més, i és que es posi a la banda que sigui d'una càmera i em comenci a explicar la història d'un bolet al·lucinògen de l'Alta Mongòlia mentre dóna voltes pel seu museu. No perquè no m'hagi resultat interessant, però realment amb una vegada haurà sigut més que suficient. O potser ja n'hi hauria hagut prou amb mitja vegada.
vista -
Impressions de l'Alta MongòliapDv
5sobre10
El meu veí Totoro
x jordi
A vegades certes pel·lícules que per mi són essencials necessiten una revàlida, sovint acompanyada. I aquesta ha estat l'ocasió.
Potser la revàlida no ha estat d'excel·lent però les sensacions han estat bones.
I tot això només em fa pensar en el bon humor que m'evoca en Totoro i tot el seu món.
revista -
El meu veí Totoro9sobre10
Symbol
x pere
Arribem al final de la Marató Sessió Contínua. No ho negaré, ha sigut dur, però bastant menys del que esperava. A més, tampoc esperava que una vegada vista setze vegades seguides em continués agradant Shinboru.
I em continua agradant moltíssim. La tornaré a veure. Però d'aquí un temps. Força temps, crec.
Oh!
Bup!
Setze de Setze.
Un detall que encara no havia vist: De la paret en surten 193,75 ( ±1,83) parells de bastons (aquest valor és la mitjana de vuit recomptes independents).
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Hi ha coses impagables. Una, que cada vegada que he vist aquesta pel·lícula, sobretot avui, m'ha meravellat és el "bullet time" manual que hi ha cap als dos terços de pel·lícula. "Tothom quiet i compte que giro la càmera!", devia cridar el senyor Matsumoto (en japonès, clar). Un parell de mexicans no el van acabar d'entendre, sobretot el que a mitja escena es va adonar que potser havia comès un error volent mantenir una cadira de plàstic alçada i la va baixar, el que va pensar que si es ventava a la segona fila ningú el veuria i el que no tenia del tot clar en quin moment començar a gesticular.
Això fa tres mexicans. Però no importa. Són quarts de nou i hem vist la mateixa pel·lícula quinze vegades.
Quinze de Setze.
Un detall que encara no havia vist: La senyora de l'escola dóna 29 cops a la campana d'entrada. També és un número primer.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
L'última vegada que vaig fer aquesta suma, 575+425 feien 1000. Crec que no hi hauria pel·lícula millor per "celebrar" el miler de cinegomets que Shinboru, una pel·lícula que en els últims dos mesos jo hauré vist unes vint-i-cinc vegades i en jordi poc menys de deu. Això em rejoveneix, amb trenta anys faig el que no feia amb deu. Pràcticament m'aprenc els diàlegs, les cançons, les bromes...
Oh!
Catorze de Setze.
Un detall que encara no havia vist: El venedor ambulant que diu "Naai! Naaaai!" està venent gel.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
M'informen que en aquest tretzè visionat m'he adormit lleugerament. Jo diria que simplement m'he mantingut quiet per quedar bé a la gravació, ben enquadrat i aquestes coses.
Els cafès, bé gràcies. Són més de les cinc i ja poca cosa podem afegir-hi. Demà (avui) serà un dia fantàstic.
Tretze de Setze.
Un detall que encara no havia vist: Si no ens hem descomptat, el senyor del pijama divertit toca exactament 385 polles.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Menjar sushi a la sinboru manera és motivació més que suficient per mantenir-se despert durant el dotzè visionat d'aquesta pel·lícula. Segurament hauríem estat desperts igualment, però tenir l'estómac ple sempre ajuda una mica a aguantar la nit. I necessitem ajuda, ja jo crec, que en necessitem...
Dotze de Setze.
Un detall que encara no havia vist: Escargotman porta una màscara Master Cacao.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Onze de setze i ja són setze hores seguides mirant la mateixa pel·lícula. Què diré... serà estrany, però no me'n canso, encara.
Com tantes d'altres coses, que per molt que les vegi, faci o visqui, em continuen fascinant. Però són gairebé les tres, i tinc son i gana. Seria ja hora de sushi (oh!) i cafè...
Onze de Setze.
Un detall que encara no havia vist: La porta s'obre 19 vegades, I tothom sap que 19 és primer, oi?
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Que un bisbe toqui tites ara mateix pot ser considerat bastant normal.
Que un japonès toqui petites tites de querubí.... És estrany, i això ho poden corroborar una figuerenca, un ordienc, un banyolí, diversos gironins i fins i tot un bisbalenc. No és poc. Però no suficient. Oh!
Deu de Setze.
Un detall que encara no havia vist: La camisa que es prova té cinc botons.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Hi arriba un moment en el qual la sensació d'estar veient sempre el mateix es confon amb la sensació de déjà vu. Això té cert grau de perill, però fins ara l'estem manejant amb una competència força acceptable.
La companyia aquesta tarda ha ajudat bastant, però tot apunta que ben aviat ens quedarem sols. Llavors començarà el repte de veritat.
Nou de Setze.
Un detall que encara no havia vist: Quan comença a pujar hi ha cinc àngels, quan ha pujat una mica hi ha cinc llums al terra.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Veure vuit vegades seguides una mateixa pel·l·lícula é suna experiència curiosa.
Que hi surtin querubins d'ulls blancs és encara més curiós encara, i que deixin fora de la paret les polles perquè un japonès les toqui... bé... és.
Digueu mmmmmmhhh... Digueu iattà... Digueu cervesa. Més cervesa, sisplau.
Vuit de Setze.
Un detall que encara no havia vist: Crec que hi havia vint-i-dos gossos, però no n'estic del tot segur...
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Quan ve gent tot es fa més fàcil, i si porten coca de xocolata és encara millor.
Definitivament, Shinboru és la pel·lícula ideal per veure en família, la poden gaudir tant els nens com els més grans. Tot i que hi surtin polles per tots costats.
Set de Setze.
Un detall que encara no havia vist: Els mugrons d'Escargotman són els més turgents de la província.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Mai hauria imaginat que acabaria cantant mentre miro una pel·lícula japonesa sense subtítols. El món dóna moltes voltes, i ens han aplaudit des del carrer (crec).
Aquesta l'hem vist de manera coordinada amb l'Èlia, que no ha pogut venir i volia estar amb nosaltres.
La següent la veurem amb en Roger, la Núria i l'Estela. Una menys i anem avançant, és més fàcil del que creia...
Sis de Setze.
Un detall que encara no havia vist: He comptat 196 parells de palets que surten de la paret. Hauríem de fer diversos recomptes per tenir una mitjana i una desviació estàndard.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Aquesta pel·lícula és genial per anar-hi buscant i mirant detalls mentre te la vas aprenent de memòria.
Hem aprofitat per introduir-nos en el wrestling japonès i per veure com són els cartells de carrer per aquell país. Aprendrem moltes coses, avui...
Cinc de Setze.
Un detall que encara no havia vist: El número 6 que el protagonista busca i no troba, apareix.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Em comença a fer una mica de por pensar com estarem de matinada. Després de menjar una mica arriba la somnolència amb força facilitat, i si hi anem sumant les cerveses que van caient... no vull pensar-hi.
La pel·lícula, bé. De moment encara no cansa gens, crec que hem escollit una de les millors opcions possibles per fer l'animalada aquesta. En aquest quart visionat hem fet un karaoke amb la cançó de Crow. Espero que no ens hagi sentit ningú, perquè...
(The phoenix of the darkness, the phoenix of the darkness...)
Quatre de Setze.
Un detall que encara no havia vist: El calendari de la verge i Joan Pau II de casa l'Escargotman té dos mesos a cada full.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Després de tres visionats i només una visita començo a tenir una mica de mal de cap, però anem aguantant amb dignitat. Això acaba de començar, només faltaria que ja estéssim donant cops de cap a la paret. Això ho deixem per la matinada.
Hem començat la veda de la cervesa, i no crec pas que ens l'acabem.
Hem trobat que el merchandising de la pel·lícula, com amb tota pel·lícula japonesa, pot arribar a nivells bastant demencials. Hi ha penjolls pel mòbil amb una polla, clauers de la Hello Kitty amb el pijama de colors... i el pijama itself! Jo en voldria un.
Tres de Setze.
Un detall que encara no havia vist: La lluita és organitzada pel GNLL (Grupo Nacional de Lucha Libre).
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
No sé pas què collons ens va passar pel cap per començar aquesta marató, però cada vegada n'estic més segur que serà genial. De moment ja n'he tret una mica de nou vocabulari (escuincle) i un desig per St Jordi (Robelo, Cecilio A. (1912). Diccionario de Aztequismos, new ed., México: Imp. del Museo n. de arquelogía, historia y etnología.). I això ja és més, per la desena vegada que la veig, que el que m'han deixat moltes pel·lícules.
Dos de Setze.
Un detall que encara no havia vist: Escargotman té un altar amb una verge i una bombeta encesa... dins la taquilla!
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Symbol
x pere
Una vegada has vist una pel·lícula nou vegades, vuit d'elles en els darrers dos mesos o menys, ja poca cosa nova se'n pot dir. I de fet, molt poca cosa nova s'hi pot veure.
El que sí es pot fer, és mirar-la més. Setze vegades, per exemple. De manera ininterrompuda.
U de Setze.
Un detall que encara no havia vist: L'enganxina de bulldog a la finestra del darrere del cotxe.
revista -
Symbolmarató sessió contínua
10sobre10
Gake no ue no Ponyo (La Ponyo al Penya-segat)
x jordi
Una història bastant més infantil del que ens té acostumats en Miyazaki ha fet que m'hagi costat més del normal entrar en una història tan terriblement fantasiosa.
Però això no treu que aquest geni torni a fer una pel·lícula rodona, amb una animació exquisida i, fins i tot i pels seus fans més clàssics (com jo), hi inclou alguna petita referència a les gegants Totoro i Chihiro.
7sobre10
Edward Scissorhands
x pere
A vegades entren ganes d'agafar en Tim Burton i fer-li menjar totes les seves putes neures. Però ben mirat, no hi ha pas ningú sa, en aquest món, i com que per alguna banda han de sortir quina manera millor que una pel·lícula com aquesta? Ja m'agradaria a mi treure els llocs per on estic tarat de manera semblant...
revista -
Edward Scissorhands9sobre10
Gremlins 2: The New Batch
x jordi
Gremlins és una fita adolescent indubtable. Per moltes coses, però sobretot per la consistència del personatge principal: en Gizmo i les seves regles.
Perquè sí, perquè en Gizmo mola molt i es mereix tots aquells ninotets penjats als vidres dels cotxes.
Una altra cosa és que la pel·lícula hagi suportat bé el pas dels anys. D'aquesta mini-saga jo en demanaria un remake (o un rewind), perquè fan falta actualitzar moltes coses. No em refereixo als ninots, que són fantàstics, sinó per alguns gags massa dignes dels anys 80 i a certs girs de guió innecessaris que fan perdre consistència al conjunt.
Però no ens podem queixar gens. Aquesta seqüel·la és de les bones. Només el gag del velcro ja s'ho val, però hi ha moments mítics, autoreferències cinematogràfiques boníssimes, i en Gizmo continua causant sensació.
Entreteniment del bo, del que trobo a faltar de tant en tant.
revista -
Gremlins 2: The New Batch7sobre10
El Viatge de Chihiro
x pere
Passa amb moltes coses, que al que ja de base et puguin agradar s'hi suma un component extra que les fa encara més especials i millors. Amb llocs, llibres, persones, pel·lícules...
Amb El Viatge de Chihiro em passa exactament això. La pel·lícula ja de per sí és una meravella, una joia que no flaqueja per cap banda, però a sobre veure-la em dóna un bon rollo bastant important. I això encara la fa pujar un graó més, si és que això és possible.
revista -
El Viatge de ChihiropDv
10sobre10
Symbol
x pere
Qualsevol ocasió és bona per tornar a mirar Shinboru. Bé sigui estrenar el DVD enviat des de Hong Kong pel senyor Liu, bé sigui fer un Divendres Perplexitzant.
Pel que pugui ser, jo sempre la porto a la butxaca, a punt per treure-la tot dient "Oh!".
revista -
SymbolpDv
10sobre10
Symbol
x pere
Parlar d'aquesta pel·lícula comença a ser complicat. Ja deu haver quedat més que clar com m'agrada, i per què. I a més, no vull parlar-ne gaire, perquè quan es veu per primera vegada el millor és saber-ne el menys possible.
De manera que més val que no en parli gaire, perquè l'acabareu veient. Segur.
revista -
Symbol10sobre10
Sen to Chihiro no kamikakushi (El Viatge de Chihiro)
x jordi
Existeix una categoria de pel·lícules, molt poc freqüent, que necessita de ser recordada i revisionada amb certa assiduïtat al llarg del temps.
El Viatge de Chihiro és sens dubte una de les exclusives integrants d'aquesta categoria, i jo no he estat gaire conseqüent amb aquest discurs, ja que feia massa temps que no la veia.
Ahir vaig esmenar l'error. I òbviament vaig tornar a gaudir d'aquests genials personatges, d'aquesta història, de tota aquesta fantasia, de tot aquest balneari màgic manat per Yubaba, la dolenta que més m'agrada de la història de les dolentes,...
Hauré de reveure-la aviat, per compensar.
pDv
10sobre10
Shinboru (Symbol)
x jordi
He comentat aquesta pel·lícula tantes vegades, que al quart visionat (que he hagut de fer obligatòriament quan avui he rebut el DVD japonès de la pel·lícula) potser tocaria parlar una mica de la pel·lícula i no del molt que m'agrada.
Però no ho penso fer. Perquè aquesta pel·lícula va camí de convertir-se en una all-times everybody must-see.
I com que tots l'heu de veure (us hi obligo), seria una veritable putada que parlés sobre ella: al primer visionat, com menys en sapigueu, millor.
Jo, per ara, l'únic que faré és assegurar-vos que a la quarta no decau. Gens.
revista -
Shinboru (Symbol)10sobre10
Symbol
x pere
Ja he vist aquesta pel·lícula quatre vegades en les últimes tres setmanes. Cinc en total. I encara no me'n canso. Ara ja crec que és més com a broma interna, que la vaig mirant i mirant, preparant la imminent marató de vint-i-quatre hores de Shinboru, però igualment la continuo gaudint com un puto vedell cada vegada que la veig.
A veure si amb una mica de sort és la propera Pel·lícula del Divendres.
revista -
Symbol10sobre10
Symbol
x pere
Sempre m'ha meravellat la capacitat que tenen els nens petits per mirar la mateixa pel·lícula (generalment de Disney) una vegada i una altra, i una altra, sense parar fins que se la saben tota de memòria i la poden recrear sense necessitat de posar els ulls a la pantalla.
Mai ho vaig fer, jo. Al menys quan tocava. I ho faig ara amb Shinboru. Sembla que tingui quatre anys.
revista -
Symbol10sobre10
Malice in Wonderland
x pere
L'Alícia és un personatge que demana a crits un tractament fosc, sense sucre i amb molta mala bava. Això es pot aconseguir de moltes maneres, i es pot encarar des de molts angles.
Sigui com sigui, l'aposta feta aquí no és de cap manera el camí que s'hauria de seguir. M'ha d'agradar molt poc, una pel·lícula, perquè arribi a plantejar-me no acabar-la de veure.
vista -
Malice in Wonderland3sobre10
The Saddest Music in the World
x jordi
Amputacions, cervesa, la competició musical més absurda de la història i tènies que parlen.
En un món normal pensaríem que tot això no és més que una amalgama de despropòsits sense solta ni volta, però en aquest món no. En aquest món en blanc i negre torrat, desenfocat, tallat, desmembrat, tot això s'uneix en (encara que sembli increïble!) completa harmonia amb una història d'amor venjativa i un humor visceral, donant com a resultat aquesta petita joia.
Estranya. Perplexitzant. Però una petita joia.
vista -
The Saddest Music in the World8sobre10
Symbol
x pere
I començar a practicar la marató de vint-i-quatre hores de Shinboru implica veure-la unes quantes vegades en un interval relativament curt. Encara que sigui pràcticament sense voler. O potser això encara hi suma una mica i ho fa tot plegat més significatiu. Vaig voler ensenyar l'inici a una companya, i ens hi vam quedar tan enganxats que no vam tenir més remei que veure-la tota, fins al final.
Encara sense subtítols. Cosa que vol dir de manera ben clara que realment no calen per res.
revista -
Symbol10sobre10
The Lovely Bones
x pere
El cinema és una experiència clarament subjectiva, i en aquest cas tots els elements externs van convergir per fer que no la gaudís pràcticament gens.
Per una banda, n'esperava bastant, d'ella. Una pel·lícula sobre una nena morta dirigida per en Peter Jackson? Compro.
Per una altra, pràcticament tot el que n'havia llegit (tot i que havia procurat que fos poc) era bastant o molt elogiós.
Finalment, abans de la pel·lícula vaig estar amb un amic fent (masses) cerveses. De fet en vam fer tantes que fins i tot em va acompanyar al cinema, tot i que no tenia inicialment cap intenció de fer-ho.
Em vaig trobar amb una història sense cap mena de força, ni argumental, ni interpretativa, ni visual. Personatges planers, una història avorrida i que avança sense anar cap enlloc. Tot plegat amb comptats punts d'interès. Tot i que algun n'hi ha, no ho negaré.
Curiosament, a l'amic que no tenia cap intenció de veure-la, li va agradar. I és que per ell, els condicionaments previs eren bastant diferents dels meus, de manera que la subjectivitat el va empènyer cap a l'altra banda.
vista -
The Lovely Bones5sobre10
Symbol
x pere
Que estigui disposat a passar-me vist-i-quatre hores seguides mirant aquesta pel·lícula una vegada i una altra crec que indica de manera bastant evident que m'agrada. Més diré. La trobo brutal. Cada minut, cada imatge resulta memorable. No és perfecta. I què? Si fos perfecta fotria ràbia. És Shinboru. Estic esperant que m'arribi de Hong Kong.
De moment encara la vull veure una vegada i una altra. I una altra.
I una altra.
revista -
Symbol10sobre10
The Company of Wolves
x pere
Diuen que la Caputxeta Vermella té un doble missatge, com tenen en realitat tots els contes "tradicionals". Diuen que la Caputxeta Vermella ens parla del trànsit de les nenes cap a la vida adulta, i els perills que trobaran una vegada comencin a menstruar en la forma d'homes que se'n voldran aprofitar (sexualment, clar) sense miraments. No sabria què dir-ne, probablement sigui força cert, però el que sí que és ja innegable és que els responsables d'aquesta pel·lícula sí, que comparteixen plenament aquesta interpretació.
El que s'agraeix, però, és que donant un missatge tant evident tot plegat acabi sent tan genialment rodó, i que l'onirisme que ho impregna tot hi ajudi encara més.
A més, tenint en compte com n'arriba a ser, de difícil, trobar bones pel·lícules d'homes llop, tot plegat em fa posar-la molt amunt en el meu rànquing particular.
revista -
The Company of Wolves9sobre10
Shinboru (Symbol)
x jordi
Sé que no és cap gran mèrit, que només hi ha unes cinc o sis frases en japonès. Però que l'hagi mirat en versió original sense subtítols vol dir alguna cosa. Suposo que, com poques vegades, no he pogut esperar.
No calien. Les ganes em podien.
I el segon visionat ho corrobora. Symbol és una puta i genial obra mestra.
(esperant el dvd japonès sense subtítols que vaig comprar ahir)
revista -
Shinboru (Symbol)10sobre10
Leprechaun 4: In Space
x jordi
Ara hauria de dir alguna cosa. Però passo.
Això ha estat una brossa de dimensions brutals.
Molt més brossa que no pas la primera, que almenys ens distreia amb l'Aniston sense operar.
vista -
Leprechaun 4: In Spacemarató de 4es parts
1sobre10
Where the Wild Things Are
x pere
Al revés que Avatar, que pràcticament tothom té clar quan la va a veure que quan surti de la sala ha de dir que és una meravella visual amb un guió mediocre, poca gent que vagi a veure Where the Wild Things Are no dirà que és una genialitat total. Doncs bé, el que jo vaig veure va ser precisament una meravella visual amb un guió buit, sense res per explicar. Si Avatar és Pocahontas, llavors Where the Wild Things Are és En Teo S'Escapa de Casa. Un nen que es deixa portar fàcilment per les emocions s'enfada amb la mama i marxa de casa, arribant a una illa habitada per una colla de mostres que el fan el seu rei, veu que a casa tampoc s'hi està tan malament i se n'hi torna. Fi.
Ens poden vendre que tot plegat és un viatge metafòric de creixement espiritual del nen pel control de les seves pors internes i emocions, en trànsit cap a una vida adulta més equilibrada. Segurament sigui cert que aquesta és la intenció, però la manera d'explicar-ho per mi no va enlloc i es perd en l'estètica, de manera que el resultat final queda buit de tot missatge coherent i ben construit.
vista -
Where the Wild Things Are6sobre10
Synecdoche, New York
x pere
Aquesta és clarament una pel·lícula pensada per ser la millor pel·lícula de la dècada, té un munt d'elements que hi apunten. I gairebé ho aconsegueix, tot i que per alguna raó acaba quedant a mig camí.
Segurament amb una cosa tan senzilla com que cadascú faci el que millor sap fer s'hi hauria apropat més. Els bons guionistes que es dediquin a escriure guions, i com més millor. I que es comprin un bon director que els dirigeixi.
Des de fa temps resulta que dóna molt més prestigi ser un creador total, fer com més coses millor, a la teva pel·lícula. I és una pena, perquè en lloc de tenir una obra mestra nascuda d'un guionista i un director excel·lents, acabem tenint dues pel·lícules notables fetes per dos aspirants a artista cinematogràfic total.
vista -
Synecdoche, New York8sobre10
The Wizard of Oz
x jordi
Més enllà d'uns decorats de la vella escola espectaculars i d'algunes cançons que han entrat en l'imaginari col·lectiu, no sé massa bé què defensar-ne.
La història del mag d'Oz mai ha estat cap gran història, però si a més la farceixes de nans revolucionats i disfressats, bruixes aparatoses i diàlegs ensinistradors, tot i que entenc la seva transcendència, no entenc el seu valor. Deu ser que no sóc capaç d'entendre els anys trenta.
vista -
The Wizard of Oz5sobre10
Quiet Room ni Yôkoso (Welcome to the Quiet Room)
x pere
Aquesta és la típica pel·lícula de la qual quan en parlo explico la poca atenció que hi vaig parar perquè, tot i el potencial enorme que mostra i les bones maneres que apunta en tots els nivells, no acaba d'enganxar de cap de les maneres, però que en Tadanobu mola. En Tadanobu mola molt, de manera que...
El problema? En aquesta no hi surt en Tadanobu. I això és un problema, perquè no em puc recolzar en res convincent per defensar-la, i això que en tinc moltes ganes, de fer-ho.
6sobre10
Baron Prásil
x pere
Veure aquesta joia txeca és com veure una animació d'en Terry Gilliam pels Monty Python amb imatges "reals". De fet, no és gens estrany que aquest fes la seva pròpia adaptació de la història anys més tard.
Vaig llegir Les Aventures del Baró Munchausen fa ja més de quinze anys, diria que a setè de bàsica, pràcticament per casualitat. Em vaig entestar a llegir-me tota la (minsa) biblioteca de l'aula, i aquesta meravella estava per allà al mig. Si podeu, llegiu el conte. I després recupereu qualsevol de les adaptacions que se n'han fet. Si encara teniu un nen per alguna banda no us en penedireu gens.
vista -
Baron Prásil8sobre10
Das Schloß (El Castillo)
x pere
Kafka costa molt de llegir, però encara costa més de filmar. S'han de tenir un bon parell de collons o ser un puto inconscient per intentar posar-s'hi. Aquesta adaptació, feta per la televisió, coixeja per moltes bandes i té moltes mancances, però molt probablement sigui igualment la millor translació directa d'un llibre seu al cinema.
vista -
Das Schloß (El Castillo)6sobre10
Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens
x pere
Realment, Nosferatu no ha sigut una bona opció per posar a aquestes hores, però no per adormir deixa de ser una pel·lícula excel·lent. Fa de mal dir, però la situaria entre les millors que hem vist avui, i tenint en compte que hem vist algunes de les millors pel·lícules de la història això és realment molt. Però sigui com sigui ara només tinc ganes que s'acabi, i anar a dormir el més aviat millor. I això és una pena.
revista -
Nosferatu, Eine Symphonie des Grauensprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
Un Chien Andalou
x jordi
Crec que no he entès res. Però he de decidir si aquesta és la gràcia o si simplement no hi sé arribar.
En tot cas, i tot i que a mi el surrealisme me la rempamfimfla una mica, en quant a estètica i a gags (o seqüències d'història surrealista, com li vulgueu dir), és impressionant.
vista -
Un Chien Andalouprimera gran marató de clàssics del cinema
9sobre10
King Kong
x pere
Ho sento pels estetes (entre els quals a vegades m'agrada comptar-me), però des dels seus orígens el cinema principalment espectacle, i secundariament art. The Lost World vs Das Cabinet des DrCaligari. A vegades guanya un aspecte, i a vegades l'altre. Però en Kong és sempre aposta guanyadora. Cinema espectacle de primera categoria, una joia per mirar una vegada i una altra. I una altra.
revista -
King Kongprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
The Wizard of Oz
x pere
Ho he ditto altres vegades i ho repetiré tant com faci falta: tot era molt més divertit quan es podia comerciar lliurement amb nans. Només calia vestir-los amb roba divertida i fer-los parlar amb la veu sensiblement accelerada, i qualsevol pel·lícula passava immediatament a ser un clàssic de sessions de nit carregades de psicotròpics.
El cinema no ha deixat de degenerar, des de llavors.
vista -
The Wizard of Ozprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
Eraserhead
x pere
Diuen que fer un pel·lícula es explicar una història. Llavors Eraserhead no és cinema. Però m'importa una merda bastant gran el que sigui, perquè sigui el que sigui, Eraserhead és una puta obra mestra.
revista -
Eraserheadsvsobre10
Tonari no Totoro
x jordi
Hi ha pel·lícules que tinc tan interioritzades que són difícils de comentar. Són d'aquelles que diries que molen perquè sí, i llestos.
A Totoro, potser l'èxit és és la tendresa, o potser són els personatges, o potser aquest petit drama fantasiós que no dóna concessions a la tristesa fàcil sinó al riure difícil. I segurament una mica de tot.
D'aquelles pel·lícules que s'han de reveure cada poc temps; i més ara, aprofitant que per fi ha sortit el dvd.
revista -
Tonari no Totoro9sobre10
Where the Wild Things Are
x jordi
Potser és que n'esperava massa, o potser és que no anava amb els ulls adequats per mirar-la. Per tot el que volia que fos, fins i tot em disculparia pel que ara en penso.
Però no.
Where the Wild Things Are és una meravellosa obra visual i plàstica. De veritat, una passada.
Llàstima que més enllà dels aspectes oculars, la història es perd sense sentit en una amalgama de petites històries inconnexes a les que s'ha volgut donar transcendència total. L'argument s'allarga sense motiu i tot plegat, les quasi dues hores de metratge, acaben per no explicar absolutament res.
Però per sobre de tot, crec que hauríem de començar a batejar el virus aquest del "dubte de target". I és que Where the Wild Things Are no té clar a qui es dirigeix: és una altra d'aquelles pel·lícules que són massa dures pels nens, però massa innocents i buides pels adults.
vista -
Where the Wild Things Are6sobre10
The Singing Detective
x pere
No he vist els sis episodis de la sèrie de televisió en què es basa, però ja estic intentant posar-hi remei. Com a pel·lícula, resulta irregular i insatisfactòria, però té tants punts a favor que dubto que aquesta segona sigui la darrera vegada que la vegi. Surrealisme, números musicals, una estrella baixeta i calva, psoriasi que sembla lepra i en Robert Downey Jr. Més.
revista -
The Singing Detectivesvsobre10
The Prestige
x pere
No li va costar gaire. Des que vaig anar a veure Memento al cine sense saber-ne massa res, aquest home ja se m'ha convertit en imprescindible. Qualsevol cosa que fa la podria veure una vegada i una altra. I una altra.
revista -
The Prestigesvsobre10
Vidocq
x pere
Recordo veure Vidocq per primera vegada i gaudir com un puto animal l'esclat visual que és. Una vegada vista, vaig creure prudent deixar passar una mica de temps per veure com madurava.
El temps prudencial ja fa temps que s'ha complert, i ara puc dir que no ha envellit gens bé. Les imatges es veuen ara falses, artificials i a estones tot plegat s'acosta més a una caricatura dolenta que no pas la meravella onírica que havia semblat.
revista -
Vidocqsvsobre10
Shinboru (Symbol)
x jordi
No sabria com definir Shinboru sense trencar-ne la gràcia. Segurament el més adequat seria callar, observar, decidir i tocar una polla. Ah.
No sé quin podria ser el resultat, però sé que el sol fet de que en Matsumoto ho pensés, ja és una terrible genialitat.
vista -
Shinboru (Symbol)Sitges 2009
10sobre10
The Imaginarium of Doctor Parnassus
x jordi
The Imaginarium of Doctor Parnassus és una farsa. No és més que tot un seguit d'imatges boniques amb l'excusa d'un poder especial dins d'una tènue història que ja hem vist mil vegades. Una història que es perd als vint minuts, i que no es torna a trobar.
Sitges 2009
3sobre10
Shinboru - Symbol
x pere
Optaré per fer-vos el comentari més adequat per aquesta pel·lícula. Exhortació. No en diré res, només que la mireu, tant aviat com pugueu. Exclamation mark.
I que sigui tan ràpid com un massai.
Per cert: Polla!
vista -
Shinboru - SymbolSitges 2009
svsobre10
The Imaginarium of Doctor Parnassus
x pere
Finalment ha passat, ja feia unes quantes pel·lícules que amenaçava amb fer-ho, però finalment en Gilliam s'ha convertit en un dels seus personatges i ha passat a parlar obertament d'ell. I això pot acabar resultant excessiu, incoherent, absurd i sense interès.
Però què voleu que us digui, a mi aquest home m'encanta, i és que segurament sense ell jo ara no estaria fent el mateix, i això compta punts extra, de manera que durant tota la projecció vaig voler deixar de banda tot el negatiu i em vaig centrar a gaudir de l'esclat visual.
I és que, de fet, fa molt que a aquest home no li demano res més que això.
Sitges 2009
svsobre10
Accidents Happen
x pere
Partint d'una premisa atractiva i una seqüència inicial gairebé magistral, es va diluint fins resultar poc més que simpàtica i agradable. Ben feta, això sí, però sense acoseguir arribar on sembla voler, quedant a mig camí de tot arreu.
vista -
Accidents HappenSitges 2009
svsobre10
1
x pere
Voleu una pera? Mireu 1, plantegeu-vos la vostra pròpia existència i qüestioneu la realitat. Cal assaborir-la bé, amb molta calma, perquè això no és un albertserra qualsevol, aquí realment hi ha substància per extreure. Al final es pot arribar a la conclusió que el senyor Pater Sparrow ens pren el pèl, però escollint un bon material de partida és més senzill donar alguna cosa a l'espectador.
Una pera, per exemple. I per mi, la primera mossegada ha sigut ben sucosa.
vista -
1Sitges 2009
svsobre10
Coraline
x jordi
Estèticament impressionant i tècnicament impecable, només té el llastre d'aguantar una història que bé, no està malament, però que (potser per no definir-se entre infantil i adulta, entre fantasia i drama) no és gran cosa.
vista -
Coraline7sobre10
Santa Claus Conquers the Martians
x pere
Com m'agradaria, ser un respectable ciutadà nordamericà de mitjana edat, per poder recordar aquesta pel·lícula com una cosa entranyable del Nadal.
Però no, sóc qui sóc, i em tocarà recordar-la com una puta tortura sense nom.
II gran marató de cinema escombraries
svsobre10
Santa Claus Conquers the Martians
x jordi
Nadal. Santa Claus. Pobres nens de Mart. Marcià dolent dolent dolent. Nens americans clenxinats que ho saben tot tot tot.
Afegeixo, sense cap mena de dubte, aquesta pel·lícula a la meva llista de maneres de torturar als possibles enemics.
II gran marató de cinema escombraries
1sobre10
King Kong
x jordi
És una de les pel·lícules més influents de la història del cinema, amb un munt d'escenes memorables, i es fa impossible entendre el cinema sense ella tot i els tocs racistes, trampes de guió i algunes actuacions per oblidar. Però és que l'ambientació és sorprenentment excepcional, i tots els monstres i l'stop motion estan fets només per gaudir-los enormement.
vista -
King Kong8sobre10
Forbidden Zone
x pere
Després de veure-la per primera vegada vaig pensar que no podia ser. Tanta absurditat genial no podia ser possible de cap manera. Però ho és. Collons si ho és!
revista -
Forbidden Zonesvsobre10
Forbidden Zone
x pere
El primer que vaig fer després de mirar per primera vegada Forbidden Zone va ser posar el DVD dins la caixa i canviar-la de lloc, per tenir-la ben a mà per les properes vegades que la miri. Que seran unes quantes, això és ben segur.
vista -
Forbidden Zonesvsobre10
Ghostbusters 2
x pere
Si bé la primera part va passar a la història per ser la pel·lícula infantil amb la propaganda subliminal de tabac menys subliminal, per no deixar-nos veure la Sigourney Weaver en calcetes, per la inclusió més patillera d'un secundari negre i per la metàfora sexual més lamentable ("I'm the keymaster" - "I'm the gatekeeper"), aquesta podria passar a la història, per exemple, per... per... per... Merda! Fa una estona jo tenia una infància...
revista -
Ghostbusters 2svsobre10
Ghostbusters
x pere
Oh, desventura! Oh, infortuni! Crec que me n'acabo d'adonar que vaig voler ser alguna mena de "científic" per culpa dels caçafantasmes. Tot el que m'envolta s'ensorra.
revista -
Ghostbusterssvsobre10
S. Darko
x pere
Hi ha pel·lícules que demanen una seqüela, d'altres que la poden suportar i finalment hi ha pel·lícules que necessiten una segona part tant com jo necessito un puto furóncol al cul.
Per molta càmera videoclipera guai i idees depredades directament de l'original que es puguin tenir, Donnie Darko és definitivament una pel·lícula del tercer tipus. I és ben bé una llàstima, perquè tothom que participa en aquesta pel·lícula s'hauria pogut reunir per fer alguna cosa que hauria pogut ser realment molt interessant.
vista -
S. Darkosvsobre10
The Dark Knight
x jordi
Tot i que continuo pensant que en el desenvolupament d'aquesta pel·lícula li sobra algun fragment que intenta perfilar excessivament els personatges, també és del tot cert que no podríem gaudir de la immensa segona meitat sense tenir un Joker o un Dues Cares com els que gràcies a aquests fragments s'acaben aconseguint.
El temps dirà, però ara per ara The Dark Knight és una refomuda obra mestra.
revista -
The Dark Knight10sobre10
Batman Begins
x jordi
Re-construir tot allò que ja ha estat escrit i tot allò que ja ha estat àmplia i indiscriminadament exprimit ha de ser un repte considerable.
I tot i que potser en aquest tercer o quart visionat he començat a pensar que potser no és tan extremadament bona com pensava, el repte del crack d'en Nolan s'assoleix. Amb un excel·lent dels alts.
revista -
Batman Begins9sobre10
Batman & Robin
x jordi
És després de veure pel·lícules com aquesta que em pregunto què passaria si en Clooney, en Schwarzenegger i la Thurman fessin un cafè dotze anys després d'encarnar aquesta caca de personatges en aquesta merda de pel·lícula.
Es posarien a criticar l'haver donat el sí a aquesta merda de guió, o tots es posarien a xiular i mirarien cap a un altre cantó?
revista -
Batman & Robin2sobre10
Forbidden Zone
x jordi
A vegades, el límit entre la realitat i una pel·lícula és tan gran que tot plegat dóna la volta i es converteix en la realitat més freak mai vista.
O potser només quelcom semblant.
vista -
Forbidden Zone7sobre10
Nekojiru-so (Cat Soup)
x jordi
Si em pregunteu de què coi va Cat Soup, hauria de respondre que no en tinc ni la més remota idea.
Però gats, estupefacció i sang són una gran barreja.
vista -
Nekojiru-so (Cat Soup)6sobre10
Batman Forever
x jordi
Quan es perd l'ambient, els actors no donen la talla i els dolents no estan a l'alçada, què passa? Doncs que el resultat és una papilla quasi immenjable.
Però de petit m'agradava el batmòbil aquest amb llumetes blaves, i només per aquest mèrit subjectiu, li donarem un aprovat pels pèls.
revista -
Batman Forever5sobre10
Batman Returns
x jordi
Més consistent, més agressiva. Una mica més de tot amb un zoo memorable que s'uneix a tots els mèrits de la primera.
revista -
Batman Returns8sobre10
Batman
x jordi
És cert que (potser per una injusta comparació) hi ha moltes coses que fallen. Però hi ha encerts molt grans, com ara la caracterització, l'ambientació i la banda sonora.
De totes maneres, per sobre de tots els pros i els contres, en Batman mola. I en Tim Burton també. No cal dir més.
revista -
Batman7sobre10
Human Nature
x jordi
Simpàtica i entretinguda, queda lluny de qualsevol mena d'alabança per una sola qüestió: la història no para de donar voltes i més voltes per, al final, acabar en res.
vista -
Human Nature6sobre10
Barbarella
x jordi
No tinc clar si és que algú va voler fer una peli porno i li va sortir una d'aventures, o si en va voler fer una d'aventures i li va sortir una pel·lícula de ciència-ficció, o si va intentar fer ciència-ficció i li va sortir una porno.
En tot cas, i tot beneint-ne la banda sonora, estupefacció i diversió a parts iguals. Bé, no; diversió a saco.
vista -
Barbarella8sobre10
Being John Malkovich
x jordi
Una petita faula un pèl ingènua o una comèdia entremaliada. Potser el seu defecte és no decidir-se, igual que la Lotte, pel seu propi gènere; però això no és capaç d'emmascarar tot un imaginari fantàstic i un desenvolupament d'allò més delirant.
revista -
Being John Malkovich8sobre10
The Dark Crystal
x jordi
Aquesta gran meravella d'en Jim Henson, amb un disseny de personatges excepcional, té un petit gran problema: les terribles ganes de transcendir li han privat d'esdevenir un gran clàssic.
Tot és tan enorme, tan majestuós, l'aventura és tan exageradament èpica, que per molt treballats que estiguin els titelles, continuen sent només titelles amb totes les seves limitacions.
revista -
The Dark Crystal8sobre10
The Curious Case of Benjamin Button
x pere
El cas d'aquest home ja comença a ser digne d'estudi. Ja pot anar traient obres mestres una darrera l'altra, i convertir-se amb una elevada probabilitat en el millor director del Hollywood actual. Ja pot anar fent, que sempre sortirà algun imbècil dient "Sí, sí, però aquest és el que va fer Alien³".
Benjamin Button? En la línia. Sense ser del tot rodona, fàcilment es trobarà entre les cinc millors pel·lícules de l'any, o al menys entre les cinc que més hauré gaudit. Comentari a part mereixen les seves gairebé tres hores de durada. Per una vegada, després de passar tres hores assegut al cine, se'm van fer curtes (tot i que dubto que el mèrit d'això fos de la pel·lícula).
svsobre10
El Curioso Caso de Benjamin Button
x jordi
Que aquest no sigui el Fincher que ens ha cridat l'atenció els últims anys està bé. I ho està perquè aplica la seva immensa mestria cinematogràfica a una història que és un veritable caramel.
I cal ser justos; la primera meitat d'el curiós cas és memorable i mereix ser recordat per l'evolució, pel ritme, per un grandíssim Brad Pitt, i per un espectacular maquillatge, caracterització dels personatges i ambientació.
Però també cal dir que la pel·lícula perd carisma justament en el punt en que hauria de ser més consistent: allà on es creuen els dos camins simètrics i allà on es tornen a separar.
Tot i així, no li és difícil recuperar el vol i el senderi, tornant a l'acidesa i lucidesa que la història mereix; i arriba a un final memorable només entorpit pels continus talls d'hospital.
I per sobre de tot, per sobre de tots els punts febles que pugui anomenar, la sensació és que aquests queden difuminats dins una obra excel·lent que no puc esperar a tornar a veure en versió original.
9sobre10
The Fall
x jordi
L'he gaudit, de veritat que ho he fet.
Però no puc evitar pensar que tot pot ser només una maleïda farsa que amaga l'única intenció d'ensenyar disfresses fantàstiques, colors i mons improbables, i paisatges impressionants.
vista -
The Fall8sobre10
Leprechaun
x jordi
I un guionista li va dir a l'altre: agafem tots els horribles clixés de les pel·lícules infantils de finals dels 80, i posem-hi un Leprechaun que mossegui molt però que no faci gaire sang.
I heus ací un cagarro de proporcions considerables, d'on només se'n pot salvar la curiositat pel pre-operat nas de l'Aniston.
vista -
Leprechaun2sobre10
Troy
x pere
Després de centenars de milions de dòlars gastats en la realització i promoció, suposo que els productors encara es pregunten què va anar malament amb aquesta pel·lícula.
Tot i que no es pot dir que fos un fracàs (500 milions de dòlars a tot el món), la recaptació als Estats Units no va ser ni de bon tros l'esperada. Un munt de soldats digitals, acció, aventures i les cuixetes sexis d'en Brad Pitt, què hi devia faltar perquè el públic americà li girés l'esquena? La manca de coherència històrica o la pobresa cinematogràfica no acostumen a jugar contra aquest tipus de pel·lícules, de manera que l'única manera que trobo d'explicar la sensació general als USA que Troy és un fracàs és l'absència d'un heroi de referència. No es pot trobar un bo pur que lluiti contra un dolent pur i guanyi, i això gairebé atemptaria contra el principal pilar de l'entreteniment americà.
vista -
Troy5sobre10
The Fall
x pere
Ho confesso, els meus prejudicis em fan sentir culpable per no pensar que The Fall és una puta obra mestra. És una gran pel·lícula, sí, però després de treure l'enorme talent visual que té en Tarsem el que queda és més aviat poca cosa.
Sí, el conte és ben bonic. Però no és res que no s'hagi fet abans deu vegades millor.
Sí, la història és ben maca. Però que em vulguin adoctrinar sobre com de maca n'és la vida acostuma a tirar-me bastant enrere.
Pot haver guanyat a Sitges, pot presumir d'un historial de dificultats increïblement gran, pot ser un homenatge cinèfil del tipus que vulgueu, però al cap i la fi, el que acaba sent és una successió de paisatges preciosos i pobles pintats de blau per tot el planeta. No és poca cosa, però no és suficient per construir una pel·lícula memorable, que és el que els meus prejudicis desitjaven veure.
vista -
The Fall8sobre10
City of Ember
x pere
Si li busquéssim una qualitat a City of Ember, aquesta seria per mi haver inaugurat un nou gènere. El de les pel·lícules postapocalíptiques per nens.
La fi del món convertida en un divertit parc aquàtic ple de rampes impossibles i desafiaments múltiples de tota llei física i geològica. Baixar per pujar, corrents d'aigua ascendent, tecnologia retrofuturista d'estar per casa, insectes gegants. Ja sabeu, aquestes coses que només es poden perdonar mirant-les amb uns altres ulls, més innocents, cosa que no sempre és possible.
vista -
City of EmberSitges 2008
svsobre10
City of Ember
x jordi
Aquesta nova corrent de cinema autocrític amb la humanitat m'està començant a cansar. És cert, City of Ember és una pel·lícula infantil (amb alguns tocs cruels que podrien desmentir-ho), i com a tal ha de gaudir d'una espècie de perdó natural que les nostres ments adultes donen per vés a saber quina raó, però l'autodestrucció del mal per tornar-lo a fer renéixer en els ulls innocents d'uns nens, em fa venir ganes d'anar al lavabo.
City of Ember té un gran problema, que no és ni tan sols la història (que si hagués estat ben tractada, podria arribar a maquillar aquest sentiment de cagarrines): el seu gran problema és que té un decorat brutal. S'hi han gastat la pasta, i tot de ments creatives van decidir omplir l'espai amb els objectes més bonics i ben triats que he vist en molt de temps en un film d'aventures.
I per culpa d'això, la resta de la pel·lícula sembla arrepenjar-se en uns decorats que no deixen de ser només decorats, per deixar tota la resta a la llista del podria haver estat...
vista -
City of EmberSitges 2008
5sobre10
Edward Scissorhands
x jordi
Se li perdona tot, tot i tot (sobretot els buits de guió), pel sol fet de crear aquest ambient, aquesta paròdia... però sobretot per fer existir l'Edward Scissorhands.
revista -
Edward Scissorhandssvsobre10
Eraserhead
x jordi
Potser arribarà el dia que pensi que Lynch m'està prenent el pèl, marejant la perdiu amb vés a saber quines preses estranyes que no tenen altra raó de ser que la de confondre al personal.
Però fins llavors, continuaré meravellat pels ambients, per les rareses i per no acabar de tenir clar què recollons m'està explicant.
I Eraserhead, el seu primer llargmetratge, senta les bases per a que tot això sigui així.
vista -
Eraserheadsvsobre10
Hellboy II - The Golden Army
x pere
Es nota que no només li han donat més diners, respecte la primera part, sinó que a més aquest paio té un control absolut sobre (com a mínim l'aspecte visual de) la pel·lícula. Ara mateix, pel què fa a fantasia, una pel·lícula d'en Guillermo del Toro és el millor que es pot veure, i amb moltíssima diferència.
A estones la processó de criatures pot recordar El Laberinto del Fauno, a estones qualsevol Harry Potter i a estones Star Wars, però no es tracta només de referències, Hellboy II mereix un nom per ella mateixa.
Només li retrauria un excés de caramel en les escenes d'amor, massa sentimentalisme i potser també un excés de comèdia, però això darrer ho perdono perquè conté la frase que més m'ha fet riure darrerament ("No soy un bebé. Soy un tumor").
vista -
Hellboy II - The Golden Army10sobre10
Hellboy
x pere
Això no ho tinc pas per normal, i la raó de fer-ho ara no vindria al cas. De fet no ho feia ni de petit amb les pel·lícules de Disney. Però ara ho he fet.
Sí, he mirat Hellboy dues vegades en dos dies. I em continua encantant igual.
revista -
Hellboy10sobre10
Son of Rambow
x jordi
Al més pur estil Historia Interminable, dos nens s'aventuren a construir la seva pròpia pel·lícula sobre Rambo.
Tot i caure en els tòpics de sempre de les pel·lícules de nens mínimament marginats i en els extremismes d'entorns i caràcters... és agradable, divertida, entranyable i està sorprenentment ben feta (cosa que potser hem de començar a agrair al director de la també fantàstica The Hitchhiker's Guide to the Galaxy).
vista -
Son of Rambowsvsobre10
Hellboy
x pere
Quan estan a punt d'arribar segones parts interessants, resulta sempre recomanable recuperar les primeres, ni que sigui només per entrar una miqueta en ambient.
Si a sobre estem parlant d'una pel·lícula d'en del Toro, la cosa es fa encara més de gust. Fantasia i una explosió visual digna del comic que és adaptat. Per no perdre-se-la, ni la pel·lícula ni les pàgines en les quals es basa. Gaudiu-ne els que en sabeu.
revista -
Hellboy10sobre10
The Dark Knight
x pere
Quan una pel·lícula s'ha estat esperant tant com aquesta, és realment complicat arribar a complir les expectatives que inevitablement es generen. Superar-les de la manera com ho fa aquesta segona part és ja tasca pràcticament impossible.
Un Joker brutal, un Dues Cares impressionant, un Batman que queda en un segon pla no per desmèrit seu sinó per mèrit dels altres, i tota la resta amb el mateix nivell que a la primera part, però amb la història ja més avançada. Diuen que tota història explicada consta de tres parts: plantejament, nus i desenllaç. En Christopher Nolan sembla que ha sabut traslladar això a la seva trilogia de Batman millor que qualsevol altre director de trilogies darrerament, i si bé a Batman Begins teníem la millor introducció possible al personatge i el seu món, aquí ens trobem un nus devastador pel personatge, que el situa en una posició que augura una conclusió memorable.
vista -
The Dark Knight10sobre10
Batman Begins
x pere
Mirant-la per segona vegada, totes les sensacions de fa gairebé tres anys es confirmen. Aquest sigui probablement el millor Batman que ara mateix podem tenir, la millor manera possible de recuperar, revitalitzar i el que en diuen reinventar un personatge tremendament interessant però que havien destrossat.
Diversos factors, sobretot (però no només) generacionals, fan que el meu Batman preferit sigui el d'en Burton, però objectivament el Batman d'en Nolan supera en tots els aspectes qualsevol cosa que s'hagi fet abans, no només amb en Batman sinó amb qualsevol superheroi.
revista -
Batman Begins10sobre10
Sky High
x pere
Tan visualment impressionant i estèticament atractiva com conceptualment buida i infantil. Rascant la parafernàlia efectista, les llumetes i la miqueta de sang massa vermella hi queda més aviat poqueta cosa.
vista -
Sky High4sobre10
The Nightmare Before Christmas
x pere
A vegades hi ha pel·lícules que aconsegueixen ser molt més que això. Aquesta n'és una. Molt més que una pel·lícula, ha acabat sent una nova manera d'entendre l'animació.
Genial. (Pràcticament) Insubstituïble.
revista -
The Nightmare Before Christmas10sobre10
Corpse Bride
x pere
Més completa, més rodona, més treballada, més ben construïda i, en general, millor que la seva directa predecessora i encara ara obra mestra inqüestionable de l'animació. Però encara la segona, la que segueix.
Tot i això, cada vegada tinc més clar que a mesura de veure-les, aquesta acabarà passant davant.
revista -
Corpse Bride9sobre10
Pulgasari
x pere
A vegades passa que la història d'una pel·lícula és bastant més interessant que la pel·lícula en sí. Pulgasari seria un dels exemples més clars d'això.
Resulta que l'actual "estimat líder" de Corea del Nord és un apassionat del cinema, en especial li encanten les pel·lícules de Friday the 13th, Rambo, James Bond i Godzilla. Ha arribat a escriure'n algun llibre, però el més interessant va venir quan es va encaparrar a fer una pel·lícula de monstres. Tenint en compte que la indústria cinematogràfica nordcoreana no passa per ser un referent mundial (petits efectes col·laterals dels totalitarismes, res important) va decidir buscar-se els empleats fora, de manera que va fer segrestar el director sudcoreà Shin Sang-ok. L'home va passar segrestat uns deu anys, fent propaganda, però això ja seria una altra història menys divertida.
Amb la febre americana pels remakes seria tan interessant com irònic, que fessin el d'aquesta...
revista -
Pulgasari5sobre10
Army of Darkness
x jordi
Una passada (massa passada) de volta respecte les anteriors i genials Evil Deads, amb massa poca sang i masses ganes de barrejar èpica, còmedia, aventura i horror. Una fantasmada terrible, que potser pot fer arrancar algun somriure.
vista -
Army of Darknesssvsobre10
Desu Nôto: The Last Name (Death Note: The Last Name)
x pere
La segona part de la història comença just on ho deixa la primera part.
Introduint noves voltes al plantejament inicial, s'accentua el joc del gat i la rata entre els dos protagonistes. Girs constants i una guerra de cervells trepidant fins el final.
A estones sembla que la història flaqueja lleugerament, i que es recargoli de manera innecessària, però el balanç final és plenament satisfactori. Esperem que la cosa tingui continuïtat, i des del Japó ens arribin més coses fresques, més enllà d'esgotats fantasmes de cabells llargs i adaptacions mediocres de mangues infantils.
7sobre10
Desu Nôto (Death Note)
x pere
No sabia absolutament res de Death Note fins que vaig veure l'edició de col·leccionista del primer volum de l'anime, i la figura que l'acompanyava em va cridar l'atenció. La història general, un noi que troba un quadern que té el poder de matar aquells el nom dels quals s'hi escriu, no em va semblar excessivament atraient, de manera que no vaig voler-hi perdre el temps.
Més endavant, vaig descobrir que hi havia una adaptació en imatge real, dividida en dues pel·lícules, i finalment em vaig decidir a entrar-hi. Una pel·lícula de dues hores, i com a màxim dues amb un total de quatre i mitja, resulta bastant més assequible que una sèrie de 37 capítols.
Una vegada vaig començar amb la primera vaig haver de continuar fins el final, i suposo que la sèrie també acabarà caient.
N'estic fart, de les eternes lluites de bons contra dolents, mantenint una guerra tan ridícula com irreal.
En un moment de la pel·lícula el protagonista, un noi que utilitza el quadern de la mort per "netejar" el món d'assassins, violadors i criminals diversos, està en un banc llegint "Més Enllà del Bé i el Mal". Un detall fàcil, però igualment perfecte i del tot coherent amb la història. Aquí el bo és el dolent. O potser és al revés. Depèn de com ens ho mirem. Més aviat no hi ha bons ni dolents, sinó que tothom és les dues coses. Com a la realitat.
El millor de tot, la completa amoralitat que se segueix gairebé durant tota la història, la simpatia que podem sentir per qualsevol dels dos adversaris sense que en cap moment se'ns pretengui adoctrinar.
Salvant les distàncies, un Dexter fantàstic.
vista -
Desu Nôto (Death Note)8sobre10
Be Kind Rewind
x pere
Mirant aquesta pel·lícula queden ben clares dues coses, d'en Michel Gondry.
Una, que sí, que és cert, que el paio i els qui l'envolten s'ho han de passar teta, fent les seves pel·lícules.
Dues, que per molta riquesa i imaginació visual que tinguis, Michel Gondry, Michel Gondry, si et fas amic d'un guionista de veritat potser podràs explicar les històries amb un ritme adequat i sense coses (des)penjades.
vista -
Be Kind Rewind8sobre10
El Ángel Exterminador
x jordi
El sol i únic detall simbòlic d'aconseguir la sensació a la que Buñuel fa arribar sense l'aparició del típic pla amb una mà ansiosa intentant obrir un pany, em provoca la més gran admiració per la pel·lícula.
Si, a més, hi sumem el surrealisme, la crítica social, i la fantàstica broma resultant, la combinació és impressionantment memorable.
vista -
El Ángel Exterminadorsvsobre10
Taxidermia
x pere
Taxidermia és la història d'una família hongaresa a través dels homes de tres generacions (avi, pare i fill).
Taxidermia són tres històries diferents interconnectades, la d'un soldat obsessionat amb el sexe, la d'un campió del menjar entès com a disciplina olímpica i la d'un taxidermista malaltís.
Taxidermia és una pel·lícula amb polles que treuen foc, gats gegantins i obesos mòrbids amb mal humor.
És impressionant el munt de maneres com es pot vendre aquesta pel·lícula, depenent del tipus de persona que t'estigui escoltant.
No us la perdeu.
revista -
Taxidermia8sobre10
Nothing
x pere
A Nothing no hi passa res, excepte que sembla clar que absolutament tothom qui hi va tenir alguna cosa a veure s'ho va passar teta, participant-hi. Jo no vaig ser menys (tot i que sí, la pel·lícula sigui només l'excusa per posar dos estúpids a saltar sobre una colxoneta blanca).
vista -
Nothing8sobre10
Nothing
x jordi
Voleu veure una parida comparable a Dos Tontos Muy Tontos però en versió estèticament millorada, conceptualment maquillada i que intenta falsejar un tímid argument per fer-lo semblar transcendent (però al qual no sap trobar solució)?
Si de veritat ho voleu, mireu Nothing...
vista -
Nothingsvsobre10
The Lost World
x jordi
Vuitanta anys després i encara es segueixen fent les mateixes pel·lícules.
Adversitats, amors i efectes especials.
És per això que no sé si The Lost World crea escola o és que l'espècie humana porta implícita aquestes ganes de veure simple diversió.
La pel·lícula? un embrió excepcional.
vista -
The Lost World8sobre10
10,000 BC
x pere
A vegades (molt poques) em passa que acabo de mirar una pel·lícula i sóc plenament conscient que he vist una cosa per recordar.
A vegades (molt poques) em passa que acabo de mirar una pel·lícula i no tinc clar del tot si he vist una basura de proporcions considerables o per contra he vist una autèntica obra mestra.
A vegades (masses) em passa que acabo de mirar una pel·lícula i em sento com si dues-centes persones se m'haguessin pixat a la boca. El pitjor del cas és que la majoria de vegades ho sé, que serà així, de manera que és culpa meva, i només meva.
vista -
10,000 BC3sobre10
Metropolis
x pere
El millor de Metropolis possiblement no sigui la pel·lícula en si (que ja per ella mateixa es troba en el grup capdavanter de les millors de la història), sinó que després de veure-la queda ben clar que el cinema fantàstic en general seria ben diferent sense la seva existència. I tot i que això fa de mal dir, difícilment el canvi seria per millorar.
revista -
Metropolis10sobre10
The Lost World
x pere
1925, i la divisió en la manera de veure el cinema a banda i banda de l'Atlàntic està ja plenament formada.
The Lost World és l'evasió, la diversió, l'espectacle sense concessions més enllà d'una típica història romàntica.
Ben poques coses han canviat, des de llavors. Aneu a saber si d'aquí 83 anys algú mirarà 10,000 BC i li semblarà una enorme obra mestra, tal i com a mi em passa ara amb aquesta.
revista -
The Lost World10sobre10
Der Golem, wie er in die Welt kam
x pere
No és la primera vegada que proclamo la meva veneració per les pel·lícules mudes, i en especial per les poques que es poden emmarcar dins el corrent conegut com "expressionisme alemany". Suposo que això podria arribar a ser considerat bastant snob, i realment si m'ho digués segons qui em pixaria a la seva boca, però bé, tot això seria una altra història.
Aquest havia de ser el meu cap de setmana mut, però tot i haver-me decidit a veure'n unes quantes, al final m'he hagut d'acontentar amb aquesta. Per sort, amb aquesta joia és més que suficient per estar ben satisfet.
9sobre10
Cha No Aji (The Taste of Tea)
x pere
Realment em meravella aquesta capacitat que té el cinema oriental d'originar autèntiques obres mestres on no passa absolutament res. Ja no sense acció, sinó fins i tot sense cap mena d'història ni fil argumental.
Sense arribar a la consideració d'obra mestra, ni tan sols de pel·lícula excepcional, Cha No Aji arriba a ser una obra més que notable simplement explicant la quotidianitat d'una família peculiar.
I és que tenint un avi follet tortuga, una nena amb una doble gegantina i en Tadanobu cagant a l'aire lliure, qui vol un argument? A veure, qui?
vista -
Cha No Aji (The Taste of Tea)8sobre10
The Nines
x pere
En una escala de l'u al deu,
els humans són un set,
i els creadors un nou.
I els vuits?
Els vuits són els koales,
que tenen capacitats telepàtiques
i són capaços de dominar el clima.
La resta d'informacions són del tot prescindibles.
vista -
The Nines6sobre10
*batteries not included
x jordi
Ep! aquests robotets són simpàtics i divertits: perquè no els reaprofitem per una pel·li que tingui una base més sòlida i interessant? eh?
(Tot i això, una gran pel·lícula de tarda)
revista -
*batteries not includedsvsobre10
Gozu
x pere
A l'inici de Gozu, un dels seus protagonistes ens avisa que no el prenguem seriosament, que el que està a punt d'explicar és una broma. A partir d'aquí s'inicia un seguit de situacions i coses absurdes, incloent un gos antiyakuza, un cambrer amb pits, un déu amb cap de vedell, llet, estimulacions prostàtiques i mil més. Miike pur.
Al final, un japonès riu a la nostra cara, però ens podem quedar amb la plaent sensació que nosaltres hem rigut amb ell, i que com passa amb un altre dels personatges, amb una miqueta d'aigua calenta tornarem a estar com nous.
revista -
Gozu9sobre10
La Cité des Enfants Perdus
x jordi
Si bé la destresa i capacitat visual i imaginativa de Jeunet i Caro és sensiblement brutal, si bé aconsegueixen la descripció d'un món imaginari amb un nivell d'abstracció i realisme molt important, la història es perd en abismes que fan que el conjunt perdi la solidesa i, en conclusió, m'hagi costat varis intents acabar-la.
Interessant, però desaprofitada.
vista -
La Cité des Enfants Perdussvsobre10
Survive Style 5+
x pere
Per si no havia quedat clar, en Tadanobu mola. Però...
Un home que mata una vegada i una altra la seva dona, per trobar-la novament a casa cada vegada. Un assassí a sou amb cara d'exfutbolista marruller obsessionat en conèixer quina funció té cadascú al planeta. Tres lladregots patètics, dos dels quals senten una musiqueta guai cada vegada que es miren als ulls. Una família feliç aficionada a cantar hard rock a crits al cotxe (fuck fuck fuck!!!), on el pare és hipnotitzat i es passa la pel·lícula creient ser un ocell. Una creativa publicitària que només té idees estúpides (i per ella, divertidíssimes).
Sí, aquestes cinc+ històries molen tant o més. I és que com deia abans, els putos japos en saben. I si amb històries mediocres funciona, imagineu què pot passar quan la cosa ja inicialment val la pena.
vista -
Survive Style 5+9sobre10
Samehada Otoko to Momojiri Onna (Shark Skin Man and Peach Hip Girl)
x pere
Els putos japos en saben. Agafes la història més mediocre del món. Hi poses un títol xulo. Hi poses uns personatges absurds. Un mafiós que rastreja amb l'olfacte. Un estúpid amb una sola cella. Trucs senzills de càmera. Gestos guais. Absurdisme. Tot ben barrejadet. I damunt de tot, en Tadanobu.
Perquè en Tadanobu mola, i si en Tadanobu mola, la peli mola. Vale?
6sobre10
Tideland
x pere
Amb el temps s'ha acabat convertint en una mena de frase feta, que a en Terry Gilliam o l'adores o l'odies. I és que s'ho ha ben guanyat a pols.
S'atreveix amb una cosa infilmable com és l'adaptació de The Adventures of Baron Münchhausen. Ens porta en un viatge químic per Fear and Loathing in Las Vegas. Ens explica com en pot ser d'absurd el futur de Brazil. Ensenya a sobreactuar en Brad Pitt a Twelve Monkeys. And so on, so on, so on...
I quan aconsegueix fer enfadar tota la indústria cinematogràfica que el coneix, es despenja amb la manera definitiva de ser repudiat per Hollywood (I per mi que ho ha fet expressament, després del que li van fer fer no fa massa). Una altra obra mestra. O una altra obra absurda.
Sigui com sigui, aquest acabarà com en Woody Allen. Havent de venir a Europa a buscar finançament. No sé si dir que "amb dos collons" o "amb la cua entre les cames".
vista -
Tideland9sobre10
I'm a cyborg, but that's ok
x jordi
Així va començar Sitges per mi aquest any: I'm a cyborg, de Chan-wook Park. Val a dir que no sóc gran admirador d'Oldboy, però aquest paio sap fer pel·lícules.
Avui sé que ha guanyat el premi a millor guió del festival, però ahir ja vaig quedar impressionat per un guió complex, un puzzle fantàstic que conté quelcom més que robots i rates, tot i que a vegades es perd en detalls innecessaris. Una pel·lícula que 'amelineja' en alguns punts, jugant amb la màgia i l'estètica, una banda sonora encertadíssima i un humor simple però molt emotiu.
És interessant aquest canvi de sentit en la carrera de Chan-wook, després de tanta venjança. Aquesta és entranyable, divertida i íntima; un bon canvi i una bona reflexió.
Ser un cyborg i haver de recarregar bateries en un centre psiquiàtric no és feina senzilla.
vista -
I'm a cyborg, but that's okSitges 2007
8sobre10
El Perfume: Historia de un Asesino
x jordi
Si bé és completament cert que la genialitat es troba en el text de Süskind i no en el guió de la pel·lícula, ens trobem davant d'una adaptació digníssima. El film no pot entrar en els detalls que fan del llibre una obra mestra (només els insinua per als lectors de la novel·la), però aconsegueix crear un ambient i una tensió espectaculars que tenen la seva culminació en un final infilmable que s'en surt amb bona nota.
En definitiva, i després de veure-la per segona vegada just després de llegir el llibre, El Perfum és una obra d'aquelles que fa pensar que a vegades les adaptacions també poden posar la pell de gallina.
revista -
El Perfume: Historia de un Asesinosvsobre10
El Regreso de las Brujas
x jordi
Tothom pot cometre errors. No ho dic pel director, pels actors o guionistes. Ells feien una pel·lícula que havia d'agradar als nens i nenes de certa edat. Jo la he vista massa gran i... bé... deixem-ho en que... això compensa les pel·lícules avorrides que he fet veure jo a altra gent. Cadascú amb les seves idealitzacions...!
vista -
El Regreso de las Brujassvsobre10
Pathfinder
x pere
A l'estiu el cervell, per diverses raons (totes elles, o gairebé, amb un fonament bioquímic), es desconnecta esperant temps millors.
I llavors pum! scraix! bom! crac! fiufiu! uooo! uooo! aaaarrrgh! I gent amb banyes al cap o moltes coses que fan "ual·la".
vista -
Pathfinder6sobre10
Harry Potter and the Order of the Phoenix
x pere
Sempre és un plaer, poder veure una bona pel·lícula familiar.
Una d'aquelles on els nens i nenes et poden fotre patacades a la butaca sota l'atenta mirada còmplice dels seus pares. Una d'aquelles on les mares poden despenjar el telèfon a la meitat, i començar una conversa a viva veu que ha d'incloure irremeiablement, en un o altre punt, la frase "estamos en el cine, viendo Harry Potter... sí... sí...". Una d'aquelles on els pares poden roncar només si quan es desperten amb els seus propis roncs pregunten què ha passat abans (i com és que 'aquell' no surt). Una d'aquelles on els germans grans poden oferir-se a anar explicant 'on the fly' les diferències amb el llibre i les connexions amb les parts anteriors. Una d'aquelles...
...una de les de tota la vida, clar que sí.
7sobre10
Big
x jordi
Per què m'agradava tant, de petit, aquesta pel·lícula? Potser perquè, tot i que ara sembla una espècie de telefilm de tarda, té una màgia estranya que per força atrau: joguines i fer-se gran.
Ep! Que amb mi va funcionar, i he de reconèixer que tornar-la a veure m'ha agradat i m'ha fet somriure. Hauria de recuperar més pel·lícules així.
revista -
Bigsvsobre10
Tideland
x jordi
Macabra. Sí, aquesta és la paraula. Tideland és una història estranya, macabra i enrevessada, que a estones no acabes de creure capaç d'existir.
És estranya també aquesta barreja d'estètica i idea TimBurtoniana i algunes bases de Terry Gilliam, com les drogues o la decadència (Fear and Loathing in Las Vegas, Twelve Monkeys) en un sol film sorprenent.
La puc qualificar d'interessant, sorprenent i torbadora, però també d'incongruent i d'extremadament delirant. Massa. Per cert, caldrà seguir a Jodelle Ferland. Sorprèn, i molt.
No m'atreviria a ensorrar ni alabar Tideland: diria que m'ha agradat. I feu-vos-en càrrec: tots, tots, estan per tancar, però el que menys, el boig.
vista -
Tidelandsvsobre10
Ghostbusters II
x jordi
Han passat 5 anys i ara tothom passa dels caçafantasmes... fins que alguna cosa ho canvia i llavors tot es converteix en un calc de la primera pel·lícula. Sens dubte, la seqüel·la no està a l'alçada de la original, i per acabar-ho d'adobar, té un final un pèl 'cutrillo'.
I què? Algun problema? Hi continuen havent fantasmes i pistoles de protons!
revista -
Ghostbusters IIsvsobre10
Shrek Tercer
x jordi
D'acord, una sala plena de nens i mitja hora ben bona d'anuncis no és la millor preparació per a veure una pel·lícula. D'acord! però, ei, que això una bona peli ho arregla. Llàstima que no hi ha hagut sort. Pot ser que en una pel·lícula d'hora i mitja, que en teoria ha de ser d'allò més amena, hagi patit per no saber com asseure'm?
Què podria destacar? Que els personatges tenen una caracterització magnífica? Oh i tant, però això ve de les anteriors. Per la resta, sí, té punts graciosos, però la pel·lícula en sí no té massa gràcia. Es desaprofiten massa coses, entre elles un magnífic Merlín, i no obtenim ni tan sols un bon final que ens faci oblidar l'avorriment anterior.
Res, que les coses o es fan bé o millor matar-les a temps.
vista -
Shrek Tercersvsobre10
La science des rêves
x jordi
En Stéphane és un paio interessant. Converteix la realitat en somnis, i intenta fer dels somnis realitat... però no se n'acaba de sortir.
Gondry desplega tot el seu imaginari i saber fer en una pel·lícula curiosa, a instants delirant, que torna a girar al voltant de la relació d'una parella i el que els envolta. Sens dubte el plat fort és la força dels somnis, món on el protagonista es recrea, i la reacció que tots aquests provoquen en una realitat confosa.
No podem parlar de maduresa, però La ciència dels somnis és un pas endavant respecte la (potser massa) idolatrada Eternal Sunshine of the Spotless Mind, pel sol fet de comptar amb una història confosament atractiva, dins un món fet a mida del director.
vista -
La science des rêvessvsobre10
Willy Wonka & the Chocolate Factory
x jordi
És inevitable que pensi en el remake de Tim Burton. Si bé l'última, compta amb un acabat (en decorats, ambientació, personatges, efectes especials, etc.) esplèndid, l'original és en si mateixa molt més conte, a estones més cruel, però també amb el necessari toc moral.
No és tan lluny de nosaltres com puguem arribar a imaginar i, si bé pot comptar amb un excessiu to educatiu i alguns tics antiquats, no hem d'oblidar que tot plegat és només un joc, i que la pel·lícula, de fet, és ben entretinguda.
Per cert, els Oompa Loompa aquí no fan tanta ràbia. Però déu n'hi do.
svsobre10
Ghostbusters
x jordi
És fàcil i ràpid. Els herois més divertits mai inventats en una peli amb la característica modernitat dels anys 80. És així, els anys 80 no desmarquen per la seva estètica, però com no podia ser d'altra manera m'han marcat, entre moltes d'altres coses, amb aquesta fantàstica joia.
D'acord, quasi tots els personatges foten una ràbia que espanten i ja em diràs tu d'on treuen armes nuclears aquets científics de pa sucat amb oli. Però ei! Que les pistoles de protons molen quantitat i jugar amb l'hectoplasma és fantàstic. Ja ho dic jo, que de gran vull ser caçafantasmes.
Piripí pipiri piribiripiri!
revista -
Ghostbusterssvsobre10
James and the Giant Peach
x jordi
Que hagi estat una gran peli per l'hora que és i pel meu estat mental, no vol dir que sigui una gran pel·lícula.
La caracterització i estètica dels personatges és fantàstica; però poca cosa més puc dir. És en aquest aspecte i en els escenaris on es fa veure l'influència de Nightmare Before Christmas i, en aquest cas, del productor Tim Burton. Però en tota la resta, és de mal comparar.
Ah, i això sí que s'ha de dir: molt bon conte (el de Roald Dahl).
vista -
James and the Giant Peachsvsobre10
Maléfique
x pere
Aquests darrers anys el cinema francès està donant unes quantes de les millors pel·lícules fantàstiques que es poden veure.
Així doncs, a priori, una història que té lloc de manera gairebé íntegra en una cel·la de presó, amb només cinc actors amb papers rellevants i un llibre de màgia negra entre tots ells, semblaria prometre bastant. A més, si en les primeres seqüències veiem que un dels protagonistes té uns formosos pits només comparables als seus bíceps (a part de ser clavadet a en Josmar), ja gairebé podríem estar segurs que no ens hem equivocat, amb l'elecció.
Però en aquest puto món en què vivim la certesa no existeix.
He intentat prendre-m'ho amb filosofia, fins que després que una força invisible partís un paio per la meitat en una cel·la tancada, en entrar a recollir-lo els carcellers han deixat anar un magnífic "ha caigut del llit" i se n'han anat tan tranquils, amb el cadàver. En aquest precís moment he deixat de dedicar-hi els dos hemisferis cerebrals.
vista -
Maléfique4sobre10
Highlander (Els Immortals)
x jordi
Heus ací un clar exemple de pel·lícula amb una base molt potent i un resultat mediocre. No sé si és perquè es contamina dels anys vuitanta, perquè els guionistes tenien coses millors a fer o perquè els actors assimilen aquests dos aspectes i ho transmeten en la seva pèssima actuació.
Però també té mèrits: una imatge encertada, la banda sonora de Queen, uns efectes especials de l'època però que gràcies a ells ens estalviem tot de regeneracions, trencaments i seqüències inútils, i uns immortals molt humans tot i que no els hi surtin canes.
En definitiva, una pel·lícula acceptable a la qual si que li han pesat, i molt, els anys. D'aquesta sí, que en podrien fer un remake...
revista -
Highlander (Els Immortals)svsobre10
Corpse Bride (La Novia Cadáver)
x pere
Malauradament, les comparacions són inevitables. I dic "malauradament" perquè Corpse Bride podria ser una autèntica obra mestra, una pel·lícula 10... si no fos per Nightmare Before Christmas. I és que tot i que les diferències entre una i altra siguin evidents, i segons el meu parer inclinin la balança a favor de Corpse Bride, les semblances són encara massa grans, i la deixen en un segon pla fins a cert punt immerescut.
Tot i això, no deixa de ser animació completament imprescindible, que ens fa desitjar que no tot fos Disney, que no tot fos Pixar, que no s'haguessin d'esperar deu anys per veure una cosa així.
vista -
Corpse Bride (La Novia Cadáver)8sobre10
més?
visita l'arxiugomets foto cine arxiu enllaços jo
subscripcióidiomes
es engcopyleft
se'n pot copiar el que es vulgui sempre que se'n citi la fontsota llicència de creative commons
allotjament
tirabol!
molt millor amb firefox - ie7.x - css - php