estàs consultant les 7 pel·lícules de la temàtica
curt
Crec que no he entès res. Però he de decidir si aquesta és la gràcia o si simplement no hi sé arribar.
En tot cas, i tot i que a mi el surrealisme me la rempamfimfla una mica, en quant a estètica i a gags (o seqüències d'història surrealista, com li vulgueu dir), és impressionant.
No he entès una puta merda però hi surten formigues i un ull tallat, de manera que com a pel·li surrealista és un deu. Això sí, com que he anat a preparar dos cafès me n'he perdut la meitat. L'hauré de tornar a mirar.
I com aquesta, moltes més d'en Buñuel, que ara m'han entrat ganes de conèixer-lo millor...
Aquesta pel·lícula només té un objectiu. Que qui la miri digui "Bah! Nosaltres ho podríem fer millor..." i algú al seu costat repliqui "Sí, oi?", i un tercer afegeixi "Jo tinc una càmera a casa".
I així va ser com va néixer...
És cert que sembla un petit oasi dins de tanta brossa, però no ens deixem enganyar: fa pràcticament el mateix que tota la resta.
L'única diferència és que, tot i l'amateurisme, és més llesta: sap enllestir el tema en només trenta minuts.
Si no recordo malament, amb Cat Soup tot va anar bé fins que se'm va ocórrer mirar-la amb els comentaris del director. Des de llavors, cada vegada que la miro no puc evitar pensar que m'estan prenent el pèl mestrament. Però ho continuo (i continuaré) fent. I surten elefants d'aigua, us hi podríeu resistir, vosaltres?
Si em pregunteu de què coi va Cat Soup, hauria de respondre que no en tinc ni la més remota idea.
Però gats, estupefacció i sang són una gran barreja.
Una joia de minut i mig, sense diàlegs i amb només dos personatges, els dos igual de mítics.
Fins i tot els crèdits són imprescindibles (
"We gratefully acknowledge the city of Tokyo for their help in obtaining Godzilla for this film.")
rev -
Bambi Meets Godzilla