cine gomets

Night of the Living Dead

He vist moltes vegades aquesta pel·lícula, però mai abans ho havia fet assemblant-me jo a un dels personatges que hi surten. Als de fora de la casa, s'entén. Sóc un puto zombi, quina son...

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens

Realment,  Nosferatu no ha sigut una bona opció per posar a aquestes hores, però no per adormir deixa de ser una pel·lícula excel·lent. Fa de mal dir, però la situaria entre les millors que hem vist avui, i tenint en compte que hem vist algunes de les millors pel·lícules de la història això és realment molt. Però sigui com sigui ara només tinc ganes que s'acabi, i anar a dormir el més aviat millor. I això és una pena.

Psycho

No, aquesta tampoc l'he acabat de mirar com mereix, però igualment he pogut comprovar que és una meravella que cal tenir ben present a l'hora de programar maratons de joies del cinema. Tinc son. Porto més de vint hores intentant estar atent mentre m'omplo de cervesa, de manera que crec que prou faig mantenint-me despert.
I aguantaré fins el final gaudint de cada pel·lícula i de cada personatge, fins i tot, o sobretot, de la senyora Bates.

Psycho

No és el moment de descobrir que Hitchcock és un geni. Perquè sí, Perquè tot i l'hora i veure mitja peli, es nota. Però no em feu dir en què.

Metropolis

Molt bé, ho confesso i ho confessaré mil vegades, pràcticament no puc dir que hagi tornat a veure Metropolis. Això sí, m'ho he passat de puta mare mirant-la. I de la manera com ho he fet la miraria mil vegades més.
Això sense deixar de banda que Metropolis és una peli genial, una de les millors que he vist mai. I ara també una de les millors que he vist mai. Apa, ja ho he dit.

Shichinin no Samurai

Ara se suposa que he de parlar d'una pel·lícula que no he mirat. Vale?
Doncs parlaré de les cerveses que m'he fotut, i de les cerveses que m'he begut, i de com m'ho he passat de bé no mirant-la.  Definitivament això de fer maratons m'encanta.

Shichinin no samurai

No voleu saber què coi hem fet mentre feiem veure que miràvem aquesta meravella de pel·lícula. Res de greu. Només desagradable. Culs. Alberts Serres. Gots. Winnie the Pooh. Marc Vidal.
Suposo que aquesta també l'hauré de reveure en condicions.

2001, A Space Odyssey

La veritat? 2001 és una de les meves pel·lícules preferides.
El fet? M'he passat 2001 rient d'en Marc Vidal i bevent cervesa.
Però des del meu punt de vista l'he tornat a veure i m'ha encantat tant com la primera vegada. I això compta, oi?

2001: A Space Odyssey

Balanç: una de les meves pel·lícules preferides vista a mitges + un got trencat + el micropenis del marc vidal.
No ha estat malament.

The Invisible Man

Sí, molt bé, ho confesso. No hi he parat tota l'atenció que mereix.Però tampoc calia, ja sabia què anava a veure, The Invisible Man és una de les millors pel·lícules que he vist mai. I perdre-me'n la meitat rebent i acomiadant gent no em farà canviar-ne l'opinió.

The Invisible Man

No es pot dir que hi hàgim parat massa atenció, però tenint l'últim visionat més o menys recent, puc dir que The Invisible Man és gran, molt gran. I que l'he de re-veure en condicions.

The Great Dictator

No m'agraden les pel·lícules que intenten inculcar un pensament, per molt bo que sigui. I això és l'únic que puc retreure a aquesta meravella.
Meravella perquè saber fer broma d'això és cosa de genis. I perquè més enllà de les mítiques escenes, el conjunt és bastant impressionant. Llàstima del final.

The Great Dictator

Aquesta és una pel·lícula ben curiosa. És una pel·lícula sonora feta des d'un punt de vista del cinema mut. Ho té tot, cops de paella al cap, equívocs fàcils... només hi falten pastissos a la cara. Però funciona! I collons, com funciona! Aquí hem rigut deu. Onze.
Val a dir que cap al final el pastís ha arribat, però la pel·lícula no ha canviat. Excel·lència còmica de grau 3. Rieu. Flipeu.
I perquè no heu viscut realment la Gran Guerra ni el que va haver-hi abans, perquè sinó estic segur que encara la gaudiríeu més.

Un Chien Andalou

Crec que no he entès res. Però he de decidir si aquesta és la gràcia o si simplement no hi sé arribar.
En tot cas, i tot i que a mi el surrealisme me la rempamfimfla una mica, en quant a estètica i a gags (o seqüències d'història surrealista, com li vulgueu dir), és impressionant.

Un Chien Andalou

No he entès una puta merda però hi surten formigues i un ull tallat, de manera que com a pel·li surrealista és un deu. Això sí, com que he anat a preparar dos cafès me n'he perdut la meitat. L'hauré de tornar a mirar.
I com aquesta, moltes més d'en Buñuel, que ara m'han entrat ganes de conèixer-lo millor...

King Kong

Ho sento pels estetes (entre els quals a vegades m'agrada comptar-me), però des dels seus orígens el cinema principalment espectacle, i secundariament art. The Lost World vs Das Cabinet des DrCaligari. A vegades guanya un aspecte, i a vegades l'altre. Però en Kong és sempre aposta guanyadora. Cinema espectacle de primera categoria, una joia per mirar una vegada i una altra. I una altra.

Frankenstein

Bé, sí, altibaixos i alguna incongruència. I què? Els escenaris són espectaculars, la caracterització del monstre és genial i això en el seu moment devia fer pixar als pantalons als nois més valents del barri.
I un detall: l'interrogant dels crèdits inicials. M'encanta.

Citizen Kane

Odio els biopics. No suporto les pel·lícules que segueixen la vida d'una persona, qui sigui. Músics, escriptors o sa puta mare. O magnats editorials. Però collons. Citizen Kane es troba en un altre nivell. Serà un tòpic, però fàcilment se la podria qualificar com la millor pel·lícula mai filmada. Sí, potser és un tòpic, però és un tòpic que mereix ser-ho.
I abans de qüestionar-ho, mireu-la i gaudiu-la. Tot filmat per un enorme filldeputa de vint-i-sis anys. I nosaltres aquí.

Casablanca

Ara sí, que puc dir que "he tornat a veure" Casablanca. I no sé del tot com la devia mirar aquest estiu, perquè aquesta vegada m'ha semblat encara millor. Més completa i ben trenada.
L'altra vegada em va semblar memorable, avui gairebé diria que frega la perfecció. Clar, que l'ambient tendeix a esbiaixar les percepcions.

Frankenstein

Sempre vaig a destemps, i m'ha tocat voler fer ciència en l'època més avorrida per fer-ho. Ni molins abandonats, ni llamps, ni masses revoltades amb torxes ni, sobretot, res, res de treball amb trossos de cadàvers. Quina puta merda.

The Wizard of Oz

Ho he ditto altres vegades i ho repetiré tant com faci falta: tot era molt més divertit quan es podia comerciar lliurement amb nans. Només calia vestir-los amb roba divertida i fer-los parlar amb la veu sensiblement accelerada, i qualsevol pel·lícula passava immediatament a ser un clàssic de sessions de nit carregades de psicotròpics.
El cinema no ha deixat de degenerar, des de llavors.