cine gomets
categoria drama
estàs consultant les 389 pel·lícules de la temàtica
drama
Cat People
x jordi
Al veure la revisió del 82, tenia l'esperança d'arreglar el mal sabor de boca amb la versió original del 1942.
I és cert, Cat People quaranta anys abans creix en força, en sentit, en originalitat i en estètica. Però continua tenint com a base el mateix argument difós, poc creïble i mal explicat. Hi ha coses que no canvien amb el temps.
vista -
Cat People6sobre10
Memento
x jordi
Reveure Memento és sempre un gust enorme. És com aquelles petites demostracions teòriques que fan que una ciència tingui sentit. El cine s'aguanta amb petites joies com aquesta que amb prou feines necessiten recolzar una idea inicial que funciona amb el sistema cinematogràfic mateix: amb els talls que ha de fer entre escena i escena. Una gran base que es converteix en genial gràcies al muntatge, perquè sense aquest no seria res. Cine fent-se gran amb les seves pròpies petites paraules.
revista -
Memento9sobre10
Cat People
x jordi
Simplificant molt, podem dir que hi ha tres tipus de bones pel·lícules: amb sang i bon guió, amb bon guió i sense sang, i amb molta sang però sense guió.
Cat People, el remake del 1982 del clàssic del 42 que hauré de mirar ràpidament per treure'm el mal sabor de boca, té un guió que no s'aguanta per enlloc i la poca sang és més aviat insípida.
No cal que us digui més.
vista -
Cat People4sobre10
A Love Song for Bobby Long
x pere
No voldria ser malinterpretat, però d'aquí ben poc aquesta pel·lícula serà carn de sobretaula de dissabte. No és que els protagonistes no s'hi esforcin, ni que el guió estigui desestructurat i no tingui interès, ni que el director sigui un incapaç. No. Però sense ser res d'això bona part de la pel·lícula ho sembla, que tingui precisament tots aquests problemes.
No sabria dir exactament què hi falla, però m'ha resultat del tot impossible gaudir-la mínimament, tot i el seu començament, que és bastant de treure's el barret.
vista -
A Love Song for Bobby Long4sobre10
4 Luni, 3 Saptamâni si 2 Zile
x pere
Estic segur que a vegades dóna la sensació que només miro pel·lícules dolentes de terror. Fals, i aquí teniu aquesta petita meravella per confirmar-ho.
Una pel·lícula on, si t'ho mires fredament, no hi passa absolutament res. Res de res. Però collons, en realitat hi passa de tot. Hi passen tantes coses que més val no tornar-ne a parlar. Mai més.
vista -
4 Luni, 3 Saptamâni si 2 Zile9sobre10
Requiem
x jordi
Moderada en la disjuntiva entre ciència i religió, interessant i atrevida en la justa mesura en la trama i el tractament dels personatges, i d'estètica més que acurada i atraient. Ha estat per això i per aquest ritme espectant que he estat esperant un final sanginàriament inesperat que em fes fer-li reverències.
Llàstima que, per arribar al final esperat, calia treure-li unes dosis de realitat de les que no es podia despenjar: és basada de nou en una història real. Cosa que, ara mateix, no sé si li treu mèrit o li'n dóna.
vista -
Requiem7sobre10
Seconds
x pere
A tothom ens ha passat alguna vegada, d'una manera o altra o en major o menor grau. Per la raó que sigui arriba un dia en què dius "a la merda", i preferiries ser en un altre lloc, sent algú diferent. Però canviaria alguna cosa, poder escollir qui volem ser, poder canviar la nostra vida per una altra?
En realitat la vida que tenim potser no és pitjor de la que podríem tenir en aquest cas, ja que els principals responsables de com és som nosaltres mateixos, i això, encara que canviéssim la cara, continuaria inalterable. I en el pitjor dels casos podríem acabar envoltats de hippies nedant en suc en raïm, cosa que pas voldríem, oi?
revista -
SecondspDv
8sobre10
Blade Runner
x jordi
L'ocasió per mirar per enèsima vegada Blade Runner no podia ser millor: de convidats estel·lars a Girona després de creuar tots els Pirineus catalans, i fent números rodons (500) en les meves crítiques de cine. I tot amb una pel·lícula que potser és una mica culpable de tot plegat, perquè en el seu moment vaig guardar-me-la per mirar després de llegir el llibre i poc després vaig fer el possible per trobar-la, ja fa molts anys i en VHS.
Òbviament va valdre la pena. I és que si bé Blade Runner pot tenir algun punt criticable, tota ella és tan enorme que és capaç de crear punts d'inflexió.
revista -
Blade RunnerpDv
9sobre10
Prospero's Books
x jordi
Es fa difícil valorar Prospero's Books: si bé l'estètica és realment impressionant i la història, basada en La Tempesta de Shakespeare no es queda gens enrere, és una pel·lícula difícil de veure i de digerir.
Cert, no és còmode i és bastament presumptuosa; però Greenaway aconsegueix, amb el muntatge i la fotografia, que cadascun dels milers de fotogrames de la pel·lícula sigui una veritable obra d'art.
vista -
Prospero's Books8sobre10
Spider
x jordi
Tan terriblement correcta en tots els aspectes (argument, fotografia, actuació) que en Cronenberg es relaxa i s'ho creu: acaba fent-se difícil seguir un ritme i un protagonista que són lents a la vegada.
Però no desesperem, que un Cronenberg, tot i que no exploti cap cap, sempre distreu en la justa mesura i ens fa interessar-nos fins i tot pel protagonista més poca cosa.
vista -
Spider7sobre10
Cha no aji (The Taste of Tea)
x jordi
Reveure The Taste of Tea després d'haver gaudit cosa bèstia amb Funky Forest és un bon exercici. Perquè, sent del mateix director, és també la mateixa pel·lícula. L'única diferència és que la primera intenta ser convencional (tot i no ser-ho en absolut) i la segona es deixa d'hòsties i passa d'un argument que doni continuïtat per centrar-se en el que interessa: anar-se'n completament de l'olla.
Que què és millor? Les dues em semblen fantàstiques i les gaudeixo per la fotografia, els boscos, els personatges i tota aquesta imaginació desbordant. La història, tot i que es valora, és doncs simplement opcional.
revista -
Cha no aji (The Taste of Tea)9sobre10
The Next Karate Kid
x jordi
Quan has tocat fons és fàcil recuperar una mica de terreny. Aquest intent de renovació amb la Hilary Swank millora en petits detalls tècnics i alguns tocs d'humor, però a canvi perd caràcter i tergiversa algunes idees bàsiques, convertint-se en un... ball de graduació amb karate! Gràcies, amèrica.
revista -
The Next Karate Kid3sobre10
The Karate Kid, Part III
x jordi
Moltes coses es poden perdonar i fins i tot recordar amb certa gràcia per una base que té el seu petit i relatiu valor com a símbol infantil, d'adolescència i d'un tipus de cinema d'entreteniment que, si bé podia ser només fruit dels anys 80, continua sent recordat i valorat.
Però aquesta tercera part és, ras i clar i per mandra d'enumerar-ne totes les errades, una hora i cinquanta minuts de vergonya aliena.
revista -
The Karate Kid, Part III2sobre10
The Karate Kid, Part II
x jordi
Ho vaig encertar. La seqüel·la comença amb un resum de la primera. I diguem que aquesta no és l'única apreciació previsible: també ho era que la segona fos tirant a un fiasco i quasi ho aconsegueix.
Es manté al llimb de les pel·lícules pel poc que pot aprofitar de la primera (vull dir, el senyor Miyagi i jo, que era petit quan la mirava), però s'ensorra en guió, buits, motivacions i propaganda estatunidenca. Intueixo, a més, que els japonesos poden riure molt, veient com els pinten.
revista -
The Karate Kid, Part II5sobre10
The Karate Kid
x jordi
De Karate Kid se'n podrien dir unes quantes coses ben dites, la majoria de les quals es poden resumir amb la sana expressió "anys vuitanta". I és cert, se li han de perdonar moltes coses perquè, en el fons, el que ens interessa és que de petits ens encantava i que el senyor Miyagi el guardarem sempre a la nostra memòria.
Més enllà d'això, Karate Kid no és més que una copia infantil de Rocky. Una bona còpia sabent com és l'original, això sí. Però compartint fins i tot director, no m'estranyaria que la segona part comencés amb un resum de l'últim combat d'aquesta primera.
revista -
The Karate Kid7sobre10
La Jeteé
x jordi
Quan miro curts no m'agrada que m'expliquin grans coses. L'important és que tinguin una bona idea i estiguin ben fets. La Jeteé té els dos ingredients: la idea és tan terriblement bona que va servir de claríssima influència a Twelve Monkeys, i visualment, amb tot aquest seguit de plans estàtics inacabables que es mouen pel temps, és sorprenent i impecable. No es pot demanar més.
vista -
La Jeteé8sobre10
Pi
x jordi
A la primera no va entrar. Però fa tant, tant de temps, que ni tan sols sabia qui era el gran Aronofsky. No és una excusa, és simplement un canvi.
Pi no és fàcil. Ni visual ni argumentalment. No és plàcida ni agradable de veure. Ningú ens volia entretenir ni fer escenes boniques. Pi és π, només un seguit de nombres aleatoris en blanc i negre que busquen un sentit global. La seva força és, simplement, en la història de la cerca del fet. I en el forat final.
revista -
Pi8sobre10
Przypadek
x jordi
La meva primera experiència amb en Kieslowski no va ser del tot positiva. És per això que vaig decidir donar-li una nova oportunitat viatjant lluny dels anys 90, quasi arribant als seus inicis. I diria que ha funcionat.
No sóc, ni molt menys, un entès en la política polonesa dels anys 70. Però tampoc és necessari. Przypadek toca l'actualitat del país de manera que te'n pots sentir partícip, centrant-se més en les decisions que en els fets. Tracta els moments amb una delicadesa i fotografia excel·lents, mínims. Utilitza la senzillesa per dividir-se totalment en tres parts. Tres decisions que no són decisions sinó atzar, tres trens que marxen amb cinc segons de diferència però que suposen destinacions totalment diferents. I com sempre, guanya el que perd.
vista -
Przypadek7sobre10
Code Inconnu: Récit incomplet de divers voyages
x jordi
Pràcticament sempre és difícil parlar d'en Haneke. Les seves pel·lícules no solen tenir cap mena de resposta ni final, i Code Inconnu només planteja preguntes.
Escenes contínues d'un sol tram, rodades genialment, que representen preguntes sobre la societat i que acaben amb un tall profund en negre.
Històries entrecreuades que no deixen de ser totalment supèrflues i innecessàries. Però que provoquen i no deixen indiferent.
8sobre10
Camera
x pere
No és la primera vegada que dic que tinc tres directors que de fa temps considero intocables. Un d'ells és en David Cronenberg. No és que tot el que hagi fet sigui perfecte, ni molt menys, però sí resulta sempre estimulant de veure.
Vaig veure aquest curt per primera vegada fa una bona colla d'anys, abans de la projecció de Spider al festival de Sitges, en una gala on se li entregava el premi Màquina del Temps per la seva impressionant trajectòria. Quan va acabar, em vaig quedar completament bocabadat, amb la pell de gallina, i des de llavors s'ha mantingut com un dels millors records que conservo del festival.
L'he estat buscant de manera més o menys constant des de llavors, i ara que finalment l'he trobat i l'he pogut tornar a mirar, la sensació ha sigut exactament la mateixa. És una lliçó brutal de cinema i de sinceritat, condensada en sis minuts. Si us interessa, la podeu mirar aquí, però sigui com sigui, doneu-li una oportunitat perquè la mereix.
revista -
Camera10sobre10
The Ninth Configuration
x pere
Aprofitant algun personatge secundari, l'autor del llibre en què es basa The Exorcist fa un recorregut pels límits de la bogeria, la guerra, la mort i la manca de fe. Lenta, densa i a estones molt, massa difusa, en tot moment resulta estimulant i interessant.
Tot i això, no puc evitar pensar que tota la pel·lícula es va estructurar al voltant de la genial imatge del cartell, amb un astronauta a la Lluna, amb una bandera americana al costat i Jesucrist clavat a la creu al davant.
Segurament hauria sigut bastant millor veure-la en un altre moment i en una altra situació, i potser hauria de plantejar-me buscar els adequats per repetir d'aquí poc.
vista -
The Ninth Configuration6sobre10
Avalon
x jordi
Feia temps que tenia pendent re-veure aquesta pel·lícula. Em semblava que el primer visionat havia estat injust i que ara, alguns anys després, podria valorar-la millor.
Però no.
Tot i que l'aportació visual i en quant a muntatge és interessant i el final és bo, Avalon continua sent innecessàriament magnificient, amb un guió justet i suat, una estètica que tot i interessant cansa als cinc minuts i unes actuacions diguem-ne que limitades.
revista -
Avalon5sobre10
Porcile
x pere
Molt bé, crec que ja és definitiu. Tinc un problema amb en Pasolini i aquest problema es diu context.
Puc apreciar-ne les seves pel·lícules, perquè estan realment bé, però sóc del tot incapaç d'entendre-les, d'entrar-hi. Crec que és del tot problema d'estar massa fortament ancorades a una realitat històrica i social que no només no em pertany sinó que em queda lluny de collons i m'importa tirant a poc. Segurament estaria bé corregir-ho (augmentar una mica això que en diuen cultura sempre està bé), però si he de parlar sincerament, ara mateix crec que tinc prioritats més urgents que estudiar la Itàlia dels anys 50 i 60.
vista -
Porcile6sobre10
Tideland
x pere
A en Gilliam se li poden retreure moltes coses, però ara mateix hi ha molt pocs directors capaços d'explicar un conte infantil, una mena de còpia transvestida d'Alícia al País de les Meravelles on una nena ha d'intentar continuar sent nena en un ambient bastant complicat, amb dos pares drogoaddictes que acaben morint amb poc temps de diferència.
Veure la nena preparant-li la injecció al pare com aquell qui juga a cuinetes xoca, però potser menys que veure el pare dissecat al menjador. On ets, Alphonse Arcelin, quan se't necessita a Hollywood? Per la resta, nines decapitades, animals dissecats, un monstre mecànic, explosius, esquirols i un boig, tot servit amb una estètica marca de la casa i de manera molt més que notable.
revista -
Tideland9sobre10
A Boy and His Dog
x jordi
En un món postapocalíptic, un noi sobreviu amb un gos. El noi busca menjar pel gos i el gos busca noies pel noi. Simbiosi, crec que en diuen.
I és cert, no té ni cap ni peus. Ni tan sols aquestes altes dosis de masclisme i maltractament animal s'aguantarien avui en dia (tot i que en preparen un remake animat).
Però collons, que el noi i el gos es comuniquen telepàticament! I comunicar-se telepàticament mola!!
vista -
A Boy and His Dog6sobre10
Centurion
x jordi
Si bé és cert que la primera meitat és més que correcta, amb molta sang, gran muntatge i alguns recordatoris a les anteriors obres d'en Neil Marshall, la segona part sembla una muntanya russa: capaç del millor però en major mesura del pitjor: caure a la trampa dels grans tòpics del gènere.
vista -
Centurion6sobre10
The Servant
x jordi
Correctíssima en totes les facetes, però mai sobresortint en res, carrega el llastre d'una bona base mal desenvolupada, que tot i atractiva acaba sent òbvia i prescindible. Un majordom fill de puta pot donar molt, molt de joc. Però no aquí.
vista -
The Servant5sobre10
Tetsuo II: Body Hammer
x jordi
Sense desmerèixer aquesta versió notable de ferralla enfadada, li sobra la història. Òbviament, només li sobra perquè Tetsuo, The Iron Man no en té i, apropant-se més al fet de la transformació que al transfons o la possible història plena d'ires familiars, la primera versió és molt més bona, recordable i memorable.
vista -
Tetsuo II: Body Hammer7sobre10
Brazil
x jordi
Definitivament, tinc un problema amb en Gilliam. Moltes de les seves històries tenen tots o quasi tots els ingredients per a que m'agradin: aventura, faules futuristes, imaginació, una mica de crítica social, un disseny d'espais i objectes molt acurat i un pèl d'humor. I el problema és que tot i aquests ingredients apetitosos, alguna cosa no em quadra: no me l'acabo de creure.
No sé si són aquestes escenes teatrals o aquest punt de divisió entre l'humor i el drama que Gilliam no sap controlar. O simplement que a la majoria de les seves històries, com a Brazil, hi noto un bluf enorme. El que vol explicar i al ritme que ho fa, no té cap mena de proporció amb les dues hores i vint minuts que dura.
vista -
Brazil6sobre10
Blood Simple
x jordi
I que uns joves Coen, amb uns petits canvis de vista de personatge confonguin a l'espectador tant com als protagonistes i que amb uns foradets a les parets ho ambientin absoluta i magníficament tot, té mèrit. Un mèrit que després s'ha comprovat ser genial.
vista -
Blood Simple8sobre10
Bijitâ Q
x pere
Aprofundint una mica, resulta que Bijitâ Q (o Visitor Q) és una bonica metàfora de la maternitat com a cohesionador, i de com una família unida pot afrontar qualsevol adversitat. Si sou gent normal, aquesta història us ha d'encantar. De fet us ha d'encantar fins i tot si sou de l'Opus o Testimonis de Jehovà. Però.
Però si ens quedem amb la façana, a Bijitâ Q hi tenim un home que fa un documental sobre la juventut japonesa actual. Comença follant-se la seva filla prostituta (que li cobra de més per ejaculador precoç) i grava el seu fill mentre és apallissat per companys d'institut. Mentrestant, aquest mateix fill apallissa la mare, que també es prostitueix per poder-se pagar les dosis d'heroïna. Amb tot aquest panorama plantejat, un estrany li dóna un cop de roc al cap al pare, i comença a compartir la vida amb ells. Tot es precipita. Violència, sexe, sang, morts, necrofília, vinagre i molta llet, fins un final delirant, digne del seu director. Si sou gent normal, no l'haureu vist encara, jo us hauré explicat massa i això us haurà tirat enrere.
revista -
Bijitâ Q10sobre10
London River
x pere
Un exemple clàssic de pel·lícula que en circumstàncies normals s'hauria de veure relegada a les tardes de dissabte, però que unes interpretacions notables salven temporalment de la irrellevància.
Simple, previsible, lacrimògena del tipus fàcil, però així i tot que es deixa veure molt bé.
En veure-la al cinema vaig haver de patir (en aquest cas "patir" seria el més adequat) la versió doblada al castellà, i aquí crec que el doblatge fa perdre molt més del que és ja normal. Si mai torno a veure-la serà només per poder prendre consciència de la importància de les llengües en el xoc cultural.
vista -
London River7sobre10
Kill Bill: Vol.2
x pere
Quan vaig saber que dividirien artificialment Kill Bill en dues parts per poder vendre el doble d'entrades em vaig emprenyar bastant. Després de veure les dues per primera vegada una rere l'altra, sense interrupció, crec que rectifico.
Alguna cosa em diu que si en lloc dels dos volums haguéssim tingut un únic Kill Bill de tres hores no hauríem pogut veure dues parts tan brutalment diferents l'una de l'altra. Tan complementàries i formant un encaix tan perfecte en un bloc que, com passa tan poques vegades, fa que un i un no sumin dos sinó bastant més.
revista -
Kill Bill: Vol.210sobre10
La Pianiste
x pere
Aquesta era una de les poques pel·lícules que encara no he vist d'en Haneke, i tot i que conté pràcticament tots els elements que em fan tan atractiu el seu cinema, definitivament no restarà com una de les meves preferides.
Certament torbadora, dura i sense concessions, directa a moltes mandíbules, entre les quals, certament, també la meva. El principal mèrit d'aquest home és fer pel·lícules que resulten miralls, on ens podem veure tan lletjos com podem ser. I una vegada ens hem vist ens carda una bona bufetada, a veure si despertem. Res més.
Com si fos poca cosa.
vista -
La PianistepDv
7sobre10
The Belly of an Architect
x jordi
Quan parlem d'arquitectura solem sentir-nos tan i tan grans que se'ns omple la panxa d'egoisme, idiosincràsia, supèrbia i fatxenderia. Fins que l'estómac, fart de tanta tonteria, esclata.
L'Estómac d'un Arquitecte comença marcant el propi títol sobre les esglésies bessones de la Piazza del Popolo, i continua marcant l'arquitecte sobre el Pantheon, a la vegada que es menja un pastís de sucre amb la forma del cenotafi de Newton de Boullé.
Aplaudint l'arquitectura però avantposant-se egoistament a ella, aquesta pel·lícula és deliciosa en el relat, les actuacions principals i la fotografia; i tota ella és plena de Roma i de tot el que em pot passar pel cap enderrocar (física i metafòricament, per descomptat) el dia que pugui ser arquitecte.
vista -
The Belly of an Architect9sobre10
Les Quatre Cents Coups
x pere
He vist moltes pel·lícules, però n'he no-vist moltes més encara. Entre les que he vist em penedeixo de moltes coses, però ara ja és massa tard per lamentar-se, i de tot se'n treu alguna cosa. Entre les que no he vist n'hi ha moltes de les que m'avergonyeixo de no haver-ho fet. Per sort, en aquest cas sí que hi ha remei, i de tant en tant faig alguna pausa en el meu historial d'escombraries i em regalo alguna joia com aquesta.
Perquè sí, perquè aquesta és una pel·lícula que es pot gaudir de principi a (sobretot) fi, i i resulta encara més fascinant sabent que es tracta de la primera que va filmar el seu director.
vista -
Les Quatre Cents CoupspDv
9sobre10
Freaks
x jordi
Finalment, després de diversos intents fallits dispersats per uns quants anys de la meva vida, he aconseguit acabar Freaks.
La culpa, no és seva. Pot ser que no mantingui cap ritme decent ni un guió gaire interessant, però no puc posar com excusa no aguantar una pel·lícula que amb prou feines arriba a l'hora de durada i que, en realitat, tampoc és tan avorrida.
Que sí, és veritat que l'argument és només l'excusa per ensenyar deformes i mutilats, provocant el públic de l'època com el provocava qualsevol circ de dones barbudes. Però el fet principal és que estic del tot segur que ho aconseguia.
vista -
Freaks7sobre10
Deliverance
x jordi
Tot i que, passada mitja pel·lícula, aquesta sembla diluir-se tota satisfeta d'haver deixat enrere ja les seves magnífiques escenes principals (inclòs un magnífic ball de banjo!), aconsegueix mantenir una tensió inusitada en un element tan fàcil i senzill com baixar un riu en canoa.
I demostra, una vegada més, que els habitants de l'interior dels Estats Units fan por. Amb menor (com és aquest cas) o major sang, però fan por.
vista -
Deliverance7sobre10
La double vie de Véronique
x jordi
I el que jo ara no sé és si la culpa de que hagi trobat La doble vida de Véronique avorrida, buida i prescindible (tot i que, simplement, ben filmada) és cosa d'intentar-me fer creure que posant metàfores metafísico-religioses a una idea simple aquesta es torna interessant, o si sola i simplement, el problema ha estat que la (bi)protagonista m'ha semblat una poc creïble nena mimada.
vista -
La double vie de Véronique5sobre10
Det Sjunde Inseglet
x pere
Posar algú a jugar una partida d'escacs amb la mort mateixa per simbolitzar la lluita per continuar vivint d'algú que està condemnat a morir pot semblar, i de fet pot ser, bastant tòpic. Però hi ha maneres i maneres de ser tòpic, i aquesta partida m'ha deixat totalment clavat al sofà.
Ara que estem en plena febre de refer pel·lícules, potser seria un bon moment per refer el cinema d'en Bergman. Tinc una erecció només de pensar en un Setè Segell en mans d'en Michael Bay. O un Fanny i Alexander filmat per en McG. I no sé per què he pensat això ni fins a quin punt m'hauria de preocupar.
vista -
Det Sjunde Inseglet9sobre10
The Man Who Wasn't There
x pere
Aquest parell, van fent, van fent, i per cada pel·lícula excel·lent es despengen amb una obra mestra. Aquí tot plegat és més del mateix en el cinema dels Coen: un home d'alló més normal es posa en una història un pèl fosca per aconseguir uns diners que han de ser fàcils, però tot es complica fins a nivells insospitats. Us sona? Segur que sí.
Una fotografia excel·lent (que no us enganyin, si l'heu de veure que sigui en blanc i negre, no agafeu la versió en color que van exigir des de la productora i que es va vendre en DVD), unes interpretacions de nivell i una història més que digna del millor cinema negre. Però.
Sí, hi he posat un però. Aquest però es diu Fargo. Els punts comuns són massa nombrosos com per posar aquesta en una situació massa elevada.
revista -
The Man Who Wasn't TherepDv
9sobre10
Los Santos Inocentes
x jordi
Los Santos Inocentes fa fàcil explicar una de les èpoques més difícils i grises d'Espanya amb una història deliciosament tràgica, la dels servents del señorito a una aïllada finca d'Extremadura, explicada de manera delicada, quotidiana, concisa i personal.
S'ajuda d'un muntatge fotogràfic i temporal que li dóna una certa originalitat, un repartiment de luxe (sobretot Alfredo Landa, Terele Pávez i Paco Rabal) i exprem al màxim una gran història de Delibes d'inici a (al gran) final.
vista -
Los Santos Inocentes9sobre10
Roma, Città Aperta
x jordi
De Roma, Città Aperta no podem dir que sigui ni delicada ni objectiva, mostrant aquesta cara ferotge de l'ocupació alemanya on els dolents són molt dolents i els bons són simplement italians.
Tampoc cal parlar d'històries grandiloqüents quan el que es vol remarcar és només un crit de ràbia.
revista -
Roma, Città Aperta8sobre10
Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution
x jordi
D'Alphaville no vaig acabar de saber mai si me l'havia de prendre en broma o seriosament. Si m'estava vacil·lant o si m'estava xulejant.
En Godard és una màquina, i ho demostra en les dues o tres escenes memorables que han fet passar aquesta pel·lícula a la història i han fet que jo no la vulgui suspendre. Perquè val la pena veure-les i recordar-les. Però més enllà d'aquests punts de geni i una fotografia i muntatge suggerents, Alphaville és tramposa, simple i, a estones, fins i tot ridícula.
5sobre10
Tasogare Seibei
x jordi
L'Ocàs del Samurai és el cas de pel·lícula ben feta, ben dirigida i ben filmada a la que si bé no se li poden atribuir defectes, tampoc se li poden atribuir mèrits.
La sensació després de veure un samurai debatre's entre el seu deure i la seva vida és bona, però com a pel·lícula i com a història és simplement correcte, ja que no aporta res de nou.
vista -
Tasogare Seibei6sobre10
Il Posto
x jordi
A mi, normalment, si em pregunten per italians faré mala cara. No és res personal, però estàn al meu top d'espècies a odiar.
Però en canvi, i en certs detalls, els italians són uns maleïts genis. Per posar alguns exemples ràpids, Amarcord de Fellini o Il Deserto Rosso d'Antonioni són, tot i la seva distància, retrats verídics i cruels d'un moment històric. Sense necessitar practicament descriure el context d'una història que, a la pel·lícula, és més personal que històrica.
Doncs bé, Il Posto no és més que una altra estocada personal d'entrada dins un sistema més gran que un mateix. El fer-se gran de manera cruel, deixar el poble, l'amor, la feina, i la vida en general tractada amb una delicadesa argumental i visual extraordinàries.
vista -
Il Posto9sobre10
Le salaire de la peur
x jordi
Dos camions plens de nitroglicerina. Quatre conductors. Un camí de carro de 300 km.
Un videojoc? Un campionat sucursal de la Nascar a Mèxic? No! Una pel·lícula francesa de principi dels anys 50.
Si bé la part de presentació dels personatges és excessivament llarga i desenvolupada, tot allò que inclou els camions és, per la direcció, ambientació i tensió aconseguida, cinematogràficament espectacular.
vista -
Le salaire de la peur9sobre10
Caché
x jordi
És cert que no queden maneres de parlar sobre la culpa. I suposo que és precisament per això que en Haneke hi és tan addicte, a intentar explicar-la de nou.
De manera exquisita i colpidora, i potser tocant algunes tecles que encara no havien estat tocades, Caché no és més que el retrobament de la pròpia culpa en un món que és un plató de televisió repetit en totes les vessants de la vida. Una culpa retrobada a través d'un seguit d'actes de memòria videogràfica que, com no pot ser d'altra manera, ens haurem de prendre com nosaltres vulguem, o com bonament accedim a prendre'ns, tal i com ha de ser això de voler acceptar el propi passat.
vista -
Caché7sobre10
Das Schloß (El Castell)
x jordi
Deixant a una banda que sigui millor o pitjor versió del llibre de Kafka (que em consta que és, com a mínim, poc fidel als detalls finals), El Castell és un Haneke sense hòstia. Vull dir, que un Haneke sense hòstia ve a ser una pel·lícula agraïda de veure, ben filmada i amb uns actors triats a consciència. Però lenta, pesada i sense sorpreses, per molt bo que pugui ser el text en el que es basa.
vista -
Das Schloß (El Castell)6sobre10
La Jetée
x pere
Tenint en compte que Twelve Monkeys és una de les meves pel·lícules preferides, em costa justificar que hagi tardat gairebé quinze anys a veure la pel·lícula de la qual és un remake.
Una vegada vista, encara ho trobo més injustificable. Passa ben poc sovint, que es tingui la possibilitat de veure alguna cosa que no s'hagi vist mai abans. Aquest seria el cas. I estem parlant d'un curt de 28 minuts, francès i de l'any 1962. Feu-vos un favor i mireu-la amb la ment ben oberta. Definitivament no és per tothom, però amb una mica de sort també serà per vosaltres.
vista -
La Jetée10sobre10
Schizopolis
x pere
A vegades tot el que es pugui dir d'una pel·lícula pot anar contra teu i contra la pròpia pel·lícula.
Callaré. Callaré. Callaré.
Schizopolis és una pel·lícula que s'ha de veure, no se'n pot parlar. Principalment perquè per molt que en digui difícilment ho creuríeu.
Noooooose Army!
revista -
Schizopolis9sobre10
House of Games
x pere
Què pot passar quan se li permet a un reputat autor teatral de fer una pel·lícula?
Que et filma una obra de teatre. Sí, pot resultar brillant a estones, però no deixa de ser una obra de teatre en cel·luloide. Fora d'això, res a objectar. La història resulta d'alló més interessant i està meravellosament ben explicada, amb una bona parella protagonista i uns secundaris que no queden enrere. Veure-la des d'una platea plena hauria estat molt bé.
vista -
House of Games8sobre10
The Night Porter
x pere
Puc entendre que en el seu moment aquesta història d'un nazi que una vegada acabadala guerra retroba una noia que havia torturat en un camp de concentració, i reprenen una relació sexual sadomasoquista, devia causar cert revol. De fet, dubto que fins i tot ara deixés gaire ningú indiferent.
Els italians van ser fa trenta anys els mestres de les pel·lícules xocants, bé fos de zombis, de caníbals o de nazis. Què diferencia aquesta pel·lícula de qualsevol producte de tercera fila tipus Ilsa: She Wolf of the SS? Doncs l'exquisida manera d'explicar-se, defugint gratuïtats i explicitats que, a vegades, tot i que no sempre, són innecessàries. En aquest cas precisament el tacte amb què s'explica fa que sigui més pertorbador.
vista -
The Night Porter6sobre10
Don't Deliver Us From Evil
x pere
Aquesta vindria a ser la història de com dues nenes deixen enrere la infància i es converteixen en un parell d'escalfabraguetes. Que els francesos tenen un problema és obvi. Gairebé tan obvi com seria la simbologia de la pel·lícula. Poca subtilitat i poca informació deixada a la interpretació, però tampoc crec que sigui res que se li hagi de retreure, sinó un signe de l'època.
vista -
Don't Deliver Us From Evil6sobre10
Lolita
x pere
No tinc per costum deixar-me impressionar pels noms, a priori. Una vegada he comprovat personalment que el que aquests noms han fet ho mereix, llavors sí que amb facilitat puc tendir a creure que de manera general el que facin m'agradarà. Fins que la sensació es reverteixi (o no). De tots els noms que hi ha, si d'algun me n'hagués de refiar completament a cegues segurament aquest nom seria Kubrick. Veure una pel·lícula seva és una cosa que reservo per ocasions especials.
vista -
LolitapDv
9sobre10
Amarcord
x pere
En les rares ocasions en què em ve de gust mirar una bona pel·lícula Amarcord és sempre un dels primers noms que em ve al cap. La història, els personatges, el ritme... tot està a l'alçada, i per més vegades que la miri acabo sempre amb la mateixa sensació.
revista -
AmarcordpDv
10sobre10
In a Dark Place
x pere
Hi ha històries que s'expliquen masses vegades sense que calgui fer-ho. Fa uns 50 anys el relat en el qual es basa aquesta pel·lícula ja va tenir la millor adaptació possible. Així doncs, tot nou intent de tornar a explicar la història pot ser a priori qualificat d'innecessari. Algun dia potser en faran alguna que tornarà a ser interessant, però mentrestant si han d'insistir al menys que hi posin uns quants pits, com en aquesta.
vista -
In a Dark Place4sobre10
Even Dwarfs Started Small
x pere
No puc decidir encara si he sigut alberserrajat o si simplement m'ha semblat una presa de pèl i no m'ha agradat, però el que és del tot objectiu i innegable és que les quatre de la matinada no era el millor moment per posar-la.
Costarà, costarà molt donar-li una altra oportunitat en una franja horària millor...
vista -
Even Dwarfs Started Smallpetita marató de nans
3sobre10
Auch Zwerge haben klein angefangen (Fins i tot els nans van començar petits)
x jordi
Amb un parell de saputamares em sobrarien més paraules per tal de definir aquesta tortura inacabable. Però no: hi afegiré un puto albert serra i un altre saputamare per intentar quedar-me una mica més a gust.
petita marató de nans
1sobre10
Freaks
x pere
Hi ha gent estranya, sí. Hi ha nans, persones sense extremitats, amb el cap extremadament petit...
...i persones a qui només importen els diners. Aquests darrers són els més perillosos de tots, i cal mantenir-se'n allunyat. Si estem ofuscats pas patiu, perquè si tenim amics ells ens ajudaran, i si ens equivoquem ens donaran un bon cop de mà, ni que sigui de manera gallinàcia.
revista -
Freakspetita marató de nans
8sobre10
Freaks
x jordi
La veritat: em sento incapaç de valorar Freaks, ja que he estat incapaç de seguir-la. Pintava bé, tot i que un pèl avorrida i repetitiva (tot i que s'hauria de tenir en compte la seva extrema antiguitat).
Em comprometo en veure-la en condicions en menys de... no sé, dues setmanes?
vista -
Freakspetita marató de nans
svsobre10
Simon Birch
x jordi
És difícil classificar Simon Birch. Per una banda és una pel·lícula moralista de tarda d'antena 3. Per l'altra, és capaç demantenir (i fins i tot fer que idolatrem) un parell o dos d'escenes que, si bé dubto que fossin pensades pel pur divertimento, són tan increïblement agraïdes i impressionantment... impressionants, que el balanç final és fins i tot positiu. Tot i els detalls. I el final.
vista -
Simon Birchpetita marató de nans
6sobre10
Simon Birch
x pere
Resumint, un nen esguerrat (perdó, amb enanisme) que mata la mare del seu millor amic, que és el fill bastard de... no ho direm ara, i mor al final però ja se sap des del començament.
Què en podem treure, de tot plegat? Sí, una puta pel·lícula d'antena 3 de dissabte a la tarda. Per sort, hi surten mares mortes i gordos vomitant, cosa que sempre suma. Ah! I un nan mort. Nen. Mola.
vista -
Simon Birchpetita marató de nans
3sobre10
The Unholy Three
x jordi
Un nan, un forçut i un ventríloc. Que munten una botiga d'ocells per vendre lloros. I robar després als compradors. No pregunteu com tot això lliga, ja que en realitat, no ho van aconseguir lligar gaire bé.
Deixem-ho doncs en aquest inici interessant, una mona assassina, un super-ventríloc que fa parlar lloros i el nan.
Sobretot el nan.
vista -
The Unholy Threepetita marató de nans
5sobre10
Hiroshima Mon Amour
x pere
He vist molt poques pel·lícules tan davastadorament boniques com aquesta. Des de la seqüència inicial, amb plans dels efectes de l'explosió nuclear sota una suggerent conversa en francès, passant per tot l'intercanvi entre els dos amants en una ciutat tan devastada com ells.
En altres circumstàncies potser en tindria una opinió diferent, però aquest cop m'ha atrapat del tot. Tindrà més oportunitats, perquè el seu francès pedant i arrogant em molesti, però tinc els meus dubtes que ho aconsegueixi.
vista -
Hiroshima Mon AmourpDv
9sobre10
Bonnie and Clyde
x pere
El crim és sexi. Però mai ho havia sigut tant, abans d'aquesta pel·lícula. Posar com a parella protagonista dues de les icones de l'època ja encarava la pel·lícula cap a un retrat benevolent de la parella d'atracadors, però no es limita només a això. Sí, al final moren (spoiler!), però qui no voldria anar pel món atracant bancs, de la manera com ens ho expliquen!
revista -
Bonnie and Clyde7sobre10
Rescue Dawn
x pere
No m'agraden les pel·lícules bèl·liques. No per res en concret, no m'agraden i punt. I així i tot, gairebé cada vegada que n'acabo veient alguna m'acaba agradant bastant. Fins i tot algunes les posaria entre les meves pel·lícules preferides. Apocalypse Now, Hamburguer Hill, The Thin Red Line... Rambo III.
En aquest cas no puc dir que resulti massa res de l'altre món, però així i tot m'ha agradat prou com perquè em captés l'atenció, tot i que per altra banda no m'ha agradat tant com per recomanar-la obertament, i ja vorem si d'aquí uns mesos recordaré tan sols haver-la vist.
vista -
Rescue Dawn6sobre10
Quadrophenia
x pere
Segurament la millor manera de remirar Quadrophenia no sigui sense possibilitat d'utilitzar subtítols, però a vegades les circumstàncies obliguen a prendre mesures desesperades. Menjar-se els companys de vol, tallar-se el braç esquerre a mossegades, tenir relacions sexuals amb un borbó...
Ho confesso, no he entès una puta merda del puto argot dels collons, però com que l'havia vist de manera relativament recent no m'he perdut de manera excessiva i l'he pogut gaudir bastant bé.
Quadrophenia és un retrat generacional molt meritori. No sé, ni sabré mai si és acurat, però me'l crec. I això per mi ja és més que suficient.
revista -
QuadropheniapDv
7sobre10
Salò
x pere
Venuda per totes bandes com una de les pel·lícules més pertorbadores de la història, veure un grup prou nombrós de joves atractius ser vexats de totes les formes imaginables per representants de tots els estaments del poder en resulta certament molt, de pertorbador.
Tot i això, una vegada vista m'he quedat amb la desagradable sensació que el meu desconeixement pràcticament absolut del context em fa perdre moltes, masses coses com per valorar-la com li pertocaria.
vista -
Salò7sobre10
Jacob's Ladder
x pere
En Jacob va ser al Vietnam, i anys després els dimonis de la guerra semblen haver-lo perseguit fins a casa. Semblaria un argument tòpic, però no, perquè els dimonis aquí no són cap metàfora. Bé, segurament sí, però al menys tenen cua de veritat.
I l'escala? Cap on va? Us ho dirà la Bíblia, però potser millor que no l'escolteu fins després de veure la pel·lícula, perquè encara us destrossaria un dels últims finals amb gir "inesperat" que van sortir abans de l'onada que va fer que fossin imprescindibles en tota pel·lícula mínimament fantàstica, vingués a cuento o no.
revista -
Jacob's LadderpDv
8sobre10
Tiro en la Cabeza
x jordi
Com qui s'asseu al banc de la plaça i veu passar el temps, distant però curiosament.
Jaime Rosales ja em va fer sentir voyeur afortunat a La Soledad, però Tiro en la Cabeza és una altra cosa. Un exercici estilístic i conceptual amb un punt terrorífic excel·lent. Aconseguit només amb plans estàtics, una distància enorme entre l'espectador i el protagonista, i sense ni un sol diàleg aclaridor.
vista -
Tiro en la Cabeza8sobre10
Repulsion
x jordi
Suposo (o vull suposar) que utilitzar malalties greus per fer metàfores pobres d'un cert (o total) aïllament de la societat està passat de moda. La Catherine Deneuve és molt guapa, però tenir-la amb cara de pomes agres, sense reaccionar davant de res i amb aquesta terrible aversió als homes no fa més que fer-me preguntar si no hagués estat millor que s'hagués dedicat a la zoofília, per dir alguna cosa. Tot hauria estat molt més divertit i ella hagués patit molt menys.
No sé si ho he fet en veu alta, però recordo que a mitja pel·lícula i mort d'avorriment, he cridat "vull pelis de zombies, pelis de zombies".
I això, tret d'un final bo que no es mereix, és el resum de Repulsion.
vista -
Repulsion6sobre10
Samaritan Girl
x pere
Crec que a base de veure putes a les carreteres de la província m'he insensibilitzat excessivament, en el tema de la prostitució. Així, inicialment, la història de dues adolescents coreanes, una que es prostitueix i l'altra que li fa de proxeneta per poder-se pagar un bitllet cap a Europa, em va deixar bastant fred. Però de mica en mica hi vaig anar entrant, fins que al final em va atrapar complementament i ja no en vaig poder sortir.
vista -
Samaritan Girl8sobre10
The Wrestler
x pere
Poques vegades veureu la trama d'una pel·lícula de sobretaula de dissabte a Antena 3 elevada a la categoria de puta obra mestra. Potser m'equivoco, perquè precisament la meva propietat més coneguda no és el criteri, però trobo que en aquesta pel·lícula tot és magistral. Els protagonistes, la direcció, la fotografia, la càmera, el so, l'ambientació general... només la història, és una puta merda. Però per tenir una obra mestra a vegades la història és secundària. O menys important encara. Hi ha qui pot filmar la suposada biografia d'un lluitador en hores baixes i treure'n una puta pel·lícula com aquesta.
revista -
The Wrestler9sobre10
El Ángel Exterminador
x pere
En general a occident tenim la necessitat que tot se'ns expliqui, que tot tingui un "perquè" ben definit i clar. La veritat és que a mi me la pela bastant. Més encara, trobo que un excés d'explicació sovint actua de corsé innecessari que impedeix que una bona història es desenvolupi en plenitud.
Aquí tenim un grup de gent que fan una festa i innexplicablement no poden marxar de l'habitació on es troben. Voler-hi trobar explicacions racionals només la faria malbé, aquesta història. No poden sortir. Esforceu-vos a interpretar-ho, no espereu que un altre ho faci per vosaltres i podrà ser més gratificant.
vista -
El Ángel ExterminadorpDv
9sobre10
Dodesukaden
x pere
Mantenir un nivell magistral al llarg de tota una vida resulta pràcticament impossible en tots els aspectes, encara que siguis un puto geni. Ara sé que fins i tot en Kurosawa a vegades va flaquejar. Tot el que n'havia vist fins ara m'havia impressionat, però la que va ser la seva primera pel·lícula en color crec que només passarà a la història precisament per això. Històries destrenades, caricaturesques, sense gràcia i amb un nexe que vol ser enrtrenyable però resulta ridícul.
Però tampoc exagerarem, que dintre de tot encara s'hi poden veure coses més que apreciables.
vista -
Dodesukaden6sobre10
Dia Dokuta (Dear Doctor)
x jordi
He vist dues pel·lícules.
La primera, coincident amb la primera meitat de Dia Dokuta, és una tragicomèdia excel·lent amb una base sòlida i agradable. Molt ben tramada, intel·ligent i amb els punts crucials ben aprofitats i potents.
La segona, la segona meitat, és un drama notable, crític i transcendent. Una discussió sobre la societat i el valor de cadascú davant dels altres i de si mateix.
El problema és que si bé cadascuna de les dues pel·lícules té un nivell suficientment alt, em sento perdut. El punt inicial és tan bo i potent que no se sap aprofitar una vegada s'arriba al seu cim: tot el que es desenvolupa rere la consolidació dels ciments, és a dir, la segona part, és molt més convencional i diluït del que hagués desitjat que fos.
És una sensació estranya, amb el cor una mica trencat pel que podria haver estat. Però en el fons satisfet.
vista -
Dia Dokuta (Dear Doctor)BAFF 2010
7sobre10
À bout de souffle
x jordi
Parlar de Godard se'm fa un pèl gran. No el conec prou a ell ni a les seves pel·lícules; i amb prou feines em puc fer una idea aproximada del seu temps i el valor que donava al moment.
És per això que en aquesta pel·lícula, si bé sóc incapaç de creure objectivament en el valor dels seus personatges, tant la història com la manera de fer servir la càmera i el muntatge posterior no deixen de parlar d'un trencament d'allò més obvi.
I és per això que els personatges que no em crec han d'estar tan terriblement al límit de l'abisme.
Just allà on una petita ràfega d'aire et fa caure avall o un petit tall temporal et fa mantenir-te en equilibri.
vista -
À bout de souffle8sobre10
Angst Essen Seele Auf
x pere
La convivència entre comunitats és, serà i ha sigut sempre complicada, això es pot veure en qualsevol diari, pràcticament cada dia.
Tothom semba tenir-hi més a perdre que a guanyar, i per molt que t'esforcis per fer les coses bé, al final hi ha tants factors que se'ns escapen de les mans que, si tot plegat ha d'anar malament inevitablement hi anirà.
De fet, com absolutament tot. Ja podem anar fent. Alguns en diuen destí, d'altres déu o qualsevol polla per l'estil. És així, simplement.
vista -
Angst Essen Seele Auf8sobre10
Dazed and Confused
x pere
Hi ha poques pel·lícules que retratin el suposat ambient d'un institut americà qualsevol que es puguin salvar de la crema. Tampoc puc dir que pensi amb gaire força, i sé del cert que estic equivocat, però ara mateix no se me n'ocorre cap. És per això que vaig començar a mirar aquesta mig per error.
Sort de l'error, perquè si bé no passarà mai a la història com una pel·lícula genial, ni tan sols com la millor del seu director, sí que resulta d'alló més meritòria i interessant.
No em farà res repetir, si es dóna el cas, i sigui com sigui, la propera vegada que em caigui a les mans una pel·lícula d'adolescents potser (pot ser) me la miraré d'una altra manera.
vista -
Dazed and Confused7sobre10
White Sun of the Desert
x pere
El cinema rus és (era) bastant peculiar. Fins que amb l'obertura al capitalisme el que ens arriba d'allà va adquirir totes les perversions del pitjor Hollywood, Rússia ens donava, de manera similar a com passa amb el cinema asiàtic i, de manera general, tot el que seria "no occidental", una manera de fer bastant diferent al que estem acostumats. Un nou punt de vista. Això, si es té la ment oberta pot resultar d'alló més gratificant.
Vaig entendre aquesta pel·lícula com una mena d'equivalent rus a un western, una mena de Set Magnífics (que a la vegada ja era una versió occidental dels Set Samurais) ambientada en una guerra de principis de segle XX. Un heroi que no busca ser-ho, un harem, un senyor amb rifle, dolents molt dolents i episodis de surrealisme que la fan una opció magnífica per passar una estona més que genial.
vista -
White Sun of the Desert7sobre10
Night on Earth
x pere
He dit i repetit que les pel·lícules per episodis són molt perilloses. Costa mantenir la coherència i el nivell, plantejant històries independents agrupades. De totes les que he vist darrerament (que curiosament són forces) aquesta sigui segurament la que millor supera tots els problemes associats.
Seguim cinc històries que tenen lloc en taxis, a cinc ciutats del món, al mateix moment. Històries molt humanes, però tenyides amb pinzellades còmiques en algun dels episodis que trenquen de manera molt efectiva la seriositat del conjunt.
Puto Jim Jarmusch. Quan s'hi posa pot ser tan bo...
vista -
Night on Earth8sobre10
Le Salaire de la Peur
x pere
La memòria és força traidora, però recordava haver vist de petit una pel·lícula on un grup d'homes havien de transportar una càrrega de nitroglicerina, i que m'havia agradat molt. No sé com, em va arribar a les mans aquesta, i tot apunta que la que em sembla recordar haver vist de petit n'era un remake. No, els remakes no són una cosa dels darrers deu anys, sempre se n'han fet.
Com a curiositat, es veu que aquesta pel·lícula francesa va ser la primera que va guanyar els dos grans festivals europeus, Cannes i Berlín. Ho mereix, ja ho crec que ho mereix.
En un país sudamericà indeterminat (Mèxic, Venezuela, Cuba, Espanya, a ulls dels països civilitzats tots són iguals) un grup de gent que ningú trobarà a faltar són reclutats per transportar, seguint un camí de carro de merda de més de 300km, dos camions carregats de bidons de nitroglicerina fins una explotació petrolífera on s'ha incendiat un pou d'extracció.
Inicialment em va cridar l'atenció la multilinguaritat de la pel·lícula. Es parla francès, anglès, italià, castellà i alemany, amb el protagonista canviant de llengua segons el personatge amb qui parla. Però no patiu, que és un multilinguarisme realista, cap dels castellanoparlants és massa capaç de parlar en cap altre idioma.
Una vegada agafen el volant, però, tot canvia, i la tensió passa a controlar la pel·lícula. Qualsevol movint pot fer volar els camions per l'aire. Arribaran?
vista -
Le Salaire de la Peur9sobre10
El Cant dels Ocells
x pere
Crec que la meva relació amb l'Albert Serra (de merda) ha superat ja fa temps el llindar de no retorn. Puc arribar a acceptar que sigui un director excel·lent, però ara ja me la pela. Me la pela, i molt. Per bon director que pugui ser sóc i seré sempre incapaç de gaudir cap de les seves pel·lícules. És massa dolent en tots i cada un dels altres aspectes, i m'ho ha fet passar massa malament fins ara com per fer canviar la meva percepció.
En aquesta, més del mateix. Tot molt bonic, molt ben filmat. Però completament buit. Pitjor encara, ple de merda. Per un moment vaig tenir l'esperança que tot acabés amb els tres reis arribant a lloc i fent una parrillada amb el Jesús-cabrit. Però no. Sembla que no hagi après a no sobreestimar el puto Albert Serra (de merda).
vista -
El Cant dels OcellspDv
1sobre10
The Man Who Wasn't There
x jordi
Com ja he dit altres vegades sobre els Coen, el que em fascina són els seus personatges. Tan desgraciats, tan terriblement fora de tot, de la societat. Tan marginals com el pobre Ed Crane, que viu una vida increïblement mediocre, insatisfeta. I que va i quan decideix fer el pas per canviar-ho, acaba com ha d'acabar, segons els Coen i segons la vida mateixa.
Per simple pena em sento enganxat a aquest tipus de vides desastroses, que no tenen sortida més enllà d'una pel·lícula en un blanc i negre fascinant i amb algunes escenes memorables.
vista -
The Man Who Wasn't There9sobre10
Tales of Terror
x pere
Una pel·lícula d'episodis basats en contes d'en Poe. Episodis i Poe, dos factors que sumen i si no vas amb molt de compte aboquen qualsevol pel·lícula al fracàs. Per una banda, fer una pel·lícula que mantingui la coherència i el nivell explicant històries deslligades és sempre complicat. Per l'altra, tot i basar-se en contes d'un dels més grans escriptors de la història, el que feia por al segle XIX no té massa a veure amb el que fa por ara. O als anys seixanta.
Per sort, els actors tenen prou pes per ells mateixos com per fer que tot plegat tingui suficient interès.
vista -
Tales of Terror5sobre10
The Day After (1983)
x jordi
Em sorprèn (per no dir que m'indigna) que havent aconseguit molt bons escenaris, una gran quantitat d'extres i pal·liar la falta de tècniques/pressupost per efectes especials amb imatges d'arxiu i efectes dignes de dibuixos animats, però que funcionen curiosament bé, vagin i fotin aquesta merda de guió.
Perquè sí, que més enllà del motiu de tot plegat (guerra freda, bombes nuclears) la història i el recorregut dels personatges no s'aguanta per enlloc.
Bé, sí, s'aguanta per aquell to moralista de fer por i voler causar la injusta llagrimeta de culpabilitat.
vista -
The Day After (1983)4sobre10
My Left Foot
x jordi
Carrinclona i sentimentaloide, avança correctament sense voler provocar cap llàgrima (o pena) fàcil, cosa bona.
Això sí, se sustenta (i interessa) només gràcies a un parell o tres de moments amb una tensió brutal, tots ells gràcies a l'enorme actuació de Daniel Day-Lewis.
vista -
My Left Foot7sobre10
Edward Scissorhands
x pere
A vegades entren ganes d'agafar en Tim Burton i fer-li menjar totes les seves putes neures. Però ben mirat, no hi ha pas ningú sa, en aquest món, i com que per alguna banda han de sortir quina manera millor que una pel·lícula com aquesta? Ja m'agradaria a mi treure els llocs per on estic tarat de manera semblant...
revista -
Edward Scissorhands9sobre10
Vals Im Bashir
x pere
Resulta que aquesta pel·lícula no es va fer utilitzant ben bé la tècnica del rotoscopat. Es va filmar primer amb imatge real i després, en base a les imatges preses es van fer les il·lustracions de manera clàssica. És igual, l'efecte és el mateix.
Totes les pel·lícules que he vist que utilitzen un material filmat en imatge real de partida que és posteriorment convertit en animació aconsegueixen el mateix efecte, donar un component oníric a unes imatges que se saben reals però que no perceben com a tals. Crec que tot es troba en els petits gestos dels actors, els moviments subtils que quan es fa animació no apareixen mai per enlloc, i que en animar actors "reals" es mantenen. Això fa que percebem els personatges com a reals, mentre que conscientment estem mirant uns "dibuixos animats". Tant a Waking Life, com a A Scanner Darkly com aquí això funciona a la perfecció, i en aquest cas en concret, la història bèlica encara hi afegeix un component d'irrealitat més gran. La guerra és massa dura perquè sigui del tot real, i fins i tot els records que en queden acaben resultant falsos.
vista -
Vals Im BashirpDv
9sobre10
Tornado en Nueva York
x jordi
M'ha costat trobar-la però pensant molta estona alguna cosa positiva per salvar d'aquesta pel·lícula, se m'ha ocorregut que l'única deu ser haver aconseguit els diners per financiar-la.
La resta, inclosos uns diàlegs terribles (que per poc no aconsegueixen donar la volta tornant-se atractius), mini-tornados de l'alçada d'un nen per Central Park i uns buits de guió de l'alçada de l'Empire State Building, és brossa. De la grossa.
vista -
Tornado en Nueva York2sobre10
The Towering Inferno (El Colós en Flames)
x jordi
Tot i que conté el rescat d'ascensor més patillero de la història, que vol donar una petita i tonta lliçó moral arquitecto-bomberil i que el guió i desenvolupament són a (moltes) estones totalment inversemblants, no se li ha de negar el mèrit.
I el seu mèrit és molt simple: funciona. Tant els efectes especials (amb limitacions dignes de l'època) com la direcció són d'allò més acceptables, i tot i haver d'aguantar-li els defectes, sap mantenir perfectament la tensió.
7sobre10
The Poseidon Adventure
x jordi
Com ho han fet!? És increïble, estic emocionat: crec que mai m'havia trobat un capellà progre, una cantant d'Abba, un nen rabiós, un policia putero amb la seva puta, un jueu solitari i una grossa acomplexada junts passant aventures! Només falta l'indi de Village People! Mola!
La llàstima potser és que no es tracta d'una comèdia sinó una pel·lícula de superació, on un ramat de maldestres segueixen un paio (que per comparació amb els altres és un geni, però que a qualsevol carrer normal seria un retardat orgullós) que els ha de salvar d'un sisme submarí de boniques proporcions, seguint aventures que se succeeixen de manera més o menys aleatòria, amb escenes sobreres i exagerades.
Tot i així, el que més m'ha cridat l'atenció després del divertit grupet protagonista, ha estat que l'aigua interior del vaixell no segueix la llei de la gravetat quan va omplint les cobertes. Un fet curiós, sens dubte.
Però què voleu. Si a mi m'ofereixen rodar una pel·lícula on tres quartes parts del metratge són amb el món girat 180º jo accepto, que dóna per molt.
vista -
The Poseidon Adventure6sobre10
Earthquake
x jordi
Fem un esforç per obviar totes els incongruències, coses que cauen sense sentit, guió que no serveix per res més que per presentar un repartiment coral encapçalat per uns Charlton Heston i Ava Gardner en clara decadència, i la nul·la credibilitat de la base científica de predicció dels terratrèmols que proposen.
Obviem-ho.
I quedem-nos amb el munt de maquetes destrossades, els efectes especials cutres, els girs de guió espectacularment incongruents, les bicicletes explosives i la sang pintada directament als fotogrames.
Earthquake és diversió!
vista -
Earthquake6sobre10
Il Deserto Rosso
x jordi
Em pregunto si davant de pel·lícules que tracten el món d'aquesta manera, amb tanta minuciositat i bellesa (per ensenyar-ne el pitjor), sóc capaç de saber tot el que el director vol transmetre.
Però també és cert que si la batalla entre la naturalesa (imprevisible i desorientada) i la màquina (sorollosa i fàcil de seguir) és infinita, hi ha tantes maneres de veure-ho com vulguem.
I amb això i aquest color dessaturat, em quedo tranquil.
revista -
Il Deserto Rosso8sobre10
Following
x jordi
El primer film de cada director acostuma a ser una declaració d'intencions molt agraïda. Passa amb Sam Raimi i la gran The Evil Dead, amb el puto Albert Serra i la merda de Crespià, etc.
I com no podia ser d'altra manera, aquesta opereta del gran Nolan no deixa de ser un petit exercici d'estil molt ben pensat i tramat, però gran part del seu interès rau en conèixer-li les pel·lícules que la segueixen i no tant en el Following en sí.
vista -
Following7sobre10
Celda 211
x jordi
Si fa unes setmanes vaig elogiar Un Prophète per no caure en els tòpics de les presons i per gaudir d'un guió excel·lent, avui he de parlar de Celda 211. Què dir-ne, d'aquesta premiada meravella.
Podria explicar que en més d'un (i més de dos) moments no em vaig poder aguantar el riure. I deixo clar que aquesta no devia ser la intenció del director, ni Celda 211 és una pel·lícula massa graciosa.
Podria dir que si féssim un recompte de tòpics, els tindria tots. Que el ritme juga amb una tensió fàcil i tramposa. Que el Tosar sembla que ho faci bé per comparació a la merda d'actuació de tota la resta. I que el seu personatge és tòpic, típic i pla (com absolutament tots). Podria dir que les escenes d'acció són patètiques (no crec haver vist mai, enlloc, a ningú lesionar algú amb un telèfon mòbil).
Però també podria obviar tots aquests tics d'aquest cinema tan nostre si hi hagués alguna cosa que ho compensés. No sé, com ara un guió la meitat de bo que el d'Un Prophète.
Però no.
Per sobre de tota la resta, puc dir que no me la crec. Gens. Que el punt de partida i el desenvolupament són tan terriblement inversemblants que no hi ha manera d'entrar-hi.
Que als vint minuts estava a punt de parar-la però que l'he acabat per amor propi.
Que fot riure, dic.
vista -
Celda 2112sobre10
Joshua
x pere
Deixar que l'atzar tingui un paper important, si no central, a l'hora d'escollir quina pel·lícula mirar, acaba desembocant en coses com aquesta. La història em resultava vagament familiar, dins el convencionalisme i poca personalitat general de la pel·lícula, però em va sorprendre comprovar que el que passava és que ja l'havia vist abans.
Que no ho recordés no diu absolutament res a favor de la pel·lícula, tot al contrari, però el que diu poc a favor meu és que la primera vegada que la vaig veure resulta que em va satisfer bastant. Espero que no em passi gaire sovint.
revista -
Joshua4sobre10
The Bad Liutenant: Port of Call - New Orleans
x pere
No he vist la pel·lícula en què es basa, i ningú es posa d'acord amb si això es tracta d'un remake, un reboot, una reinvenció, un homenatge, una còpia o simplement una presa de pèl. Per la meva banda, en no tenir-ne referències crec que puc ser neutral dient que sigui el que sigui acaba resultant un garbuix sense massa sentit i menys interès.
Pel·lícula policíaca, drama social, thriller, drogues, una mica d'absurd, tot ben barrejat fins que t'acabes marejant i engegant a la merda uns i altres.
5sobre10
Сталкер (Stalker)
x jordi
No descobreixo res si dic que a la vida es cometen molts errors. Tampoc és cap novetat dir que allò realment important no és haver-los comès sinó solucionar-los.
Com fer-ho, com deixar enrere els errors, entra dins l'elecció personal de cadascú; però no descarto que el camí sigui l'entrada a la Zona, confrontant ciència i fe, esperança i resignació, egoisme i altruisme, control i inestabilitat, improvisació i haver de pensar cada passa dues vegades.
Un dels meus errors ha estat no veure Stalker fins avui. No haver pogut gaudir d'aquest guió, d'aquest ritme, d'aquesta fotografia, d'aquesta ambientació, d'aquest fluorescent pampalluguejant, d'aquestes rajoles, d'aquest joc canviant, d'aquest tren que passa i no para, d'aquestes crosses i d'aquests gots, d'aquest blanc i negre i d'aquest color.
Però ja he anat camí de la Zona.
vista -
Сталкер (Stalker)10sobre10
Solaris
x pere
No puc presumir d'haver vist molt cinema rus, i molt menys de conèixer-lo, però el poc que he vist m'ha fascinat. Solaris estaria en la línia d'Stalker, l'altra pel·lícula que he vist de l'Andrei Tarkovsky. Una meravella visualment impecable, lenta, avorrida però fascinant, profunda i amb intenció de ser-ho, interpretable i gaudible absolutament a tots els nivells.
Entre son i distraccions, massa coses de m'han escapat, però sé que la tornaré a veure. La idea d'un planeta conscient que juga amb els records i pensaments dels seus invasors és massa atractiva com per pensar-la només una vegada.
vista -
SolarisPrimera SciFiThon
8sobre10
The Saddest Music in the World
x jordi
Amputacions, cervesa, la competició musical més absurda de la història i tènies que parlen.
En un món normal pensaríem que tot això no és més que una amalgama de despropòsits sense solta ni volta, però en aquest món no. En aquest món en blanc i negre torrat, desenfocat, tallat, desmembrat, tot això s'uneix en (encara que sembli increïble!) completa harmonia amb una història d'amor venjativa i un humor visceral, donant com a resultat aquesta petita joia.
Estranya. Perplexitzant. Però una petita joia.
vista -
The Saddest Music in the World8sobre10
The Lovely Bones
x pere
El cinema és una experiència clarament subjectiva, i en aquest cas tots els elements externs van convergir per fer que no la gaudís pràcticament gens.
Per una banda, n'esperava bastant, d'ella. Una pel·lícula sobre una nena morta dirigida per en Peter Jackson? Compro.
Per una altra, pràcticament tot el que n'havia llegit (tot i que havia procurat que fos poc) era bastant o molt elogiós.
Finalment, abans de la pel·lícula vaig estar amb un amic fent (masses) cerveses. De fet en vam fer tantes que fins i tot em va acompanyar al cinema, tot i que no tenia inicialment cap intenció de fer-ho.
Em vaig trobar amb una història sense cap mena de força, ni argumental, ni interpretativa, ni visual. Personatges planers, una història avorrida i que avança sense anar cap enlloc. Tot plegat amb comptats punts d'interès. Tot i que algun n'hi ha, no ho negaré.
Curiosament, a l'amic que no tenia cap intenció de veure-la, li va agradar. I és que per ell, els condicionaments previs eren bastant diferents dels meus, de manera que la subjectivitat el va empènyer cap a l'altra banda.
vista -
The Lovely Bones5sobre10
Shutter Island
x pere
Des que em deixen una tarjeta de subscriptor que vaig al cine bastant més sovint, i veig força coses que de manera normal no veuria al cinema. Una d'aquestes és aquesta pel·lícula. Com no pot ser d'altra manera, en Martin Scorsese és un dels meus directors preferits. L'home s'ho ha guanyat a pols. Hi ha qui diu que darrerament flaqueja una mica, tot i que jo no hi estic gens d'acord. Sempre queda bé, dir que els mestres ja no són el que eren, encara que mai els hagis vist en la seva suposada època d'esplendor.
Shutter Island representa un canvi de registre interessant, i tot i que continua tenint el hàndicap de les seves últimes pel·lícules, que és el senyor DiCaprio, tot plegat es resol de manera bastant més que satisfactòria. Potser no genial, però sens dubte meritòria. Dos punts que sumen. Per una banda, un gir final que tot i que esperat dóna un matís força sorprenent (com a mínim per mi). Per una altra, saber que el gir es basa en una cosa real. Treballar amb psicòlogues té les seves aplicacions a la vida rutinària, en el fons.
vista -
Shutter Island7sobre10
Inglorious Basterds
x jordi
Tarantino ha arribat a un punt en el que pot permetre's modificar la història i quedar-se tan ample. Que pot donar-se el gustasso de fer-ser partícip d'un fet imaginari i recrear-se en ell de manera bestialment impressionant.
Que no ens cal perdonar-li les patillades. Que si les fa és perquè vol i no perquè les necessita. Perquè li dóna la maleïda gana fer-les.
I nosaltres que en continuem gaudint, una vegada rere l'altra, i rere l'altra...
revista -
Inglorious Basterds10sobre10
Un Prophète
x jordi
Una presó, delinqüents, guàrdies i màfies variades. Amb aquests elements, el 98% de les barreges són una sopa insípida plena de tòpics i violències variades que ja hem vist mil vegades les tardes de dissabte quan ens avorrim.
Però què passa amb el percentatge restant? Doncs que amb els mateixos ingredients en podem fer un fantàstic arrossejat. Dels que fa mon àvia i jo intento imitar.
Puc no estar del tot d'acord amb alguna solució estilística de la pel·lícula (que és francesa, alguna pega ha de tenir), però es basa en un guió tremendament esplèndid, gaudeix d'una direcció excel·lent, una factura impecable, les escenes d'acció justes (totes elles memorables) i, per sobre de tot, em va tenir enganxat durant dues hores i mitja gràcies a una tensió expectant impecable.
vista -
Un Prophète9sobre10
(500) Days of Summer
x jordi
M'acostumen a agradar 1) les pelis que veig del Gordon-Levitt 2) les pelis que s'intueixen lleugeres i agradables però amb un punt original (llegeixi's indies).
Del punt 1 em quedo amb les armilles. Les vull. Totes. Ara.
Del punt 2, tot i l'originalitat amb el muntatge (que dóna gràcia a la pel·lícula) i els fulminants i genials 10 segons inicials, he hagut de renunciar a l'originalitat en la història, ha tocat escoltar una banda sonora que més que banda sonora era un èxit indie rere un altre sense massa sentit, i ha calgut aguantar un cert carrinclonisme un pèl carregant.
Llàstima.
vista -
(500) Days of Summer7sobre10
Rocket Science
x jordi
Podríem dir que això d'un tartamut que es vol presentar a una competició malaltissa d'argumentació en veu alta és una altra història de superació personal.
I, és clar, encertaríem.
Perquè per molt que es nodreixi d'una fotografia i realització més que bona, uns bons actorets i una banda sonora molt agradable, no deixa de ser la mateixa història de sempre. Amb un punt interessant de venjança, però la mateixa història de sempre.
I amb un punt d'intent de transcendència-indie-adolescent que, per acabar-ho d'adobar, li va totalment en contra.
vista -
Rocket Science6sobre10
Red
x jordi
Un gos mort per uns adolescents molt-molt dolents i un ex-militar de 60 anys enfadat.
Cert, la cosa promet.
Però promet tant que m'he passat tota la pel·lícula esperant el moment on les armes prenguessin el protagonisme i els caps comencessin a explotar. Com no podria ser d'altra manera, quan aquest finalment ha arribat, ha decepcionat.
Per la resta, m'interessen una merda les pelis moralistes (per exemple, quan un gos desconegut ajuda a l'avi a trobar una arma, així perquè sí), aquesta merda de banda sonora de pel·lícula de fantasia, les reporteres tafaneres i els nens maleducats.
vista -
Red6sobre10
Germania Anno Zero
x jordi
Hi ha coses que em desconcerten i que no sé com valorar. Germania Anno Zero és un drama tan terriblement gran que vista avui sembla que fregui l'exageració. Però diria que la culpa d'aquest desconcert no és d'en Rossellini sinó dels nostres ulls.
Només cal veure el mal que fa la Berlín derruïda, destrossada, desmoralitzada i sense cap mena d'esperança que es fotografia en un blanc i negre trencadíssim, que es guarda en aquella bossa grossa de pell, entre tots aquells murs caiguts.
revista -
Germania Anno Zero9sobre10
Martyrs
x jordi
Hauria de començar a batejar una temàtica cinematogràfica com a coitus interruptus. Sí, ho sé, no és un terme gaire original, però explica de manera molt clara què vull dir.
Dins d'aquesta temàtica podria encabir-hi grans obres com Taxidermia, i brossa intermitja com Deadgirl. Les dues de molt diferent nivell, però amb quelcom que no les fa ser el que podrien haver estat.
Martyrs seria un nivell mitjà de coitus interruptus. Vull dir que l'inici és prometedor (molt, prometedor), i que tot i que poc després la intensitat baixa, el desenvolupament és àmpliament satisfactori. I no vull dir on collons falla, però tots sabeu que em refereixo al final.
vista -
Martyrs6sobre10
La Carretera
x pere
Les expectatives sempre puntuen de manera negativa, a l'hora de valorar una pel·lícula, i si a sobre de ser una pel·lícula que he anat seguint de manera molt regular des que vaig saber que s'estava rodant resulta que es basa en un llibre que, immediatament després de llegit, ha passat a formar part del meu top5 particular, les expectatives poden ser directament condemnatòries.Per sort, i encara no m'explico com, vaig ser capaç de deixar-ho tot bastant de banda i una vegada dins la sala de cinema limitar-me a gaudir del que em donaven. I així va resultar que el resultat tampoc és gens dolent. No té la força del llibre, però en manté de manera més que correcta l'ambientació, i tot i que en alguns punt la història flaqueja de manera preocupant tot plegat em va funcionar de manera suficientment correcta com per guardar-ne un bon record.
vista -
La Carretera7sobre10
En Tierra Hostil
x pere
Darrerament sembla que em passa que en algunes pel·lícules no veig per enlloc suposats missatges que d'altra gent hi troba molt evidents. Em va passar amb el suposat conservadorisme d'Up in the Air, i m'ha passat ara amb el suposat missatge glorificador de l'exèrcit americà que fa aquesta pel·lícula. No només no l'he vist per enlloc, sinó que altra vegada el que jo hi he entès ha sigut pràcticament el contrari. No hi he vist cap missatge proianqui, sinó una crítica de la guerra com element deshumanitzador i fins i tot addictiu.
Fa dies en vaig llegir una crítica al Punt on, crec que de manera molt adequada, comparaven The Hurt Locker amb The Deer Hunter (1). Realment tracten temes bastant semblants, les guerres canvien però la manera com les fem i com afecten els que hi participen no canvien tant com això. Més tecnologia, però els homes som iguals.
vista -
En Tierra Hostil8sobre10
Bronson
x pere
La suposada història real d'un pres britànic que va passar la major part de la seva vida a la presó en règim d'aïllament, ultraviolent i creient ser en Charles Bronson. Sona interessant, oi?
Segurament no ho és tant com sembla, però definitivament té molts punts a tenir en compte. Al final em vaig cansar una mica de veure el protagonista en pilotes, però tot plegat resulta molt recomanable.
vista -
Bronson7sobre10
Into the Storm
x pere
El cinema històric i els biopics m'acostumen a costar bastant, tirant a molt. No hi entro i no els gaudeixo gaire. Aquí ens expliquen el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial des de la figura d'en Winston Churchill, amb un èmfasi important a les dinàmiques polítiques angleses. Molt interessant i amb unes interpretacions notables, però res, que no hi ha manera, no és el meu tipus de cinema.
vista -
Into the Storm6sobre10
Precious
x pere
Negra, analfabeta, subnormal, violada, embarassada, amb filla trisòmica, pobra... qui en dóna més?
Per sort, de tant en tant fa riure, però el problema arriba quan es riu de coses que haurien de fer plorar. I és que una mica de tragèdia està bé, però si et passes de frenada acabes caient de manera irremeiable en l'esperpent. I això, no, no és gens bo.
vista -
Precious6sobre10
Intimacy
x pere
A principis de dècada hi va haver una sèrie de pel·lícules que es van aprofitar d'una estratègia bastant simple de màrqueting que els va donar bones dosis de publicitat gratuïta. La idea era ben senzilla, i potser el primer que hi va pensar sí que creia experimentar amb els límits de la creació cinematogràfica i ves a saber quines polles (mai més ben dit). No sé qui va ser el primer, però els que van anar a remolc sí que no tenen perdó.
Aquest semblaria ser un cas força clar. Per si sola, seria una pel·lícula costumista més de segona fila sense massa interès, però amb només una simple mamadeta de sis segons i l'etiqueta "conté sexe real" va passar a un altre nivell. Però no per això serà més bona.
vista -
Intimacy6sobre10
Hukkle
x pere
M'agraden les pel·lícules de ritme pausat i ben marcat. Quan penso en un exemple sempre em ve al cap The Straight Story, però n'hi ha moltes més. El que mai m'hauria passat pel cap és marcar el ritme d'una pel·lícula amb el singlot d'un avi.
Deu ser que no sóc hongarès.
vista -
Hukkle7sobre10
Up in the Air
x pere
D'aquesta pel·lícula crec que en podria dir força coses.
Per una banda, trobo força interessant el seu director, un "fill de" (precisament) que en només tres pel·lícules ja ha demostrat ser molt més interessant que el seu pare, però que difícilment arribarà mai a tenir el seu reconeixement. I és una pena.
Per una altra, trobo ben curiosa la manera com s'ha criticat aquesta pel·lícula com una apologia de la família tradicional, com una pel·lícula reaccionària i conservadora. I ho trobo curiós perquè vaig trobar que fàcilment s'hauria pogut criticar exactament pel contrari. No sé, jo en cap moment em vaig sentir alliçonat per cap banda, simplement vaig veure una història neutra i en vaig extreure les conclusions que em van semblar convenients i convincents.
Però, per sobre de tot, el que recordaré d'aquesta pel·lícula és la visió de la papada flàccida d'en George Clooney. I és que jo estic acostumat a papades més turgents, i em va agafar de sorpresa.
vista -
Up in the Air8sobre10
Rocky IV
x jordi
Poc a poc he anat veient que en Rocky, en realitat, és producte d'una societat que l'ha obligat a ser així. Perquè és clar que un món com aquest l'obliga a ser subnormal i patètic.
No negaré que les escenes de boxa tenen la seva petita gràcia. Perquè a vegades els cops de puny al puto Rocky venen de gust. Però a part d'això... si us plau, en comptes de compartir una estona amb en Rocky, gaudiu de, no sé, una estona de socialització amb persones que tinguin un mínim de dues neurones. Gràcies.
revista -
Rocky IVmarató de 4es parts
3sobre10
American Ninja 4: The Annihilation
x jordi
Ninjes. A algun lloc indeterminat d'Àfrica que vol semblar un lloc indeterminat d'Aràbia. Comandats per un àrab despietat.
Contra dos American Ninja que lluiten juntament amb els punkies xungos de Death Wish.
I què passa? doncs explosions, i lluites, i molta molta alta cutreria. De la que fa gràcia.
marató de 4es parts
3sobre10
Das Weisse Band
x jordi
Aquesta és, sens dubte, la pel·lícula més accessible de Haneke. La pel·lícula més pel·lícula. Més rodona. Amb més (tot i que ho podríem i hauríem de discutir) inici-nus-desenllaç.
I això vol dir que no és el Haneke de sempre. Aquell Haneke simple, acurat, deliciós, proper i pertorbador que tant m'agrada.
És un Haneke igual de deliciós, però més desenvolupat i, per tant, més llunyà.
Però a canvi de ser una mica menys ell mateix, ens fa la seva pel·lícula (encara) més personal. Tan personal que és criticable perquè pràcticament només s'hi pot apropar ell.
vista -
Das Weisse Band9sobre10
A Serious Man
x pere
No ho faig gaire sovint, això de veure una mateixa pel·ícula dues vegades de manera tan seguida. En aquest cas m'haurà servit per dues coses. Per una banda, confirmar que per mi és una de les millors pel·lícules que han parit aquesta parella de genis que són els germans Coen. Per una altra, veure que no tothom hi estarà d'acord. I que potser sigui jo, qui s'equivoca.
revista -
A Serious Man10sobre10
Das Weisse Band
x pere
Pot agradar o no, però el que és del tot innegable és que en Haneke és un dels directors vius més interessants. A mi personalment m'encanta, i tot i que he gaudit de pràcticament totes les seves pel·lícules com un animal, mai abans havia tingut l'oportunitat de veure'n cap en una sala de cinema.
Ara semblava que l'ocasió era immillorable. Per primera vegada sembla que les crítiques són unànimes en favor seu, pràcticament tothom coincideix en què es tracta d'una pel·lícula excel·lent. Palma d'Or a Cannes, millor pel·lícula europea de l'any, Globus d'Or...
Una vegada vista puc coincidir amb les crítiques, es tracta d'un tros de pel·lícula impressionant, impecable, i tots els premis que rep són del tot merescuts... Però.
Però el que més m'agrada d'en Haneke és la capacitat que té de trasbalsar amb cada una de les seves pel·lícules. Der Siebente Kontinent, Funny Games, Benny's Video... són totes elles autèntics cops de peu al mig de la boca. Das Weisse Band no va tenir aquest efecte. Segurament és cosa de l'ambientació. Sentir-se identificat en una història ambientada a l'alemanya de principis de segle és realment difícil per un empordanès fill dels vuitanta, i sense identificació con hi ha cop de peu. I sense cop de peu no hi ha Haneke, per mi. Tot i que per sort, sense Haneke en Haneke també és capaç de fer obres mestres, i això molts pocs directors són capaços de fer-ho.
vista -
Das Weisse Band9sobre10
The Deer Hunter
x pere
Aquesta seria un cas paradigmàtic de pel·lícula que es queda inexplicablemente al fons de la cua de pendents de mirar i que per una cosa o altra mai arribava a la pantalla. Error.
La meva relació amb el cinema bèl·lic és com a mínim peculiar. No m'agrada especialment, però moltes de les meves pel·lícules preferides són d'aquest gènere. Aquesta se situa a la guerra del Vietnam, però les escenes situades allà són en realitat ben poques, tot i que bona part queden fixades al cervell. El que realment importa és l'abans i, sobretot, el després de la guerra. Com aquesta canvia gent completament normal convertint-los en... no sé exactament en què, però definitivament no és res millor del què eren. No és res ni tan sols bo.
vista -
The Deer Hunter9sobre10
Arizona Dream
x pere
No recordava que en Kusturica havia fet una pel·lícula als Estats Units.
De fet, dubto que d'aquí un parell de mesos ho recordi.
I potser serà el millor. Així potser d'aquí un temps la tornaré a mirar sense recordar que ja l'he vist i llavors hi sabré apreciar tot el que ara no he trobat per enlloc.
vista -
Arizona Dream5sobre10
Where the Wild Things Are
x pere
Al revés que Avatar, que pràcticament tothom té clar quan la va a veure que quan surti de la sala ha de dir que és una meravella visual amb un guió mediocre, poca gent que vagi a veure Where the Wild Things Are no dirà que és una genialitat total. Doncs bé, el que jo vaig veure va ser precisament una meravella visual amb un guió buit, sense res per explicar. Si Avatar és Pocahontas, llavors Where the Wild Things Are és En Teo S'Escapa de Casa. Un nen que es deixa portar fàcilment per les emocions s'enfada amb la mama i marxa de casa, arribant a una illa habitada per una colla de mostres que el fan el seu rei, veu que a casa tampoc s'hi està tan malament i se n'hi torna. Fi.
Ens poden vendre que tot plegat és un viatge metafòric de creixement espiritual del nen pel control de les seves pors internes i emocions, en trànsit cap a una vida adulta més equilibrada. Segurament sigui cert que aquesta és la intenció, però la manera d'explicar-ho per mi no va enlloc i es perd en l'estètica, de manera que el resultat final queda buit de tot missatge coherent i ben construit.
vista -
Where the Wild Things Are6sobre10
Synecdoche, New York
x pere
Aquesta és clarament una pel·lícula pensada per ser la millor pel·lícula de la dècada, té un munt d'elements que hi apunten. I gairebé ho aconsegueix, tot i que per alguna raó acaba quedant a mig camí.
Segurament amb una cosa tan senzilla com que cadascú faci el que millor sap fer s'hi hauria apropat més. Els bons guionistes que es dediquin a escriure guions, i com més millor. I que es comprin un bon director que els dirigeixi.
Des de fa temps resulta que dóna molt més prestigi ser un creador total, fer com més coses millor, a la teva pel·lícula. I és una pena, perquè en lloc de tenir una obra mestra nascuda d'un guionista i un director excel·lents, acabem tenint dues pel·lícules notables fetes per dos aspirants a artista cinematogràfic total.
vista -
Synecdoche, New York8sobre10
Black Snake Moan
x pere
La banda sonora resulta obligatòriament interessant, les interpretacions mantenen un nivell notable i l'ambientació i la història en general són correctíssimes. Però hi falta alguna cosa. Potser és massa correcta, tant que resulta completament asèptica, sense gaire personalitat. I si no es té personalitat s'acaba sent gris i, en definitiva, prescindible.
vista -
Black Snake Moan6sobre10
Rise of the Footsoldier
x pere
Suposo que bona part de la culpa la té aquesta aura de falsa correcció i educació que els envolta, i el fet que a través de TV3 ens han arribat principalment les excel·lents comèdies de la BBC, però abans de veure Lock, Stock & Two Smoking Barrels i, sobretot, Snatch, mai se m'hauria passat pel cap relacionar els anglesos amb la màfia. Desconec si abans d'en Guy Richie hi ha gaire tradició de cinema sobre el crim organitzat, al Regne Unit, però estic segur que el seu èxit en el gènere (tot i que ja llunyà) ha contribuït en l'aparició de pel·lícules com aquesta, que sense ser gran cosa ni aportar massa res de novedós ni genial es pot gaudir bastant en les seves limitacions.
vista -
Rise of the Footsoldier6sobre10
Le temps du loup
x jordi
Se'm fa estrany en Haneke fent un un drama en un món post-apocalíptic. Perquè totes les seves pel·lícules ho són, sense necessitat d'estar-hi.
Però això no li treu cap mèrit. L'espera del tren no deixa de ser un altre vídeo interessat, un altre setè continent. Un altre puto Haneke. I potser és per això que s'agraeix el petit i interessantíssim canvi de registre continuant amb la forma i el cos.
vista -
Le temps du loup8sobre10
Benny's Video
x jordi
Tot i la distància, no puc evitar pensar en Bijitâ Q: una família i com unir-la. O la fina línia (o la variable, o el vídeo adequat) que la uneix o la destrossa.
Però no és el mateix. Que si Benny's Video s'inclou dins la trilogia de la glaciació és per alguna cosa. Que ho sapigueu: Haneke no va de broma. I en Benny, tampoc.
vista -
Benny's Video8sobre10
Antichrist
x jordi
En Von Trier és un paio peculiar.
Et crema i et perfora (literalment) fins el moll de l'os amb una història senzilla que fa completament absorbent gràcies a una direcció, muntatge i actuacions excepcionals.
Però després cau (conscientment) en la seva pròpia trampa, en el seu propi guió, i en sorgeix un manifest misogin.
Que és tan o més criticable que tot el que s'ha malentès just abans en la pròpia història.
vista -
Antichrist9sobre10
La Pianiste
x jordi
No sé per on començar. Bé, si. Per un "puto Haneke". Així, dit amb una espècie de barreja d'admiració i de por.
Perquè m'atrau de manera igual de bèstia que la tensió que em provoca. Que aquest paio no en té prou amb dirigir marcant mestrament cada paràgraf de la història, ni en té prou amb aquesta fotografia fantàstica que gasta.
Ell et fa entrar.
I una vegada has entrat, millor que tinguis un bon dia.
Perquè guanya Ell.
Sempre.
vista -
La Pianiste8sobre10
O Brother, Where Art Thou?
x jordi
Tenim ironia, una base sòlida, uns actors que es nota que s'ho passen pipa, una direcció excel·lent i una ambientació que t'hi cagues.
Què més es pot demanar a una comèdia dels Coen que, com sempre, ho té tot?
Nans.
I tot i que el seu protagonisme és reduït, el meu petit criteri induït diu que un nan ben aprofitat és un punt extra.
vista -
O Brother, Where Art Thou?8sobre10
Casablanca
x jordi
Com que no sé si existeix algun tipus de càstig per haver-me perdut aquesta joia fins avui, per si de cas me n'aplicaré un d'autoreceptat.
Començaré amb una fuetada per cada línia de diàleg memorable.
Continuaré amb aspectes de la fotografia i de la història.
I si després de tot això encara em queda esquena, cosa que dubto, segur que trobaria molts més motius per continuar.
Farà mal.
vista -
Casablanca10sobre10
Citizen Kane
x jordi
Mirant una pel·lícula com Citizen Kane sense voler s'entra a la guerra de buscar els errors i no les virtuts. Però ella guanya la batalla.
La virtut de veritat per sobre de no trobar errors i en complicitat amb una història bona (però que tampoc mereixeria més elogis) és que s'hi crea un ambient espès, violent. Amb un gran Welles. Però sobretot amb una il·luminació espectacular, un rumb interessantíssim, uns decorats majestuosos i un blanc i negre que enamora.
vista -
Citizen Kane9sobre10
The Darjeeling Limited
x jordi
Les pel·lícules que ens fem nostres creixen o decreixen amb el temps, amb les situacions.
Puc anunciar de nou el meu més profund devotisme per tots els detalls d'aquest excèntric amb traumes familiars profunds, però el fet (allò important d'aquesta pel·lícula que ja és meva) de reveure aquesta meravella un dissabte al matí com el d'avui, és que no ha fet més que créixer i créixer i créixer.
I tocar tots aquests paisatges llunyans amb totes aquestes ganes d'escapada.
revista -
The Darjeeling Limited10sobre10
71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls
x jordi
I de 71 fragments per a cada una de tantes persones, en surt un fet.
Un sol fet d'entre un inacabable nombre d'elements d'una freda llista.
8sobre10
A Serious Man
x jordi
Hi ha tres maneres d'explicar la mala sort: la fàcil, la tendra i la matemàtico-jueva. I en aquesta sala suposo que, venint dels Coen, ningú esperava cap de les dues primeres, oi?
Ben fet.
I és que sense la matemàtica no hi ha manera d'entendre la física.
Però ni així t'assegures resoldre el problema.
vista -
A Serious Man9sobre10
A Serious Man
x pere
Crec que les pel·lícules del germans Coen es poden dividir en dos tipus i tres subtipus. La divisió principal seria entre comèdies i no-comèdies, i entre les comèdies es podria diferenciar entre les obres mestres i les notables, entre Lebowski i Oh Brother, es podria dir. Per les no-comèdies per mi no cal subdividir, son totes obres mestres.
A Serious Man té un dels tràilers més genialment rítmics que he vist mai, i que al menys a mi em va fer pensar molt en Barton Fink, cosa que per mi resultava molt prometedora. Després d'un inici bastant perplexitzant, vaig anar entrant fàcilment en la història. Com és norma en ells, els personatges estan magistralment construïts i n'hi ha algun de memorable, i el mateix passa amb els diàlegs. L'entrada d'en Sy Ableman amb l'ampolla de vi passa de manera immediata al meu olimp cinematogràfic per les dues raons. Però alguna cosa no m'acabava de rutllar del tot per convertir-la en un Lebowski. No sabria dir què. I de fet, no importa gens. Perquè després del final que té no hi ha discussió possible. Feia molt temps que no em quedava més d'un minut amb la boca oberta mentre passaven els crèdits. I va anar d'un pèl que no em trec els calçotets i els utilitzo a mode de bandera tot cridant "Lebowski subito! Lebowski subito!".
vista -
A Serious Man10sobre10
Get Real
x jordi
Sucre, sucre i més sucre. Núvols de sucre dins d'una història amb bons diàlegs i ben rodada. Amb l'avantatge (o inconvenient) de ser terriblement fàcil de mitificar.
Però ei, que de tant en tant, sobredosis de sucre també venen de gust.
vista -
Get Real6sobre10
Stuck
x pere
Aquest home ha tingut una evolució bastant interessant. De ser un dels mestres del terror durant els vuitanta, va passar a jugar de manera bastant mediocre amb la ciència ficció durant els noranta, i quan a principis dels dos mil va fer aquella merda enorme anomenada Dagon va decidir que, abans que continuar destrossant en Lovecraft en produccions espanyoles, més li valia canviar de rumb altra vegada.
Des de llavors s'ha dedicat a explorar la violència quotidiana i la degeneració de persones normals a nivells extrems. King of the Ants, Edmond i ara aquesta, amb un parell de parèntesis a Masters of Horror per recuperar altra vegada els seus autors clàssics preferits. Cap passarà a la història, cap mereix fer-ho, els falten massa coses, però en totes elles en Gordon demostra que té personalitat i la sap transmetre al que fa. Tant de bo tothom fos capaç de fer-ho amb la meitat de competència.
vista -
Stuck6sobre10
Gran Torino
x pere
Una de les millors coses que li ha passat al cinema americà de l'últim parell de dècades és que en Clint Eastwood s'hagi fet vell. I no és que en Harry Callahan no moli molt, no és precisament aquesta la informació que voldria transmetre. De fet, en Harry mola tant que fins i tot quan tindria uns vuitanta anys és capaç de protagonitzar joies d'aquest calibre. Perfecta? Ni de conya. Memorable? Difícilment. Gaudible? Del tot. I molt.
vista -
Gran Torino8sobre10
Red
x pere
Abans de parlar de la pel·lícula cal situar el context. De manera general odio bastant els animals, sobretot els gossos. Seria una persona feliç si pogués gaudir d'impunitat total per sacrificar els que em sortís de la polla, però ja sabem que aquest món dista molt de ser perfecte, de manera que no només no puc fer-ho sinó que a més he d'ocultar els meus desitjos per no ser considerat una persona sense cor ni sentiments.
Jo, que sóc tot amor.
Explico això només per donar més mèrit a aquesta simple pel·lícula, en la qual un home, amb els sentiments pujats per l'assassinat a sang freda del seu gos a mans d'un grup d'adolescents, comença a buscar perdó i acaba trobant venjança. Clar que els nens morts són un factor força interessant per una pel·li, però no, el que més m'ha agradat ha sigut el seu transfons emocional. I això cap hippy de merda vegetarià i amant dels animals m'ho donarà. Sempre i quan no es posi a matar nens, clar. Llavors en tornaríem a parlar.
vista -
Red8sobre10
Quiet Room ni Yôkoso (Welcome to the Quiet Room)
x pere
Aquesta és la típica pel·lícula de la qual quan en parlo explico la poca atenció que hi vaig parar perquè, tot i el potencial enorme que mostra i les bones maneres que apunta en tots els nivells, no acaba d'enganxar de cap de les maneres, però que en Tadanobu mola. En Tadanobu mola molt, de manera que...
El problema? En aquesta no hi surt en Tadanobu. I això és un problema, perquè no em puc recolzar en res convincent per defensar-la, i això que en tinc moltes ganes, de fer-ho.
6sobre10
Blowup
x pere
Feia tant temps que la tenia pendent de mirar que ja gairebé ni me'n recordava. No n'esperava massa res, però m'ha atrapat pràcticament des del primer moment.
La història d'una obsessió per resoldre un assassinat descobert per accident. Però ha existit realment, o és una simple estratègia per fugir d'una vida monòtona i miserable? Tots muntem històries, d'una manera o altra, per augmentar l'interès de les nostres vides de merda.
vista -
Blowup9sobre10
Das Schloß (El Castillo)
x pere
Kafka costa molt de llegir, però encara costa més de filmar. S'han de tenir un bon parell de collons o ser un puto inconscient per intentar posar-s'hi. Aquesta adaptació, feta per la televisió, coixeja per moltes bandes i té moltes mancances, però molt probablement sigui igualment la millor translació directa d'un llibre seu al cinema.
vista -
Das Schloß (El Castillo)6sobre10
Der Siebente Kontinent (El Séptimo Continente)
x pere
Molt bé. Estàs tranquil a casa, gaudint de la tarda amb una cervesa al sofà. I de cop arriba el filldeputa d'en Haneke i te fot una puta patada al mig de la boca. I tu què fas? En demanes més. I més.
No estava prou deprimit, jo, no...
9sobre10
Boy A
x pere
Suposo (i espero) que molt poca de la gent que m'envolta i/o que llegirà això ha matat mai una nena de deu anys, però absolutament tots hem fet coses que no hauríem d'haver fet. I ens agradaria tenir una segona oportunitat.
Però no depèn de nosaltres.
vista -
Boy A7sobre10
Fargo
x pere
En molts aspectes, Fargo és la pel·lícula perfecta. Però el que més m'agrada d'ella és la seva aparent simplicitat i la seva cruesa sense concessions. Massa res que no trobem pràcticament en qualsevol altra pel·lícula dels germans Coen, però aquí van estar especialment afortunats en absolutament tot.
revista -
Fargo10sobre10
Metropolis
x pere
Molt bé, ho confesso i ho confessaré mil vegades, pràcticament no puc dir que hagi tornat a veure Metropolis. Això sí, m'ho he passat de puta mare mirant-la. I de la manera com ho he fet la miraria mil vegades més.
Això sense deixar de banda que Metropolis és una peli genial, una de les millors que he vist mai. I ara també una de les millors que he vist mai. Apa, ja ho he dit.
revista -
Metropolisprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
Metropolis
x jordi
Tot i que crec que sí, no tinc clar si aquesta pel·lícula l'he acabat mai. Igualment, avui tampoc tinc clar si he vist tot el que volia veure.
Però de totes maneres, m'encanta.
1a gran marató de clàssics . 11
revista -
Metropolis9sobre10
Shichinin no Samurai
x pere
Ara se suposa que he de parlar d'una pel·lícula que no he mirat. Vale?
Doncs parlaré de les cerveses que m'he fotut, i de les cerveses que m'he begut, i de com m'ho he passat de bé no mirant-la. Definitivament això de fer maratons m'encanta.
revista -
Shichinin no Samuraiprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
The Great Dictator
x jordi
No m'agraden les pel·lícules que intenten inculcar un pensament, per molt bo que sigui. I això és l'únic que puc retreure a aquesta meravella.
Meravella perquè saber fer broma d'això és cosa de genis. I perquè més enllà de les mítiques escenes, el conjunt és bastant impressionant. Llàstima del final.
vista -
The Great Dictatorprimera gran marató de clàssics del cinema
9sobre10
Un Chien Andalou
x jordi
Crec que no he entès res. Però he de decidir si aquesta és la gràcia o si simplement no hi sé arribar.
En tot cas, i tot i que a mi el surrealisme me la rempamfimfla una mica, en quant a estètica i a gags (o seqüències d'història surrealista, com li vulgueu dir), és impressionant.
vista -
Un Chien Andalouprimera gran marató de clàssics del cinema
9sobre10
Citizen Kane
x pere
Odio els biopics. No suporto les pel·lícules que segueixen la vida d'una persona, qui sigui. Músics, escriptors o sa puta mare. O magnats editorials. Però collons. Citizen Kane es troba en un altre nivell. Serà un tòpic, però fàcilment se la podria qualificar com la millor pel·lícula mai filmada. Sí, potser és un tòpic, però és un tòpic que mereix ser-ho.
I abans de qüestionar-ho, mireu-la i gaudiu-la. Tot filmat per un enorme filldeputa de vint-i-sis anys. I nosaltres aquí.
revista -
Citizen Kaneprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
Casablanca
x pere
Ara sí, que puc dir que "he tornat a veure" Casablanca. I no sé del tot com la devia mirar aquest estiu, perquè aquesta vegada m'ha semblat encara millor. Més completa i ben trenada.
L'altra vegada em va semblar memorable, avui gairebé diria que frega la perfecció. Clar, que l'ambient tendeix a esbiaixar les percepcions.
revista -
Casablancaprimera gran marató de clàssics del cinema
svsobre10
Ran
x pere
Cada vegada que la veig no puc evitar pensar que el mestre Kurosawa era tant humil que no va voler fer una pel·lícula perfecta, i per això va vestir els senyors de la guerra amb uns ridículs pijames de colors. Perquè això és l'única cosa que es pot qüestionar de tota la pel·lícula.
revista -
Ransvsobre10
Goodfellas
x pere
És ben curiós que un subgènere com seria el de mafiosos hagi donat tantes pel·lícules genials. Aquesta comptaria en un lloc molt elevat, i el seu director ho sap. De fet, era tan conscient que havia fet una obra mestra que poc després la va tornar a filmar altra vegada.
vista -
Goodfellassvsobre10
Eraserhead
x pere
Diuen que fer un pel·lícula es explicar una història. Llavors Eraserhead no és cinema. Però m'importa una merda bastant gran el que sigui, perquè sigui el que sigui, Eraserhead és una puta obra mestra.
revista -
Eraserheadsvsobre10
Tetsuo
x jordi
Tetsuo passa d'explicar la història que se li demana a qualsevol pel·lícula i el que fa és explicar només un fet: trossos metàl·lics per aquí, trossos metàl·lics per allà i un món de trossos metàl·lics per tot.
Trossos metàl·lics farcits d'una banda sonora impressionant, d'una estètica absorbent, d'un transfons interessant i d'un pobre home que acaba follant en mode trepant.
vista -
Tetsuo8sobre10
Der Siebente Kontinent
x jordi
Crec que ara mateix, astorat i destrossat, em limito a posar-li un 10 sobre 10 en l'escala d'hostiaputes. I en cagar-me (altra vegada) en aquest puto geni que és en Haneke.
És que hi ha moltes maneres de borrar tot allò que un dia s'ha escrit, però aquesta fa una impressió que esgarrifa. Literalment.
vista -
Der Siebente Kontinent9sobre10
Ôdishon (Audition)
x jordi
Una tarda de Nadal demana dues coses. La primera, pel·lícules que parlin de la unió de la família; la segona, poder parlar de records d'altres temps.
Audition, aquesta suau bestialitat del gran Miike, compleix les dues condicions: una noia enigmàtica en busca, a la seva manera, d'una família kiri kiri kiri; i recordar que aquesta va ser la pel·lícula amb què em vaig batejar en Miike.
En definitiva, segurament no la meva preferida, però d'aquelles que sempre cal recordar. Recordar com a mínim amb mal de turmells.
revista -
Ôdishon (Audition)7sobre10
Where the Wild Things Are
x jordi
Potser és que n'esperava massa, o potser és que no anava amb els ulls adequats per mirar-la. Per tot el que volia que fos, fins i tot em disculparia pel que ara en penso.
Però no.
Where the Wild Things Are és una meravellosa obra visual i plàstica. De veritat, una passada.
Llàstima que més enllà dels aspectes oculars, la història es perd sense sentit en una amalgama de petites històries inconnexes a les que s'ha volgut donar transcendència total. L'argument s'allarga sense motiu i tot plegat, les quasi dues hores de metratge, acaben per no explicar absolutament res.
Però per sobre de tot, crec que hauríem de començar a batejar el virus aquest del "dubte de target". I és que Where the Wild Things Are no té clar a qui es dirigeix: és una altra d'aquelles pel·lícules que són massa dures pels nens, però massa innocents i buides pels adults.
vista -
Where the Wild Things Are6sobre10
The Rules of Attraction
x pere
Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que podria mirar una vegada i una altra sense cansar-me'n. O al menys sense cansar-me'n gaire. Sóc perfectament capaç de veure-li les mancances i els punts febles, però la resta m'ha convençut suficientment com per obviar-ho.
Només pel calfred que noto cada vegada que veig aquella noia morint ja mereix la bona consideració que li tinc. Però és que si això fos poc hi ha també el viatge per Europa, que encara ara sóc incapaç de trencar amb la respiració.
revista -
The Rules of Attractionsvsobre10
The Uninvited
x pere
Tornem-hi amb els remakes, en aquest cas això que es porta tant ara de refer pel·lícules de tot el món que estan ben fetes, són bones, han tingut èxit però... oh, desgràcia! No estan filmades en anglès.
Janghwa, Hongryeon (A Tale of Two Sisters) és una pel·lícula que m'encanta, l'he vist un poarell de vegades i la veuria ben de grat un parell de vegades més. Per això no em caldria, veure The Uninvited. Però una vegada fet, he de dir que tampoc m'ha fet sentir violent. Innecessària? Totalment. Una merda? No siguem talibans...
vista -
The Uninvitedsvsobre10
Rope
x pere
Un únic escenari, pocs talls i la majoria ben camuflats, un bagul i l'arrogància d'un paio que intenta trobar, una vegada més, l'assassinat perfecte.
Quin tros de mestre, en Hitchcock.
vista -
Ropesvsobre10
Annie Hall
x pere
Narrativament, pel guió, per les frases mitigues, per les interpretacions, per la quarta paret, pels pseudointel·lectuals... Aquesta pel·lícula és una obra mestra per tants motius...
revista -
Annie Hallsvsobre10
CQ
x pere
Ser "fill de" acostuma a obrir forces portes. Així per exemple, ser fill d'un dels directors més grans de la segona meitat del segle XX et facilita, si vols, fer pel·liculetes i passar-t'ho bé. Però el talent no és un factor del tot genètic.
vista -
CQsvsobre10
The Singing Detective
x pere
No he vist els sis episodis de la sèrie de televisió en què es basa, però ja estic intentant posar-hi remei. Com a pel·lícula, resulta irregular i insatisfactòria, però té tants punts a favor que dubto que aquesta segona sigui la darrera vegada que la vegi. Surrealisme, números musicals, una estrella baixeta i calva, psoriasi que sembla lepra i en Robert Downey Jr. Més.
revista -
The Singing Detectivesvsobre10
Carriers
x pere
Una agradable sorpresa. El que havia de ser una (altra) pel·lícula dolenta de terror amb adolescents infectats ha resultat ser un meritori drama postapocalíptic. A tenir en compte.
vista -
Carrierssvsobre10
Nowhere
x pere
"Beverly Hills 90210" on acid? Els meus collons. No li negaré un cert interès, però tot plegat acaba resultant tan artificial i forçat que...
Ja no sé què anava a dir.
Però hi surten extraterrestres randomitzats. Cosa que sempre és d'agrair.
vista -
Nowheresvsobre10
Broken Flowers
x pere
Un dels factors principals que fan que una pel·lícula ens agradi o no és la capacitat que tinguem de sentir-nos identificats amb algun dels protagonistes. Crec que per això m'agrada tant Broken Flowers, perquè també jo estic en un viatge vital pel meu passat emocional. Per sort, no és cap fill, el que busco.
revista -
Broken Flowerssvsobre10
The Fountain
x pere
Tot el que pugui ser englobat dins l'etiqueta "new age", ni que sigui de manera tangencial, em sembla en el millor dels casos una merda de dimensions descomunals. Normalment en diria "estafa sectària perillosa".
En el cas de The Fountain, tot i poder-hi veure moltes idees d'aquest concepte tan vague, em sembla una pel·lícula tan honesta i em fa sentir tan inexplicablement bé mirar-la que els aspectes negatius són atenuats. Aquesta basura new age m'encanta. I l'Aronofsky és un puto geni.
revista -
The Fountainsvsobre10
A Clockwork Orange
x pere
Mirar una pel·lícula excel·lent és un plaer enorme. Poder-la mirar al cinema augmenta aquest plaer unes quantes vegades. Poder mirar un clàssic inqüestionable com aquest en pantalla gran és impagable.
revista -
A Clockwork Orangesvsobre10
El Justiciero de la Noche (Death Wish 3)
x jordi
Charles Bronson senil. Un barri amb una espècie de violència macarra, punky, cutre i exagerada. No cal dir que una falta completa de sentit i més incongruències que no pas parts correctes.
Una merda de dimensions considerables. Ho corroboro. Però alguna cosa em diu que aviat veurem la quarta part...
Cotxeres de Sants 2009
3sobre10
Agora
x pere
Sóc incapaç de recordar si ho vaig llegir en algun altre lloc o m'hi vaig referir jo, però cada vegada tinc més clar que l'adjectiu que millor acaba definint el cinema de l'Amenábar és "innocu". Trobo que és un bon director, i he gaudit bastant totes les seves pel·lícules, però la sensació que em va quedar sortint de la sala després de veure Agora va ser... cap. Vaig arribar a casa i me'n vaig anar al llit. I l'endemà em vaig despertar aviat i me'n vaig anar a treballar.
vista -
Agorasvsobre10
Children of Men
x pere
Quan l'única cosa dolenta que es pot dir d'una pel·lícula és que té un cartell de puta pena és que hi ha un munt de gent que ha treballat bé. I això resulta d'allò més gratificant.
Una història explicada de manera dura i sense cap tipus de concessió. Tenir els collons de carregar-te un personatge que apunta a crucial a les primeres de canvi. Una de les seqüències més brutals i genials que he vist mai, enmig d'una zona de guerra. Absolutament tot aquí convergeix per crear una autèntica obra mestra. Per mi, molt amunt en el top ten de la dècada.
revista -
Children of Mensvsobre10
Antenna
x pere
Els orientals poden ser lents, críptics i avorrits de collons. Però d'una manera deliciosa.
El dolor físic s'entremescla amb el dolor emocional, i tot plegat amanit amb els factors estranys de rigor acaba donant uns resultats molt agradables de veure. Per avorrits i incomprensibles que puguin resultar a vegades.
vista -
Antennasvsobre10
Falling Down
x pere
Sempre he pensat que això és un tros de pel·lícula brutal. Tant, que en tinc prou amb mirar-la de tant en tant per perdonar-li a aquest bon home que fes això, això, això, o això.
Vull un bazuca, i el vull ara.
revista -
Falling Downsvsobre10
The Revenant
x jordi
Molt bé. Parlem ara d'avorriment a les 5 de la matinada.
Avorriment a les 5 de la matinada és The Revenant. Que pretén anar de guai i no sap ni decidir si el protagonista és zombie o és vampir.
vista -
The RevenantSitges 2009
3sobre10
The Imaginarium of Doctor Parnassus
x jordi
The Imaginarium of Doctor Parnassus és una farsa. No és més que tot un seguit d'imatges boniques amb l'excusa d'un poder especial dins d'una tènue història que ja hem vist mil vegades. Una història que es perd als vint minuts, i que no es torna a trobar.
Sitges 2009
3sobre10
Accidents Happen
x jordi
Una altra història qualsevol, un altre drama familiar a l'estil Little Miss Sunshine. Però és llesta, i sap incloure un aspecte molt atractiu per fer que allò que hagués estat només una pel·lícula més, es converteixi en Accidents Happen.
I és que tot i no saber del tot si quadra dins el festival de Sitges, i tot i no ser capaç de fer al·lucinar a ningú amb els seus punts forts, fa sortir de la primera sessió del dia amb una certa satisfacció.
vista -
Accidents HappenSitges 2009
7sobre10
Accidents Happen
x pere
Partint d'una premisa atractiva i una seqüència inicial gairebé magistral, es va diluint fins resultar poc més que simpàtica i agradable. Ben feta, això sí, però sense acoseguir arribar on sembla voler, quedant a mig camí de tot arreu.
vista -
Accidents HappenSitges 2009
svsobre10
Moon
x jordi
Crec que podria arribar a afirmar que si no m'ha agradat més, és perquè n'esperava massa. Moon és una gran pel·lícula de ciència-ficció que sap esperar per explicar i que no té complexes en ensenyar les cartes a les que està jugant.
Dit això, però, juga a un joc massa previsible; i si bé la primera part de solitud és realment magnífica, es perd una mica el nord quan la història va avançant.
Tot i així, només cal pensar en la seva Lluna, en l'ambient de falta d'aire, en la base espacial, en les petites però òbvies referències a 2001, i en tots els detalls que fan que aquest debut de Duncan Jones estigui molt per sobre del que una simple història espacial ens faria esperar.
vista -
MoonSitges 2009
8sobre10
Kynodontas (Dogtooth)
x jordi
Jo vaig acabar-la convençut d'haver-m'ho passat pipa. Pels avions, per Rocky, pel germà de rere la balla, per les cintes VHS, per la vigilant, per les llepades, pels gats, pels conys (llums de menjador), pels telèfons (salers), per aquest ambient fred i cru, i per la terrible ingenuïtat d'una família domesticada.
El problema va arribar després, quan en Pere em va comentar que tot plegat potser s'havia ideat com a quelcom molt més seriós del que jo pensava.
vista -
Kynodontas (Dogtooth)Sitges 2009
7sobre10
Fri Os Fra Det Onde (Deliver us from the Evil)
x jordi
És cert que perd una mica el nord en el tram central i que el final es passa de rosca, però si tot fos perfecte a Dinamarca, no hi plouria cinc minuts, faria sol cinc minuts més i tornaria a repetir el cicle durant tot el dia i mentre vaig en bicicleta.
I és justament per això que tot i els punts fluixos, em quedo amb la direcció, l'ambientàs, l'estètica, la tensió i la genial presentació dels personatges.
Sitges 2009
8sobre10
1
x jordi
Existeix un subgènere que podríem anomenar ni fava, el qual té la característica principal de no deixar-se entendre en absolut.
I dins d'aquest subgènere confús, hi podem trobar dues categories clares: les que no s'entenen perquè són una puta presa de pèl (com, per exemple, Crespià) i les que necessiten un segon o tercer visionat per saber si és una presa de pèl o una obra magnífica (com, per exemple, Primer).
Doncs bé, 1, a part de tenir un inici magistral i una iconografia excepcional (tinc ganes de tenir una pera madura i un llibre 1), és una de les del segon grup. I el primer visionat ha estat molt (molt!) prometedor.
vista -
1Sitges 2009
9sobre10
Bakjwi (Thirst)
x jordi
Si algú diu que vol renovar un gènere, desconfieu. Desconfieu fins i tot si qui ho diu és el grandíssim Park Chan-wook.
Desconfieu. Perquè en el millor dels casos pot sortir una pel·lícula llarga, mediocre i sense massa interès sobre els mateixos vampirs de sempre.
vista -
Bakjwi (Thirst)Sitges 2009
5sobre10
Kynodontas - Canino
x pere
Una de les pitjors coses que li pot passar a un director de cinema és intentar fer una pel·lícula pertorbadora, incòmoda i repulsiva, i trobar-se amb una platea que et pren a broma i se'n riu del que expliques. Se'n riu dels avions de joguet, dels gats antropòfags i fins i tot de l'incest.
Però no estic massa familiaritzat amb el concepte grec de "pertorbador", i potser resulta que el director estava rient amb nosaltres, ensenyant els ullals. Mentre no ho sàpiga no podré dir del tot fins a quin punt m'ha agradat aquesta cosa. Mentrestant, vigilaré els gats.
vista -
Kynodontas - CaninoSitges 2009
svsobre10
Fri os fra det onde - Deliver us From Evil
x pere
Aquest és un d'aquells casos en què queda ben clara la importància d'una bona direcció. La història, tot i ser prou sòlida, resulta irregular, a estones repetitiva i amb un simbolisme excessivament obvi, però el resultat final és dur, fred, directe i devastador.
I al final, el que ens expliquen és el de menys, i queda amagat rere la manera com ens ho expliquen, els recursos utilitzats i l'estil visual.
...i no va passar res més.
Sitges 2009
svsobre10
1
x pere
Voleu una pera? Mireu 1, plantegeu-vos la vostra pròpia existència i qüestioneu la realitat. Cal assaborir-la bé, amb molta calma, perquè això no és un albertserra qualsevol, aquí realment hi ha substància per extreure. Al final es pot arribar a la conclusió que el senyor Pater Sparrow ens pren el pèl, però escollint un bon material de partida és més senzill donar alguna cosa a l'espectador.
Una pera, per exemple. I per mi, la primera mossegada ha sigut ben sucosa.
vista -
1Sitges 2009
svsobre10
Bakjwi - Thirst
x pere
Intentant ser objectiu, no podria dir que Thirst sigui una gran pel·lícula. Les seves bases no s'aguanten per enlloc, i com a intent de reinventar el mite vampíric fracassa estrepitosament. Els actors protagonistes s'hi esforcen molt i fan una feina realment excel·lent, però els personatges que interpreten resulten a estones absurds, amb evolucions bastant poc creïbles.
Però no sempre es pot ser objectiu, i subjectivament feia molt temps que una pel·lícula no em trasbalsava de manera tan brutal, fent-me trontollar emocionalment. Però això és cosa meva, i no té res a veure amb la pel·lícula.
vista -
Bakjwi - ThirstSitges 2009
svsobre10
Inglorious Basterds
x jordi
Com que a la primera projecció, la pel·lícula es va tallar unes quantes vegades per culpa d'una tempesta, ens van oferir una nova entrada. Vam pensar si valia la pena no gastar-la de nou en Inlgorious Basterds, i no va caldre ni respondre.
El segon visionat aguanta de meravella i permet gaudir-la fins i tot un pèl més.
És cert que ni en Pitt ni en Brühl estan a l'alçada, però comptem amb un enormíssim Hans Landa (que passa directament al top dels personatges d'en Tarantino), una magnífica Mélanie Laurent, un parell d'escenes memorables que s'aguanten i es tensionen només per un increïble diàleg (la pipa i l'strudel), un ritme fantàstic, una banda sonora de nivell i provocativa (com ja ens té malacostumats en Tarantino), unes escenes d'acció seques, ràpides i sense contemplacions, i un seguit de personatges que espero veure encara més perfilats a l'edició extensa.
Que sí, que ara li donaré un descans i pararé de parlar-ne. Però ja estic esperant el DVD amb les escenes eliminades de la versió de Cannes.
revista -
Inglorious Basterds10sobre10
Inglorious Basterds
x jordi
Dins la retorçada ment d'aquest geni hi devia passar una sola cosa. Aprofitar tota una iconografia, tot un tram molt marcat de la història, per posar-la de segon pla de la seva nova genialitat.
Perquè tot i regalar-se algunes escenes de pur plaer històric, que Inglorious Basterds estigui ambientada en una hipotètica França ocupada pels nazis és secundari. El que interessa de veritat són els diàlegs, els tres o quatre personatges memorables, l'ambient i l'expectació.
Tota la pel·lícula se sustenta en aquests quatre aspectes, que no són més que els que fan esperar que tots els camins que s'estan mostrant s'uneixin en una apoteosi final que fa salivar des dels cinc primers minuts.
vista -
Inglorious Basterds10sobre10
District 9
x jordi
Tot i tenir el protagonista més terriblement subnormal dels últims anys, d'acabar donant massa voltes al mateix tema i de tenir una segona meitat menys original que la primera, s'ha de reconèixer que tant el punt de partida, com tota l'acció i gran part del desenvolupament, són fantàsticament gaudibles.
vista -
District 98sobre10
Ultimo tango a Parigi
x jordi
No es pot desmerèixer el guió i la crueltat de la imaginació per sobre de la realitat que la història de Bertolucci pren com a punt de partida.
Però és molt més just que parli de la seva direcció per aconseguir la increïble química de dins d'aquell pis gegant i tronat, i de com en Brando és capaç d'engrandir la pantalla cada vegada que mou un sol múscul del seu cos.
vista -
Ultimo tango a Parigi9sobre10
Europa
x jordi
Reconeixent que la primera vegada que la vaig veure -ja deu fer almenys cinc anys- em va semblar immenjable, el revisionat l'ha posat al lloc que es mereix.
Visualment impactant i suggerent, amb un desenvolupament hipnòtic, la història d'enganys de post-guerra sobre un tren Alemany no fa més que avançar com ho fa el mateix tren: sense parar i sense mirar.
A no ser que algú l'aturi a la força.
revista -
Europa8sobre10
On The Waterfront
x jordi
Els abusos socials sempre han estat un tema recurrent en el cinema. Però aquest caràcter gamberro i rebel que encarna en Brando dins d'una de tantes injustícies, dóna un aire diferent i atractiu a una pel·lícula que amb la seva modesta denúncia, és capaç de crear una espècie de bon Rocky dels anys 50.
vista -
On The Waterfront8sobre10
A Streetcar Named Desire
x jordi
Dos arguments es creuen al meu cap. El primer, la originalitat de la direcció en una història sense masses al·licients especials. El segon, la superfluïtat i superficialitat dels dos personatges femenins principals.
En tot cas, i tot i els dubtes, puc excusar el segon cas pensant que el problema és només producte del seu temps. I que l'actuació d'en Marlon Brando ho compensa pràcticament tot.
vista -
A Streetcar Named Desire7sobre10
Apocalypse Now Redux
x jordi
N'hi ha que d'una història així, fàcilment n'haguessin fet un film ensucrat amb un transfons romàntico-patriòtic. D'altres, n'haguessin fet un albertserra, explicant les intimitats sense gràcia ni transfons per trobar-li un perfil humà. I algú més n'hagués fet una simple i entretinguda pel·lícula d'acció.
Però no. En Coppola d'això, d'aquest guió que hagués pogut ser tantes coses, en fa una refotuda obra mestra.
En tots els sentits.
vista -
Apocalypse Now Redux10sobre10
Vixen!
x jordi
El director de Faster, Pussycat! Kill! Kill! ens sorprèn ara amb una dona potent que és capaç de controlar mestrament el seu voltant.
Follant-se a tot déu.
I és justament quan perd aquesta essència bàsica i aclaparadora, quan intenta mostrar un caire polític i social, que la pel·lícula perd tota la seva gràcia i tot el seu sentit es difon en un discurs que té la seva lògica temporal i històrica, però que aquí hi entra en calçador.
vista -
Vixen!II gran marató de cinema escombraries
5sobre10
Vals Im Bashir
x jordi
Una pel·lícula bèl·lica feta com no se'n fan: sense heroïcitats, sense guanyadors. Només guerra.
Tan crua i colpidora, que ni tan sols es pot recordar si no és dibuixant-la.
vista -
Vals Im Bashir9sobre10
Gummo
x jordi
No es pot negar que tot aquest seguit de personatges tenen un encant especial. Però el paio que va engendrar-los va pensar que fer-ho havia estat una grandíssima idea; per tant, es va dedicar a fer una pel·lícula tope de guai amb gent tope de freak.
I el problema és que tot això només s'ho va creure el paio cregut que ho va fer.
vista -
Gummo2sobre10
The Dreamers
x jordi
Podria parlar de la delicadesa amb la que Bertolucci dirigeix aquest film, podria parlar del magnífic ambient, de totes les referències cinèfiles de pel·lícula dins de pel·lícula dins de pel·lícula que mai podrà ser la realitat, de la increïble química entre els actors, o fins i tot podria parlar de les tènues però crucials referències històriques.
Però no. De The Dreamers en recordaré exactament el mateix que en recordava del primer visionat. I és que si a algú aquesta pel·lícula no el posa calent, és que no ha suat mai testosterona.
revista -
The Dreamers8sobre10
Barton Fink
x jordi
És ben cert que la inspiració per força ha de tenir la cara més estranya i ha de sorgir dels fets més inversemblants, de les parets més llefiscoses o dels individus més pertorbats.
Però el que també és cert és que amb una ajuda o una situació no n'hi ha prou per destil·lar coses bones. I el fet de veritat és que els Coen són uns genis des de l'inici, i que vés a saber quina és la seva inspiració.
vista -
Barton Fink9sobre10
Pi
x pere
Normalment les pel·lícules, a mesura que es van veient per segona, tercera, quarta vegada, van agradant gradualment menys. En les bones pel·lícules els punts positius acostumen a ser més fàcils de veure que els negatius, o potser simplement es tenen més en compte en ser més abundants, mentre que els negatius es van acumulant amb els visionats.
En el meu cas, amb Pi és just al contrari. La primera vegada que la vaig veure no em va impressionar gens, més aviat al contrari, em va deixar completament fred i indiferent. Però cada vegada que l'he anat veient de nou m'ha anat agradant més i més, fins el punt actual, que ha aconseguit meravellar-me del tot.
revista -
Pisvsobre10
Benny's Video
x pere
Ho confesso. A mi també em passa. Miro tanta violència al cinema que a vegades m'entren ganes de matar algú i filmar-ho per mirar-ho més tard. Quan ho faci, per sort, serà tot culpa de la societat.
Realment, rebutjar tota responsabilitat individual es va fent cada vegada més i més senzill. Algú tindria una pistola d'aquestes de matar porcs?
vista -
Benny's Videosvsobre10
Chinjeolhan Geumjassi - Sympathy for Lady Vengeance
x pere
Per la Senyora Venjança podria repetir a grans trets el que deia del Senyor Venjança, però aquí es nota l'augment de pressupost i una millora en tots els aspectes, tant de direcció com dels actors, cosa que fa que plegat se situï a un nivell sensiblement superior. Si no fos per Oldboy, segurament el que en diria seria absolutament diferent, i és que les comparacions són odioses...
svsobre10
Everything is Illuminated
x pere
Aquesta seria un clar exemple de pel·lícula innòcua però increïblement agradable. Una història amable, que amalgama perfectament el drama no excessivament sentimentaloide amb la comèdia surrealista, es converteix en una aposta segura a l'hora de triar una bona pel·lícula per recuperar.
És clar que també pot ser simplement que sigui excessivament benevolent amb ella pels bons records que em porta, però això ja seria un altre tema que no discutirem ara.
revista -
Everything is Illuminatedsvsobre10
Boksuneun Naui Geot - Sympathy for Mr Vengeance
x pere
Si bé, després d'haver-la vist ja un parell o tres de vegades, continuo pensant que Oldboy és una absoluta obra mestra, veure per primera vegada l'inici de l'anomenada "trilogia de la venjança" m'ha confirmat que per fer una cosa excepcionalment bé primer se n'han de fer unes quantes de més normaletes. Per anar practicant i aquestes coses...
svsobre10
Donnie Darko
x pere
Aquesta pel·lícula és un cas ben estrany. Li passa allò tampoc tan inusual que la gent o bé l'adora o bé l'odia. Força gent la considera poc més que una presa de pèl de la mida d'un conill antropomorf de dos metres. Jo m'alinearia en el bàndol oposat, però per una vegada tot i això sóc completament capaç d'entendre els qui en diuen pestes. I és que segurament, si les circumstàncies no fossin les que han sigut, jo seria un d'ells. Seria empatia cinematogràfica? Necessito una cervesa.
revista -
Donnie Darkosvsobre10
Signs
x pere
Hi va haver un temps en què el senyor Shyamalan no només sabia explicar històries fantàsticament bé, sinó que a més sabia escriure-les gairebé millor. Malauradament no va durar gaire, i després de dues pel·lícules excel·lents aquí la cosa va començar a fluixejar una miqueta, i encara no ens hem recuperat des de llavors. Potser ja aniria sent hora de perdre l'esperança i resar perquè aquest home accepti l'ajuda d'un bon guionista.
revista -
Signssvsobre10
Wild River
x jordi
Puc estar d'acord o no amb la lluita entre l'home i el progrés que aquesta pel·lícula intenta mostrar (i potser aquesta és la gràcia); però el fet és que aquesta petita joia té uns personatges memorables, i una intensitat i ambientació realment envejables.
vista -
Wild River8sobre10
Vicky Cristina Barcelona
x jordi
No sé per on començar. He fet el possible per veure-la sense cap tipus de pressa ni pressió, i ni això ha ajudat.
Ajuntar dues coses que m'agraden acostuma a ser contraproduent: no faré mai un gelat de vainilla amb stracciatella. No perquè no pugui estar bo, sinó perquè prefereixo reservar-me en algun aspecte.
Què vull dir? que potser aquesta història rodada a Teheran pel mateix Woody Allen, molaria. O que potser la mateixa història rodada a la mateixa Barcelona per, posem per cas, el merdes de l'Albert Serra, m'hagués provocat, com a mínim i de ben segur, ira.
Però no. Aquesta pel·lícula em deixa indiferent. Potser és que li sobra la merda de música, o potser la merda de color groc, o potser la merda de pamflet publicitari Barcelona = Gaudí, o potser els actors que sembla que no s'acabin de creure el guió, o potser sobra la merda de veu en off, o la merda de muntatge.
O potser m'indigno per no res i la culpa és només d'una història que, en el fons, ni explica ni resol absolutament res.
vista -
Vicky Cristina Barcelona4sobre10
Gerry
x jordi
Una pèrdua personal brutal banyada per un desert de muntanyes inacabables. Un fart de muntanyes estàtiques que acaben creant un relleu espinós, l'únic que pot assenyalar el camí.
Calmada però intensa, amb una fotografia impressionant, la pèrdua (i la pel·lícula) esdevé, amb el mínim d'ingredients, sorprenent i colpidora.
vista -
Gerry9sobre10
Breakfast on Pluto
x jordi
Irlanda, Anglaterra, sexualitat, anys setanta i una mica de bogeria.
En definitiva: una gran banda sonora.
vista -
Breakfast on Pluto6sobre10
Taxidermia
x jordi
Preguntant-me encara com pot arribar a ser possible pixar foc, cada vegada que re-miro aquesta meravella em quedo més al·lucinat.
Només li puc retreure una cosa que intento obviar: la pedanteria de cert tram sobrant.
revista -
Taxidermia9sobre10
Funny Games U.S.
x jordi
Una reproducció pla per pla que resulta, com en l'original, increïblement excel·lent.
És potser aquest fet, la repetició exacta, el que podria donar lloc a l'única crítica possible si no fos per què podem dubtar de la intenció d'en Haneke a l'hora de criticar la perversió de la indústria del cinema americà.
I per si totes aquestes lloances fossin poques, puc afirmar objectivament que el segon visionat de la mateixa història és fins i tot millor que el primer.
Tela.
vista -
Funny Games U.S.9sobre10
Hallam Foe
x jordi
Que una pel·lícula amb un actor que m'agrada, amb una bona direcció, estètica i ambientació em provoqui indeferència suposo que hauria de preocupar a algú.
Però no ens equivoquem: la indiferència també implica explicar una història senzilla sense grans cabrioles ni masses errors. Cosa que també s'agraeix.
vista -
Hallam Foe7sobre10
Honor de Cavalleria
x jordi
Entenc que es pugui donar ales a un producte diferent que no cau en els tòpics cinematogràfics actuals. I no es pot negar que l'Albert Serra sap engegar una càmera i que a vegades és fins i tot capaç de col·locar-la en els llocs correctes.
Però sortir dels tòpics és quelcom més que engegar una càmera, i tot el que aquest paio fot després de prémer l'on, no és més que una puta farsa.
vista -
Honor de Cavalleria1sobre10
Fight Club
x pere
De tant en tant sorgeix una pel·lícula amb la capacitat de ser bastant més que una pel·lícula. No diré que tingui la capacitat de guiar una generació o xorrades publicitàries i/o subnormals per l'estil, però sí que pot passar a la història com una de les millors obres del cinema. Per sort, mai hi ha unanimitat en aquest tema, de manera que una pel·lícula històrica per uns, serà una merda mediocre sobrevalorada per d'altres.
Tinc molt clar, en el cas de Fight Club, de quina banda estic.
revista -
Fight Clubsvsobre10
Zodiac
x pere
Feia força temps que em resistia a tornar a veure Zodiac. Suposo que després de l'excel·lent sensació que em va deixar al cinema no em feia massa gràcia que un segon visionat em fes veure-li els problemes. Però aquest filldeputa no s'hi posa per fer coses que no ratllin la perfecció. A estones el ritme baixa preocupantment, però baixa de manera tan genial que fins i tot s'agraeix que ho faci.
revista -
Zodiacsvsobre10
Being John Malkovich
x jordi
Una petita faula un pèl ingènua o una comèdia entremaliada. Potser el seu defecte és no decidir-se, igual que la Lotte, pel seu propi gènere; però això no és capaç d'emmascarar tot un imaginari fantàstic i un desenvolupament d'allò més delirant.
revista -
Being John Malkovich8sobre10
Mosura tai Gojira (Godzilla Against Mothra)
x jordi
En aquesta, en Godzilla perd gran part del crèdit guanyat: en Mothra és molt més elegant tot i no trencar tantes coses.
Ànims Godzi! Només tu pots recuperar el terreny perdut!
6sobre10
Burn After Reading
x jordi
Molt bé, és només una petita opereta dels Coen.
Però què bé que arriba a entrar, què bons que arriben a ser i com de bé que hi arriben a sortir tots.
Fa fins i tot mal, dir tantes vegades bé per una pel·lícula que no passarà a la història. Però és que té el seu mèrit, que fins i tot les seves obres menors s'hagin d'agrair.
vista -
Burn After Reading8sobre10
The Happening
x jordi
Em falta alguna cosa.
Tenim un bon inici i una grandíssima realització, direcció i fotografia.
Deu ser... bé, sí, potser hi falta una història.
I hi sobra un anell.
vista -
The Happening6sobre10
Lola Rennt
x jordi
Podria dir que ni l'estètica, ni el muntatge, ni el ritme ni la música m'agraden. Però a la vegada hauria de confessar que fan el fet el primer terç de la pel·lícula.
El problema és que la resta és només un seguit d'atzars interessats i tramposos, que acaben per no tenir la menor gràcia.
Que m'encanta trobar-me racons de Berlín que encara tinc frescos i veure'ls passar a tota velocitat, sí; però no m'agrada gens que guionistes que van de llestos em vulguin prendre el pèl amb tanta palla inconnexa.
vista -
Lola Rennt4sobre10
Gojira no gyakushû (Godzilla Strikes Again)
x jordi
Si a la primera el guió era patillero, en aquesta segona entrega, la història sobra, directament.
Què collons m'importa a mi una empresa a qui en Godzilla li ha destruït la fàbrica, si la gràcia és precisament (i únicament) que tot es destrueixi?
6sobre10
Gojira (Godzilla)
x jordi
Era d'esperar que la història fos tan patillera. Però el que no esperava era que les escenes de destrucció molessin tant.
En Godzilla mola.
vista -
Gojira (Godzilla)7sobre10
The Sound of Music
x jordi
Comencem pel principi: si he de triar entre dues pel·lícules que comencin sobrevolant muntanyes, em quedo amb The Shining.
Sóc així, em va més la sang que les cançons felices.
Però això no treu que The Sound of Music hagi acabat despertant el meu interès, o potser la meva curiositat: i és que en el fons, si obviem les parts meloses i irreals, la llarga durada i l'exagerada musicalitat (sí, és un musical, ja m'havia mentalitzat), tot plegat és bastant més suportable i entretingut del que recordava.
revista -
The Sound of Music7sobre10
Secretary
x jordi
Una paia amb tendències autodestructives. Un advocat amb instint dominador. Ella n'és la secretària. Ho barregem bé, i en surt aquesta faula sobre les relacions, amanida amb bones dosis de dominació i submissió.
vista -
Secretary8sobre10
Honor de Cavalleria
x pere
Tinc per costum, quan surt algun il·luminat comparant l'obra de qualsevol amb el cinema de, per exemple, Pasolini o Truffaut, de fugir corrent sense mirar enrere.
Ara, quan és el propi director qui s'hi compara, no puc fer menys que córrer a comprovar que, efectivament, el tiu és subnormal.
vista -
Honor de Cavalleriasvsobre10
Choke
x pere
El poc que he llegit d'en Chuck Palhaniuk (que no inclou ni Choke ni Fight Club) m'ha encantat bastant, m'ha convençut. Però després de veure aquesta pel·lícula he quedat amb el convenciment que les adaptacions cinematogràfiques dels seus llibres i relats és millor deixar-los en mans d'autèntics fora de sèrie que els puguin aprofitar com mereixen.
vista -
Chokesvsobre10
Milk
x pere
En el seu moment es va parlar molt del paper increïble que va fer en Sean Penn en la personificació del tal Harvey Milk, tant que quan finalment el vaig veure no vaig poder evitar pensar alguna cosa així com "Collons! Tan reverenciar la seva actuació i resulta que l'únic que ha fet és convertir aquest polític en un tros de reinona setantera!".
Mai més tornaré a dubtar d'en Sean Penn, des que vaig poder comprovar, amb les imatges documentals dels títols de crèdit finals, que efectivament en Harvey Milk, deixant de banda tot el que va aconseguir, era un tros de reinona setantera.
vista -
Milksvsobre10
Slumdog Millionaire
x pere
Vista amb una mica de perspectiva, aquesta pel·lícula conté un bon munt d'ingredients oscaritzables. Una història tan tendra com entendridora, històries encreuades que es van trenant paulatinament, multicultaritat de la guai mesclada amb una certa dosi d'almoina newage, tot amanit amb una intranscendència molt ben camuflada.
No us enganyeu, la pel·lícula m'ha agradat. De fet, m'ha agradat moltíssim. Però si tinc l'ocasió de veure-la de nou intentaré no fer-ho, perquè sé que els punts positius els he vist ja tots, mentre que els negatius me'ls he deixat pel segon visionat.
vista -
Slumdog Millionairesvsobre10
Teenage Mutant Ninja Turtles
x jordi
No en van tenir prou fent que unes tortugues gegants fossin ninjes, mengessin pizza i estiguessin entrenades per una rata esotèrica, que van haver-les de posar als anys 80.
Té tela la cosa.
Sort que de petit eren els meus ídols, i que en Jim Henson era un puto crack.
revista -
Teenage Mutant Ninja Turtles6sobre10
Changeling
x pere
He de confessar que inicialment em vaig mirar amb escepticisme la decisió d'en Clint Eastwood de donar el paper protagonista d'aquest dramon majúscul a la tia bona de l'Angelina Jolie, però després de veure la facilitat amb la qual va aconseguir despertar-me sentiments interns de gran magnitud he de canviar d'opinió. Cap altra actriu m'havia posat mai abans tan a prop d'una crisi nerviosa. Després de veure Changeling cada vegada que sento les paraules "el meu fill" en una mateixa frase tinc un atac epilèptic.
I no, no mola.
vista -
Changelingsvsobre10
All That Jazz
x pere
Hi ha gèneres que em deixen bastant indiferent, com ara podria ser el cinema bèlic o el western. N'hi ha d'altres, però, que directament odio amb tot el meu ésser. Aquest seria el cas del musical.
En el cas dels primers, tot i la meva reticència inicial, no m'és difícil trobar-hi de tant en tant autèntiques obres mestres, però en el cas dels musicals fins ara no n'he obtingut més que un profund sentiment d'odi. Odi i ganes de rebentar-li la melsa a patades al farsant d'en Baz Luhrmann, principalment.
Però darrerament, i gràcies a Hairspray i All That Jazz, fins i tot el puto musical em dóna motius d'alegria.
vista -
All That Jazzsvsobre10
The Visitor
x jordi
Aquesta meravella em recorda aquella enorme As Good as it Gets, però sense la mel que la feia apta, divertida i suau. The Visitor també és suau, però d'una manera molt més intel·ligent, molt més incisiva i sincera.
Com si no necessités explicar el que explica, arranca un somriure rere un altre fins tocar la crua realitat. I la toca fantàsticament.
vista -
The Visitor9sobre10
13 Tzameti
x jordi
No pot ser fàcil parlar sobre l'atzar de Tzameti sense destrossar-ne el visionat a qui vulgui gaudir-la. Potser millor definir-la simplement en 4 paraules: bèstia, pertorbadora, tensa, genial.
vista -
13 Tzameti8sobre10
Das Experiment
x jordi
- Tenim un bon guió: basat en fets reals, atrevit, provocador i molt pertorbador. Però... - Però què? - Li falta sexe. - Doncs posem-li una tia bona que es toqui. - També li falten valors familiars. - Doncs posem-li algun tòpic sobre el tema. - Li falta el toc divertit. - Doncs posem-li un personatge que faci d'Elvis.
Apa i aneu a la merda, quina manera de carregar-vos l'excel·lent.
vista -
Das Experiment7sobre10
Gomorra
x jordi
Crua, colpidora i amb una direcció excepcional.
Però de veritat que calien 135 inacabables minuts només per això?
vista -
Gomorra6sobre10
The Killers
x jordi
Una bona història, un repartiment interessant i uns bons diàlegs.
Però unes sobreactuacions terribles, un guió que fa aigües i una direcció que frega el desastre.
Què durs que devien ser, per alguns, els anys 60.
vista -
The Killers7sobre10
Bijitâ Q
x jordi
Aprofitament màxim de glàndules mamàries = gaudi monumental.
Veure de nou aquesta completa bogeria del pertorbat d'en Miike, és terriblement fascinant.
revista -
Bijitâ Q10sobre10
Rocky Balboa
x jordi
Tot i que la pel·lícula torna al nivell de les primeres seqüeles, si es repeteix el mateix guió, els mateixos girs idiotes i en Rocky continua sent un subnormal considerable, podríem afirmar que l'únic mèrit destacable d'aquesta enèsima repetició són els collons de toro de l'Stallone, per fer el que fa.
vista -
Rocky Balboa6sobre10
Rocky V
x jordi
Diguem-ho clar: esprémer fins l'extenuació un producte, acaba amb coses com aquesta.
Una conjunció de sense-sentits, tòpics i dramatismes de pandereta.
Una merda de dimensions descomunals, vull dir.
vista -
Rocky V2sobre10
Rocky IV
x jordi
Tinc una bona i una mala notícia.
La bona és que l'Stallone se'n va adonar, de que la formula estava esgotada.
La dolenta, que ho va voler solucionar amb robots simpàtics i russos de manual americà.
Demencial.
vista -
Rocky IV3sobre10
Rocky III
x jordi
Un ràpid resum didàctic: la primera era acceptable i la segona era mediocre.
I doncs, què passa a la tercera? Doncs que el nostre estimat subnormal canvia de caràcter i intenta mostrar un nivell de subnormalitat inferior, però a canvi insereix tot d'idees absurdes i idiotes a la mateixa història de sempre, tot i acabar amb el mateix bon final.
Mediocre de nou, però ara podem gaudir de la nova subnormalitat que mostra el gran Mr. T...
No cal dir-ho: la 4 i la 5 em fan por.
vista -
Rocky III5sobre10
Rocky II
x jordi
Ara sembla que el subnormal de la primera, que aconsegueix no ser un subnormal qualsevol, ha de mantenir una família amb el mateix nivell de subnormalitat que ell.
Què fa el subnormal? Doncs el que fan els subnormals de Hollywood quan una cosa ha funcionat: repetir vilment el guió.
I de nou, només se'n salven els 10 últims minuts. Però ja no tenen ni la gràcia de la novetat.
vista -
Rocky II5sobre10
Rocky
x jordi
Una història de superació d'un paio més aviat subnormal, la meta del qual és no ser un subnormal qualsevol.
Amb un desenvolupament tirant a mediocre, la tènue crítica social i el gran i sofert final són les claus que fan perviure aquest personatge que a priori no hauria de fer més que angúnia.
revista -
Rocky7sobre10
Blindness
x jordi
El poc que he llegit de Saramago m'ha desesperat: és incapaç de donar cap mena d'al·licient a les seves històries fins les últimes línies d'un llibre de 300 pàgines.
I és per això que, per sobre de l'encertada estètica i del gran punt de partida del guió, el mèrit de Blindness pot ser el de fer veure que aquest problema no existeix.
vista -
Blindness8sobre10
First Blood
x jordi
M'encanten els sheriffs orgullosos i sobreprotectors: fan que el pertorbat mental d'en Rambo ens diverteixi cosa bèstia.
I sí, l'Stallone de jove era quasi tan lleig com ho és ara.
revista -
First Blood8sobre10
Donnie Darko
x jordi
Em passen un parell de coses pel cap.
Que és cert, que n'esperava més, que potser aquest tipus de pel·lícules em deixen d'impressionar quan intenten passar-se de llestes.
Però això no treu que l'hagi gaudit quasi completament i que, sobretot, en Donnie i el guió em facin certa enveja.
v - Donnie Darko
vista -
Donnie Darko8sobre10
Die Welle
x jordi
Sembla que parlar de metàfora semblaria exagerat, de la mateixa manera que parlar de dictadura en un país desenvolupat, modern i culte pot semblar un impossible.
I el gran mèrit d'aquesta excel·lent pel·lícula és el d'aconseguir que palpem justament el contrari.
vista -
Die Welle9sobre10
Funny Games
x jordi
No apta per a propietaris de cases aïllades ni per famílies sense ous a la nevera, Funny Games es desmarca de tot amb una gran realització que queda amagada rere una història esplèndida i terrible.
I és que aquesta violència per la violència dóna un impressionant i absorbent mal rotllo.
vista -
Funny Games9sobre10
Slumdog Milliolaire
x jordi
Fantàstica fins i tot en la cara de pàmfil que en Jamal ens planta durant mitja pel·lícula, només té un punt en contra: aquest fort regust dolç final, que fa que tot es converteixi només en un conte de fades.
vista -
Slumdog Milliolaire8sobre10
Surveillance
x jordi
Perversa i juganera, la Filla pren les regnes d'una història pertorbadora amb una essència fulminant, una estètica refinada i un nivell de sang del tot acceptable.
És possible que el gran però d'aquesta pel·lícula sigui el cognom Lynch: és díficil atrapar el Pare. Però si li traiem aquest gran pes de sobre, ens queda una bona història de principi a fi, amb grans actuacions i amb un ambient d'allò més aconseguit, d'allò més gaudible.
vista -
Surveillance8sobre10
The Wrestler
x pere
The Wrestler és una d'aquelles pel·lícules que et fan odiar determinats directors. I és que el tros de bèstia de l'Aronofsky primer es presenta amb aquell prodigi cinematogràfic que és Pi i tothom acaba recordant el seu nom. Després ens ensenya una cosa com Requiem for a Dream, que podia semblar prou interessant a priori, però que en cap cas semblava ser la puta obra mestra que va resultar. Finalment, després de sis anys i un munt de problemes, l'animal es despenja amb The Fountain, una de les tres millors pel·lícules de ciència ficció dels darrers quinze anys.
I llavors què?
Doncs llavors resulta que el puto Aronofsky de merda, després d'anar repartint obres mestres per tots els putos gèneres del món, es presenta amb una història de merda sobre un tros de fracassat sense cap tipus d'interès. Una vella glòria de la dècada més horrible del segle XX. I ni així. Fins i tot amb aquest material base s'ha de treure de la puta màniga una altra obra mestra inqüestionable.
I ara què? Doncs ara a esperar el previsible impossible, que el seu remake de RoboCop sigui més que genial.
vista -
The Wrestlersvsobre10
Du Levande
x jordi
En un món on tothom mira com plou, tot un seguit de postals surrealistes, còmiques i pertorbadores, musicals i silencioses, expliquen la felicitat, el perfeccionisme i la crueltat de la vida amb una simplicitat atordidora i fascinant.
vista -
Du Levande8sobre10
The Wrestler
x jordi
És difícil fer entrar a l'espectador en un món tan ple de tòpics i prejudicis com és el de la lluita lliure. Però hi entres.
És complicadíssim fer un relat tan èpic d'un tema tan mundà. Però ho aconsegueix.
És pels detalls, és per la música, és per la interpretació.
I es que si ens haguéssim quedat amb les fantàstiques pi i fountain, no haguéssim conegut mai aquesta cara diferent de l'Aronofsky, més visceral, més real, més pròxim; perdent-nos aquesta increïble meravella.
vista -
The Wrestler10sobre10
Meet Bill
x pere
Les comèdies àcides que pretenen criticar la societat en la qual han nascut són sempre desitjables i benvingudes. Encara més si tenen una arrancada tan bona com la que té aquesta.
Per desgràcia, ni les intencions ni els començaments fan una pel·lícula, i aquí no tenim res més que això.
vista -
Meet Billsvsobre10
En Kärlekshistoria (Una Història d'Amor)
x jordi
Dos mons que conviuen i que s'esperen, la solitud dels grans i l'amor dels petits. Amb un fantàstic fons de colors crema suecs i una lluminosa banda sonora de sons, que porten còmica i dramàticament les evolucions al final previsible i genial.
Andersson, una gran troballa.
8sobre10
The Last Man on Earth
x jordi
Si bé és a anys llum de I Am Legend en quant a guió, ambientació i interès, The Last Man on Earth (primera adaptació cinematogràfica del llibre) té, en canvi, un inexplicable encant que la fa d'allò més atractiva.
I ja us dic ara que no és precisament pels zombies que tenen por dels alls i dels miralls.
vista -
The Last Man on Earth7sobre10
The Curious Case of Benjamin Button
x pere
El cas d'aquest home ja comença a ser digne d'estudi. Ja pot anar traient obres mestres una darrera l'altra, i convertir-se amb una elevada probabilitat en el millor director del Hollywood actual. Ja pot anar fent, que sempre sortirà algun imbècil dient "Sí, sí, però aquest és el que va fer Alien³".
Benjamin Button? En la línia. Sense ser del tot rodona, fàcilment es trobarà entre les cinc millors pel·lícules de l'any, o al menys entre les cinc que més hauré gaudit. Comentari a part mereixen les seves gairebé tres hores de durada. Per una vegada, després de passar tres hores assegut al cine, se'm van fer curtes (tot i que dubto que el mèrit d'això fos de la pel·lícula).
svsobre10
Into the Wild
x jordi
Esperava una crítica àcida.
Però m'he trobat una pel·lícula d'aventuretes que intenta adoctrinar a base de metàfores fàcils.
I que quedi clar, que si he suportat arribar fins al final, intentant aguantar les inacabables dues hores i mitja que dura (sí, he hagut de fer uns quants saltets, ho reconec) i aguantar al paio aquest insuportable, ha estat només per poder-ne rajar aquí.
I igualment, quina gran pèrdua de temps.
vista -
Into the Wild1sobre10
El Curioso Caso de Benjamin Button
x jordi
Que aquest no sigui el Fincher que ens ha cridat l'atenció els últims anys està bé. I ho està perquè aplica la seva immensa mestria cinematogràfica a una història que és un veritable caramel.
I cal ser justos; la primera meitat d'el curiós cas és memorable i mereix ser recordat per l'evolució, pel ritme, per un grandíssim Brad Pitt, i per un espectacular maquillatge, caracterització dels personatges i ambientació.
Però també cal dir que la pel·lícula perd carisma justament en el punt en que hauria de ser més consistent: allà on es creuen els dos camins simètrics i allà on es tornen a separar.
Tot i així, no li és difícil recuperar el vol i el senderi, tornant a l'acidesa i lucidesa que la història mereix; i arriba a un final memorable només entorpit pels continus talls d'hospital.
I per sobre de tot, per sobre de tots els punts febles que pugui anomenar, la sensació és que aquests queden difuminats dins una obra excel·lent que no puc esperar a tornar a veure en versió original.
9sobre10
El Violín
x jordi
Si la primera impressió no deixa de ser la d'algú que filma en blanc i negre cremat i càmera en mà per ser un nou rei del modernisme pedant, la pel·lícula fa un gir radical quan ensenya les seves cartes, quan l'inoblidable Don Plutarco agafa les regnes del joc.
I amb això esdevé una obra que sorprèn i que apunta unes maneres excepcionals, tot i la falta d'objectivitat i del tènue excés de provocació sentimentaloide.
vista -
El Violín7sobre10
The Fall
x jordi
L'he gaudit, de veritat que ho he fet.
Però no puc evitar pensar que tot pot ser només una maleïda farsa que amaga l'única intenció d'ensenyar disfresses fantàstiques, colors i mons improbables, i paisatges impressionants.
vista -
The Fall8sobre10
Following
x pere
Molt abans de fer-se càrrec de les millors pel·lícules de superherois filmades fins ara (1 i 2), i fins i tot abans de regalar-nos una de les darreres grans sorpreses del segle XX, en Christopher Nolan ja apuntava (excel·lents) maneres en aquesta pel·lícula.
Efectiva sense ser excepcional, però totalment coherent amb la resta de les seves pel·lícules. Potser no sigui tan imprescindible com Memento o The Dark Knight, però no desentona gens al seu costat.
vista -
Followingsvsobre10
Taxi Driver
x jordi
La manera que Scorcese té d'explicar les coses continua sense entusiasmar-me en absolut, però cal reconèixer que un De Niro vestit d'heroi frustrat que passeja desequilibrat per una Nova York catastròfica (i que guanya la partida a un sentit comú criticable), té el seu punt(asso) d'interès.
Taxi Driver és gran; tot i que potser hi he de pensar una mica més abans de decidir-me a dir que és tan gran com esperava.
vista -
Taxi Driver9sobre10
There Will Be Blood
x jordi
Aquesta pel·lícula és tan terriblement perfecta en tants aspectes i a tants nivells diferents, que podria arribar a dir que fot ràbia.
Però ràbia de la bona, si realment aquest tipus de ràbia existeix.
vista -
There Will Be Blood10sobre10
The Squid and the Whale
x jordi
És justament així com una pel·lícula amb bones intencions, bon repartiment, punts forts, bona fotografia i bon ritme, esdevé monòtona, exageradament moralista i terriblement forçada per culpa d'una història que algú no es va repassar més de dues vegades.
vista -
The Squid and the Whale4sobre10
The Invasion
x pere
Una de les meves pel·lícules preferides és la segona versió dels lladres de cossos, de manera que no podia ser parcial de cap de les maneres, mirant aquest nou remake.
Però si a més m'hi fan passejar amunt i avall la cara de botox de la Nicole Kidman i m'hi canvien un final meravellosament pessimista per un dels més trunyos de la dècada, ja s'assoleixen nivells desastrosos. I això que he de dir que hi havia entrat amb la ment oberta i amb ganes...
vista -
The Invasion5sobre10
There Will Be Blood
x pere
Ben poques vegades es pot veure una pel·lícula tan gran tenint ja vocació i ganes de ser enorme. No flaqueja en cap aspecte. Una història boníssima i excepcionalment desenvolupada, unes interpretacions espectaculars, una fotografia colossal i una realització genial, tot plegat es conjura per acabar donant una de les millors pel·lícules de la dècada.
De fet, There Will Be Blood és tan increïblement gran que els fillsdeputa que la van rebatejar pel mercat espanyol com a Pozos de Ambición haurien de ser penjats dels collons en un pou d'extracció de petroli en flames. Com a mínim.
vista -
There Will Be Blood10sobre10
Los Cronocrímenes
x pere
Una vegada vista, no costa massa qualificar Los Cronocrímenes com una de les millors pel·lícules de ciència-ficció del cinema espanyol. Fins i tot una de les millors pel·lícules fantàstiques.
Però tenint en compte la competència, potser això no seria massa meritori, i potser d'aquí vindrien les crítiques exageradament entusiastes. Los Cronocrímes és una pel·lícula certament meritòria en molts aspectes, ben filmada i ben construïda, però malauradament li falten un parell de passos per poder acabar passant a la història.
Dues consideracions frívoles. Una, jo vull una samarreta de les del gat de l'Schrödinger. Dues, per molt que ho intento no em puc treure del cap la idea que en Vigalondo va rodar aquesta pel·lícula només per veure la noia en pilotes.
vista -
Los Cronocrímenes8sobre10
Låt den rätte komma in (Deixa'm Entrar)
x jordi
Amb una bona fotografia i uns actors principals molt joves però que la claven, Låt den rätte komma in ens explica una petita història de vampirs que se surt dels clixés habituals en aquesta temàtica.
Però tinc sentiments contradictoris. Si bé la història i el punt de partida són originals i envejables, aquests s'esgoten inesperadament a mitja pel·lícula.
Potser és culpa de l'afany de voler tocar massa cordes i voler tocar-les totes massa bé; o potser d'haver baixat la temàtica de vampirs a la quotidianitat més quotidiana i haver caigut en el parany de demostrar-ho tot ensenyant la resta de quotidianitats ja avorrides per altres temàtiques més habituals (o per dir-ho d'una altra manera, els telefilms).
7sobre10
The Fall
x pere
Ho confesso, els meus prejudicis em fan sentir culpable per no pensar que The Fall és una puta obra mestra. És una gran pel·lícula, sí, però després de treure l'enorme talent visual que té en Tarsem el que queda és més aviat poca cosa.
Sí, el conte és ben bonic. Però no és res que no s'hagi fet abans deu vegades millor.
Sí, la història és ben maca. Però que em vulguin adoctrinar sobre com de maca n'és la vida acostuma a tirar-me bastant enrere.
Pot haver guanyat a Sitges, pot presumir d'un historial de dificultats increïblement gran, pot ser un homenatge cinèfil del tipus que vulgueu, però al cap i la fi, el que acaba sent és una successió de paisatges preciosos i pobles pintats de blau per tot el planeta. No és poca cosa, però no és suficient per construir una pel·lícula memorable, que és el que els meus prejudicis desitjaven veure.
vista -
The Fall8sobre10
The Day The Earth Stood Still
x jordi
Original i persuasiva, la genial Ultimátum a la Tierra és fruit d'anys de por, angoixa d'autodestrucció i ànsies de canviar les perspectives amb noves aventures... caldrà veure què passa al remake, on és de suposar que de tots aquests elements, només en quedarà la por.
revista -
The Day The Earth Stood Still9sobre10
Noche de Paz, Noche de Muerte
x jordi
Oh! Un malalt mental vestit de Pare Noel mata els pares del pobre protagonista davant seu...
Trauma! Trauma! Trauma!
I què ha de fer el pobre nen quan es fa gran i algú el vesteix de Pare Noel? Doncs lo típic, se li han de creuar els cables i s'ha de venjar de tot i de tothom.
No té més (i de fet, té bastant de menys), però cal reconèixer que veure el maleït Pare Noel amb destral i fent saltar sang pels puestos, és bastant reconfortant.
vista -
Noche de Paz, Noche de Muertecotxeres de sants 2008
3sobre10
Przypadek (L'atzar)
x pere
Ho confesso. No sóc del tot conscient d'haver vist mai la trilogia dels colors. Amb molta seguretat n'he vist alguna, però no sé ni quina ni quan, de manera que a efectes pràctics és com si no ho hagués fet.
Dit això, diré que en Kieslowski m'encanta, des de fa temps.
Crec que sempre he cregut que l'atzar és el motor real de les nostres vides, però tot i la idea inicial d'aquesta pel·lícula (com li canvia la vida a un jove segons si puja o no a un tren que persegueix), una vegada vista sembla que més que parlar-nos de l'atzar ens parla de la importància de posicionar-nos, d'involucrar-nos de manera activa en el que ens envolta.
Pot ser cert, o no, però sigui com sigui jo continuaré creient que el principal motor de tot plegat és el pur atzar.
vista -
Przypadek (L'atzar)7sobre10
Narayama Bushiko
x pere
Que el cinema oriental és fonamentalment diferent del "nostre" és un fet incontestable. Cada un té les seves bases, i en aquesta pel·lícula es fa més evident que en cap altra l'origen teatral del ritme pausat i els silencis que generalment caracteritzen el cinema japonès.
A més, després de veure amb interès com a Dogville i Manderlay es feia cinema teatralitzat (o a l'inversa), i gaudir-ho, és també recomfortant veure que fa 50 anys ja es feia en un altre lloc.
vista -
Narayama Bushiko9sobre10
Jules et Jim
x jordi
Una mirada innocent però cruel a l'amistat i a l'amor.
Un pas del temps caòtic i malaltís que potencia i que traeix tot un cercle d'atraccions, com si es tractés d'un simple joc de maneres contraposades de veure-hi.
Un muntatge fresc i atrevit, d'una simplesa absorbent i atractiva que cal visionar per veure-hi la inspiració de molts llargmetratges posteriors.
vista -
Jules et Jim8sobre10
Mum & Dad
x jordi
És estrany: tot i sobrar-li més de la meitat del metratge (per repetitiva i per cansant), tot i que abusi d'uns avions pesats i que no tingui un final a l'alçada del que era desitjable esperar, aquesta la recordaré. Encara que només sigui pels valors familiars i pel pertorbat del pare masturbant-se amb un trossot de carn.
vista -
Mum & DadSitges 2008
4sobre10
Acolytes
x jordi
Sense grans pretensions, Alcolytes aconsegueix teixir un entramat de relacions d'amor-odi d'allò més interessants entre tres joves, un psicòpata i un assassí en sèrie. I el millor de tot és que aquestes relacions fan dubtar de l'entramat als propis personatges.
Aquest petit element conjugat amb una mica de sang, alguna persecució, bons personatges i algun gag ben trobat, fan que Alcolytes s'erigeixi, sense cap mena d'opció a passar a l'història, com la millor cinta de la nit.
vista -
AcolytesSitges 2008
7sobre10
Home Movie
x pere
Una vegada vista, les sensacions que m'envolten aquesta pel·lícula s'han anat fent més i més bones. És cert que hi ha unes quantes coses que no acaben de lligar del tot, i quan la torni a mirar d'aquí un temps passarà la prova definitiva, la que la farà caure a la bassa de la intranscendència o farà que hi vegi els detalls que em puc haver perdut aquesta vegada, lligant-ho tot a la perfecció i fent-la encara millor. Ja veurem.
De moment, un notable alt per la pel·lícula i un resum gràfic d'ella per vosaltres:
vista -
Home MovieSitges 2008
svsobre10
Home Movie
x jordi
M'ha costat entrar-hi. Durant molta estona no he vist més que cartellets inútils i moviments massa ràpids de la càmera.
Però del que m'he adonat després és que tot, inclòs aquest inici decepcionant, no és més que una estranya simfonia de tensió que aconsegueix el seu punt àlgid quan et manté extremadament enganxat al que està passant a la pantalla.
La idea és senzilla: un Blair Witch Project o un REC (estètica i conceptualment parlant) basat en una realitat molt més palpable que els zombies o les bruixes. I si bé Home Movie no és una pel·lícula de por (ni de sustos), aconsegueix pertorbar de manera molt més colpidora, i per tot això supera amb escreix les seves dues predecessores.
De veritat, de veritat, que mai dos nens m'havien donat tan mal rotllo. Una gran sorpresa.
vista -
Home MovieSitges 2008
9sobre10
Hiroshima mon amour
x jordi
Preciosa en la fotografia i en el blanc i negre, amb una estètica increïblement acurada, uns diàlegs impressionants i una molt bona banda sonora, Hiroshima mon amour és una pel·lícula impactant que viu en un present ple de passats.
És tèrbola; és un cant a la pau, a la memòria, a l'amor o potser només a l'impossible i a l'oblit.
Imperdible.
vista -
Hiroshima mon amour9sobre10
Sympathy for Mr. Vengeance
x jordi
Després d'esperar massa d'Oldboy i de gaudir amb I'm a Cyborg, But That's OK, he decidit donar una merescuda nova oportunitat a en Chan-wook Park i fer les coses ben fetes. I què millor que passar per la Casa Àsia i emportar-me Sympathy for Mr. Vengeance?
Grandiosa, dura, elegant, impactant i sorprenent. Tot a parts equilibrades i amb una encertada primera part pausada i descriptiva, i una segona de pura venjança retorçada.
Crec que no cal dir gaire més, només esperar que amb la Lady es pugui, com a mínim, gaudir d'igual manera.
vista -
Sympathy for Mr. Vengeance9sobre10
Edward Scissorhands
x jordi
Se li perdona tot, tot i tot (sobretot els buits de guió), pel sol fet de crear aquest ambient, aquesta paròdia... però sobretot per fer existir l'Edward Scissorhands.
revista -
Edward Scissorhandssvsobre10
Rashômon
x jordi
Després de tant Kill Bill, m'he sentit inconscientment obligat a reveure Rashômon: sempre he trobat una relació directa entre aquesta obra mestra de Kurosawa i la narració d'en Tarantino.
La mentida humana és la protagonista d'un relat explicat per diversos ulls i en diversos temps no lineals, creant una atmosfera tan tenebrosa i enrevessada com la del propi bosc on se succeeixen les mentides.
revista -
Rashômonsvsobre10
Kill Bill: Vol. 2
x jordi
Crec que és la primera vegada que aconsegueixo veure-les seguides. I no se'n gaudeix el mateix: se'n gaudeix el doble.
El segon volum és el d'en Bill i aconsegueix contrarestar l'increïble acció de la primera amb més acidesa i fantàstics diàlegs. Una bona compensació per a Tarantaritzar-ho una mica més i convertir-ho en una de les meves obres mestres preferides.
revista -
Kill Bill: Vol. 2svsobre10
Kill Bill: Vol. 1
x jordi
Impressionantment perfecta en tots els detalls, aconsegueix fer de la sang un mèrit cinematogràfic increïblement decent. Creada, ella soleta i la que segueix, només pel meu enorme gaudi i divertimento.
Pel·lícula de capçalera: què bé que va reveure-la de tant en tant.
revista -
Kill Bill: Vol. 1svsobre10
Eraserhead
x jordi
Potser arribarà el dia que pensi que Lynch m'està prenent el pèl, marejant la perdiu amb vés a saber quines preses estranyes que no tenen altra raó de ser que la de confondre al personal.
Però fins llavors, continuaré meravellat pels ambients, per les rareses i per no acabar de tenir clar què recollons m'està explicant.
I Eraserhead, el seu primer llargmetratge, senta les bases per a que tot això sigui així.
vista -
Eraserheadsvsobre10
Before the Devil Knows You're Dead
x jordi
La millor manera d'elogiar una història és explicar-la en tota la seva simplicitat, aprofitant-ne totes les complexitats.
Before the Devil Knows You're Dead no és més que una història senzilla de corrosió familiar, que es complementa amb un magnífic guió, referències, bones interpretacions i un gran aprofitament d'una línia temporal trencada.
I amb tot això, pot esdevenir molt més que la simple guerra entre dues ànimes negres.
svsobre10
L.I.E. (Long Island Expressway)
x jordi
M'atrauen les pel·lícules de moral qüestionable. Em provoquen i ho agraeixo.
Long Island Expressway és l'autopista on ha mort tanta gent, que el jove protagonista, immers en una crisi personal, ha de lluitar per no ser el pròxim que s'hi estavelli.
Una pel·lícula correcta, amb una història senzilla i provocadora que no passa d'aquí, però que si més no serveix també per veure els primers passos d'un jove i genial Paul Dano (ho sento, li tinc una especial admiració).
vista -
L.I.E. (Long Island Expressway)svsobre10
Son of Rambow
x jordi
Al més pur estil Historia Interminable, dos nens s'aventuren a construir la seva pròpia pel·lícula sobre Rambo.
Tot i caure en els tòpics de sempre de les pel·lícules de nens mínimament marginats i en els extremismes d'entorns i caràcters... és agradable, divertida, entranyable i està sorprenentment ben feta (cosa que potser hem de començar a agrair al director de la també fantàstica The Hitchhiker's Guide to the Galaxy).
vista -
Son of Rambowsvsobre10
Casino
x jordi
Una magnífica història, unes interpretacions memorables i una banda sonora espectacular. Però hi ha alguna cosa en Scorsesse que mai m'ha acabat de fer el pes. I tot i no acabar de saber del tot el què, aquesta cosa misteriosa evita que magnífiques pel·lícules com 'Casino' puguin arribar al meu podi personal.
vista -
Casinosvsobre10
The Dark Knight
x jordi
Acostumo a gastar i esgotar les seqüel·les de les pel·lícules de superherois amb rapidesa. Em va passar amb Batman, amb Spiderman, amb Superman, amb Harry Potter (superheroi?) i amb vés a saber quantes més: la repetició d'un mateix esquema una vegada rere l'altra no em sembla una empresa massa meritòria.
És per això que, al marge de tota l'estratègia de màrqueting, la reinvenció a Batman Begins té el mèrit de fer-me despertar de nou l'interès en un dels herois de còmic més interessants. I The Dark Knight no és més que l'excel·lent continuació d'una formula fantàstica que desitjo que no s'esgoti (de la mateixa manera que també desitjo que qui ja sabem no hagi mort i que tingui corda per com a mínim una seqüel·la més).
A més, superar les enormes expectatives creades és un valor immesurable molt difícil de trobar.
I ara em ve de gust fer una marató de Batman.
vista -
The Dark Knightsvsobre10
Sweeney Todd
x jordi
Un Tim Burton excel·lent i sorprenent per l'ambientació, per la sang, per la fotografia, pel muntatge.
Uns actors sorprenentment a l'alçada del musical de Sondheim.
A partir d'ara, una de les inexcusables.
vista -
Sweeney Toddsvsobre10
Doomsday
x jordi
Diria que la sang a l'estiu entra tan bé com l'orxata i que aquesta estranya combinació entre carreres de cotxes, punkis, cavallers medievals i malalties infeccioses és prou divertida i entretinguda, però ja ho ha fet en Pere. Així que em limito a afegir que els escocesos punkis són molt xungos i que tenir pressupost per fer explosions i trencar coses, mola.
vista -
Doomsdaysvsobre10
Son of Rambow
x pere
Al Regne Unit de principis dels vuitanta, dos nens obsessionats amb Rambo decideixen fer-ne una seqüela per un concurs d'un programa de televisió. Mentre avança la filmació van descobrint l'autèntic valor de l'amistat i blah-blah-blah...
Sona més interessant i divertit del que és en realitat, però no deixa de ser agradable de veure.
vista -
Son of Rambow6sobre10
Vertigo
x jordi
Una història i obsessió malaltissa, que aconsegueix mantenir una tensió espectacular durant tot un metratge del que hauria d'estar prohibit perdre's.
vista -
Vertigosvsobre10
Bambi Meets Godzilla
x pere
Una joia de minut i mig, sense diàlegs i amb només dos personatges, els dos igual de mítics.
Fins i tot els crèdits són imprescindibles ("We gratefully acknowledge the city of Tokyo for their help in obtaining Godzilla for this film.")
revista -
Bambi Meets Godzilla9sobre10
The Savages
x pere
Tot i que en aquest cas tot plegat no m'ha acabat de convèncer del tot (no dec estar per drames, ara mateix) he de reconèixer que m'encanta veure que de tant en tant surten de l'altra banda de l'Atlàntic coses com aquesta.
A estones dura, complexa, àcida, difícil, crítica, però en d'altres moments planament tova i simpàtica. Que duri la moda.
vista -
The Savages6sobre10
Bug
x pere
Partint d'un inici correcte, la paranoia i la claustrofòbia es van apoderant de manera gradual de la història, aconseguint primer fer creure que aquest home no es va acabar amb The Exorcist, però caient finalment en l'absurd després de passar-se de frenada.
vista -
Bug7sobre10
Funny Games US
x pere
Inicialment podria semblar que aquesta pel·lícula és només una còpia refeta pla per pla, línia per línia, per ser consumida per un mercat reticent. Veient-la es pot apreciar el seu missatge intacte, però no és fins uns dies després que me n'he adonat que a la reflexió original sobre la violència ara se li'n suma una altra sobre la pròpia creació artística.
I l'execució continua siguent brutalment bona, de manera que pràcticament en diria, jo també, el mateix.
vista -
Funny Games US10sobre10
An American Crime
x pere
Durant uns mesos de 1965, una dona i els seus sis fills, a més d'uns quants joves del barri, es van dedicar a torturar fins la mort una noia.
Aquesta podria molt ben ser la sinopsi d'alguna de les pel·lícules que han sorgit últimament, a l'ombra de Hostel, que estan conformant un nou subgènere al qual els detractors es refereixen despectivament amb el terme "torture porn". Però es tracta d'una història real.
Tots sabem, però, com n'és de complicat, que una pel·lícula "basada en fets reals" funcioni, i aquesta no és una excepció. No sabria explicar clarament què és, però hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar bé del tot, aquí.
A tenir en compte, la protagonista, que continua el seu camí imparable, de bona interpretació en bona interpretació.
vista -
An American Crime6sobre10
The Invisible Man
x jordi
A vegades, una pel·lícula magnífica es pot definir només per l'insultant abisme entre ella i una terrible reutilització de les mateixes bases 70 anys més tard.
Però The Invisible Man (1933) és molt més que això, tot i comptar amb un guió igual de senzill: aconsegueix elevar eficaçment un fet recurrent en l'imaginari col·lectiu a un angoixant terror de masses.
Que amb una idea senzilla i uns efectes especials rudimentaris però molt efectius, pot arribar a produïr el mateix que ara intenten causar els atacs terroristes i les invasions interplanetàries-interdimensionals, vaja.
vista -
The Invisible Mansvsobre10
Right at Your Door
x pere
Fa una pila d'anys em va xocar una pel·lícula que relatava de manera molt realista (o al menys així em va semblar en aquell moment) què significaria per la població general dels Estats Units un atac nuclear al seu territori.
25 anys més tard hem canviat d'adversari, però l'amenaça continua siguent allà.
Aquesta podria ser la versió Al-Qaeda de The Day After, i inicialment tot sembla apuntar en aquesta direcció. Tres explosions sacsegen Los Angeles, sumint la ciutat en la confusió i el caos. Han estat atacs nuclears? químics? biològics? Malauradament, això no ho saben ni els responsables de la pel·lícula. Pitjor encara, a mesura que avança la història van barrejant conceptes. És això, juntament amb el gir completament absurd i innecessari del final, que impedeixen que la pel·lícula, tot i el seu prometedor inici, aconsegueixi el seu objectiu.
vista -
Right at Your Door5sobre10
Once
x jordi
Una història senzilla, amb un tractament i desenvolupament senzill porten a un resultat amb altibaixos importants.
Sens dubte, el millor és la banda sonora (i és que ja fa molt que adoro The Frames).
vista -
Once5sobre10
The Mist
x jordi
Correcta, sorprenent, colpidora i amb gotetes (o gotasses) de The Thing.
Què més es pot demanar?
vista -
The Mistsvsobre10
The Taste of Tea
x jordi
Una família japonesa grillada, una fotografia magnífica i una ment brillant al darrere és: diversió!
vista -
The Taste of Teasvsobre10
El Ángel Exterminador
x jordi
El sol i únic detall simbòlic d'aconseguir la sensació a la que Buñuel fa arribar sense l'aparició del típic pla amb una mà ansiosa intentant obrir un pany, em provoca la més gran admiració per la pel·lícula.
Si, a més, hi sumem el surrealisme, la crítica social, i la fantàstica broma resultant, la combinació és impressionantment memorable.
vista -
El Ángel Exterminadorsvsobre10
What Ever Happened to Baby Jane?
x pere
What Ever Happened to Baby Jane? és un viatge a la bogeria que ens mostra la part més sòrdida de Hollywood, que només se'ns ensenya quan pot ser utilitzada altre cop dins el seu sistema.
Estrelles apagades, nines trencades i dues actius crepusculars en un duel memorable.
vista -
What Ever Happened to Baby Jane?8sobre10
Ben X
x jordi
L'autisme és un tema recurrent en moltes pel·lícules: crea una certa simpatia dramàtica amb el protagonista i a la vegada aquest és prou llest com per donar la sorpresa final.
En Ben és autista, en Ben juga a jocs online, els companys d'escola se'n riuen d'en Ben. No és una base nova, pot arribar a desenvolupar una trama interessant.
Però és potser per les relacions pel ciberespai, presents en tot el metratge, juntament amb la falta d'empatia amb el protagonista, certs buits en el guió i massa desig de transcendència social, que fan que una pel·lícula ben articulada, amb tots els ingredients necessaris per fer-la dramàtica i interessant, crua i incisiva, acabi esdevenint excessivament freda i poc transcendental.
vista -
Ben Xsvsobre10
Funny Games
x pere
En aquest cas, tres quarts del mateix.
En un moment determinat, se'm va escapar en veu alta "Si jo fes pelis com aquesta seria un arrogant filldeputa a qui no estimaria ni sa mare".
No recordo haver estat tan tens com després de l'escena que segueix el primer tret. Deu minuts de pla estàtic a les dues bandes de la pantalla.
revista -
Funny Games10sobre10
71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls
x pere
Em va costar bastant aconseguir entrar en el cinema d'en Haneke, i mirant aquesta, justament la que em va servir per reconciliar-m'hi, em vaig adonar del perquè.
No me l'havia pres amb la seriositat que mereix, no li havia prestat l'atenció que reclama. Una vegada acomplerta la meva part, ell fa la seva de manera impressionant, i on semblava haver-hi una cosa passable resulta que hi havia una autèntica obra mestra.
10sobre10
I Am Legend
x jordi
Tot i que diuen que, com sempre, el llibre és molt millor... com a pel·lícula de 'zombies' (o el que sigui que derivi d'aquests), I Am Legend es col·loca en el grup de les millors.
Per una ambientació extraordinària, per un ritme adequat, per un Will Smith que no fa ràbia i per una història que, tot i el final, es fa lleugera i enganxa i apassiona sense masses ingredients.
Hauré de posar el llibre a la cua de coses que he de llegir.
vista -
I Am Legendsvsobre10
Der Golem, wie er in die Welt kam
x pere
No és la primera vegada que proclamo la meva veneració per les pel·lícules mudes, i en especial per les poques que es poden emmarcar dins el corrent conegut com "expressionisme alemany". Suposo que això podria arribar a ser considerat bastant snob, i realment si m'ho digués segons qui em pixaria a la seva boca, però bé, tot això seria una altra història.
Aquest havia de ser el meu cap de setmana mut, però tot i haver-me decidit a veure'n unes quantes, al final m'he hagut d'acontentar amb aquesta. Per sort, amb aquesta joia és més que suficient per estar ben satisfet.
9sobre10
Juno
x jordi
M'he resistit bastant a veure-la només per anar en contra de la inèrcia general. Ha estat bé, perquè he anat fent salivera.
I no ha decebut.
Tot i que el principi em sembla un pèl trampós, la resta és dolça, tranquil·la i simpàtica. Amb una cuidada fotografia i uns protagonistes (Ellen Page i Michael Cera) que espero veure durant molt temps.
vista -
Junosvsobre10
Dead Man
x jordi
M'ha costat molt: m'hi he adormit entre 2 i 6 vegades. I sospito que ha estat per culpa de la banda sonora, perquè tota la resta (guió, fotografia, Deep i fins i tot en Jarmusch) està francament bé.
vista -
Dead Mansvsobre10
Cha No Aji (The Taste of Tea)
x pere
Realment em meravella aquesta capacitat que té el cinema oriental d'originar autèntiques obres mestres on no passa absolutament res. Ja no sense acció, sinó fins i tot sense cap mena d'història ni fil argumental.
Sense arribar a la consideració d'obra mestra, ni tan sols de pel·lícula excepcional, Cha No Aji arriba a ser una obra més que notable simplement explicant la quotidianitat d'una família peculiar.
I és que tenint un avi follet tortuga, una nena amb una doble gegantina i en Tadanobu cagant a l'aire lliure, qui vol un argument? A veure, qui?
vista -
Cha No Aji (The Taste of Tea)8sobre10
The Nines
x jordi
Es pot jutjar una pel·lícula per intentar-ho fer bé. I ho a intentat, però no se n'ha sortit.
I mira que la idea inicial...
- Are you saying I'm God?
- Technically no. If God is a ten, a theoretical ultimate, you're more of a nine.
- So what are you?
- Humans are sevens. Monkeys are sixes.
- What are the eights?
- Koalas. They're telepathic. Plus, they control the weather.
...és envejable.
vista -
The Ninessvsobre10
4.6 Billion Years of Love
x jordi
Miike, per començar, no té un estil fàcil d'encasellar. Però aquesta pel·lícula se'n va fins i tot dels estereotips que jo li havia penjat fins ara.
Sembla que s'acosti a un drama profund amb dos alter-egos que lluiten per arribar a algun espai/temps millor; amanit per una escenografia que recorda a l'estil dogma (o, almenys a l'estil Dogville) i una fotografia molt cuidada que encara no havia trobat mai en la manera 'barroera' (o potser simplement 'usual') que té Miike de treballar el tema visual.
Una amalgama de coses que fan que sigui interessant de veure, que ensenyen un Miike diferent, però de la qual no estic segur d'haver-li trobat la gràcia.
vista -
4.6 Billion Years of Lovesvsobre10
La Maledicció de la Flor Daurada
x jordi
En Yimou ja em va enredar amb La Casa de las Dagas Voladoras, i me'l vaig creure. Després, amb Hero, vaig començar a dubtar d'algunes coses.
Ara, amb La Maledicció de la Flor Daurada (sí, l'he vist en català), ja n'he tingut prou de tot plegat. A mi que no provi d'enredar-me de nou.
No és que sigui una mala pel·lícula. No és que els fets històrics en que es basa no siguin interessants. És que la diferència entre la història i la imponent visualitat del metratge és abismal.
Que la història es queda totalment despullada si li traiem les columnes de colors i les gentades movent-se, vaja.
vista -
La Maledicció de la Flor Dauradasvsobre10
The Savages
x jordi
M'agrada molt aquesta nova fornada de pel·lícules americanes que s'obren pas amb simples temes quotidians i solucions originals. Al visionar The Savages és impossible no pensar en Little Miss Sunshine, per l'estètica, per la família en crisi que afronta un problema mundà o per la immaduresa dels 'quarentons'.
Però The Savages s'endinsa en parts més fosques de la vida, i en surt victoriosa tractant-los amb tendresa i originalitat.
Per no parlar d'uns impressionants Philip Seymour Hoffman i Laura Linney.
vista -
The Savagessvsobre10
Martian Child
x jordi
No és més que una típica pel·lícula de tarda de diumenge: dolça, entretinguda i amb aquell transfons que li dóna una mica de gràcia més enllà d'un guió que parteix d'una idea atractiva.
I funciona: m'ha arrancat els somriures que calia arrancar-me.
vista -
Martian Childsvsobre10
The Birds
x jordi
Havia de començar a saldar d'alguna manera el meu inexplicable deute amb en Hitchcock.
The Birds és, en certa manera més actual que les pel·lícules de suspens que es fan ara. Amb uns efectes especials que ara fan gràcia, però més actual que ara.
La tensió, sense banda sonora i amb el so dels ocells que puja gradualment; escenes impressionants com quan els ocells s'acumulen prop de l'escola; el ritme; un final pertorbant...
vista -
The Birdssvsobre10
Mulholland Dr.
x jordi
Com amb tot Lynch, em quedo amb cara de tonto i reflexionant durant una bona estona quan just surten els crèdits finals.
No és que no m'agradi aquesta sensació d'incertesa, ben al contrari: m'encanta tenir-la just després de gaudir d'una pel·lícula cuidada, captivadora, misteriosa.
Lynch somia, s'emparanoia i fa fluir una història tant senzilla com punyent amb d'un somni que ho explica tot. I nosaltres només som els seus pobres i humils (però entusiastes) vasalls.
vista -
Mulholland Dr.svsobre10
No Country for Old Men
x jordi
Acabaré ràpid: genial.
Ara necessito reveure Fargo. I també se m'ha passat pel cap buscar una pistola d'aire comprimit, però això ja és un altre tema...
vista -
No Country for Old Mensvsobre10
No Country for Old Men
x pere
El cinema, en el fons, no deixa de ser una afició, una manera de passar el temps de manera agradable. Malauradament, això no sempre es pot aconseguir.
Per això, per totes les pel·lícules insuportables que he hagut de patir en una sala de cinema (poques) o al sofà (masses), el plaer de mirar-ne una de tan completa a tants nivells és encara més gran.
Potser no és perfecta, ni tan sols la millor dels Coen, però s'afegeix a les que fan que valgui la pena continuar pagant entrades amb l'esperança d'anar trobant de tant en tant coses així.
vista -
No Country for Old Men10sobre10
The Darjeeling Limited
x pere
Després de mirar The Darjeeling Limited em quedo amb la sensació d'haver acabat de mirar un debat electoral.
Els fans de Wes Anderson podran dir que aquest home continua creixent, mantenint l'essència del que l'ha fet gran. L'humor, l'estètica, el ritme, les textures i tantes d'altres coses intangibles.
Els detractors de Wes Anderson podran dir que aquest home fot anys que no para de fer la mateixa pel·lícula, i que ja n'hi hauria prou, de riure-li les gràcies.
I el millor (o el pitjor) de tot és que segurament els dos tenen absolutament tota la raó.
vista -
The Darjeeling Limited7sobre10
The Assassination of Richard Nixon
x pere
The Assassination of Richard Nixon no només explica una història molt bona, sinó que ho fa de manera més que competent, tirant a notable. A més, les interpretacions, especialment un excel·lent Sean Penn, es mantenen a l'alçada, i tot plegat té una atmosfera que crida a clàssic per tots els porus.
Precisament per tot això, costa entendre per què és simplement una pel·lícula acceptable, que no assoleix brillantor en cap moment. Potser és que les meves valoracions són equivocades, o com a mínim esbiaixades.
6sobre10
Elephant
x jordi
Freda però increïblement personal. Un muntatge, fotografia i guió intel·ligents, que et fan posar dins del mateix personatge. Pèls de punta, per simple paral·lelisme amb una realitat tant real.
vista -
Elephantsvsobre10
1408
x jordi
Si bé no inventa res, tot està de meravella. I fins i tot fa por, cosa rara.
vista -
1408svsobre10
La soledad
x jordi
Una direcció, producció i edició impressionants fan que una historia senzilla es converteixi en una pel·lícula honesta i sorprenent, amb caràcter propi.
Pel sol fet de ser impressionantment intel·ligent amb l'ull.
Una simplicitat que s'encomana a tots els aspectes (també en unes magnífiques interpretacions) i que aconsegueix que la càmera s'integri en el mobiliari d'unes vides, per a fer-nos sentir a nosaltres com a xafarders d'unes persones alienes que ens són molt properes.
Una bona sorpresa.
vista -
La soledadsvsobre10
4 luni, 3 saptamani si 2 zile
x jordi
Dura, personal, impactant.
Amb una senzillesa admirable (llargues escenes que marquen molt personalment a la protagonista), es teixeix una història tan senzilla com dura i contundent.
Algun altre motiu per acabar-vos de convèncer? Anamaria Marinca: impressionant.
vista -
4 luni, 3 saptamani si 2 zilesvsobre10
Fievel y el nuevo mundo
x jordi
Existeixen aquelles pel·lícules que, ho mereixin o no, les mitifiquem des de petits.
Fievel és una d'elles, però tu, que no fa res repetir-la i recordar-la.
revista -
Fievel y el nuevo mundosvsobre10
Zodiac
x jordi
Minuciosa, elegant i, tot i decidir tractar la part menys escabrosa de la història, a moments trepidant i absorbent.
No serà la meva Fincher preferida, però això no vol dir que no sigui excel·lent.
vista -
Zodiacsvsobre10
The Number 23
x jordi
Punt fort(íssim): el número 23.
Punt fluix: no s'aprofita gens el punt fort.
Punt fluix: els canvis temporals embruten la pel·lícula.
Punt fluix: en Jim Carrey se'n pot ensortir mitjanament bé fent un paper per pel·lícula, no dos.
Una llàstima.
vista -
The Number 23svsobre10
Viaje a Darjeeling
x jordi
Declaro novament la meva més sincera admiració per Wes Anderson. Amén.
El lema d'aquest bon home ha de ser que amb la història més senzilla en pot fer grans pel·lícules. Ho ha demostrat amb The Royal Tenenbaums, a Rushmore i ho porta al límit amb aquesta fantàstica Darjeeling. Sí, aquest és el punt criticable, però també el més lloable.
A més compta, com sempre, amb una estètica, fotografia, diàlegs i banda sonora impressionants, amb l'humor que el caracteritza i aquesta espècie de tendresa que fa aguantar un somriure de principi a fi. La cirereta? Un Adrien Brody increïble.
Ha valgut la pena esperar.
vista -
Viaje a Darjeelingsvsobre10
La Silla
x pere
Fins ara, quan un amic, company o conegut es passava de llest, amb el grau que fos (podent arribar a fer el ridícul de manera vergonyosa), se li podia dir "pedant", "pretenciós", o fins i tot "gilipolles".
Si una cosa bona té La Silla és que enriqueix el vocabulari. Ara el rang d'opcions s'amplia amb l'expressió "fer un wallovits".
Exemples d'ús:
"Creia que tenia alguna cosa interessant per explicar, però es va limitar a fer un wallovits"
"Va ser una trampa, quan vam ser tots dins el cinema van tancar la porta i ens van fer un wallovits"
"No parla, fa wallovits"
"Vés amb compte amb aquest, a la que et descuides et fa un wallovits"
vista -
La Silla2sobre10
Pulp Fiction
x pere
Si en cinema existissin les veritats absolutes, una de les veritats més absolutes de totes les veritats cinematogràfiques seria que durant els noranta es van fer dos tipus de pel·lícules, Pulp Fiction i tota la resta.
Es podrien eliminar els diàlegs sobre Amsterdam. Es podria eliminar en Bruce Willis. Es podria eliminar la banda sonora. Fins i tot es podria eliminar The Wolf.
Es podria eliminar tota la pel·lícula, reduint-la a un puto negre de dos per dos dient "I'm gonna get medieval on your ass", i fins i tot així continuaria sent cert.
revista -
Pulp Fiction10sobre10
E la nave va
x jordi
No estic gaire segur de saber (...) ningú que pugui competir amb Fellini a l'hora de crear art de la quotidianitat més absoluta. Però a més, Fellini és capaç de fer del més complicat i històricament tràgic, allò més senzill, agradable i quotidià.
Una altra petita joia.
vista -
E la nave vasvsobre10
Мать (Mother)
x pere
No sé com va ser que un bon dia vaig agafar Das Kabinett des Doktor Caligari a la biblioteca. Potser per fer-me l'interessant, potser per simple avorriment, potser sent del tot conscient del què feia, però sigui com sigui des d'aquell moment he sigut un enamorat del cinema mut. Per això mateix, quan vaig veure que des de Barcelona s'havia posat en marxa un projecte per recuperar i reinventar pel·lícules mudes (amb noves bandes sonores, de jazz i electròniques) no m'ho vaig pensar i vaig comprar Мать, ambientada en les revoltes del 1905.
L'experiment musical potser no acaba de funcionar completament (sobretot en la versió electrònica), però igualment estaré atent als possibles propers llançaments (encara que continuïn sent tan cars).
vista -
Мать (Mother)8sobre10
El Orfanato
x pere
Gairebé cada vegada que algú parla de El Orfanato, en un moment o altre acaben sortint El Laberinto del Fauno i Los Otros, i és plenament comprensible. Per una banda, l'emprempta de Guillermo del Toro, productor, es fa notar bastant. Per l'altra, no és difícil trobar similituds amb la pel·lícula d'Alejandro Amenábar.
Per sort, el debut de J.A. Bayona té suficient entitat per ell mateix com per poder ser valorat sense necessitat de comparacions. És un debut excel·lent, i si a sobre l'home té padrins de l'entitat de del Toro, tot apunta que hem assistit a l'inici d'una carrera que ens portarà moments fantàstics.
vista -
El Orfanato9sobre10
Survive Style 5+
x jordi
Sí, en Tadanobu mola, la majoria d'escenaris han estat treballats fins a l'infinit i molen tant o més que ell, i no diré que no hi hagi escenes que molin mogollón.
Però tu, que una pel·lícula ha de tenir un mínim de sentit a part de l'estètic... i a Survive Style 5+ li falten uns quants engranatges.
vista -
Survive Style 5+svsobre10
Amarcord
x jordi
Tenim la gran sort de que per sobre de tantes altres coses, sempre hi pugui haver quelcom que ens pugui provocar un somriure innocent de principi a fi.
Amarcord és una d'elles.
vista -
Amarcord8sobre10
Concursante
x jordi
Concursante és, per sobre de tot, un bon debut. Cortés, que ve de fer grans curts, aconsegueix fer-se amb un guió interessant; el problema és que no aconsegueix crear-ne una idea unitària, ni tan sols estèticament.
M'explico: un curt necessita d'una estètica contundent i original per fer-se veure; en canvi, una pel·lícula no pot suportar quinze estètiques i trucs cinematogràfics interessants en hora i mitja, en sorgeix un muntatge recarregat i pastós.
Tot i això, s'agraeix un guió que s'aparta de la normalitat, les 4 frases lúcides, i unes grans lliçons d'economia.
vista -
Concursantesvsobre10
Tideland
x pere
Amb el temps s'ha acabat convertint en una mena de frase feta, que a en Terry Gilliam o l'adores o l'odies. I és que s'ho ha ben guanyat a pols.
S'atreveix amb una cosa infilmable com és l'adaptació de The Adventures of Baron Münchhausen. Ens porta en un viatge químic per Fear and Loathing in Las Vegas. Ens explica com en pot ser d'absurd el futur de Brazil. Ensenya a sobreactuar en Brad Pitt a Twelve Monkeys. And so on, so on, so on...
I quan aconsegueix fer enfadar tota la indústria cinematogràfica que el coneix, es despenja amb la manera definitiva de ser repudiat per Hollywood (I per mi que ho ha fet expressament, després del que li van fer fer no fa massa). Una altra obra mestra. O una altra obra absurda.
Sigui com sigui, aquest acabarà com en Woody Allen. Havent de venir a Europa a buscar finançament. No sé si dir que "amb dos collons" o "amb la cua entre les cames".
vista -
Tideland9sobre10
Haze
x pere
Crec que, en menor o major mesura, a tothom li passa que té un grupet d'autors intocables, que és absolutament igual què facin, que serà genial (o com a mínim serà molt bo).
Per mi, diria que tenen aquesta qualitat el trio Lynch - Tsukamoto - Cronenberg. Encara és ara que hagi de veure alguna cosa que porti el seu nom i no m'hagi meravellat.
Haze, en lloc d'una excepció, és un pas encara més enllà. Virtuosisme en estat pur. Genialitat. Com explicar una història i condensar tota una filosofia en un migmetratge que transcorre de manera pràcticament íntegra en una mena de zulo a les fosques i on només veiem dos personatges.
Fa un temps parlava aquí d'una pel·lícula espanyola anomenada Zulo. Tot i la disparitat d'opinions respecte aquella, crec que és un fet del tot objectiu que Haze, en només deu minuts, supera en tots els aspectes qualsevol pel·lícula que comenci amb un personatge tancat en un lloc.
I ara ve quan em llanço a la piscina. Sí, fins i tot aquesta i aquesta.
vista -
Haze10sobre10
El Orfanato
x jordi
Moltes vegades vaig al cine influenciat per vàries idees externes: una pel·lícula espanyola? un gran debut? una crítica excel·lent?
I ahir al trepitjar la sala, vaig anar molt amb compte de no pensar que em trobaria el que em vaig trobar. Aquesta a vegades és la clau de que m'agradi o no una pel·lícula, però El Orfanato fa prou mèrits per si sola com per no haver de pensar en el meu subsconscient.
El Orfanato és... magnífica. Tècnicament fantàstica, compta amb un guió excel·lent, una direcció molt encertada i interpretacions d'alt nivell. Potser compta amb els ensurts més encertats dels últims anys i del guió de misteri més absorbent des de fa... uf!
Vaja, que li fallen els crèdits inicials (sí, no em van agradar), però ho dic només perquè de fet no la trobo una obra mestra i havia de fer constar alguna cosa per abaixar el nivell. Ep... però siguem sincers, mirar-la és un no parar de gaudir.
vista -
El Orfanatosvsobre10
I'm a cyborg, but that's ok
x jordi
Així va començar Sitges per mi aquest any: I'm a cyborg, de Chan-wook Park. Val a dir que no sóc gran admirador d'Oldboy, però aquest paio sap fer pel·lícules.
Avui sé que ha guanyat el premi a millor guió del festival, però ahir ja vaig quedar impressionat per un guió complex, un puzzle fantàstic que conté quelcom més que robots i rates, tot i que a vegades es perd en detalls innecessaris. Una pel·lícula que 'amelineja' en alguns punts, jugant amb la màgia i l'estètica, una banda sonora encertadíssima i un humor simple però molt emotiu.
És interessant aquest canvi de sentit en la carrera de Chan-wook, després de tanta venjança. Aquesta és entranyable, divertida i íntima; un bon canvi i una bona reflexió.
Ser un cyborg i haver de recarregar bateries en un centre psiquiàtric no és feina senzilla.
vista -
I'm a cyborg, but that's okSitges 2007
8sobre10
Last Woman on Earth
x pere
D'una manera o altra, pràcticament tot home ha somiat alguna vegada en quedar sol a món amb la dona dels seus somnis. Millor encara, quedar-hi sol en una paradisíaca illa tropical. Però una premissa així dóna més aviat per poca cosa (cinematogràficament parlant, perquè dins les ments malaltes de milers de milions d'homes pot donar per molt). Tant poca cosa com El Llac Blau (i si em repliqueu, Retorn al Llac Blau). Així doncs, què s'hi hauria d'afegir, per donar-hi interès?
Un altre home seria perfecte. Amb aquest ingredient extra tan fàcil la fi del món és ja una altra cosa.
vista -
Last Woman on Earth6sobre10
300
x jordi
He caigut en la temptació. Ha sortit el DVD i m'ha atret de tal manera que ha aconseguit fer-me gastar una quantitat exagerada de diners en una mica de plàstic mal dissenyat (per què la portada 'edición dos discos' té aquella línia vermella que la fa tan lletja?).
Però parlem del que és bo de veritat. Fa molt poc que existeixen adaptacions de còmic com ho és aquesta. Magnífiques translacions que en respecten l'estètica i la màgia; tot i que suposo que no és casualitat que hagi estat amb les novel·les més visualment impactants de Frank Miller.
A 300, l'aire té tanta densitat que es pot palpar, les escenes tenen tanta intensitat que mantenen el ritme perfecte per a sentir-te absorbit per la història. És veritat, hi ha sang, fetge i tot el que queda entremig. Però a la pel·lícula s'ha fet un esforç per incorporar amor! (qui es queixa de tot allò, que pensi que s'hi han esforçat, potser massa).
En fi, que és veritat, és violenta a més no poder. Tot i que els grecs eren violents, les guerres són violentes, i els còmics encara ho fan més impactant.
En fi, brutal.
revista -
300svsobre10
The Chumscrubber
x jordi
Gran fan de tots aquells films que caricaturitzen i representen una societat americana amb certs símptomes de malaltia, The Chumscrubber s'endinsa en el sempre cuel (sobretot fílmicament parlant) món dels instituts. I ei, se n'ensurt de puta mare.
Plena de detalls, s'endinsa en un guió senzill però que funciona, i relaciona la decadència de vàries famílies per formar un tot interessant, que sortosament no pretén passar d'aquí.
vista -
The Chumscrubbersvsobre10
A Clockwork Orange
x jordi
Hi ha coses que no canvien... ja fa anys aquesta pel·lícula es va convertir en un clàssic (típic però classic) per a mi, i des de llavors la re-miro amb certa freqüència.
Tonteries? clar. És cert que finalment te n'adones que les coses són relatives i que la naranja ha envellit cinematogràficament (i no ho dic per la ratllada que té el DVD i em fa saltar uns minuts). Kubrick era gran, molt gran, però ningú és infalible contra el temps. I fins a quin punt això m'importa? diria que de fet no m'importa gens.
Tot el seu inventari, estètica, caràcter i tota la seva vida continua totalment intacta i en plena actualitat. Continua sent aquella pel·lícula que sorprèn, que no deixa indiferent, que provoca... I amb tot això, n'hi ha prou i més que de sobres.
revista -
A Clockwork Orangesvsobre10
Silent Running
x jordi
És estrany, no sabria si qualificar-la com una altra gran pífia dels anys setanta o com una curiositat de les que s'han de veure. Possiblement les dues coses són encertades: una no treu l'altra i si més no crea escola de talents (Trumbull, el director, fou l'encarregat dels efectes especials de 2001, pel·lícula de la qual aprofità alguns efectes, i de la posterior Blade Runner)
És millor no parlar dels actors. No ho faré, perquè si el director es lliure de crítica per ser el seu primer llargmetratge, ells també es mereixen pietat; de fet, la majoria d'ells han arribat a forjar carreres consistents. De Silent Running, només cal destacar dues coses: els robotets simpàtics i els efectes especials, que aporten el petit gra de seriositat que falta en altres aspectes. La història, bé, a seques. Potser és perquè ara ens omplen el cap amb el canvi climàtic i als setanta això no passava, però alguns dels arguments de la pel·lícula passen de la curiositat a la comicitat i d'allà directament a la possibilitat de ser menyspreats.
Però tot i així, és interessant. Cal veure-la sabent que el seu valor radica en ser base de noves pel·lícules de ciència-ficció, i en ser seguidora (una mica distanciada) de la magnífica 2001.
vista -
Silent Runningsvsobre10
The Fisher King
x jordi
És estrany. The Fisher King és tan aviat lúcida com exageradament extravagant. Ja ho té això, en Gilliam, però si s'hagués quedat amb la lucidesa, tot plegat hagués estat senzillament fantàstic. Sé que és el seu segell, però sovint em sobren els primers plans de cares de fàstic o certes exageracions que freguen una falsa comicitat.
Tot i així, és gran; tant en Terry com la pel·lícula, i s'ha de destacar, per una vegada, en Robin Williams, que s'ho mereix.
revista -
The Fisher Kingsvsobre10
Igby Goes Down
x jordi
Igby és un paio que no quadra enlloc i és capaç de liar-la per allà on passa. Però també és jove, llest, i un torrecollons de cuidado. I això és prou bo.
I poca cosa més: no podem parlar ni d'una història sorprenent ni de res que sobresurti del normal; però sense ni adonar-nos-en, acabem amb un conjunt d'allò més curiós i entretingut. Sembla mentida!
Per cert, si que n'hi ha, de Culkins!
vista -
Igby Goes Downsvsobre10
Flightplan
x jordi
Hi ha dos tipus de persones: els que odien a Jodie Foster i els que no. O potser no és així, però és igual; jo sóc dels segons i li he fet una mica de confiança amb una pel·lícula que, de bones a primeres, no crida massa l'atenció.
I bé. Està bé. Llàstima que els preludis siguin tan excessivament llargs, i llàstima d'aquesta falsa èpica de la que acaba impregnada... Però va bé, per tardes avorrides.
vista -
Flightplansvsobre10
The Village
x jordi
Shyamalan en sap, és dels que saben crear ambients; i The Village és, estètica, tècnica, olfactiva i visualment, una petita meravella difícil de trobar en pel·lícules del gènere.
Potser és per això que sobresurt de la mediocritat, perquè si haguéssim de parlar de l'argument, difícilment el podríem salvar del catàleg d'històries simples i tontes.
Deixem-ho en una història que decepciona, i una imatge que entusiasma.
vista -
The Villagesvsobre10
La princesita
x jordi
Aquesta pel·lícula ha fet que sorgeixi en mi l'instint de matar nenes desgraciades. Matar. Matar.
S'auto-envia al suspens indubtable per l'iunsuportable sucre i uns diàlegs horribles; però se'n salva, per dir-ho d'alguna manera, pels bons detalls que comença a insinuar Cuarón.
No vull ni pensar com deuen ser les versions antigues, i molt menys, el llibre original.
Matar.
vista -
La princesitasvsobre10
Vase de Noces
x pere
The Pig Fucking Movie. Sí, sí. The Pig Fucking Movie. I no es tracta d'un títol al·legòric. The Pig Fucking Movie.
Un granger avorrit, que entre d'altres ocupacions té l'afició de posar caps de nina als coloms, s'enamora bojament d'una truja, fins el punt de follar-se-la sense miraments i deixar-la embarassada. Els híbrids que neixen de la unió resulten ser estimats pel granger com fills seus que són, i intenta pujar-los el millor que pot. Però resulta que els porcs li surten desagraïts, i s'estimen més la mare que ell. Em veure això els penja, i la mare, desesperada, se suïcida. Després de guardar els porquets en formol i menjar-se els propis excrements durant vint minuts, el granger busca també una corda.
Vuitanta minuts d'art i assaig dels setanta poden amb mi. No sé ni tan sols quin gènere assignar-hi, menys encara després de veure el més estrany de tot plegat... és belga! Us ho creieu? La puta pel·lícula és belga!
Vés que no sigui un documental...
vista -
Vase de Noces5sobre10
The Three Burials of Melquiades Estrada
x jordi
Caram tu, el que dóna de sí un cadàver.
Si bé el film no suposa en cap moment res d'impressionant, és potser per això pel que sembla tan interessant. Una pel·lícula a instants dura que viu de l'immigració mexicana als Estats Units i que amb aquesta excusa toca tot un seguit de personalitats i reaccions.
svsobre10
El Perfume: Historia de un Asesino
x jordi
Si bé és completament cert que la genialitat es troba en el text de Süskind i no en el guió de la pel·lícula, ens trobem davant d'una adaptació digníssima. El film no pot entrar en els detalls que fan del llibre una obra mestra (només els insinua per als lectors de la novel·la), però aconsegueix crear un ambient i una tensió espectaculars que tenen la seva culminació en un final infilmable que s'en surt amb bona nota.
En definitiva, i després de veure-la per segona vegada just després de llegir el llibre, El Perfum és una obra d'aquelles que fa pensar que a vegades les adaptacions també poden posar la pell de gallina.
revista -
El Perfume: Historia de un Asesinosvsobre10
Blade Runner
x jordi
Se'm fa difícil parlar sobre una d'aquelles pel·lícules que no envelleix. Hi ha gent que prova de fer-ho deliveradament: crec que va ser Aronofsky que va dir, a The Fountain, que havia volgut buscar la neutralitat temporal per a què res mai es pugués veure passat de moda. Aronofsky buscava crear un clàssic i el temps dirà si ho ha aconseguit, però el que sabem del cert és que Blade Runner és un clàssic amb majúscules. O almenys ho penso jo i això ja em serveix...
Recordo, ja fa anys, que la vaig voler veure només després d'haver llegit el llibre. A vegades m'agafen petites obsessions. I va estar molt bé, tant pel llibre com per la peli, que vaig caçar per La 2. Vaig quedar impressionat i des de llavors la vaig repetir vàries vegades.
Ara, amb la perspectiva, la pel·lícula s'ha tornat més compacta i no pateixo per un ritme baix ni per una lluita final amb moralitats estranyes. Ara m'encanta que sobrevisqui amb el ritme just i necessari i amb un final que, si bé no se surt de l'imaginari Disney, ja voldrien moltes pel·lícules de ciència ficció tenir.
Per cert, no sóc capaç d'apreciar les diferències de la versió antiga amb la Director's Cut. Però potser el millor és que no es noti.
revista -
Blade Runnersvsobre10
Fanny och Alexander
x pere
Ingmar Bergman (14 de Juliol de 1918 - 30 de Juliol de 2007)
Com sempre, la millor manera de retre homenatge a un gran cineasta és gaudint d'una de les seves millors obres com si no l'haguéssim vist mai.
revista -
Fanny och Alexander9sobre10
The King
x jordi
The King no destaca pel seu argument, aprofitat en totes les telenovel·les hagudes i per haver, ni per un protagonista excessivament poc definit (i mira que normalment m'agrada, en Gael García Bernal). Destaca pels contrastos, per tot allò que ensenya i tot allò que destrueix, pels personatges i actors secundaris (un fantàstic William Hurt i un encara més fantàstic Paul Dano que ja em va impressionar a Little Miss Sunshine).
En definitiva, una pel·lícula interessant que, sense pretendre trencar cap mena de motlle, sobresurt en alguns aspectes que són d'agrair.
vista -
The Kingsvsobre10
U Turn
x pere
Aquest home ho tenia absolutament tot, i fins i tot més, per ser un dels grans, per fer coses memorables.
Però aquest home té un problema. La desmesura. La puta desmesura. Si se'l deixa fer acaba perdent els papers.
I així, després de construir un malson sec, cremant, claustrofòbic i agorafòbic a parts iguals, s'engega tot a la merda en un final etern i (sí) completament desproporcionat i excessiu.
Apa i vés a la merda.
revista -
U Turn6sobre10
Gummo
x pere
Tant a priori com a posteriori, absolutament tots els elements que componen Gummo es troben entre els (molts) que poden fer que una pel·lícula em resulti atractiva. No té un fil argumental marcat, està plena de freaks, la majoria de coses tenen una absoluta manca de sentit, és lletja, bruta, nihilista, la meitat de la banda sonora és metal extrem, hi maten gats i un nen es passeja pel món amb unes orelles roses de conill al cap. Així doncs, trobo del tot incomprensible que m'hagi agradat tan poc.
Suposo que deu ser que, amb una pel·lícula que té com a finalitat no deixar indiferent ningú, el pitjor que et pot passar és, precisament, que et deixi indiferent.
vista -
Gummo4sobre10
Deconstructing Harry
x jordi
És interessant veure com d'una mateixa història se'n pot treure molt de suc i tantes versions com es vulgui.
Deconstructing Harry desmunta la vida de Harry, desmunta el seu món imaginari i arriba a desmuntar la pel·lícula en si mateixa. Com? Doncs a través de diferents personatges que són el mateix, d'una escenografia i ubicacions que acaben sent un pèl delirants, i un muntatge que, si bé no acaba de trobar el sentit, denota un trencament inusual.
Per la resta, Woody Allen, del de sempre.
vista -
Deconstructing Harrysvsobre10
Big
x jordi
Per què m'agradava tant, de petit, aquesta pel·lícula? Potser perquè, tot i que ara sembla una espècie de telefilm de tarda, té una màgia estranya que per força atrau: joguines i fer-se gran.
Ep! Que amb mi va funcionar, i he de reconèixer que tornar-la a veure m'ha agradat i m'ha fet somriure. Hauria de recuperar més pel·lícules així.
revista -
Bigsvsobre10
Tideland
x jordi
Macabra. Sí, aquesta és la paraula. Tideland és una història estranya, macabra i enrevessada, que a estones no acabes de creure capaç d'existir.
És estranya també aquesta barreja d'estètica i idea TimBurtoniana i algunes bases de Terry Gilliam, com les drogues o la decadència (Fear and Loathing in Las Vegas, Twelve Monkeys) en un sol film sorprenent.
La puc qualificar d'interessant, sorprenent i torbadora, però també d'incongruent i d'extremadament delirant. Massa. Per cert, caldrà seguir a Jodelle Ferland. Sorprèn, i molt.
No m'atreviria a ensorrar ni alabar Tideland: diria que m'ha agradat. I feu-vos-en càrrec: tots, tots, estan per tancar, però el que menys, el boig.
vista -
Tidelandsvsobre10
Zulo
x jordi
No entenc per què a totes les pelis on hi ha un espai petit amb gent tancada, se les ha de comparar amb Cube. Zulo només comparteix amb aquesta el fet de ser un espai petit, i la resta de concepte és totalment diferent. En el seu moment, Cube ja em va decebre, i em resisteixo a pensar que totes les pel·lícules amb parets és com aquella.
Partint d'aquí, d'acord, ens trobem amb un film espanyol que parteix d'una idea senzilla i impactant. Que es podria haver aprofitat millor, no hi ha dubte: escenes innecessàries -i per tant, llargada innecessària-, un reflex ideològic de la víctima massa evident i un context massa difós.
Però tot i això, no podem parlar d'una mala pel·lícula. És digna, manté despert i és visualment impactant. Un aprovat justet, però un bon debut i una mica d'aire fresc per la indústria espanyola.
vista -
Zulosvsobre10
The Rules of Attraction
x pere
Amb unes poques pel·lícules (molt poques) em passa que no em fa absolutament res veure-les una vegada i una altra. Això pot resultar ben curiós, ja que no té absolutament res a veure amb la seva qualitat cinematogràfica, i el seu component subjectiu sentimental pot ser fins a cert punt discutible.
Em passa amb The Fifth Element. Em passa amb Die Hard. I em passa també amb The Rules of Attraction.
Sé que no és una gran pel·lícula, ho puc comprovar cada vegada que la miro, però per una o altra raó, quan he d'escollir una pel·lícula per veure amb una colla d'amics, sempre es troba en els primers llocs, i quan passejo la vista pels DVD's buscant alguna cosa per passar l'estona sempre hi aturo la mirada una bona estona.
Pot ser la manera genial de presentar els personatges a l'inici, pot ser l'escena del viatge per Europa (Figueres, el Cap de Creus...), pot ser el suïcidi sinestètic (que sempre ha aconseguit posar-me els pèls de punta), pot ser el nihilisme imperant...
Però definitivament, no és la desconnexió que s'observa al llarg de la pel·lícula, no són els detalls que no lliguen (el braç de quatre metres que ha d'agafar les ulleres en la trobada dels dos protagonistes, les diferències temporals a l'escena inicial en les tres línies...), no és la sensació que queda de ser un desgraciat perquè mai m'han convidat a una festa de "vestits per follar"...
Sigui com sigui, no serà l'última vegada que la veig. Segur.
revista -
The Rules of Attraction9sobre10
Manhattan
x jordi
Què dir-ne? Una comèdia excel·lent sobre els amors, desamors, les decisions i la maduresa en joves i grans, dins un dels decorats preferits pel director.
Val a dir que potser em vaig aficionar a Allen massa tard. Però tinc un gran afany en corregir-ho.
vista -
Manhattansvsobre10
Bully
x jordi
Dogues + joves tontos + rap + nois calents + noies calentes + noi calent maltractador = una de tantes, o pitjor.
Si la pel·lícula està basada en fets reals... crec que pot ser un document fantàstic per a explicar la decadència humana. Si el problema és allò de l'exageració dramàtica... els guionistes no sabien massa què collons feien.
És desconcertant, d'una incongruència alarmant i avorrida, molt avorrida.
No sé com cony he arribat a ella i la he acabat veient. Suposo que ja tocava, per simple estadística, trobar-ne una de dolenta...
vista -
Bullysvsobre10
La science des rêves
x jordi
En Stéphane és un paio interessant. Converteix la realitat en somnis, i intenta fer dels somnis realitat... però no se n'acaba de sortir.
Gondry desplega tot el seu imaginari i saber fer en una pel·lícula curiosa, a instants delirant, que torna a girar al voltant de la relació d'una parella i el que els envolta. Sens dubte el plat fort és la força dels somnis, món on el protagonista es recrea, i la reacció que tots aquests provoquen en una realitat confosa.
No podem parlar de maduresa, però La ciència dels somnis és un pas endavant respecte la (potser massa) idolatrada Eternal Sunshine of the Spotless Mind, pel sol fet de comptar amb una història confosament atractiva, dins un món fet a mida del director.
vista -
La science des rêvessvsobre10
The Rules of Attraction
x jordi
'Las reglas del juego' no és fàcil de valorar: és lluny de ser una gran pel·lícula, però és extremadament millor a qualsevol altra peli de joves tancats en un campus.
Basada en la segona novel·la de Bret Easton Ellis (American Psycho n'és, en certa manera, la seqüela en llibre; i The Rules of Attraction és la preqüel·la de la pel·lícula American Psycho), podem pensar que difícilment ens decebrà, almenys fins a cert punt. I és així: trobem una historia a l'altura, ben travada i amb prous al·licients com per a trobar-la realment atractiva.
La pel·lícula és més com un vull i no puc, com de fet sempre són, han estat i seran les adaptacions d'Ellis a la gran pantalla. Tot i així, s'aconsegueix entrar en una atmosfera de sexe i drogues més que adient i el director compta amb certs aspectes visuals que ajuden, i molt, a aquesta ambientació de què parlava; i ajuden també, en segon terme, a distanciar-se de certs productes que poden partir de la mateixa base (joves - campus - sexe - drogues - mort) però que no li arriben ni a la sola de la sabata.
vista -
The Rules of Attractionsvsobre10
Bubble
x pere
Acabada d'estrenar Ocean's 13, aquest és el moment més adequat per retrobar el Soderbergh menys convencional. I és que si bé és el responsable de grans productes del Hollywood amb majúscules, com ara l'epopeia antidroga Traffic, la saga dels lladres de guant blanc o el producte dissenyat per fer-li guanyar l'Oscar a la Julia Roberts, Steven Soderbergh no sembla haver oblidat els seus inicis. Així, regularment, es pren el plaer d'allunyar-se una miqueta de la grandiloqüència daurada dels grans estudis i es regala pel·lícules com Bubble.
Potser aquesta no passarà a la història del cinema, però com a mínim aconsegueix una cosa que poques vegades es veuen per Los Angeles. Dignifica com a autor un dels grans noms de la Indústria.
Ah! I hi ha un assassinat, que sempre és d'agrair.
vista -
Bubble8sobre10
Hukkle
x jordi
Hukkle, o com explicar el món amb pèls i senyals des del ritme d'un singlot. És una finestra als detalls del món, d'un món cruel on hi ha homes que moren, un món on tots els animals i plantes es mouen al mateix compàs, completant cicles vitals amb una monotonia que només es trenca excepcionalment.
He de confessar que Taxidermia m'ha deixat amb ganes de més i he resseguit l'historial del director, György Pálfi, per a arribar al seu debut. Hukkle és una pel·lícula sorprenent, amb un muntatge i fotografia excel·lents i un ritme que t'enganxa. Torna a parlar de la vida, de les motivacions, i de la mort; tot i que els assassinats no són més que una excusa per a contraposar, en el ritme dels sentits, la vida i la finalització d'aquesta.
Crec que l'haurem de seguir, a en Pálfi.
vista -
Hukklesvsobre10
Taxidermia
x jordi
Lleig. El món és extremadament lleig i Taxidermia ens el mostra amb un humor tan negre que espanta.
A partir de tres generacions, aquesta excel·lent pel·lícula ens mostra de manera molt suggerent, aquells aspectes de vides desgraciades que lluiten per aconseguir, a la seva cruel manera, la felicitat. El sexe, engolir menjar sense parar, sobreviure a tot.
No és una pel·lícula per a tothom (prepareu estómacs i deixeu la correcció apart), però està feta amb mestria, astúcia i amb una elegància que deixa astorat.
Imperdible.
vista -
Taxidermiasvsobre10
Zulo
x pere
Tristament, la millor manera de recordar-me la raó per la qual no acostumo a mirar cinema espanyol, és mirar una pel·lícula espanyola.
El que no és una horterada infumable dirigida a i per analfabets funcionals, és una mala còpia d'alguna cosa mínimament interessant (o no). I el pitjor de tot és que el que no és res d'això és les dues coses a la vegada. Excepte, és clar, unes comptades excepcions que es poden rebre de grat.
Malauradament, aquest no és el cas.
No, per fer una pel·lícula intel·ligent no n'hi ha prou amb posar tres actors al voltant d'un escenari de quatre metres quadrats, amb poc diàleg i un substrat al·legòric massa evident. Potser sobresurt de la resta, però per simple novetat, ja que no ens mostra res que no hàgim vist abans.
vista -
Zulo4sobre10
Zodiac
x pere
És llarga. Sí, és llarga. Excessivament llarga? Sí, potser. Excessivament llarga pel desenvolupament de la història, però tots i cada un dels seus minuts es poden gaudir com la mostra de genialitat cinematogràfica que són.
Actualment, ben poca gent pot presumir que les seves pitjors pel·lícules siguin excel·lents, i que com a mínim (com a mínim) dues d'elles siguin autèntiques obres mestres a tots els nivells.
Possiblement Zodiac no sigui la millor pel·lícula de David Fincher, però molt probablement sigui la seva obra culminant, la més madura, la més completa, la més equilibrada. I el millor de tot, és que res apunta que ho hagi de ser sempre, sinó tot el contrari. Esperem amb impaciència, des d'ara mateix, la propera.
vista -
Zodiac9sobre10
Brick
x jordi
He de confessar que me la he tornat a mirar perquè la primera vegada, en versió original, creia haver perdut parts de l'argument... i tenia raó. No em sol passar però els diàlegs són realment ràpids... o jo tenia molta son.
Però anem al tema. En el mateix moment de veure-la no puc evitar comparar la pel·lícula amb un conte de Wes Anderson, però amb un guió negre i un assassinat. O potser a una aventura de nens grans dels fantàstics 'quatre grapes'. El fet és que Brick no és més que peripècies de grans perpetrada per joves a qui les mares preparen el berenar i netegen l'habitació. Però no penseu per això que és un producte fàcil per al jovent, és molt més.
Compta amb un muntatge i un domini de la càmera excel·lents, punts còmics que desfan intel·ligent i momentàniament l'atmosfera negra del guió, uns personatges que caricaturitzen estereotips de pel·lícules clàssiques del gènere, i una idea si més no curiosa, que desemboca en un gran misteri que s'ha de solucionar amb un gran pla.
En definitiva, una pel·lícula entretinguda, cuidada i intel·ligent que no ens hauríem de perdre.
-
Bricksvsobre10
Little Miss Sunshine
x jordi
La he tornat a veure, necessitava marxar a algun lloc ben lluny per retrobar-me. M'és igual si sona estrany; en altres paraules podria dir que es deu a la poca motivació per fer la feina.
Vista de nou, m'han encantat altra vegada tots els personatges: treballats, un pèl estereotípics però amb gran dosi extra d'incorrecció. M'ha impressionat (encara més) la feina feta pels dos actors més joves, Paul Dano i Abigail Breslin. Llàstima que de nou hagi trobat el final un pèl exagerat. És correcte, és el que ha de ser i provoca unes dosis de simpatia enormes, però en certa manera, en una pel·lícula en la que la faula acaba d'arribar a la lliçó, no tots els animals han de pujar a l'escenari.
Tot i aquest petit però (que no voldria exagerar perquè no s'ho mereix), la pel·lícula resulta simpàtica, entranyable, divertida, amena i considerablement imperdible.
revista -
Little Miss Sunshinesvsobre10
més?
visita l'arxiugomets foto cine arxiu enllaços jo
subscripcióidiomes
es engcopyleft
se'n pot copiar el que es vulgui sempre que se'n citi la fontsota llicència de creative commons
allotjament
tirabol!
molt millor amb firefox - ie7.x - css - php