cine gomets
categoria crim
estàs consultant les 71 pel·lícules de la temàtica
crim
Party 7
x pere
Quan em trobo amb una pel·lícula original, fresca, desvergonyida, amb bones idees i bons personatges, una presentació d'aquests completament genial i un superheroi voyeur, però que pel que sigui no acaba de rutllar del tot, jo tinc un mantra.
En Tadanobu mola. En Tadanobu mola molt.
Si es repeteix prou vegades, la pel·lícula també acaba molant. I si realment hi surt en Tadanobu, i ho fa amb un pijama groc, encara pot acabar molant més.
Per cert, quin nivell d'awesomeness té el Captain Banana? Jo dic que el nivell màxim.
vista -
Party 76sobre10
Sakebi
x pere
Lenta i a estones vorejant perillosament la deriva, la mà del seu director s'hi nota massa, però sent qui és això resulta positiu. Poc a poc tot va lligant i finalment aconsegueix una cosa que darrerament ja havia donat per impossible, que és aportar alguna cosa de nou en el terror japonès.
vista -
Sakebi7sobre10
Crank: High Voltage
x jordi
Si bé podria dir, paraula per paraula, el mateix que he dit per la primera, s'ha de tenir en compte una cosa: aquesta és la segona. I a tota aquesta tonteria inconnexa i patillera, encara que continuï fent gràcia, se li va acabant el crèdit.
vista -
Crank: High Voltage4sobre10
Crank
x jordi
A vegades em pregunto si ja hi sóc tot, quan coses com aquesta em provoquen diversió. Puc arribar a valorar molt positivament obres mestres tipus Expendables per mèrits propis, però Crank em sembla, objectivament, poc justificable.
Perquè si bé la idea, treta completament de la màniga, té la seva petita gràcia, el desenvolupament és tan terriblement inversemblant i patillero que he hagut de posar-la dins la categoria "comèdia". Que és cert que té alguns gags graciosos entre hòstia i hòstia, però la gràcia de veritat de Crank és precisament en tot allò que li falta, allò que no aconsegueix tenir; però que de manera més o menys pràctica o intel·ligent és capaç de potenciar en comptes d'intentar dissimular.
vista -
Crank6sobre10
Nyócker
x pere
Experimentar amb l'animació està bé. Buscar noves vies visuals que cridin l'atenció i facin la teva pel·lícula diferent. Per exemple, agafar uns quants actors i fotografiar-los fent tot tipus d'expressions facials. També hi suma bastant atrevir-se a fer una història adulta, amb crim i prostitució.
Però en buscar noves vies que cridin l'atenció s'ha d'anar amb força compte que una vegada passada la sorpresa inicial deixi de tenir massa interès l'experiment. És bastant incontrolable, però s'ha de vigilar. També s'ha d'anar amb compte que si pretens fer una trama adulta no la basis en paràmetres completament infantils. És a dir, lluita pel control del crim organitzat d'un barri del centre de Budapest? Sí. Una colla de nens viatjant en el temps per matar mamuts que es converteixin en petroli que després podran explotar? No. No. No.
vista -
Nyócker6sobre10
The Man Who Wasn't There
x pere
Aquest parell, van fent, van fent, i per cada pel·lícula excel·lent es despengen amb una obra mestra. Aquí tot plegat és més del mateix en el cinema dels Coen: un home d'alló més normal es posa en una història un pèl fosca per aconseguir uns diners que han de ser fàcils, però tot es complica fins a nivells insospitats. Us sona? Segur que sí.
Una fotografia excel·lent (que no us enganyin, si l'heu de veure que sigui en blanc i negre, no agafeu la versió en color que van exigir des de la productora i que es va vendre en DVD), unes interpretacions de nivell i una història més que digna del millor cinema negre. Però.
Sí, hi he posat un però. Aquest però es diu Fargo. Els punts comuns són massa nombrosos com per posar aquesta en una situació massa elevada.
revista -
The Man Who Wasn't TherepDv
9sobre10
Dorian Gray
x pere
Hi ha pel·lícules tan impersonals i en conjunt tan irrellevants que arriben a fotre de mala llet. Aquesta en seria una. No se'n pot ressaltar absolutament res, ni per bé ni per mal. No hi ha grans actors, però tampoc se'ls pot qualificar de mediocres. L'ambientació compleix, però res més. La història és coneguda, de manera que costa destrossar-la, però tampoc s'hi aporta res.
Hauria pogut no veure-la, però resulta que l'he vist.
vista -
Dorian Gray5sobre10
Inception
x pere
Els prejucidis són dolents, tant els de sentit negatiu com els de sentit positiu. Però a la vegada són pràcticament inevitables, ja que s'acostumen a clavar ben endins del subconscient. Un dels prejudicis que tinc jo és que les pel·lícules d'en Nolan, m'agraden. O més encara. I quan vaig veure, ja fa mesos, el primer teaser d'Inception de seguida vaig tenir ben clar que aquesta m'agradaria encara més. Durant mesos m'he intentat aïllar de les informacions i imatges que anaven gotejant de la pel·lícula, de manera bastant exitosa, buscant arribar a la sala el més "net" possible, però el prejudici inicial ja s'havia implantat al meu cervell, i allà havia anat creixent. No deixa de tenir la seva gràcia, perquè precisament d'això va la pel·lícula. Però el fet és que quan finalment em vaig asseure a la butaca del cinema estava preparat per veure alguna cosa que no hagués vist mai.
Els prejudicis són dolents. Perquè Inception és una pel·lícula excel·lent, la millor que podeu veure aquest estiu, però flaqueja per massa bandes, i no estava preparat per veure punts dèbils. No, amb aquesta no. El que sí tinc clar ara és que, si bé no puc deixar de tenir prejudicis, el que sí puc fer és tornar a veure més vegades les pel·lícules que he anat a veure massa condicionat, una vegada superada la sensació que m'hagin deixat la primera vegada. Inception és una pel·lícula que veuré altra vegada ben aviat. Ho mereix.
vista -
Inception8sobre10
House of Games
x pere
Què pot passar quan se li permet a un reputat autor teatral de fer una pel·lícula?
Que et filma una obra de teatre. Sí, pot resultar brillant a estones, però no deixa de ser una obra de teatre en cel·luloide. Fora d'això, res a objectar. La història resulta d'alló més interessant i està meravellosament ben explicada, amb una bona parella protagonista i uns secundaris que no queden enrere. Veure-la des d'una platea plena hauria estat molt bé.
vista -
House of Games8sobre10
Straightheads
x pere
No he sigut mai especialment receptiu a les pel·lícules que tenen com a tema central una venjança. Excepte un parell d'excepcions que he mirat de manera activa per una qüestió històrica en ser considerades pel·lícules de culte, i les pel·lícules on en Charles Bronson fa de Charles Bronson, les vegades que n'he mirat alguna ha sigut, com aquesta, pràcticament per accident.
Deixant de banda això, he de confessar que dins l'escala en la qual he anat situant Straightheads, i en la qual ella mateixa sembla sentir-se còmoda, l'he gaudit bastant. No cal que perdeu massa temps buscant-la, però. No passa res si no la mireu.
vista -
Straightheads6sobre10
Ninja Terminator
x pere
Ho sabia però em negava a acceptar les seves implicacions: qualsevol pel·lícula dels vuitanta que contingui la paraula "ninja" al seu títol és potencialment font de diversió sense límits ni fronteres. Ninja Terminator és un títol que deixa curt qualsevol adjectiu. L'únic que em vindria al cap que li pugui fer justícia ha de ser manllevat de l'anglès. Cal urgentment trobar un equivalent català a awesome, perquè si no em quedaré sense poder definir de manera adequada pel·lícules que, com Ninja Terminator, tenen un nivell d'awesomeness tan pujat.
vista -
Ninja TerminatorpDv
2sobre10
Butterfly on a Wheel
x pere
Normalment, quan començo a mirar una pel·lícula i em crida l'atenció el seu plantejament, un dels factors principals que m'hi poden fer perdre interès és que pretenent ser sorprenent i plena de girs resulti previsible fins la nàusea.
No sabria dir de cap virtut complementària que permeti obviar aquest fet, però alguna en deu tenir, aquesta pel·lícula, perquè tot i resultar transparent en tots sentits em va deixar un regust més que acceptable. No és recomanable amb efusivitat, però tampoc cal evitar-la.
vista -
Butterfly on a Wheel6sobre10
The Alzheimer Case
x pere
Els belgues són coneguts per moltes coses, com ara... Mmmmhh...
Mmmmhh...
Bé, el que volia dir és que d'entre les coses per les quals conèixer els belgues no hi ha precisament la seva contribució cinematogràfica. Agafant aquesta com a referència es pot tenir una idea bastant clara de què passa. Els belgues no tenen massa res interessant per explicar. Sí, així en general. Perquè ja se sap, que els tòpics i les generalitzacions... molen.
vista -
The Alzheimer Case5sobre10
For Y'ur Height Only
x pere
No hauria imaginat mai que diria això, però... La segona vegada que es veu aquesta pel·lícula és molt millor que la primera. I això, parlant d'una còpia filipina d'en James Bond protagonitzada per un puto nan, és dir molt.
Suposo.
Acció, morts, sexe, amor... disco... aquesta és una pel·lícula que ho té absolutament tot. I a sobre el protagonista és un nan, cosa que la fa absolutament insuperable.
revista -
For Y'ur Height Onlypetita marató de nans
7sobre10
The Unholy Three
x pere
A veure si ho he entès... un ventríloc que ven lloros que no parlen vestit de vella, acompanyat d'un forçut i un nan que es fa passar per nen que fuma puros, es dedica a robar joies a la gent que li compra els lloros. Brillant.
Però tot es torça quan el nan i el forçut maten un home. Sort que hi ha un ximpanzé que ho soluciona tot.
vista -
The Unholy Threepetita marató de nans
5sobre10
The Unholy Three
x jordi
Un nan, un forçut i un ventríloc. Que munten una botiga d'ocells per vendre lloros. I robar després als compradors. No pregunteu com tot això lliga, ja que en realitat, no ho van aconseguir lligar gaire bé.
Deixem-ho doncs en aquest inici interessant, una mona assassina, un super-ventríloc que fa parlar lloros i el nan.
Sobretot el nan.
vista -
The Unholy Threepetita marató de nans
5sobre10
Bonnie and Clyde
x pere
El crim és sexi. Però mai ho havia sigut tant, abans d'aquesta pel·lícula. Posar com a parella protagonista dues de les icones de l'època ja encarava la pel·lícula cap a un retrat benevolent de la parella d'atracadors, però no es limita només a això. Sí, al final moren (spoiler!), però qui no voldria anar pel món atracant bancs, de la manera com ens ho expliquen!
revista -
Bonnie and Clyde7sobre10
Bullitt
x pere
Bullit és coneguda principalment pel seu protagonista i per una persecució de cotxes que és considerada per molta gent la millor de la història del cinema. Puc entendre les dues coses, però més enllà d'això no hi he sabut apreciar massa res que surti de la normalitat.
Alguna cosa em fa pensar, però, que bona part del problema ha sigut meu, de manera que ben de gust li donaré una altra oportunitat en un termini curt o mitjà.
vista -
Bullitt6sobre10
Sin City
x pere
Cada vegada que he llegit algun dels còmics de la sèrie Sin City he disfrutat com un puto vedell. A tots els nivells. Val que en alguns la història potser flaqueja de manera perillosa, però sempre he acabat ben satisfet. Veure la pel·lícula és exactament com llegir els originals, tant pel bo com pel dolent, i per sort el dolent és gairebé menyspreable, en comparació.
El tàndem Rodríguez-Miller sembla funcionar a la perfecció, donant una concepció visual brutal per una banda, i un ritme cinematogràfic envejable per l'altra. Després ha quedat força clar que en Frank Miller s'hauria de quedar en el terreny que més domina, però això ja seria una altra història.
revista -
Sin City8sobre10
La mariée était en noir
x jordi
Són aquestes petites històries de venjança, petites però espectaculars, que m'atrauen de manera molt meritòria. Si a més, hi sumem una actuació i una ambientació d'allò més atractives, no es pot demanar gaire més.
A part d'accelerar una mica el ritme, que fa perdre la visió de conjunt.
vista -
La mariée était en noir7sobre10
Seven
x pere
En els noranta hi va haver molt poques pel·lícules més influents que aquesta. Una vegada vista en el seu moment, pel que fos mai vaig trobar el moment de repetir, i ara que finalment ho he fet, molt temps després, he pogut comprovar de manera bastant poc condicionada que tot mèrit que se li pugui donar és del tot merescut.
revista -
Seven9sobre10
Panic Room
x pere
Recordava aquesta com la pel·lícula que menys m'havia agradat del seu director, però encara amb un munt de punts interessants i meritoris. He de confessar que estava bastant equivocat.
Sí, és la seva pitjor pel·lícula.
No, hi ha poques coses per on salvar-la. Punts interessants? Algun, pocs. Punts meritoris? No ens passem...
revista -
Panic Room6sobre10
La Mariée Était en Noir
x pere
Diuen que aquesta pel·lícula era una mena d'homenatge que en Truffaut va fer a en Hitchcock, posant-se en el seu territori i utilitzant les seves eines. Surti d'on surti, resulta una pel·lícula excel·lent, amb una història ben trenada que es va desfilant gradualment, reconstruint mort a mort el fet casual que ho origina tot.
Segurament se li podrien buscar punts dèbils, però només per tenir la protagonista que té se li pot perdonar qualsevol cosa. I per si això fos poc... he sentit que algú deia "Kill Bill"...?
vista -
La Mariée Était en Noir8sobre10
Dead or Alive
x pere
Hi ha una dita popular que diu que en un minut agafat a l'atzar d'una pel·lícula qualsevol d'en Takashi Miike (i serà que no és prolífic, el cabron) hi ha més acció, més substància i més de tot que en tota la filmografia de l'Albert Serra (de merda). Buscant desintoxicar-nos de El Cant dels Ocells vaig voler posar els sis primers minuts de DoA, possiblement l'inici més frenètic i amb més ritme de la història del cinema.
Evidentment, no vam poder parar.
Ho accepto, no és una pel·lícula excepcional. No es trobaria entre les millors de la història, possiblement tampoc entre les meves preferides del seu director, però... Però. Però només pel seu començament i pel seu final ja mereix un lloc d'honor en qualsevol prestatgeria.
revista -
Dead or Alive7sobre10
The Man Who Wasn't There
x jordi
Com ja he dit altres vegades sobre els Coen, el que em fascina són els seus personatges. Tan desgraciats, tan terriblement fora de tot, de la societat. Tan marginals com el pobre Ed Crane, que viu una vida increïblement mediocre, insatisfeta. I que va i quan decideix fer el pas per canviar-ho, acaba com ha d'acabar, segons els Coen i segons la vida mateixa.
Per simple pena em sento enganxat a aquest tipus de vides desastroses, que no tenen sortida més enllà d'una pel·lícula en un blanc i negre fascinant i amb algunes escenes memorables.
vista -
The Man Who Wasn't There9sobre10
Player 5150
x pere
Les pel·lícules de sobretaula de cap de setmana tenen una funció ben clara, que és portar els televidents a un estat de somnolència adequada pel dia i l'estat post-àpat. Així quedes convenientment anestesiat mentre el teu organisme fa la digestió.
Les pel·lícules amb vocació de pel·lícula de sobretaula de cap de setmana poden arribar a ser tan increïblement bones que creïn aquest estat independentment del dia i hora que es mirin, i t'obliguin a fer migdiades en el moment menys esperat.
vista -
Player 51502sobre10
Killing Zoe
x pere
En lloc de perdre el temps dient i repetint que el guió de Pulp Fiction era pràcticament tot seu, i que en Tarantino li va prendre la part de mèrit que li tocava, el que podria fer aquest home és procurar fer més pel·lícules, que quan s'hi posa se'n surt prou bé.
A Killing Zoe se li poden retreure força coses. Molt efectisme gratuït, una història que en cap moment m'he acabat d'empassar del tot i massa personatges que només hi són per fer bulto. Però m'he aixecat positiu, i m'ho he passat massa bé com per parlar-ne malament.
revista -
Killing Zoe7sobre10
Following
x jordi
El primer film de cada director acostuma a ser una declaració d'intencions molt agraïda. Passa amb Sam Raimi i la gran The Evil Dead, amb el puto Albert Serra i la merda de Crespià, etc.
I com no podia ser d'altra manera, aquesta opereta del gran Nolan no deixa de ser un petit exercici d'estil molt ben pensat i tramat, però gran part del seu interès rau en conèixer-li les pel·lícules que la segueixen i no tant en el Following en sí.
vista -
Following7sobre10
The Maltese Falcon
x pere
Va ser principalment culpa nostra, ja que les circumstàncies ens la van fer veure en versió original subtitulada en anglès. Massa diàlegs i la veu nasal d'en Bogart massa ràpida com per poder-la seguir de manera convenient.
El cinema negre tampoc m'ha acabat d'apassionar mai del tot, però en Humphrey continua sent un referent cinematogràfic innegable, de manera que aquesta era ineludible. I ho continua siguent. No sé quan, però sé que la tornaré a mirar, segurament no en tan bona companyia, però l'entendré millor.
vista -
The Maltese FalconpDv
7sobre10
The Death and Life of Bobby Z
x pere
A base de caure-hi una vegada i una altra, la majoria de les vegades de manera conscient, he acabat associant el cinema escombraries al gènere de terror. I si bé és normal fer aquesta associació, és bastant injusta. De pel·lícules de merda n'hi ha en tots els gèneres.
Potser hauré de diversificar una mica més el meu ventall, i començar a mirar cinema escombraries de misteri, romàntic, còmic, documental... s'ha de tenir una visió àmplia, a la vida. Aquest és un bon començament.
vista -
The Death and Life of Bobby Z3sobre10
The Bad Liutenant: Port of Call - New Orleans
x pere
No he vist la pel·lícula en què es basa, i ningú es posa d'acord amb si això es tracta d'un remake, un reboot, una reinvenció, un homenatge, una còpia o simplement una presa de pèl. Per la meva banda, en no tenir-ne referències crec que puc ser neutral dient que sigui el que sigui acaba resultant un garbuix sense massa sentit i menys interès.
Pel·lícula policíaca, drama social, thriller, drogues, una mica d'absurd, tot ben barrejat fins que t'acabes marejant i engegant a la merda uns i altres.
5sobre10
The Lovely Bones
x pere
El cinema és una experiència clarament subjectiva, i en aquest cas tots els elements externs van convergir per fer que no la gaudís pràcticament gens.
Per una banda, n'esperava bastant, d'ella. Una pel·lícula sobre una nena morta dirigida per en Peter Jackson? Compro.
Per una altra, pràcticament tot el que n'havia llegit (tot i que havia procurat que fos poc) era bastant o molt elogiós.
Finalment, abans de la pel·lícula vaig estar amb un amic fent (masses) cerveses. De fet en vam fer tantes que fins i tot em va acompanyar al cinema, tot i que no tenia inicialment cap intenció de fer-ho.
Em vaig trobar amb una història sense cap mena de força, ni argumental, ni interpretativa, ni visual. Personatges planers, una història avorrida i que avança sense anar cap enlloc. Tot plegat amb comptats punts d'interès. Tot i que algun n'hi ha, no ho negaré.
Curiosament, a l'amic que no tenia cap intenció de veure-la, li va agradar. I és que per ell, els condicionaments previs eren bastant diferents dels meus, de manera que la subjectivitat el va empènyer cap a l'altra banda.
vista -
The Lovely Bones5sobre10
Shutter Island
x pere
Des que em deixen una tarjeta de subscriptor que vaig al cine bastant més sovint, i veig força coses que de manera normal no veuria al cinema. Una d'aquestes és aquesta pel·lícula. Com no pot ser d'altra manera, en Martin Scorsese és un dels meus directors preferits. L'home s'ho ha guanyat a pols. Hi ha qui diu que darrerament flaqueja una mica, tot i que jo no hi estic gens d'acord. Sempre queda bé, dir que els mestres ja no són el que eren, encara que mai els hagis vist en la seva suposada època d'esplendor.
Shutter Island representa un canvi de registre interessant, i tot i que continua tenint el hàndicap de les seves últimes pel·lícules, que és el senyor DiCaprio, tot plegat es resol de manera bastant més que satisfactòria. Potser no genial, però sens dubte meritòria. Dos punts que sumen. Per una banda, un gir final que tot i que esperat dóna un matís força sorprenent (com a mínim per mi). Per una altra, saber que el gir es basa en una cosa real. Treballar amb psicòlogues té les seves aplicacions a la vida rutinària, en el fons.
vista -
Shutter Island7sobre10
Un Prophète
x jordi
Una presó, delinqüents, guàrdies i màfies variades. Amb aquests elements, el 98% de les barreges són una sopa insípida plena de tòpics i violències variades que ja hem vist mil vegades les tardes de dissabte quan ens avorrim.
Però què passa amb el percentatge restant? Doncs que amb els mateixos ingredients en podem fer un fantàstic arrossejat. Dels que fa mon àvia i jo intento imitar.
Puc no estar del tot d'acord amb alguna solució estilística de la pel·lícula (que és francesa, alguna pega ha de tenir), però es basa en un guió tremendament esplèndid, gaudeix d'una direcció excel·lent, una factura impecable, les escenes d'acció justes (totes elles memorables) i, per sobre de tot, em va tenir enganxat durant dues hores i mitja gràcies a una tensió expectant impecable.
vista -
Un Prophète9sobre10
The Big Lebowski
x jordi
El que més m'impressiona dels germans Coen són els seus personatges. Poden arribar a ser tan profundament desgraciats que els coneixes i hi sents una afinitat innata. Per molt que et facin passar vergonya aliena, o per molt que facin justament el contrari del que haurien de fer per tal de solucionar d'una vegada per totes l'embolic de la pel·lícula en qüestió.
I és que si tot anés pel camí que una persona amb dos dits de front triaria, hauríem de renunciar a les pel·lícules dels Coen. I millor gaudir de molta estona sense solta ni volta i amb uns grans personatges que haver-hi de renunciar.
revista -
The Big Lebowski9sobre10
The Big Lebowski
x pere
Hi ha ben poques pel·lícules que es puguin veure una vegada, i una altra, i una altra... i no cansin gens. I les puguis veure encara una altra vegada. I una altra. I veure-hi coses noves. I riure com el primer cop. I tornar-la a veure una altra vegada.
I una altra.
I una altra.
revista -
The Big LebowskipDv
10sobre10
Bronson
x pere
La suposada història real d'un pres britànic que va passar la major part de la seva vida a la presó en règim d'aïllament, ultraviolent i creient ser en Charles Bronson. Sona interessant, oi?
Segurament no ho és tant com sembla, però definitivament té molts punts a tenir en compte. Al final em vaig cansar una mica de veure el protagonista en pilotes, però tot plegat resulta molt recomanable.
vista -
Bronson7sobre10
Restraint
x pere
No em cansaré de declarar-me fan de les pel·lícules amb pocs personatges i escenaris encara més limitats. Però fa temps que vaig decidir deixar de ser-ne un fan incondicional. Hi ha massa gent que ho utilitza com a coartada per fer merda. Que no tinguis recursos et pot obligar a fer una pel·lícula austera, però voler amagar limitacions pròpies entre limitacions de pressupost fa lleig.
Aquí no hi ha un cas extrem per cap de les dues bandes, ni és una bona pel·lícula beneficiada per l'austeritat ni és tampoc una merda que busca excuses. Simplement és una història que fa el que pot amb el que li donen. I tot i que no se'n surt massa no seré jo qui la insulti.
vista -
Restraint4sobre10
Hukkle
x pere
M'agraden les pel·lícules de ritme pausat i ben marcat. Quan penso en un exemple sempre em ve al cap The Straight Story, però n'hi ha moltes més. El que mai m'hauria passat pel cap és marcar el ritme d'una pel·lícula amb el singlot d'un avi.
Deu ser que no sóc hongarès.
vista -
Hukkle7sobre10
Surveillance
x pere
Des de fa molt temps la biologia discuteix el paper que tenen la genètica i l'ambient en la formació de determinats trets mentals, tals com poden ser habilitats o el caràcter. Sense caure en el determinisme jo personalment tinc força tendència a donar més importància a la genètica. Però llavors miro pel·lícules de "filles de", o de "fills de", o fins i tot de "nebots de", i m'he de replantejar les meves teories. Al menys pel què fa a talent cinematogràfic.
Sent just, aquesta és una pel·lícula més que acceptable, fins i tot es podria dir que tirant a notable, però les pretensions que sembla tenir i l'omnipresent ombra del pare són massa grans com per deixar un bon gust de boca una vegada vista.
vista -
Surveillance7sobre10
Batman & Robin
x jordi
I aquesta va de memòria: això sí, que és una merda de pel·lícula.
La ideal per tancar aquesta marató de 24 hores de quartes parts amb, exactament, un 3,35 de nota mitjana?
Vaig a (continuar) dormint.
revista -
Batman & Robin marató de 4es parts
2sobre10
Live Free or Die Hard
x jordi
Hi ha moments que ni en Bruce Willis salva. Es diuen moments sofà.
Fins que no m'hi he apropat, he aguantat, però en el moment que m'he assentat al sofà per veure La Jungla 4, la cosa ha caigut de manera bèstia.
Parlaré doncs dels 15 primers minuts de la pel·lícula: estan prou bé.
vista -
Live Free or Die Hardmarató de 4es parts
svsobre10
Police Academy 4: Citizens on Patrol
x jordi
A vegades un es pregunta si allò que havia vist fa molts anys i recorda amb certa gràcia, es mereixeria, ara i realment, la mateixa consideració que li ha donat el temps.
La resposta, en el cas de Loca Academia de Policia és no.
Però encara fa alguns riures.
revista -
Police Academy 4: Citizens on Patrolmarató de 4es parts
4sobre10
Deception
x pere
El seu nom ho diu tot. Una decepció. Una història interessant, uns protagonistes competents... i tot plegat per res. Res de res.
I per si això fos poc, a sobre el final (el més decepcionant de la pel·lícula, per previsible i mal construït) passa a un Madrid disfressat de paradís fiscal.
vista -
Deception5sobre10
Rise of the Footsoldier
x pere
Suposo que bona part de la culpa la té aquesta aura de falsa correcció i educació que els envolta, i el fet que a través de TV3 ens han arribat principalment les excel·lents comèdies de la BBC, però abans de veure Lock, Stock & Two Smoking Barrels i, sobretot, Snatch, mai se m'hauria passat pel cap relacionar els anglesos amb la màfia. Desconec si abans d'en Guy Richie hi ha gaire tradició de cinema sobre el crim organitzat, al Regne Unit, però estic segur que el seu èxit en el gènere (tot i que ja llunyà) ha contribuït en l'aparició de pel·lícules com aquesta, que sense ser gran cosa ni aportar massa res de novedós ni genial es pot gaudir bastant en les seves limitacions.
vista -
Rise of the Footsoldier6sobre10
Tortured
x pere
Si es busca un thriller intel·ligent, fresc, amb noves idees, imprevisible i ple de girs ben trobats hi ha diverses alternatives satisfactòries, i regularment n'apareixen de noves. Amb bons actors, bons personatges, un guió complet i una direcció interessant.
De totes les possibilitats, però, encara no n'hi ha cap que es tituli Tortured.
vista -
Tortured4sobre10
Stuck
x pere
Aquest home ha tingut una evolució bastant interessant. De ser un dels mestres del terror durant els vuitanta, va passar a jugar de manera bastant mediocre amb la ciència ficció durant els noranta, i quan a principis dels dos mil va fer aquella merda enorme anomenada Dagon va decidir que, abans que continuar destrossant en Lovecraft en produccions espanyoles, més li valia canviar de rumb altra vegada.
Des de llavors s'ha dedicat a explorar la violència quotidiana i la degeneració de persones normals a nivells extrems. King of the Ants, Edmond i ara aquesta, amb un parell de parèntesis a Masters of Horror per recuperar altra vegada els seus autors clàssics preferits. Cap passarà a la història, cap mereix fer-ho, els falten massa coses, però en totes elles en Gordon demostra que té personalitat i la sap transmetre al que fa. Tant de bo tothom fos capaç de fer-ho amb la meitat de competència.
vista -
Stuck6sobre10
Gran Torino
x pere
Una de les millors coses que li ha passat al cinema americà de l'últim parell de dècades és que en Clint Eastwood s'hagi fet vell. I no és que en Harry Callahan no moli molt, no és precisament aquesta la informació que voldria transmetre. De fet, en Harry mola tant que fins i tot quan tindria uns vuitanta anys és capaç de protagonitzar joies d'aquest calibre. Perfecta? Ni de conya. Memorable? Difícilment. Gaudible? Del tot. I molt.
vista -
Gran Torino8sobre10
Blowup
x pere
Feia tant temps que la tenia pendent de mirar que ja gairebé ni me'n recordava. No n'esperava massa res, però m'ha atrapat pràcticament des del primer moment.
La història d'una obsessió per resoldre un assassinat descobert per accident. Però ha existit realment, o és una simple estratègia per fugir d'una vida monòtona i miserable? Tots muntem històries, d'una manera o altra, per augmentar l'interès de les nostres vides de merda.
vista -
Blowup9sobre10
Jackie Brown
x pere
Si jo fos director de cinema i pogués presumir que la meva pel·lícula més fluixa és de notable alt crec que seria una persona insuportable.
Forçada a estones, irregular, amb una protagonista que havia de ser el nou Travolta però va resultar ser mediocre, amb un ritme entretallat i pocs personatges amb els quals empatitzar.
What the fuck happened to you, man?
Però amb bones línies de diàleg, una càmera impecable, escenes crues i directes i algun moment bastant memorable. Notable. Alt.
revista -
Jackie Brown8sobre10
Rear Window (La Ventana Indiscreta)
x pere
Quantes icones per la història del cinema va deixar, aquest home? Costen de comptar, i aquesta en seria una d'inqüestionable. Potser no seria una obra perfecta, però els petits defectes que pot tenir són tan àpliament superats pels tocs mestres que acaben resultant negligibles.
Bona elecció, pel dia estrany que em va agafar per mirar bones pel·lícules.
revista -
Rear Window (La Ventana Indiscreta)9sobre10
Fargo
x pere
En molts aspectes, Fargo és la pel·lícula perfecta. Però el que més m'agrada d'ella és la seva aparent simplicitat i la seva cruesa sense concessions. Massa res que no trobem pràcticament en qualsevol altra pel·lícula dels germans Coen, però aquí van estar especialment afortunats en absolutament tot.
revista -
Fargo10sobre10
Goodfellas
x pere
És ben curiós que un subgènere com seria el de mafiosos hagi donat tantes pel·lícules genials. Aquesta comptaria en un lloc molt elevat, i el seu director ho sap. De fet, era tan conscient que havia fet una obra mestra que poc després la va tornar a filmar altra vegada.
vista -
Goodfellassvsobre10
Rope
x pere
Un únic escenari, pocs talls i la majoria ben camuflats, un bagul i l'arrogància d'un paio que intenta trobar, una vegada més, l'assassinat perfecte.
Quin tros de mestre, en Hitchcock.
vista -
Ropesvsobre10
The Singing Detective
x pere
No he vist els sis episodis de la sèrie de televisió en què es basa, però ja estic intentant posar-hi remei. Com a pel·lícula, resulta irregular i insatisfactòria, però té tants punts a favor que dubto que aquesta segona sigui la darrera vegada que la vegi. Surrealisme, números musicals, una estrella baixeta i calva, psoriasi que sembla lepra i en Robert Downey Jr. Més.
revista -
The Singing Detectivesvsobre10
The Prestige
x pere
No li va costar gaire. Des que vaig anar a veure Memento al cine sense saber-ne massa res, aquest home ja se m'ha convertit en imprescindible. Qualsevol cosa que fa la podria veure una vegada i una altra. I una altra.
revista -
The Prestigesvsobre10
El Justiciero de la Noche (Death Wish 3)
x jordi
Charles Bronson senil. Un barri amb una espècie de violència macarra, punky, cutre i exagerada. No cal dir que una falta completa de sentit i més incongruències que no pas parts correctes.
Una merda de dimensions considerables. Ho corroboro. Però alguna cosa em diu que aviat veurem la quarta part...
Cotxeres de Sants 2009
3sobre10
Vidocq
x pere
Recordo veure Vidocq per primera vegada i gaudir com un puto animal l'esclat visual que és. Una vegada vista, vaig creure prudent deixar passar una mica de temps per veure com madurava.
El temps prudencial ja fa temps que s'ha complert, i ara puc dir que no ha envellit gens bé. Les imatges es veuen ara falses, artificials i a estones tot plegat s'acosta més a una caricatura dolenta que no pas la meravella onírica que havia semblat.
revista -
Vidocqsvsobre10
Demon Cop
x pere
En aquest punt de la nit, després de setze pel·lícules, cada una pitjor que l'anterior, una persona normal estaria donant cops de cap contra la paret.
Em sembla recordar que en algun punt d'aquesta ho vaig fer.
Collons, és que fins i tot hi ha una escena en la qual el so i la imatge no quadren, que mentre es veu una negra gorda llegint un paper davant d'un micro se senten dos paios parlant. Ni en el Batman filipí tenien tan poca vergonya...
Nota: Me n'acabo d'adonar que aquesta també formava part de la I Gran Marató de Cinema Escombraries. El meu cervell va ser suficientment llest com per eliminar-la de la meva consciència? Una pregunta que no trobarà resposta.
revista -
Demon CopII gran marató de cinema escombraries
svsobre10
Amazing Mr No Legs
x pere
Havia de ser el hit de la vetllada i va acabar siguent la més gran decepció. L'única escena que val la pena de la pel·li és l'única que havia vist (evidentment), i entre una cosa i l'altra el senyor sense cames del títol només surt una tercera part de la pel·lícula, i encara ara no sabem si era bo o dolent.
Això sí, costa, i costa molt, trobar una persecució de cotxes que contingui tants tòpics junts.
vista -
Amazing Mr No LegsII gran marató de cinema escombraries
svsobre10
The Usual Suspects
x jordi
Què passa quan unim un repartiment fantàstic (que a més, ho fa de meravella) amb un guió misteriós, místic, hipnòtic i amb bones dosis de sang i de crim?
Doncs que n'acostuma a sortir una grandíssima pel·lícula.
Com ara aquesta.
vista -
The Usual Suspects8sobre10
On The Waterfront
x jordi
Els abusos socials sempre han estat un tema recurrent en el cinema. Però aquest caràcter gamberro i rebel que encarna en Brando dins d'una de tantes injustícies, dóna un aire diferent i atractiu a una pel·lícula que amb la seva modesta denúncia, és capaç de crear una espècie de bon Rocky dels anys 50.
vista -
On The Waterfront8sobre10
Chinjeolhan Geumjassi - Sympathy for Lady Vengeance
x pere
Per la Senyora Venjança podria repetir a grans trets el que deia del Senyor Venjança, però aquí es nota l'augment de pressupost i una millora en tots els aspectes, tant de direcció com dels actors, cosa que fa que plegat se situï a un nivell sensiblement superior. Si no fos per Oldboy, segurament el que en diria seria absolutament diferent, i és que les comparacions són odioses...
svsobre10
Boksuneun Naui Geot - Sympathy for Mr Vengeance
x pere
Si bé, després d'haver-la vist ja un parell o tres de vegades, continuo pensant que Oldboy és una absoluta obra mestra, veure per primera vegada l'inici de l'anomenada "trilogia de la venjança" m'ha confirmat que per fer una cosa excepcionalment bé primer se n'han de fer unes quantes de més normaletes. Per anar practicant i aquestes coses...
svsobre10
Das Kabinett des Doktor Caligari
x jordi
Uns decorats genials que semblen extrets d'algun quadre expressionista, uns fantàstics contrastos i transicions, unes gesticulacions i unes caracteritzacions d'allò més expressives.
Tot i que a la història potser li hauré d'acabar de trobar l'afecte amb el segon visionat, aquesta joia de pel·lícula m'ha deixat ben enamorat.
vista -
Das Kabinett des Doktor Caligari9sobre10
Zodiac
x pere
Feia força temps que em resistia a tornar a veure Zodiac. Suposo que després de l'excel·lent sensació que em va deixar al cinema no em feia massa gràcia que un segon visionat em fes veure-li els problemes. Però aquest filldeputa no s'hi posa per fer coses que no ratllin la perfecció. A estones el ritme baixa preocupantment, però baixa de manera tan genial que fins i tot s'agraeix que ho faci.
revista -
Zodiacsvsobre10
Barton Fink
x pere
L'he vist vegades i vegades, però cada vegada em quedo més i més enganxat en aquell puto paper de paret regalimant.
La creació és així, a vegades hi és, a vegades no hi és, i a vegades és fora, matant la teva família.
revista -
Barton Finksvsobre10
Burn After Reading
x jordi
Molt bé, és només una petita opereta dels Coen.
Però què bé que arriba a entrar, què bons que arriben a ser i com de bé que hi arriben a sortir tots.
Fa fins i tot mal, dir tantes vegades bé per una pel·lícula que no passarà a la història. Però és que té el seu mèrit, que fins i tot les seves obres menors s'hagin d'agrair.
vista -
Burn After Reading8sobre10
RocknRolla
x pere
La primera vegada que el senyor Ritchie va fer una pel·lícula li va sortir tan i tan bé que va decidir tornar-la a fer, però aquesta vegada amb més calers. El millor és que li van deixar fer. A partir d'aquí, l'egomania el devia fer creure capaç de qualsevol cosa, i va passar el que va passar.
Per sort, ara sembla que torna a tenir la intenció de fer el que millor li surt. La mateixa pel·lícula de sempre. I què diré... a mi, de moment, encara m'està bé.
vista -
RocknRollasvsobre10
Gomorra
x jordi
Crua, colpidora i amb una direcció excepcional.
Però de veritat que calien 135 inacabables minuts només per això?
vista -
Gomorra6sobre10
The Killers
x jordi
Una bona història, un repartiment interessant i uns bons diàlegs.
Però unes sobreactuacions terribles, un guió que fa aigües i una direcció que frega el desastre.
Què durs que devien ser, per alguns, els anys 60.
vista -
The Killers7sobre10
més?
visita l'arxiugomets foto cine arxiu enllaços jo
subscripcióidiomes
es engcopyleft
se'n pot copiar el que es vulgui sempre que se'n citi la fontsota llicència de creative commons
allotjament
tirabol!
molt millor amb firefox - ie7.x - css - php