cine gomets
categoria ciència ficció
estàs consultant les 239 pel·lícules de la temàtica
ciència ficció
Impostor
x pere
En Philip K. Dick, a part de ser un dels més grans escriptors de ciència ficció de la història és també un dels més maltractats de de Hollywood. Quan no li adapten els llibres i relats utilitzant actors i equips complets de segona fila (com seria aquest cas, per molt que ens pugui agradar en Gary Sinise), hi foten un incompetent a la direcció, o pocs diners, o el guionista no en sap treure el suc que mereix. O tot alhora.
I quan hi ha una conjunció astral que permet que un relat seu faci història al cinema, va ell i es mor. Sort en tenim, darrerament, de A Scanner Darkly.
vista -
Impostor3sobre10
Daybreakers
x pere
Són uns dels personatges més explotats del cinema, i uns dels que més ràbia em fan. Em fa ràbia que sent uns personatges tan de merda i tan, podríem dir-ne, mariques, els haguem de deure més d'una i de cinc obres mestres, i uns quants grapats de pel·lícules excel·lents. A unes nenes que s'espanten amb els alls i les creus, i que des de fa uns anys resulta que quan els toca el sol es converteixen en... diamants. Espero haver-ho entès malament, això darrer.
Per això m'agrada, quan de tant en tant surt algú explotant la banda animal dels vampirs. Quan no xarrupen foradets al coll sinó que arrenquen jugulars a queixalades, quan exploten de manera visualment entretinguda, quan tracten els humans com un simple àpat... quan són monstres. Així ens entenem una mica millor.
vista -
Daybreakers7sobre10
Сталкер (Stalker)
x jordi
No descobreixo res si dic que a la vida es cometen molts errors. Tampoc és cap novetat dir que allò realment important no és haver-los comès sinó solucionar-los.
Com fer-ho, com deixar enrere els errors, entra dins l'elecció personal de cadascú; però no descarto que el camí sigui l'entrada a la Zona, confrontant ciència i fe, esperança i resignació, egoisme i altruisme, control i inestabilitat, improvisació i haver de pensar cada passa dues vegades.
Un dels meus errors ha estat no veure Stalker fins avui. No haver pogut gaudir d'aquest guió, d'aquest ritme, d'aquesta fotografia, d'aquesta ambientació, d'aquest fluorescent pampalluguejant, d'aquestes rajoles, d'aquest joc canviant, d'aquest tren que passa i no para, d'aquestes crosses i d'aquests gots, d'aquest blanc i negre i d'aquest color.
Però ja he anat camí de la Zona.
vista -
Сталкер10sobre10
Avalon
x pere
Vaig veure Avalon per primera vegada el primer cop que vaig anar al festival de Sitges, en una marató on tothom qui m'acompanyava es va adormir i jo em vaig quedar fascinat, amb els ulls oberts de bat a bat gaudint d'una de les millors experiències visuals que he tingut mai.
A més, la història acompanya i es manté al nivell de l'estètica i els efectes visuals, de manera que el conjunt de la pel·lícula acaba resultant una meravella hipnòtica.
revista -
AvalonPrimera SciFiThon . 13
9sobre10
Enemy Mine
x pere
Durant l'estona que es desenvolupa i s'explota la relació entre dos individus de races diferents enfrontades entre elles tenim una pel·lícula notable, interessant i força diferent. Però quan passa a ser una pel·lícula d'acció i aventura no és més que "una altra" entre moltes, i no aporta massa res d'interès.
revista -
Enemy MinePrimera SciFiThon . 12
6sobre10
Twelve Monkeys
x pere
El Gilliam menys megalòman i més mainstream va aconseguir fer una de les seves pel·lícules més rodones. Un gran Bruce Willis i un Brad Pitt en mode histriònic ens porten endavant i enrere en el temps, destruint la humanitat i menjant aranyes, cada cosa en el moment adequat.
Visualment impecable, i completa en tots els aspectes, resulta una d'aquelles pel·lícules que es fan agradables de recuperar de manera més o menys regular.
revista -
Twelve MonkeysPrimera SciFiThon . 11
9sobre10
E.T.
x pere
Aquesta és la primera pel·lícula que vaig anar a veure al cine, quan tenia tres anys, si no recordo malament. Després d'aquella vegada suposo que l'he tornat a veure, però avui he comès l'error bàsic de posar el DVD equivocat, i hem acabat veient la versió restaurada, amb un ET fet per ordinador i un munt de policies que en lloc de pistoles porten walky-talkies a les mans. Buscant no traumatitzar pobres nens han traumatitzat un home fet i refet com jo.
Tenia una infantesa, sabeu? Plena de ninots d'espandex i pistoles. Ves a la merda, rei Mides. Tot el que toques ho converteixes en sucre de merda.
revista -
E.T.: The Extra-TerrestrialPrimera SciFiThon . 10
6sobre10
The Thing
x pere
Ho confesso sense vergonya, he muntat la marató de pel·lícules de ciència-ficció com una simple excusa per poder tornar a veure The Thing. No calia fer tot això, ho sé, però no m'importa.
Aquesta és una pel·lícula que per mi voreja subjectivament la perfecció. És una de les raons per les quals m'agrada tant la ciència-ficció. Des de la primera vegada que la vaig veure que em té fascinat, i ja la puc anar veient les vegades que faci falta, que sempre m'atrapa i em fascina.
revista -
The Thing10sobre10
Dune
x pere
Dune ens ha agafat a tots amb la guàrdia baixa, l'estómac buit i massa cerveses al reg sanguini, segurament la conjunció de tots aquests factors, sumant-hi que tampoc es tracta de la millor pel·lícula de la història (ni tan sols dels vuitanta), ha fet que tots els presents ho haguem passat prou malament per seguir-la i encara menys gaudir-la.
Tot i això, el record que en tinc, i la sensació que m'ha quedat avui, són bones, de manera que el més probable és que en un futur proper li doni una altra oportunitat.
revista -
Dune6sobre10
Primer
x pere
Una vegada vista, el comentari general de Primer ha sigut "l'hauria de tornar a veure". Hi estic d'acord, i de fet per això la vaig proposar per la marató d'una sola pel·lícula.
Primer és una pel·lícula que mereix ser vista diverses vegades. I recalco aquesta paraula, mereix.
revista -
Primer9sobre10
TRON
x pere
Aquesta pel·lícula fa de mal valorar per diversos motius. Un d'ells és l'estètica marejantment vuitantera que té. Jo sóc un fill dels vuitanta, i com a tal no puc fer més que odiar-los. Una altra seria el fet que sigui una producció Disney, això descol·loca. Una altra seria la seqüel·la que s'acosta i de la qual aquesta setmana ens ha arribat el primer i prometedor tràiler.
Sigui com sigui, tot plegat es podria resumir amb un "TRON mola, vale?", i em quedaria, no sé, ben ample. I a la merda la resta.
revista -
TRON8sobre10
Kin-Dza-Dza
x pere
He vist aquesta pel·lícula ja moltes vegades, no podria dir quantes, però tirant curt avui ha sigut la quarta, i de totes elles aquesta ha sigut la vegada que més m'ha agradat. I no sé, tot i que m'agrada la sensació que una pel·lícula m'agradi més i més cada vegada que la veig, sento un cert pànic en saber que veuré Kin-Dza-Dza encara moltes vegades més.
És una sensació, no sé... perplexitzant.
revista -
Кин-Дза-Дза9sobre10
Stargate
x pere
Ara, amb Stargate, tinc dos dubtes en lloc d'un. És el temps, el que fa que els blockbusters es vagin considerant més bons, o en aquest cas el que passa és que el fet que s'estrenés quan jo era adolescent m'esbiaixa la percepció?
Sigui com sigui, Stargate no difereix gaire de qualsevol altra cosa que hagi fet el seu director, però li tinc una mena de carinyo especial. El més preocupant és que sé que em comença a passar també amb Independence Day. Qualsevol dia em despertaré i m'agradarà 2012, ho veig venir.
revista -
Stargate6sobre10
The Time Machine (1960)
x pere
Quan es parla de pel·lícules on els efectes especials són maquetes, decorats de cartró-pedra, dibuixos amb aquarel·les, disfresses i llums als ulls, s'acostuma a dir que "ja no es fan pel·lícules com aquestes".
Fals.
Se'n fan, de pel·lícules com aquestes, i moltes, però ara els mitjans que es tenen a l'abast són diferents, i amb CGI tot sembla diferent. Han canviat detalls, però el cinema continua sent majoritàriament espectacle, ara com fa cinquanta, i cent anys. I ara se'm planteja un dubte: d'aquí cinquanta anys, els blockbusters d'ara semblaran tan bons com els d'abans?
revista -
The Time Machine7sobre10
Solaris
x pere
No puc presumir d'haver vist molt cinema rus, i molt menys de conèixer-lo, però el poc que he vist m'ha fascinat. Solaris estaria en la línia d'Stalker, l'altra pel·lícula que he vist de l'Andrei Tarkovsky. Una meravella visualment impecable, lenta, avorrida però fascinant, profunda i amb intenció de ser-ho, interpretable i gaudible absolutament a tots els nivells.
Entre son i distraccions, massa coses de m'han escapat, però sé que la tornaré a veure. La idea d'un planeta conscient que juga amb els records i pensaments dels seus invasors és massa atractiva com per pensar-la només una vegada.
vista -
Solyaris8sobre10
The Quatermass Xperiment
x pere
No em canso de dir i repetir que tinc una predilecció especial per les pel·lícules de ciència-ficció dels anys cinquanta. Això normalment vol dir pel·lícules americanes amb la guerra freda present d'una manera o altra, però el món és molt gran i hi ha molts països. Pel què fa a la ciència-ficció uns dels que més interessants em resulten són Anglaterra i Rússia (o tot el que hi havia a l'altra banda del teló d'acer, en general).
A Anglaterra, els dos personatges més importants serien el Doctor Who (que encara corre, més sa que mai) i el Professor Quatermass, un científic brillant, decidit i potser amb pocs escrúpols. Aquesta és la seva primera pel·lícula, on un viatge espacial se li escapa de les mans, facilitant l'arribada a la Terra d'un organisme extraterrestre que pot destruir-la. Diferent en molts aspectes, convencional en d'altres, per mi resulta una pel·lícula imprescindible.
revista -
The Quatermass Xperiment7sobre10
TRON
x jordi
Pertanyo a una generació a la qual, si li dius "Tron", pensa en això. No és culpa nostra, és l'internet que ens ha fet així.
Però també és culpa de l'internet que hagi pogut veure el tràiler de la nova TRON Legacy (que fa una sorprenent bona pinta). I és justament per això que corregeixo ara una falta de correspondència amb la història, mirant l'original del 1982.
Per què? Dubto que mai aconseguim trobar un per què a haver vist tantes pelis freaks (i a més reconeguem que les mirem penjant-les aquí). El motiu sempre serà un perquè em dóna la puta gana, passa alguna cosa?.
I TRON m'ha sorprès. Bé, millor matitzar-ho: m'ha sorprès una mica.
Tot i que no hi ha manera de trobar-li un fil conductor fiable, tot i que el ritme és desafiant (desafia a dormir, dic), tot i que hi ha varis grans forats argumentals, l'estètica mola.
És tan vuitantera, tan retro, tan cutre, tan exagerada, tan simbolista i colorista, tan desfasada, que impressiona. I ells s'ho van currar (i molt), amb totes les animacions generades per ordinador (recordeu! 1982! 16Mb de RAM!) i pintats fotogràfics. Però al principi dels anys 80 devia ser igual de cutre que ara.
El mèrit, doncs, en el meu cas se l'emporta el temps. Que és qui li ha donat la gràcia final de molar ara mateix.
vista -
TRON6sobre10
La Carretera
x pere
Les expectatives sempre puntuen de manera negativa, a l'hora de valorar una pel·lícula, i si a sobre de ser una pel·lícula que he anat seguint de manera molt regular des que vaig saber que s'estava rodant resulta que es basa en un llibre que, immediatament després de llegit, ha passat a formar part del meu top5 particular, les expectatives poden ser directament condemnatòries.Per sort, i encara no m'explico com, vaig ser capaç de deixar-ho tot bastant de banda i una vegada dins la sala de cinema limitar-me a gaudir del que em donaven. I així va resultar que el resultat tampoc és gens dolent. No té la força del llibre, però en manté de manera més que correcta l'ambientació, i tot i que en alguns punt la història flaqueja de manera preocupant tot plegat em va funcionar de manera suficientment correcta com per guardar-ne un bon record.
vista -
The Road7sobre10
Surrogates
x pere
Es tractar d'una pel·lícula de ciència ficció amb un ànim evident de blockbuster, amb tots els problemes que això acostuma a comportar (relació espectacularitat/interès massa descompensada, pobresa de referències purament científiques, trama excessivament encorsetada, etc). Però així i tot ha aconseguit despertar-me suficientment l'interès. No hauria pagat (no vaig pagar) per veure-la ni crec tornar-ho a fer (al menys en molt de temps), però l'estona que hi vaig passar no diria que fos mal invertida.
vista -
Surrogates6sobre10
2012: Supernova
x pere
Si hi ha una cosa més menyspreable que fer merda és copiar-la sense vergonya ni miraments. Fa un temps que hi ha una productora que quan comença a sonar un proper blockbuster s'espavila a copiar-lo abans que surti, encara que només en pugui saber el títol i una frase de la sinopsi. 2012. El món es destrueix. I en una setmana tenen "2012: Supernova" a punt. És 2012 i el món és a punt de ser destruït. Passen coses. Ens hem gastat quatre duros.
Diuen que ara faran Transformers 3? I que hi surten robots?
vista -
2012: Supernova2sobre10
2012
x pere
De manera recurrent i amb un origen completament multifactorial i imprevisible, aflora en mi el desig irreprimible de destruir el món. O al menys la societat occidental. Bé, potser amb uns quants trets aleatoris a la nuca ja faria el fet. Sigui com sigui, cap d'aquestes coses resulta fàcilment realitzable, de manera que acaba desembocant sempre en un molest sentiment de frustració.
Això a en Roland Emmerich no li passa. Quan vol destruir el món el destrueix i punt. Farà unes pel·lícules de merda, però segur que és una de les persones menys estressades del món. Quina puta enveja.
vista -
20124sobre10
Leprechaun 4: In Space
x pere
Les seqüeles de pel·lícules horriblement dolentes de terror són pràcticament un gènere per elles mateixes, i fer-ne una pot arribar a ser un autèntic art. Costa molt fer-les suficientment absurdes com per estar al nivell de merda que se n'espera.
Leprechaun 4 (In Space) fins i tot es passa de frenada.
revista -
Leprechaun 4: In Spacemarató de 4es parts . 12
2sobre10
Leprechaun 4: In Space
x jordi
Ara hauria de dir alguna cosa. Però passo.
Això ha estat una brossa de dimensions brutals.
Molt més brossa que no pas la primera, que almenys ens distreia amb l'Aniston sense operar.
vista -
Leprechaun 4: In Spacemarató de 4es parts . 12
1sobre10
Star Trek IV: The Voyage Home
x jordi
M'està passant una cosa curiosa amb aquesta pel·lícula. En condicions normals podria criticar-la bastament i fotre'm amb el seu argument de merda.
I ho faré: puto greenpeace, collons.
Però d'altra banda, li estic agafant una estima estranya. D'un argument tan extremadament freak i estravagant n'ha sorgit un carinyo totalment irracional.
A vegades aquestes coses passen, a la vida.
revista -
Star Trek IV: The Voyage Home6sobre10
Star Trek IV: The Voyage Home
x pere
Odio les balenes. Les odio, i cada vegada que em demanen firmes per salvar-les tinc temptacions de liar-la. Podria donar com a argument aquesta pel·lícula, i fins i tot els subnormals de Greenpeace estarien d'acord amb mi en extinginr aquests putos enormes mamífers de llenguatge inintel·ligible. (Polla!)
revista -
Star Trek IV: The Voyage Home3sobre10
Superman IV: The Quest for Peace
x jordi
Hi ha sagues on una quarta part és només un pas més dins una rutinària manera de fer una mica més de diners amb la ideeta que va semblar bona en una pel·lícula inicial. I passen més o menys desaparcebudes.
Però hi ha casos en que una quarta part no és més que una violació integral del que el nom de la saga un dia va ser.
Superman IV és d'aquestes últimes.
I no us en fieu. Si alguna escena us ha fet gràcia, és perquè ha donat la volta i de tanta pena fa diversió.
revista -
Superman IV: The Quest for Peace3sobre10
Superman IV
x pere
Hem d'acabar amb la guerra freda enviant totes les bombes nucelars al sol però si hi en Lex Luthor envia un cabell d'en Superman al Sol el clonarà i en sortirà un bessó malvat amb les ungles platejades i llargues i si esgarrapa és verinós una estona i ara la Lois no importa i hi ha fragments de sitcom d'enredos (un moment que respiro) que fan superrisses... o alguna cosa aixi segons la manera de veure-ho d'en Christopher Reeve. Aix...
revista -
Superman IV: the Quest for Peace3sobre10
Conquest of the Planet of the Apes
x jordi
Bé, d'acord. Que feia falta algun tipus de pas per unir les sequüel·les anteriors amb les seqüel·les posteriors. I tocava la rebelió.
Doncs molt bé.
Però per explicar-la potser només haguessin fet falta uns, no sé, 10 minuts.
I no 90.
4sobre10
La Rebelión de los Simios
x pere
Micos saltant. Micos servint aigua. Micos amb pistoles. Micos amb monos (ha-ha-ha) de colors. Micos corrent. Micos reproduint-se. Micos revoltant-se. Micos esclavitzats. Micos que mengen plàtans. Micos per tot arreu.
I un mico que parla i per això és superior a la resta.
O alguna cosa així.
De fet, res té cap mena de sentit, però serveix molt bé per fer acudits racistes. I això sempre fa riure.
2sobre10
9
x pere
Inicialment, i durant bona part de la història, aquesta és una pel·lícula molt valenta. Fer una pel·lícula d'animació que comença en un planeta on l'espècie humana ha sigut eliminada no és corrent. Però per desgràcia, tot el ritme i interès que manté gairebé durant tota la pel·lícula just al final se'n va a la merda amb un final que desmereix del tot tot el que hem anat veient fins al moment. Una llàstima.
vista -
98sobre10
Screamers
x pere
Screamers acaba resultant poc més que una còpia mal camuflada de Terminator. I això és ben curiós, perquè basant-se en un relat d'en Phillip K. Dick resulta bastant segur pensar que en realitat sigui Terminator, la còpia d'aquesta història.
Crec que tinc mal de cap.
vista -
Screamers6sobre10
Gamer
x pere
De tant en tant resulta gairebé necessària, una mica d'acció sense més. Desconnectar les poques neurones que tenim en marxa i destinar-les simplement a gaudir del paisatge. De les explosions i els trets al cap.
Al menys fent-ho així ens podem preocupar pel que realment importa aquí, i ens estalviem la feinada infructuosa de buscar-hi algun tipus de missatge o sentit. Seria feina en va.
vista -
Gamer5sobre10
Alien Invasion Arizona
x pere
Està clar que jo ho faig expressament. M'ho busco. A vegades accepto que em puguin colar una merda sense que me n'adoni, i que em sorprengui perdent neurones sense voler. Però la majoria de les vegades sé exactament què em disposo a mirar. De manera que quan miro coses com aquesta no tinc cap mena de dret a queixa.
vista -
The Salena Incident2sobre10
The Objective
x pere
Hi ha moltes maneres d'encarar una pel·lícula bèl·lica per situar-la en escenari de ciència ficció. No cal tenir un gran pressupost ni grans estrelles, és a dir, no cal fer un Aliens ni un Predator, amb pocs mitjans es pot obtenir un resultat excel·lent si es té capacitat. Haver participat en aquella cosa anomenada The Blair Witch Project ja ens donaria una bona pista de què en podem esperar, d'aquí.
vista -
The Objective3sobre10
Avatar
x pere
D'Avatar segurament ja se n'ha dit tot el que se'n podia dir, i més. Se l'ha comparat amb Pocahontas, amb Dances With Wolves, amb els Barrufets i amb qualsevol producte infantil o que permeti fer-ne mofa. S'ha elogiat el seu desplegament visual i l'aprofitament de la tecnologia actual, hi ha qui s'ha escandalitzat pel què ha costat i qui no entén que ja sigui la pel·lícula més taquillera de la història del cinema.
Puc estar més o menys d'acord amb totes les crítiques que se li fan i que se li poden fer. Hi estic d'acord però jo no la criticaré. Sí, és un producte d'entreteniment lleuger, amb una història minsa, una simple excusa per tirar endavant un desplegament visual impressionant. Però tot i que puc estar d'acord amb les crítiques les trobo completament sobredimensionades i en molts casos injustes. Seriosament, algú esperava abans d'entrar a la sala una història de complexitat brutal, una pel·lícula intimista i recolzada en les interpretacions i el desenvolupament dels personatges? Més encara, els que li exigiu això, quan va ser l'última vegada que vau sortir d'una sala de cinema amb la mateixa exigència, havent rebut fins i tot menys?
Criticar Avatar és fàcil, i si abans d'entrar a la sala ja saps que quan en surtis has de dir que visualment és un deu però que el guió és Pocahontas a l'espai, encara ho és més.
vista -
Avatar8sobre10
The Vanguard
x pere
Quan et poses a mirar pel·lícules a l'atzar massa sovint passa això. Acabes mirant merda, i al final t'hi acostumes. Però encara passa de tant en tant que es poden assolir nivells demencials. Veure un sordmut córrer per un món postapocalíptic ple de zombis... en bicicleta. Això, és sobrepassar el límit.
vista -
The Vanguard2sobre10
Ice Spiders
x pere
És un fet, que quan hi entens mínimament d'un tema costa una mica més que et prenguin el pèl, però quan ho intenten fer fot de més mala llet. I resulta que jo de ciència tampoc és que hi entengui massa, però una miqueta més que la mitjana mundial segurament sí, així doncs que sóc incapaç d'entendre la puta mania aquesta que tinc de mirar pel·lícules insultantment dolentes de ciència ficció.
No, si tota la culpa és meva.
vista -
Ice Spiders1sobre10
The Time Machine
x pere
Em puc imaginar dos productors tenint una conversa l'any 2000 del tipus "Ei, te n'adones que ja som al futur? // Ostres, podríem fer una adaptació de La Màquina del Temps! // Ja ho crec, i no creus que seria un toc genial fotre-hi de director el besnét del qui va escriure el llibre?". No, fills de puta, el talent no és genètic. I ni que ho fos, segur que seria un caràcter recessiu.
Sigui com sigui, el senyor Simon Wells és fenotípicament un inepte, perquè la història és genial, però la pel·lícula tirant a merda.
revista -
The Time Machine5sobre10
Avatar
x jordi
Demano, no, exigeixo, que d'aquesta pel·lícula no se'n faci la versió del director. No vull més palla tonta i més metratge per no res.
El que vull, i ho vull ja, és la versió reduïda: fora el mini-argument aquest idiota, fora les escenes hippies, fora el trist inici, fora els discursos i el pobre dramatisme pocahontil.
Vull, ara, ja, totes les escenes d'acció seguides. Que són brutals. I entremig, potser una mica de recreació d'aquest món de colors. Que mola.
Exigeixo tenir menys explicacions. Que ni jo ni Avatar les necessitem.
vista -
Avatar9sobre10
Planet of the Apes
x pere
Sí, molt bé, té un dels finals més mítics de la història del cinema. Però és una pel·lícula tirant a mediocre. Potser és només que sóc incapaç de posar-la en perspectiva i relacionar-la amb la seva època, però em deixa fred. Del tot. O gairebé.
revista -
Planet of the Apes6sobre10
Кин-Дза-Дза (Kin-Dza-Dza)
x pere
Val, no és perfecta. Potser ni tan sols rodona. Entenc que la majoria de gent l'odiarà. Però m'importa una puta merda. Per mi Kin-Dza-Dza supera la genialitat. Ku, entesos? I si no, a callar.
revista -
Кин-Дза-Дза10sobre10
Monster on the Campus (Monstruo en la Noche)
x pere
Suposo que si d'aquí cincuenta o seixanta anys algú mira alguna pel·lícula actual de ciència ficció o terror de baix pressupost també tindrà moltes coses de què riure. Potser no serà sang irradiada amb raigs gamma que fa regressionar a estadis evolutius previs, però animalades per l'estil segur que estem explicant.
vista -
Monster on the Campus3sobre10
Metropolis
x pere
Molt bé, ho confesso i ho confessaré mil vegades, pràcticament no puc dir que hagi tornat a veure Metropolis. Això sí, m'ho he passat de puta mare mirant-la. I de la manera com ho he fet la miraria mil vegades més.
Això sense deixar de banda que Metropolis és una peli genial, una de les millors que he vist mai. I ara també una de les millors que he vist mai. Apa, ja ho he dit.
revista -
Metropolissvsobre10
Metropolis
x jordi
Tot i que crec que sí, no tinc clar si aquesta pel·lícula l'he acabat mai. Igualment, avui tampoc tinc clar si he vist tot el que volia veure.
Però de totes maneres, m'encanta.
1a gran marató de clàssics . 11
revista -
Metropolis9sobre10
2001, A Space Odyssey
x pere
La veritat? 2001 és una de les meves pel·lícules preferides.
El fet? M'he passat 2001 rient d'en Marc Vidal i bevent cervesa.
Però des del meu punt de vista l'he tornat a veure i m'ha encantat tant com la primera vegada. I això compta, oi?
revista -
2001, A Space Odysseysvsobre10
2001: A Space Odyssey
x jordi
Balanç: una de les meves pel·lícules preferides vista a mitges + un got trencat + el micropenis del marc vidal.
No ha estat malament.
revista -
2001: A Space Odyssey10sobre10
The Invisible Man
x pere
Sí, molt bé, ho confesso. No hi he parat tota l'atenció que mereix.Però tampoc calia, ja sabia què anava a veure, The Invisible Man és una de les millors pel·lícules que he vist mai. I perdre-me'n la meitat rebent i acomiadant gent no em farà canviar-ne l'opinió.
revista -
The Invisible Mansvsobre10
The Invisible Man
x jordi
No es pot dir que hi hàgim parat massa atenció, però tenint l'últim visionat més o menys recent, puc dir que The Invisible Man és gran, molt gran. I que l'he de re-veure en condicions.
revista -
The Invisible Man8sobre10
Frankenstein
x jordi
Bé, sí, altibaixos i alguna incongruència. I què? Els escenaris són espectaculars, la caracterització del monstre és genial i això en el seu moment devia fer pixar als pantalons als nois més valents del barri.
I un detall: l'interrogant dels crèdits inicials. M'encanta.
vista -
Frankenstein9sobre10
Frankenstein
x pere
Sempre vaig a destemps, i m'ha tocat voler fer ciència en l'època més avorrida per fer-ho. Ni molins abandonats, ni llamps, ni masses revoltades amb torxes ni, sobretot, res, res de treball amb trossos de cadàvers. Quina puta merda.
revista -
Frankensteinsvsobre10
Mad Max - Beyond Thunderdome
x pere
I a la tercera va la vençuda. Després de l'èxit de les dues primeres era inevitable que Hollywood hi fotés la grapa. I la pota. Les interminables repeticions a les tardes de dissabte de TV3 durant els anys noranta potser fan que en guardés un bon record, però el que no poden fer és convertir-la en una bona pel·lícula.
Això sí, he demanat als reis una cúpula del tro pel menjador. Algú juga?
revista -
Mad Max - Beyond Thunderdomesvsobre10
Mad Max 2 - The Road Warrior
x pere
Recordava la segona pel·lícula de la saga Mad Max com la millor de la trilogia, amb més i millor acció i una història més elaborada i convincent. Però tot i que tot això és cert, ara posaria les dues primeres pràcticament al mateix nivell. S'han de veure totes dues.
rev - Mad Max 2 - The Road Warrior
revista -
Mad Max 2 - The Road Warriorsvsobre10
Mad Max
x pere
Un món postapocalíptic (però no gaire), molta violència (però continguda), moltes curses de cotxes (però en carreteres rectes interminables) i en Mel Gibson abans que comencés a vedellejar i se li n'anés la pilota (però sense saber actuar, tampoc). Algú vol alguna cosa més? Qui vulgui més que canviï de gènere.
revista -
Mad Maxsvsobre10
The War of the Worlds (1953)
x pere
Sóc incapaç de recordar quantes vegades vaig llegir el llibre de petit, i així i tot aquesta versió m'encanta. És dels cinquanta, sí. I americana dels cinquanta, sí. Moralitzadora i adoctrinadora. Però això serien problemes només si fos la primera vegada que la veig. Ara, és només entranyable. I sí, una pel·lícula excel·lent.
revista -
The War of the Worldssvsobre10
Frequently Asked Questions About Time Travel
x jordi
Els anglesos tenen molts defectes. Però en contraposició amb els francesos o els argentins, els anglesos també tenen grans virtuts.
Aquestes les podríem englobar en dues branques principals: humor anglès (Mr. Bean, Monty Python, l'Escurçó Negre, Father Ted,...) i ciència ficció anglesa (Doctor Who, Shawn of the Dead,...)
I a què ve tota aquesta inusual dissertació sobre el fet diferencial anglès? Simplement em venia de gust deixar clar que amb pocs mitjans, moltes ganes i una bona idea, es pot fer una pel·lícula de ciència ficció d'allò més divertida, entretinguda, amable i intel·ligent.
Suposo que per deixar clara la diferència amb la cosa horrible que he vist aquest matí.
7sobre10
Terminator Salvation
x jordi
Té tants punts que no s'aguanten que no sabria ni per on començar, així que millor cagar-me en aquesta merda de direcció i en aquests guionistes desgraciats.
Fent un acte de fe, per tot el que Terminator va ser, en puc salvar l'estètica. I una escena d'acció.
Què terrible.
vista -
Terminator Salvation3sobre10
Tetsuo
x jordi
Tetsuo passa d'explicar la història que se li demana a qualsevol pel·lícula i el que fa és explicar només un fet: trossos metàl·lics per aquí, trossos metàl·lics per allà i un món de trossos metàl·lics per tot.
Trossos metàl·lics farcits d'una banda sonora impressionant, d'una estètica absorbent, d'un transfons interessant i d'un pobre home que acaba follant en mode trepant.
vista -
Tetsuo8sobre10
Gamera Daikaijû Kuchu Kessen
x pere
Qualsevol que de petit veiés el Dr Slump ha de sentir per força simpatia per en Gamera. Sí, aquella tortuga amb coets al cul que volava de tant en tant pel cel de la vila del pingüí.
A base de pel·lícules absurdes s'ha acabat guanyant a pols el qualificatiu d'amic dels nens. En aquesta s'intenta fugir una mica d'aquesta imatge, traient més foc que mai i destruint edificis amb ganes. Però aquesta tortugueta continua siguent igual d'adorable.
Jo en vull una.
vista -
Gamera Daikaijû Kuchu Kessensvsobre10
The Hive
x pere
Si digués que he vist una pel·lícula on unes formigues mengen gent segurament em prendríeu per gilipolles. Amb raó.
Però i si hi afegís que aquestes formigues formen en realitat una intel·ligència superior? I si a sobre poguessin flotar formant tentacles gegants i fins i tot una mena de superordinador? Eh? Eh?
Bé, deixem-ho córrer. Tinc mal de cap.
"We don't negotiate with ants!!"
vista -
The Hivesvsobre10
Transformers 2 - Rise of the Fallen
x pere
Hi ha coses que no són fàcils d'explicar. Cada vegada que algú comença a mirar la meva col·lecció de DVDs reso perquè no vegi que hi tinc Transformers. No sabria com justificar-ho. Trobo que és una pel·lícula de merda. Ja ho sabia quan la vaig comprar. No em va sortir precisament barata. Odio en Michael Bay. No recordo haver vist els dibuixos animats de petit. I doncs? No en tinc ni puta idea, però la tinc. Des d'aquí veig la caixa.
El mateix em passa quan intento trobar una justificació a haver vist Transformers 2. No tinc ni puta idea del perquè, però sí, ho he fet.
I no, us asseguro que no és per les mamelles de la Megan Fox. Ho prometo.
svsobre10
Push
x pere
Es veu que el cinema de superherois ha d'evolucionar per acostar-se més a no sé quin públic que no què diuen que vol. Més explosions? Més trames absurdes? Més infantilisme? Més maduresa i foscor, els meus collons. Voler fer els superherois més propers és una cosa que s'ha intentat durant més de vint-i-cinc anys. A vegades ha sortit bé, i a vegades no.
A vegades no funciona, i punt.
vista -
Pushsvsobre10
Body Snatchers
x pere
Amb l'últim despropòsit, ja són quatre les versions cinematogràfiques de la història de les plantes extraterrestres que roben cossos humans. La segona és una de les meves pel·lícules preferides, i la primera és una mostra molt digna del cinema de ciència ficció dels cinquanta que tant em fascina. De la darrera més val no dir-ne massa res. Així doncs, només em faltava aquesta tercera aproximació, firmada pel mite indie Abel Ferrara.
No es pot dir que aporti massa res de nou a la història, però sense ser res de l'altre món es deixa veure agradablement, sense desmerèixer les dues anteriors tot i no superar-les en cap aspecte.
vista -
Body Snatcherssvsobre10
CQ
x pere
Ser "fill de" acostuma a obrir forces portes. Així per exemple, ser fill d'un dels directors més grans de la segona meitat del segle XX et facilita, si vols, fer pel·liculetes i passar-t'ho bé. Però el talent no és un factor del tot genètic.
vista -
CQsvsobre10
Carriers
x pere
Una agradable sorpresa. El que havia de ser una (altra) pel·lícula dolenta de terror amb adolescents infectats ha resultat ser un meritori drama postapocalíptic. A tenir en compte.
vista -
Carrierssvsobre10
Curse of the Faceless Man
x pere
El que fa aixecar un pompeià cobert de lava dos mil anys després de la destrucció de la ciutat seguramennt no importa massa. Per què collons s'enamora d'una americana que passava per allà, menys. El que realment importaria és... seria... i jo què collons sé...
vista -
Curse of the Faceless Mansvsobre10
A Scanner Darkly
x pere
Crec que en Philip K. Dick és un dels autors de ciència ficció més adaptats al cinema, i amb més èxit. Començant amb Blade Runner i acabant, per exemple, amb aquesta joia meravellosa que és A Scanner Darkly.
Brillant en tots els aspectes des del seu frenètic i divertidíssim inici. Posats a adaptar llibres i relats, s'agraeix que de tant en tant es faci justícia al material de partida.
revista -
A Scanner Darklysvsobre10
The Fountain
x pere
Tot el que pugui ser englobat dins l'etiqueta "new age", ni que sigui de manera tangencial, em sembla en el millor dels casos una merda de dimensions descomunals. Normalment en diria "estafa sectària perillosa".
En el cas de The Fountain, tot i poder-hi veure moltes idees d'aquest concepte tan vague, em sembla una pel·lícula tan honesta i em fa sentir tan inexplicablement bé mirar-la que els aspectes negatius són atenuats. Aquesta basura new age m'encanta. I l'Aronofsky és un puto geni.
rev - The Fountain
revista -
The Fountainsvsobre10
Predator
x pere
Durant els anys vuitanta es va donar un fet curiós, i és que la ciència ficció va donar dues de les millors pel·lícules d'acció mai fetes. Una és Aliens. L'altra, Predator.
Mercenaris. La selva sudamericana. Un caçador extraterrestre. Tot ben barrejat i ja tenim els ingredients necessaris per un entreteniment memorable que cal mirar de tant en tant per recordar que ja no es fa cinema d'acció com aquest.
revista -
Predatorsvsobre10
The Day The Earth Stood Still (2008)
x pere
No em cansaré de repetir que sóc plenament partidari dels remakes. Les bones històries són immortals, però les maneres d'explicar-les evolucionen i cal renovar-les.
Però una cosa és dotar una història excel·lent de nous recursos narratius que l'adaptin a l'actualitat, i una altra molt diferent és fer-li això a una meravella com l'original. Fills de puta!
svsobre10
A Clockwork Orange
x pere
Mirar una pel·lícula excel·lent és un plaer enorme. Poder-la mirar al cinema augmenta aquest plaer unes quantes vegades. Poder mirar un clàssic inqüestionable com aquest en pantalla gran és impagable.
revista -
A Clockwork Orangesvsobre10
Children of Men
x pere
Quan l'única cosa dolenta que es pot dir d'una pel·lícula és que té un cartell de puta pena és que hi ha un munt de gent que ha treballat bé. I això resulta d'allò més gratificant.
Una història explicada de manera dura i sense cap tipus de concessió. Tenir els collons de carregar-te un personatge que apunta a crucial a les primeres de canvi. Una de les seqüències més brutals i genials que he vist mai, enmig d'una zona de guerra. Absolutament tot aquí convergeix per crear una autèntica obra mestra. Per mi, molt amunt en el top ten de la dècada.
revista -
Children of Mensvsobre10
Eden Log
x pere
És un fet històricament immutable, per molt que s'hagi (i s'estigui) intentat difuminar. A Europa el cinema s'entén d'una manera completament diferent als Estats Units.
Fins i tot quan uns francesos es despengen amb una barreja estranya de The Matrix, Cube, Resident Evil i alguna altra cosa que se m'escapa ara mateix, ho fan tot a la francesa manera.
Això és bo o és dolent? Això és. I punt. Si podeu, mireu-la i valoreu-ho vosaltres mateixos. A mi m'ha convençut bastant, però a molts us podrà fins i tot fotre de mala llet.
vista -
Eden Logsvsobre10
Moon
x pere
No ho faig gaire sovint, això de veure una mateixa pel·lícula dues vegades tan seguides, però tant el moment com la companyia ho mereixien, i la pel·lícula va superar la prova sorprenentment bé.
Tot el que en deia, tant el bo com el dolent, ho podria repetir. I per mi això és excepcionalment positiu.
revista -
Moonsvsobre10
Infestation
x pere
La ciència ficció és un gènere molt perillós de combinar amb la comèdia. Quan se sap fer i surt bé, poden sortir autèntiques joies. Però això ha passat molt poques vegades, al llarg de la història.
Però el més normal és que passi el que passa aquí, que volent fer dues coses massa diferents s'acabi parint un garbuix irregular amb bones intencions però poca substància.
vista -
Infestationsvsobre10
Battle Planet
x pere
Quan el millor que es pot dir d'una pel·lícula és que és curteta és que hi ha alguna cosa que no està gens, però que gens bé.
I per sort, aquesta basura és curta, perquè si no potser ara mateix jo fóra mort. Els aneurismes són molt traïdors, en aquestes situacions.
vista -
Battle Planetsvsobre10
Frequently Asked Questions About Time Travel
x pere
Suposo que algú s'hi podrà referir com "el Shaun of the Dead dels viatges pel temps", o potser fins i tot com "un Primer de risses". Potser seria exagerar una mica, i en el fons no és més que una comedieta romàntica on una colla de fracassats fan coses grans, però té una cosa boníssima al seu favor. És anglesa. I l'escenari principal és un pub. Els lavabos d'un pub, gairebé es podria dir.
I a més, els cinc minuts inicials i els finals són realment exquisits.
svsobre10
Tetsuo II Body Hammer
x pere
Amb una narrativa i un tractament visual bastant més convencionals que la primera aproximació a la història, potser deixa una mica d'interès pel camí en ser-hi comparada, però es gaudeix encara cosa bèstia.
Com a bonus, una vegada recuperada, ha fet que m'agradés bastant més la tercera, que vista en el conjunt trobo ara molt més coherent i adequada (tot i que continua sent massa occidental en conjunt pel que ha d'explicar).
revista -
Tetsuo II Body Hammersvsobre10
Tetsuo
x pere
Surrealista. Angoixant. Petorbadora. Intensa. Sorollosa. Críptica. Simbòlica. Etcètera.
Tetsuo és un tros d'orgia del metall que va molt més enllà d'una polla taladradora. Es clava al cervell i no en surt.
revista -
Tetsuosvsobre10
Tetsuo The Bullet Man
x pere
Ja he parlat on tocava del que va representar la nit, ara només queda parlar de la pel·lícula.
En contra del que es diu, Tetsuo The Bullet Man no és la tercera part d'una trilogia iniciada amb Tetsuo The Iron Man, fa vint anys. Tetsuo The Bullet Man és la versió americana de la història. I no es tracta d'un detall sense importància.
Mentre estem veient un Tetsuo tot va més o menys bé. Una càmera vertiginosa, un home que va perdent la seva humanitat, una banda sonora que es clava al cervell i una successió d'imatges que colpegen la retina sense pietat.
Però es veu que la societat occidental necessita un perquè per tota història, i és aquí on hi ha els problemes. No és que m'importi una puta merda d'on surti en Tetsuo, és que pretenent explicar-m'ho em rebenten bona part del que puc gaudir la pel·lícula. No necessito enginyeria genètica, no necessito estúpids híbrids fills d'un androide. Ni ho necessito ni ho vull. Jo vull un Tetsuo.
vista -
Tetsuo The Bullet ManSitges 2009 . 7
svsobre10
Moon
x pere
Tant de bo tota la ciència ficció que ens arriba fos com Moon.
Tot i la manera irregular com avança. Tot i la dubtosa manera com es gestionen les revelacions i els girs de guió. Tot i la previsibilitat de tot plegat. Tot i les referències excessivament òbvies.
Tant de bo tota la ciència ficció que ens arriba tingués uns decorats tan hipnòticament senzills. Tant de bo totes les bandes sonores aportessin tant al ritme de la història. tant de bo sempre es prenguessin referents tan interessants. Tant de bo tot fos tan previsiblement agradable de veure.
vista -
MoonSitges 2009 . 6
svsobre10
Tetsuo: The Bullet Man
x jordi
Ja sé quins seran els meus primers deures cinematogràfics després del Festival de Sitges.
Al no haver vist ni Tetsuo ni Tetsuo II, em declaro totalment incompetent per valorar aquesta tercera versió. Tinc la sensació que sense les dues primeres no puc acabar de copsar el perquè ni el com, tot i tenir del tot clar que m'he trobat una pel·lícula molt més comercial (que no convencional) del que esperava.
vista -
Tetsuo: The Bullet ManSitges 2009 . 7.10.2009 . #1
6sobre10
Moon
x jordi
Crec que podria arribar a afirmar que si no m'ha agradat més, és perquè n'esperava massa. Moon és una gran pel·lícula de ciència-ficció que sap esperar per explicar i que no té complexes en ensenyar les cartes a les que està jugant.
Dit això, però, juga a un joc massa previsible; i si bé la primera part de solitud és realment magnífica, es perd una mica el nord quan la història va avançant.
Tot i així, només cal pensar en la seva Lluna, en l'ambient de falta d'aire, en la base espacial, en les petites però òbvies referències a 2001, i en tots els detalls que fan que aquest debut de Duncan Jones estigui molt per sobre del que una simple història espacial ens faria esperar.
vista -
MoonSitges 2009 . 7.10.2009 . #1
8sobre10
Pandorum
x jordi
I després de veure aquest engendre de pel·lícula amb un guió lineal, molt bàsic, dolent i desaprofitat, amb molta acció de videojoc, amb molts cops auditius (que no ensurts) donant la tabarra i amb molt poca teca en general, queda oficialment instaurat el concepte "ens han fet un pandorum".
vista -
PandorumSitges 2009 . 3.10.2009 . #4
2sobre10
1
x jordi
Existeix un subgènere que podríem anomenar ni fava, el qual té la característica principal de no deixar-se entendre en absolut.
I dins d'aquest subgènere confús, hi podem trobar dues categories clares: les que no s'entenen perquè són una puta presa de pèl (com, per exemple, Crespià) i les que necessiten un segon o tercer visionat per saber si és una presa de pèl o una obra magnífica (com, per exemple, Primer).
Doncs bé, 1, a part de tenir un inici magistral i una iconografia excepcional (tinc ganes de tenir una pera madura i un llibre 1), és una de les del segon grup. I el primer visionat ha estat molt (molt!) prometedor.
vista -
1Sitges 2009 . 3.10.2009 . #1
9sobre10
Pandorum
x pere
Dos astronautes desperten en una enorme nau deserta sense recordar res. Semblaria un inici excel·lent per una pel·lícula claustrofòbica, profunda i terrorífica. Que no us enganyin.
Girs de guió que en realitat són derives argumentals, una història completament absurda que avança acumulant una tonteria rere l'altra fins l'explosió final. Sa puta mare.
El director, abans de la projecció va avisar que la seva pel·lícula era molt profunda i complicada, i que si després de veure-la li volíem comentar alguna cosa seria al bar. Massa temptador.
Sitges 2009 #o5
vista -
PandorumSitges 2009 . 5
svsobre10
1
x pere
Voleu una pera? Mireu 1, plantegeu-vos la vostra pròpia existència i qüestioneu la realitat. Cal assaborir-la bé, amb molta calma, perquè això no és un albertserra qualsevol, aquí realment hi ha substància per extreure. Al final es pot arribar a la conclusió que el senyor Pater Sparrow ens pren el pèl, però escollint un bon material de partida és més senzill donar alguna cosa a l'espectador.
Una pera, per exemple. I per mi, la primera mossegada ha sigut ben sucosa.
vista -
1Sitges 2009 . 2
svsobre10
Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi
x jordi
Que la història arribi a un final més que digne, que tingui certes escenes d'acció impressionants i que es mantingui aquesta aureola d'aventura mítica no em fa desdir de la meva aversió cap al Luke Skywalker, l'actor que l'encarna i el seu pentinadet de jedi repipí.
Però per sort em quedo amb tota la magnífica resta (que és molta).
9sobre10
Star Wars: Episode V - The Empire Strikes Back
x jordi
I si alguna cosa es podia millorar, es millora: més intríngulis en la història galàctica, més i millor acció, més personatges mítics, més i millors naus i vestits, i més pistes de què carai deu ser un jedi.
Llàstima que continuïn fallant els actors (tot i que en Harrison dóna una mica la cara).
9sobre10
Star Wars
x jordi
I el que em sembla més impressionant és que aquesta bona història, amb aquesta gran caracterització i fantàstic disseny de naus, escenaris i objectes, hagi arribat a crear tot el que després ha creat.
I no sóc qui per dir si ho mereix o no, però jo amb ella m'ho continuo passant pipa, com si encara fos una tarda d'aquelles perdudes, quan la posaven a TV3 i es veia encara més antiga que amb la versió trucada i remasteritzada que ara tinc a les mans.
revista -
Star Wars9sobre10
District 9
x jordi
Tot i tenir el protagonista més terriblement subnormal dels últims anys, d'acabar donant massa voltes al mateix tema i de tenir una segona meitat menys original que la primera, s'ha de reconèixer que tant el punt de partida, com tota l'acció i gran part del desenvolupament, són fantàsticament gaudibles.
vista -
District 98sobre10
Star Wars: Episode III - Revenge of the Sith
x jordi
I el que em fa més ràbia de tot plegat és que no sé si potser val la pena aguantar els dos primers episodis per arribar a la impressionant segona meitat del tercer, o si per contra, ja podrien haver rodat només l'hora i mitja bona i haver-se estalviat tota l'altra palla.
8sobre10
Star Wars: Episode II - Attack of the Clones
x jordi
Bé, anem a pams. És cert que aquesta entrega millora en guió i fins i tot en personatges (fer pràcticament desaparèixer en Jar Jar dels collons, és un gran encert). Però les escenes d'acció, que eren les que sustentaven el primer episodi, ara cauen en picat.
Tot i que tot això no és res comparat amb la constatació que aquesta saga beu directament de la trilogia antiga: si hagués de viure per si sola, no tindria els mínims de res per ser mínimament interessant.
6sobre10
Star Wars: Episode I - The Phantom Menace
x jordi
És un senyal significatiu que del primer visionat d'una pel·lícula només recordi dues o tres escenes d'acció.
Però encara és pitjor senyal que el revisionat corrobori que els únics trams amb interès són els que recordava.
5sobre10
Planet of the Apes
x jordi
Si bé conté alguns buits de guió i algunes vacil·lades un pèl irreals, és indubtable que aquesta història és fascinant, i que la caracterització i ambientació són realment espectaculars.
Un clàssic d'aquells que ho són perquè s'ho mereixen.
vista -
Planet of the Apes9sobre10
A.P.E.X.
x pere
Sol. Em van deixar sol amb aquest enorme munt de merda.
Els viatges en el temps són un tema complicat i delicat. Si no saps què fas pots confondre bastant qui intenta seguir la història.
Però clar, si et vols estalviar el guió sempre hi pots posar molt robots i moltes explosions.
Per cert, em consta que l'associació mundial de creadors d'acrònims encara busca qui va decidir que A.P.E.X. significava Advanced Prototype EXploration unit. Quin puto geni.
vista -
A.P.E.X.svsobre10
Mesa of Lost Women
x pere
Aquest va ser el moment més dur de la nit. En cap moment vaig entendre del tot de què anava, i finalment ens vam veure obligats a treure el so per l'irritant rascada de guitarra espanyola que es repetia cada tres segons per deixar clar que es troben a Mèxic.
Quin horror.
(pere) "A veure si encara hi ha guitarres..."
(mute off)
(mute on)
(jordi) "Hahahahahahahahahahahahahahaha!!!!!"
vista -
Mesa of Lost Womensvsobre10
King Dinosaur
x pere
Pregunta: Què hi fan una iguana filmada de molt aprop i quatre americans intel·ligents i atractius en un planeta viatger?
Resposta: Un document de la guerra freda.
Realment, com a pel·lícula és un enorme munt de merda, però com a retrat d'una època funciona bastant millor que els pits grossos.
vista -
King Dinosaursvsobre10
Freddy vs Ghostbusters
x pere
Aquesta pel·lícula només té un objectiu. Que qui la miri digui "Bah! Nosaltres ho podríem fer millor..." i algú al seu costat repliqui "Sí, oi?", i un tercer afegeixi "Jo tinc una càmera a casa".
I així va ser com va néixer...
vista -
Freddy vs Ghostbusterssvsobre10
Uchûjin Tôkyô Ni Arawaru - Asalto a la Tierra
x pere
Una vegada vista, no hi ha absolutament res que tingui ni cap ni peus. Ni tan sols els extraterrestres, que tenen una forma d'estrella genial. Mentre es va veient, però, resulta bastant simpàtica. Els nens d'excursió apocalíptica, els japos de picnic que busquen un eco on cridar els extraterrestres, el recel a qui té nas... tot molt entranyable.
vista -
Uchûjin Tôkyô Ni Arawarusvsobre10
Mazinger-Z, el Robot de las Estrellas (Sûpâ robotto Maha Baronu)
x jordi
Deixem-ho clar: no és ni en Mazinger ni surt cap mena d'estrella. Però això ja no ens hauria de sorprendre.
És, per fi, l'última pel·lícula d'aquesta terrible marató ("mai més, mai més!!"), i com és obvi, no ens podia deixar acabar en pau. Inacabable, insuportable, amb seqüències horribles de maquetes i sense cap mena de gràcia en general, la seva única funció és la de retardar encara una mica més l'hora d'anar a dormir. Mala puta!
vista -
Sûpâ robotto Maha Baronu1sobre10
Mesa of Lost Women
x jordi
Molt bé. És possible que jo, en aquest moment, ja fos incapaç d'assimilar més metratge. Del que sigui i com sigui.
Però que una pel·lícula comenci ensenyant una energúmena xola i digui, amb una veu en off tota orgullosa "ha besado usted nunca a una mujer así?", no ajuda massa.
I, ben mirat, tota la resta tampoc. Incloses les putes guitarres.
vista -
Mesa of Lost Women1sobre10
King Dinosaur
x jordi
Una iguana gegant en un planeta que apareix del no res. Si això us sembla argument suficient per fer-ne una peli, allà vosaltres.
Ells ho van pensar, és clar. I va sortir aquest bodrio.
vista -
King Dinosaur1sobre10
Freddy vs Ghostbusters
x jordi
És cert que sembla un petit oasi dins de tanta brossa, però no ens deixem enganyar: fa pràcticament el mateix que tota la resta.
L'única diferència és que, tot i l'amateurisme, és més llesta: sap enllestir el tema en només trenta minuts.
vista -
Freddy vs Ghostbusters5sobre10
Uchûjin Tôkyô ni arawaru
x jordi
Aquests extraterrestrets amb forma d'estrella i que detesten els nassos humans molen. Molen molt.
Llàstima que, com l'argument, desapareguin a mitja pel·lícula per donar lloc a un cúmul de desgràcies inexplicables i a una espècie de cine catastròfic sense massa fonament.
vista -
Uchûjin Tôkyô ni arawaru4sobre10
Doomsday
x pere
M'imagino el puto Neil Marshall de déu fent-se un munt de palles tot pensant aquesta pel·lícula.
Hi haurà un virus mortal! Erecció.
I una noia atractiva amb un ull de vidre! Erecció.
Un munt de caps rebentats! Erecció.
Hi posarem caníbals! Erecció.
I cavallers medievals! Erecció.
I una persecució de cotxes a l'estil Mad Max! Erecció.
Amb un Bentley! Erecció.
...i si surt bé, a la propera hi posaré romans, apa! Erecció, erecció, erecció!!
revista -
Doomsdaysvsobre10
The Phantom Planet
x pere
Un problema potencial de les pel·lícules de ciència-ficció, sobretot de les dolentes, és que als que les escriuen els importi una puta merda la ciència, i que a base de simple ficció acabin fent una parida de dimensions planetàries.
Això era especialment normal durant els anys cinquanta, i a vegades es perdona i a vegades no. Que l'aire d'un asteroide que com que té menys gravetat que un planeta encongeixi la gent que hi arriba és una de les combinacions d'informacions absurdes més demencial que he escoltat, però com que acaba sent una mena de Gulliver a l'Espai ben innocent, el resultat final és prou simpàtic com per no resultar odiós. I si a sobre hi trobem el monstre més ridícul de la història del cinema...
vista -
The Phantom Planetsvsobre10
Missile to the Moon
x pere
Ara ens queixem que hi ha massa remakes i poques idees originals, però al menys tenim la sort que a l'hora de fer un remake en la gran majoria de casos s'agafa un bon material de partida. Si bé avui el problema és que el material massa bo es fa malbé en refer-lo, resulta que als anys cinquanta el problema era que a l'hora de fer remakes es podien escollir merdes fetes cinc anys abans.
Podria proposar-me refer Honor de Cavalleria...
vista -
Missile to the Moonsvsobre10
Кин-дза-дза! (Kin-Dza-Dza!)
x jordi
"Quan una societat no utilitza la diferenciació pel color dels pantalons... la vida no té sentit, i quan no té sentit..."
I quan no té sentit, el millor és enfotre's del capitalisme amb una pel·lícula de ciència-ficció soviètica hilarant, delirant i tremendament genial.
Ku!
revista -
Кин-дза-дза!10sobre10
The 27th Day
x jordi
A favor: el punt de partida és tan simple i genial que fa fins i tot por.
En contra: millor obviar tot el que passa després dels vint primers minuts.
vista -
The 27th Day6sobre10
San daikaijû: Chikyû saidai no kessen (Ghidorah, el Monstre de Tres Caps)
x jordi
Bé, d'acord, la destrucció mola, i els monstres molen, molen molt. Però aquí, el gran mèrit d'en Godzilla, en Mothra, en Rodan i el rei Ghidorah no és el de defensar el planeta o atacar grans ciutats, sinó simplement el d'aguantar aquesta merda d'actors i aquest cagarro de guió.
5sobre10
Robot Monster
x pere
Destruir el 99,9999999% de la humanitat? Bé.
El que ve després? Una puta merda. Tot. Però al menys fa riure de mal feta que està, amb el seu robot/goril·la amb mans de Gilala, i el seu matrimoni sexual, i el seu nen inconscient, i la seva barrera antirrobots, i la seva màquina de bombolles de sabó, i...
vista -
Robot Monstersvsobre10
Cat Women from the Moon
x pere
Hi ha casos en què amb el títol ja n'hi hauria prou. Aquí Llega Condemor, el Pecador de la Pradera, L'Atac dels Tomàquests Assassins, Honor de Cavalleria, Les Dones-Gat de la Lluna... és que si no fossin la puta basura que són encara ens sentiríem enganyats i ens queixaríem.
vista -
Cat Women from the Moonsvsobre10
The 27th Day
x pere
Per fer una bona pel·lícula, tot i que no sigui suficient, és imprescindible que tingui una bona premissa. Un extraterrestre abdueix cinc persones sense relació entre elles (un americà, una anglesa, un alemany, un rus i una xinesa), els explica que el seu planeta està morint i que el seu poble vol traslladar-se a la Terra, però com que són pacífics i no volen destruir la humanitat, els dóna a cada un unes càpsules amb la capacitat de destruir la vida humana en un radi de varis milers de quilòmetres. Tenen vint-i-set dies per valorar si val la pena fer-ho o el poble extraterrestre morirà.
Si això no és un punt de partida interessant demà mateix m'afaito els ous.
Però repeteixo que amb això no n'hi ha prou, i per sort en aquest cas s'acompanya d'unes bones interpretacions i una atmosfera en general satisfactòria. Sempre hi ha d'haver algun problema, i el d'aquesta pel·lícula per mi seria el final, excessivament ingenu i on ens tornen a ensenyar que el comunisme és el mal.
El maaaaaaal!!!
vista -
The 27th Daysvsobre10
Pi
x pere
Normalment les pel·lícules, a mesura que es van veient per segona, tercera, quarta vegada, van agradant gradualment menys. En les bones pel·lícules els punts positius acostumen a ser més fàcils de veure que els negatius, o potser simplement es tenen més en compte en ser més abundants, mentre que els negatius es van acumulant amb els visionats.
En el meu cas, amb Pi és just al contrari. La primera vegada que la vaig veure no em va impressionar gens, més aviat al contrari, em va deixar completament fred i indiferent. Però cada vegada que l'he anat veient de nou m'ha anat agradant més i més, fins el punt actual, que ha aconseguit meravellar-me del tot.
revista -
Pisvsobre10
The Brain from Planet Arous
x pere
Una de les pel·lícules que recordo més agradablement de la meva adolescència és The Hidden, i sovint veig influències seves en pel·lícules actuals de ciència ficció.
Ara resulta que estava ben equivocat. Abans que The Hidden hi va haver aquesta petita joia dels cinquanta, la mateixa història però menys mitjans, per donar un resultat final exquisit.
vista -
The Brain from Planet Aroussvsobre10
Donnie Darko
x pere
Aquesta pel·lícula és un cas ben estrany. Li passa allò tampoc tan inusual que la gent o bé l'adora o bé l'odia. Força gent la considera poc més que una presa de pèl de la mida d'un conill antropomorf de dos metres. Jo m'alinearia en el bàndol oposat, però per una vegada tot i això sóc completament capaç d'entendre els qui en diuen pestes. I és que segurament, si les circumstàncies no fossin les que han sigut, jo seria un d'ells. Seria empatia cinematogràfica? Necessito una cervesa.
revista -
Donnie Darkosvsobre10
Terminator 2
x pere
És ben curiós com entre meitat dels vuitanta i inicis dels noranta la ciència ficció va donar algunes de les millors pel·lícules d'acció de la història. Aliens, Predator i Terminator 2. Els dos noms clau són aquí James Cameron i Arnold Schwarzenegger, i els dos els trobem en aquesta meravella que va fer que tota una generació volgués un T-1000 per reis.
Després, per desgràcia, arribarien els Titanic i la caiguda de Califòrnia a mans del T-800, però bé...
revista -
Terminator 2svsobre10
Signs
x pere
Hi va haver un temps en què el senyor Shyamalan no només sabia explicar històries fantàsticament bé, sinó que a més sabia escriure-les gairebé millor. Malauradament no va durar gaire, i després de dues pel·lícules excel·lents aquí la cosa va començar a fluixejar una miqueta, i encara no ens hem recuperat des de llavors. Potser ja aniria sent hora de perdre l'esperança i resar perquè aquest home accepti l'ajuda d'un bon guionista.
revista -
Signssvsobre10
S. Darko
x pere
Hi ha pel·lícules que demanen una seqüela, d'altres que la poden suportar i finalment hi ha pel·lícules que necessiten una segona part tant com jo necessito un puto furóncol al cul.
Per molta càmera videoclipera guai i idees depredades directament de l'original que es puguin tenir, Donnie Darko és definitivament una pel·lícula del tercer tipus. I és ben bé una llàstima, perquè tothom que participa en aquesta pel·lícula s'hauria pogut reunir per fer alguna cosa que hauria pogut ser realment molt interessant.
vista -
S. Darkosvsobre10
Altered
x pere
Parlem de llindars.
Juntament amb Honor de Cavalleria, The Blair Witch Project possiblement sigui el munt més enorme de merda que he tingut mai el gust de veure. Espero que el puto Albert Serra dels collons sigui capaç de redimir-se algun dia, encara que sigui amb un subproducte intranscendent com aquest, que a l'Eduardo Sánchez de merda ja li fa el fet.
vista -
Alteredsvsobre10
Barbarella
x jordi
No tinc clar si és que algú va voler fer una peli porno i li va sortir una d'aventures, o si en va voler fer una d'aventures i li va sortir una pel·lícula de ciència-ficció, o si va intentar fer ciència-ficció i li va sortir una porno.
En tot cas, i tot beneint-ne la banda sonora, estupefacció i diversió a parts iguals. Bé, no; diversió a saco.
vista -
Barbarella8sobre10
The Magnetic Monster
x jordi
M'ha semblat veure un capítol de Fringe...
...però dels anys 50!
Mola!
vista -
The Magnetic Monster7sobre10
Cocoon
x jordi
Aquesta és una d'aquelles que recordava afectuosament.
I és que no n'hi ha per menys (però tampoc per més).
revista -
Cocoon6sobre10
Star Trek - The Motion Picture
x pere
Quan es vol traslladar una sèrie de televisió exitosa a les pantalles de cinema sovint es cau en l'error de convertir en pel·lícula el que hauria de ser un capítol de la sèrie, de manera que ens trobem amb una història trasplantada allargada artificialment que coixeja per tots costats.
Per sort, la primera pel·lícula de la saga Star Trek no té aquest problema. El canvi de format és molt més que acceptable, i a sobre tenim un dolent genial, tot i que totalment a les antípodes del que vèiem a la segona part. Què més es pot demanar?
vista -
Star Trek - The Motion Picturesvsobre10
Star Trek II - The Wrath of Khan
x pere
A principis dels vuitanta, ser un dolent dels que dragqueenegen havia de molar bastant més que ara. I amb això no estic dient que ara no moli, eh?
Després de veure-la repetida unes deu vegades a la tercera part, finalment tinc l'oportunitat de veure "en directe" com mor l'Spock. I bé, tampoc n'hi hauria per tant...
vista -
Star Trek II - The Wrath of Khansvsobre10
Star Trek III - The Search for Spock
x pere
Això de veure ressuscitar algú que no saps que és mort perquè encara no has vist la pel·lícula on mor és d'allò més estrany. Però tampoc seria el pitjor que he fet, de manera que ho obviarem.
svsobre10
Star Trek IV - The Voyage Home
x pere
El títol d'aquesta pel·lícula era inicialment "Greenpeace, la pel·lícula", però un bromista hi va posar l'Enterprise pel mig. Us podeu imaginar la que es va liar. L'Spock salvant balenes, el món del segle XXIII víctima del canvi climàtic i tots els vulcanians (suposo) vegans.
A prendre pel puto cul. El món és cruel i Greenpeace, el mal.
vista -
Star Trek IV - The Voyage Homesvsobre10
Star Trek V - The Final Frontier
x pere
Pregunta: Què tenen en comú Déu i un germà malvat (perdó, volia dir il·lògic) del senyor Spock?
Resposta: Tres coses. Que cap dels dos existeix, són ridículs i surten en aquesta pel·lícula (de merda).
vista -
Star Trek V - The Final Frontiersvsobre10
Star Trek VI - The Undiscovered Country
x pere
Algú va dir "en Kirk odia els klingon", i un llest va demanar una pel·lícula amb aquest argument. Vist el que hem vist fins ara, tampoc sembla una idea descabellada, però definitivament tampoc seria el més lúcid dels arguments.
Per altra banda, com exercici de política-ficció ho posaríem a la part alta de la taula.
svsobre10
Star Trek VII - Generations
x pere
No tinc ni puta idea de com m'ho hauria fet jo per fer el traspàs de poders entre les dues generacions de tripulacions, però definitivament no ho hauria fet així. Però com que l'última vegada que ho vaig comprovar no estava a la llista de gent amb capacitat per fer una pel·lícula no em toca més que callar i acceptar el que em donen. I en el fons tampoc està tan malament...
vista -
Star Trek VII - Generationssvsobre10
Star Trek VIII - First Contact
x pere
Els viatges en el temps acostumen a ser una cosa complicada. De fet els viatges en el temps són tan complicats que tothom els fa a la seva manera i a cadascú li surten com li surten i no pregunteu.
La resta, bé. I la família també. La dels dolents, molt unida.
vista -
Star Trek VIII - First Contactsvsobre10
Star Trek IX - Insurrection
x pere
Vaig trobar l'inici d'aquesta realment destrempador, amb tot aquell munt de hippy suelto, però poc a poc la cosa es va arreglant lleugerament. Com he dit ja abans, i continuaré repetint de manera recurrent, no passarà a la història, però al menys aconsegueix entretenir tot explicant alguna cosa amb sentit. Llàstima que el final faci honor al començament.
vista -
Star Trek IX - Insurrectionsvsobre10
Star Trek X - Nemesis
x pere
Com passa de tant en tant, només cal que miri l'última pel·lícula d'una saga perquè immediatament em posi a mirar-les totes en ordre cronològicament invers. Per sort, els capitans Kirk i Picard no són en Jason (per molt que moli en Jason), i el que hi ha allà on l'home no ha anat abans sí que dóna per onze pel·lícules que, tot i no ser memorables, sí són en conjunt totes elles acceptables.
Aquesta desena part seria un cas bastant paradigmàtic. Com a pel·lícula en si ratllaria bastant la mediocritat, però tenint en compte el bagatge de la saga, tot l'univers i l'enorme tractament de personatges que la precedeixen fan que acabi sent una cosa fàcilment gaudible.
vista -
Star Trek X - Nemesissvsobre10
Star Trek (2009)
x pere
Hi ha maneres i maneres de fer remakes i el que, quan la gent ha començat a escamar-se d'aquesta paraula, han rebatejat com a reboots.
Una manera seria "a la Jar Jar Binks", agafant una mitologia universalment venerada i reduint-la un munt de runa mesclada amb feixos de bitllets.
L'altra manera seria "a la James Bond", buscant nous enfocs a uns personatges més que coneguts que permetin la reconnexió amb una generació nova i jove.
No pensava mai dir això convençut, però... m'encanta Star Trek.
vista -
Star Trek (2009)svsobre10
Terminator Salvation
x pere
Crec que és impossible haver sigut nen/adolescent l'any 1991 i que et deixi indiferent la paraula "Terminator". Per això, tot i la pífia (tampoc exagerada) que va ser la tercera part, m'era del tot obligat veure aquest intent de reflotar la sèrie. A mida que n'anava sabent coses i veient-ne imatges la pel·lícula es feia més i més atractiva, tot i la destrempera inicial en conèixer el nom del director (energúmen) escollit. Fins que la pel·lícula es va estrenar als Estats Units, i la destrempera va tornar en veure les reaccions. Però la cita amb Skynet era del tot ineludible.
La sensació general que m'ha quedat és que aquesta quarta part és una continuació més que digna, i que el canvi d'escenari li va d'allò més bé. El meu llindar de tolerància em permet obviar totes les llicències i els convencionalismes que la farceixen... però el que sí que no té perdó de cap mena són els putos deu últims minuts. Sa puta mare.
vista -
Terminator Salvationsvsobre10
Kingu Kongu tai Gojira (King Kong contra Godzilla)
x jordi
Godzilla més King Kong feia preveure diversió. Però la realitat és una altra, i si la pel·lícula s'hagués limitat a només els 10 minuts finals, tots ens haguéssim estalviat moltes coses. Sobretot temps i avorriment.
Quin rollo.
vista -
Kingu Kongu tai Gojira4sobre10
Mosura tai Gojira (Godzilla Against Mothra)
x jordi
En aquesta, en Godzilla perd gran part del crèdit guanyat: en Mothra és molt més elegant tot i no trencar tantes coses.
Ànims Godzi! Només tu pots recuperar el terreny perdut!
vista -
Mosura tai Gojira6sobre10
Terminator 3: Rise of the Machines
x jordi
Si bé és cert que la cosa se'n va de mare, que la conclusió és tirant a fluixa i que algú no va acabar de donar les raons necessàries per explicar el pas de l'autocloncusiva (i genial) segona a aquesta, no s'ha d'obviar que la saga continua entretenint cosa bèstia.
Llàstima, però, que això de sorprendre és cada vegada més complicat.
revista -
Terminator 3: Rise of the Machines6sobre10
Terminator 2: Judgment Day
x jordi
Mirar aquesta pel·lícula és veure una escena mítica rere l'altra.
Impressionant!
revista -
Terminator 2: Judgment Day9sobre10
The Terminator
x jordi
Recordo que de petit aquesta pel·lícula em va impactar, però ara la remiro i falla per alguns cantons. Però cap problema, passa a les millors famílies: només és una manera de fer notar el pes dels anys.
Penso que tot i que és possible que la fama de The Terminator incrementés molt gràcies a la seqüela, aquesta original també mereix gran part del mèrit: en Terminator és un dels grans personatges de finals del segle XX. De veritat.
revista -
The Terminator7sobre10
Gojira no gyakushû (Godzilla Strikes Again)
x jordi
Si a la primera el guió era patillero, en aquesta segona entrega, la història sobra, directament.
Què collons m'importa a mi una empresa a qui en Godzilla li ha destruït la fàbrica, si la gràcia és precisament (i únicament) que tot es destrueixi?
vista -
Gojira no gyakushû6sobre10
The Brain That Wouldn't Die
x jordi
De veritat que ningú se'n va adonar, que un cap no pot parlar sense cordes vocals i/o pulmons?
De veritat??
vista -
The Brain That Wouldn't Die3sobre10
Gojira (Godzilla)
x jordi
Era d'esperar que la història fos tan patillera. Però el que no esperava era que les escenes de destrucció molessin tant.
En Godzilla mola.
vista -
Gojira7sobre10
The Thing from Another World
x jordi
Si The Thing és el remake, The Thing from Another World deu ser el make.
Ho dic perquè, tot i que l'adaptació d'en Carpenter mola més, això no desmereix en absolut aquest gran original: és difícil competir contra una de les millors pel·lícules d'horror i misteri de la història.
vista -
The Thing from Another World7sobre10
Outlander
x pere
Vikings i extraterrestres, hi ha alguna combinació més atractiva per algun lloc? No, oi que no? Doncs no us ho penseu, desconnecteu-vos el puto cervell i gaudiu-ne tan com pugueu, perquè és una cosa que val molt la pena fer de tant en tant.
vista -
Outlandersvsobre10
Watchmen
x pere
Watchmen és bastant més que un còmic, és la puta bíblia. Watchmen és tan brutalment gran que qualsevol intent de canviar-lo de registre estava ja condemnat al més estrepitós dels fracassos ja abans d'iniciar-se. És precisament per això que una vegada comprovat que ens trobem davant de la més perfecta de les adaptacions possibles la sensació que en queda és tan recomfortant.
I total, l'únic que ens han fet és posar-nos uns títols de crèdit memorables i ensenyar-nos la polla del Dr Manhattan. L'enorme polla blava del Dr Manhattan. Si és que ens acontentem amb ben poca cosa...
vista -
Watchmensvsobre10
Tres Días
x pere
Per sort, no tot el cinema que es fa a Espanya consisteix en Almodóvar i mil caçadors (subnormals o massa llestos) de subvencions. Encara hi ha qui és capaç de treure petroli del puto desert. I a sobre tenen la gosadia de fer-ho amb una pel·lícula de ciència-ficció. Ciència-ficció!
vista -
Tres Díassvsobre10
The Deadly Mantis
x pere
Una mantis prehistòrica gegant que es desperta a l'Àrtic i es dirigeix directament a Washington? I diuen que és de fa cinquanta anys? Remake ja!
vista -
The Deadly Mantissvsobre10
Short Circuit 2
x jordi
Això és un guionista, un personatge d'or que necessita una seqüel·la i els anys 80. Es troben en un local. Tots riuen i pensen com en serà de guai, en Number 5 vestit de coses divertides.
S'abaixa el teló.
Títol de l'engendre?
revista -
Short Circuit 24sobre10
Short Circuit
x jordi
Aquest és un d'aquells clàssics insubstituïbles.
Tindrà les seves mancances i el pas dels anys potser l'ha maltractat una mica, però continua divertint i entretenint de manera fins i tot sorprenent.
revista -
Short Circuit8sobre10
The Lost Skeleton of Cadavra
x pere
Com a fan acèrrim de les pel·lícules de ciència ficció dels anys cinquanta, era per mi una obligació veure aquesta paròdia-homenatge al gènere. Com a persona que presumeix de tenir dos dits de front era per mi totalment prescindible veure-la per segona vegada.
revista -
The Lost Skeleton of Cadavrasvsobre10
Alien Raiders
x pere
En el fons, fer una pel·lícula dramàtica o una comèdia no comporta excessives complicacions de base. La base dels sentiments humans o el que ens fa riure tampoc ha canviat substancialment des de l'inici del cinema, de manera que tot està bastant marcat i només cal fer variacions estilístiques, que són el que acabaran marcant si la nostra pel·lícula és acceptable o una basura.
Per contra, la ciència ficció és un gènere que s'està reescrivint dia a dia. El que avui és ciència ficció demà ja no ho serà, i fins i tot dins els temes eterns com serien els extraterrestres i similars s'acostuma a reclamar periòdicament un canvi substancial de patró. Deu ser per això que aquesta no m'ha acabat de convèncer gens. Si sota una premisa pretesament innovadora et colen una idea que ja es va treballar, i infinitament millor, fa vint anys, el menys que puc fer és sentir-me lleugerament violentat.
vista -
Alien Raiderssvsobre10
Pulse 3
x pere
Si algun tipus de debilitat cinematogràfica tinc, aquesta seria les pel·lícules terriblement dolentes de "terror". Sé que cada una que miro m'acosta, passa a passa, lentament però inevitable a un aneurisma de proporcions megalítiques. Jo ho sé, i el meu puto cos ho sap tan o més bé que jo. Però sembla que als dos ens importa una puta merda.
Visca.
vista -
Pulse 3svsobre10
Plan 9 from Outer Space
x jordi
Acabar Plan 9 from Outer Space deu ser una d'aquelles gestes que s'ha de fer almenys una vegada a la vida.
I és que hi ha pel·lícules mítiques i pel·lícules mítiques. Aquesta aberració, ho sabem de sobres, és de les del segon tipus. I amb molta honra.
"A un se'l considera boig quan perfecciona coses que els altres no poden entendre."
Edward D. Wood Jr.
vista -
Plan 9 from Outer Space3sobre10
Star Trek
x jordi
L'aposta és arriscada: tirar a terra tots aquests 50 anys d'aventures (i aquestes 20 hores que he passat posant-me al nivell).
Per uns moments em pregunto si hauria d'estar enfadat. Però de seguida me n'adono que la millor manera de fer un homenatge a tot aquest univers d'aventures i de personatges, no és altra que la de tornar al principi i reinventar-ho tot amb la millor pel·lícula de tota la saga.
Excel·lent (dels alts).
vista -
Star Trek10sobre10
Star Trek: Nemesis
x jordi
Em faig una pregunta recurrent. Un exemple de molts: si tens una nau espacial, per què has de fer una maleïda persecució sobre rodes pel puto desert?
La saga ha sobrepassat els seus propis límits i vol esdevenir quelcom que no és. El gènere d'Star Trek mai ha estat el d'acció sinó el d'aventura, i superar les pròpies limitacions (incloses les visuals, les d'armament i les d'invents futurístics) fa que tot se surti de mare.
La pel·lícula d'adéu d'en Jean-Luc Picard és entretinguda, però discreta i desubicada.
Potser és un bon moment per tornar als orígens.
vista -
Star Trek: Nemesis6sobre10
Star Trek: Insurrection
x jordi
Passa a les millors cases: algú va decidir agafar un capítol i allargar-lo per fer-ne una pel·lícula.
I el resultat és prou bo, de veritat, però no deixen de ser les entretingudes aventuretes d'un capítol estirat.
vista -
Star Trek: Insurrection6sobre10
Star Trek: First Contact
x jordi
Després de 5 pel·lícules i unes 10 hores de mediocritat, friquisme exagerat i alguna estona llarga de brossa pura i dura, per fi em torno a trobar amb el nivell que havia deixat The Wrath of Khan.
Tota una satisfacció, de veritat.
vista -
Star Trek: First Contact7sobre10
Star Trek: Generations
x jordi
Patillera de collons, la pel·lícula que ha de servir de traspàs no és capaç de donar un final digne a l'antiga tripulació; però s'agraeix enormement (deixant a banda sensibilitats nostàlgiques) aquest bon canvi de càsting.
vista -
Star Trek: Generations6sobre10
Star Trek VI: The Undiscovered Country
x jordi
De cap de les maneres podem dir que la pel·lícula que serveix de comiat a la tripulació que ha comandat l'Enterprise durant 30 anys sigui un gran què (no destaca en res, tampoc hi poden haver gaires queixes), però la millora és tal des de l'últim engendre, que haver-la vist senta d'allò més bé.
6sobre10
Star Trek V: The Final Frontier
x jordi
Què té de bo aquest insultant engendre de pel·lícula? Una sola cosa: veure com en Shatner es dirigeix a si mateix per fer lluir al capità Kirk.
I em preguntareu, on està la puta gràcia d'això? Doncs en que el Shatner ja és ben rodonet i incapaç de fer les escenes d'acció amb un mínim de credibilitat (tot i que ara que ho penso, potser tampoc ho havia aconseguit abans).
De totes maneres... aquest és el menor dels seus problemes: això és un cagarro de dimensions descomunals.
vista -
Star Trek V: The Final Frontier2sobre10
Star Trek IV: The Voyage Home
x jordi
Crec que aquest és un dels guions més delirants que m'he trobat mai. Potser ni tan sols Executive Koala ni Bijita Q aconsegueixen igualar-lo.
La seriosa i noble tripulació de l'Star Trek se'n va als anys 80 a pescar balenes per salvar la humanitat. Ni més ni menys.
Impressionant, senyor Spock: impressionant.
La sensació final és una barreja de deliri, vergonya aliena i diversió.
vista -
Star Trek IV: The Voyage Home7sobre10
Star Trek III: The Search for Spock
x jordi
Això de ressuscitar el personal sempre ha estat una qüestió complicada, sovint un pèl vergonyosa. Per tant, és obvi que la pel·lícula i la història es ressenteixin greument d'aquest fet. Però si pensem una mica en vulcanià i donem un vot de confiança a la saga, tot plegat és bastant entretingut.
6sobre10
Star Trek: The Wrath of Khan
x jordi
Això és tota una altra cosa!
Tot i que Kirstie Alley per mi sempre serà la mare de Mira qui parla (i això m'acostuma a distorsionar les pel·lícules on actua), aquesta segona entrega d'Star Trek per la gran pantalla té tot el que no té la primera: ritme, vestuari, història, fotografia i grans batalles espaials.
vista -
Star Trek: The Wrath of Khan8sobre10
Star Trek: The Motion Picture
x jordi
L'Enterprise mola, ho sabem tots. Però no per això s'ha de fer una pel·lícula que només ensenyi maquetes de plàstic.
Que sí, que vale, que la part final en realitat no està gens malament. Però aquests quinze minuts no compensen la llarga i terrible agonia d'actors que sembla que s'aguantin la caca, i totes les seqüències "paisatgístiques" inútils que sembla que no s'hagin d'acabar mai.
vista -
Star Trek: The Motion Picture5sobre10
Back to the Future Part III
x jordi
Molt bé, no està gens malament. I molt molt bé, quasi no se li nota el pas dels anys.
Però aquestes segones parts no deixen de ser pel·lícules per mandrejar un dissabte a la tarda: cosa gens dolenta, però d'un altre nivell.
revista -
Back to the Future Part III6sobre10
Back to the Future Part II
x jordi
Això comença a trontollar per tots cantons...
...però el Delorean continua molant!
revista -
Back to the Future Part II6sobre10
Back to the Future
x jordi
Sembla una tonteria però no ho és, i tot i que tenim els viatges temporals coll avall i altament superats, Back to the Future continua sent una altra Spielberg-referència. Almenys per la meva generació.
Però és que a més, el Delorean mola, mola molt.
I tot plegat, l'ha convertit en un bon clàssic.
revista -
Back to the Future8sobre10
Donnie Darko
x jordi
Em passen un parell de coses pel cap.
Que és cert, que n'esperava més, que potser aquest tipus de pel·lícules em deixen d'impressionar quan intenten passar-se de llestes.
Però això no treu que l'hagi gaudit quasi completament i que, sobretot, en Donnie i el guió em facin certa enveja.
v - Donnie Darko
vista -
Donnie Darko8sobre10
Watchmen
x jordi
Cal reconèixer el mèrit: Zack Snyder és capaç de fer una gran pel·lícula d'un guió quasi inexistent (per limitat, no per dolent), però també és capaç d'adaptar un argument complex, fosc i intens, aconseguint de nou un resultat memorable.
I diria que el metratge és excessivament llarg, però que no li sobra cap escena. I que la banda sonora, plena de terribles èxits dels 80, desentona, però que dóna un aire fresc i desentés a un argument terriblement dens.
Però no vull dir-ho, ni això ni res més, perquè crec que per acabar de valorar Watchmen, necessito haver llegit el còmic.
vista -
Watchmen8sobre10
The Thing
x jordi
Pel ritme, per l'ambient, pel silenci, per la foscor, pel gos, pel barret de cowboy, pels monstres i els seus tentacles i les seves deformacions, per la sang, pel bon carpenter, pel gel, per la paranoia, i per tantes d'altres coses, aquesta pel·lícula és una maleïda meravella.
revista -
The Thing10sobre10
The Last Man on Earth
x jordi
Si bé és a anys llum de I Am Legend en quant a guió, ambientació i interès, The Last Man on Earth (primera adaptació cinematogràfica del llibre) té, en canvi, un inexplicable encant que la fa d'allò més atractiva.
I ja us dic ara que no és precisament pels zombies que tenen por dels alls i dels miralls.
vista -
The Last Man on Earth7sobre10
Village of the Damned (1995)
x jordi
Si bé la primera versió de Village of the Damned, del 1960, sorprèn per agafar una idea senzilla i expremer-la el suficient com per fer-ne una magnífica pel·lícula i crear un increïble ambient, aquesta segona versió peca de voler trascendir tant com la primera amb el mateix guió, però 30 anys després.
I és cert, Carpenter ens recorda en algun moment aquell ambient majúscul de The Thing. Però amb això no n'hi ha prou, i si hi sumem incoherències no solucionades i massa tòpics descarats dels anys 90, ens quedem amb aquest despropòsit que se salva pels pèls de la crema.
vista -
Village of the Damned5sobre10
The X Files - I Want to Believe
x pere
Quan mirava The X Files, els capítols que més m'agradaven eren normalment els que s'escapaven de la línia argumental general, quan es deixaven de banda les conspiracions governamentals per ocultar extraterrestres i exploraven camins una miqueta més estranys.
Suposo que per això aquesta segona pel·lícula m'ha sorprès gratament. Esperant més teoria de la conspiració i més homenets grisos, m'he trobat amb una cosa completament diferent, amb doctors bojos que experimentem amb humans. Com passa amb gairebé totes les versions cinematogràfiques de sèries acaba sent, més que una pel·lícula, un capítol allargat. Però com a mínim és un bon capítol.
v - The X Files - I Want to Believe
sobre10
Babylon A.D.
x pere
Aquesta és una pel·lícula amb voluntat (i potser potencial) de ser gran dins la ciència ficció. Té una estètica natural, creïble i cuidada. La història avança desvetllant gradualment nous misteris. Les seqüències d'acció són tan espectaculars com ben filmades . I per si tot plegat fos poc, la religió ambientada en un món futur és un tema tan interessant com valent i ben plantejat.
Però no pot ser tan bo.
El guió es nota escapçat. Cap de les interpretacions és a l'alçada de la resta d'elements. L'acció és massa sovint un simple recurs per distreure, sense cap ni peus. El fil general sovint recorda massa Children of Men. I per si tot plegat fos poc, després descobreixes que el director es va emprenyar amb els productors fins el punt d'abandonar la pel·lícula.
Així doncs, de moment tot apunta a bona pel·lícula destrossada per tercers, de manera que crec que li donaré una altra oportunitat, ara que sé que existeix una versió del director que afegeix més d'una hora de metratge. Si la versió amputada ja és acceptable, aquesta promet.
v - Babylon A.D.
sobre10
The Invasion
x pere
Una de les meves pel·lícules preferides és la segona versió dels lladres de cossos, de manera que no podia ser parcial de cap de les maneres, mirant aquest nou remake.
Però si a més m'hi fan passejar amunt i avall la cara de botox de la Nicole Kidman i m'hi canvien un final meravellosament pessimista per un dels més trunyos de la dècada, ja s'assoleixen nivells desastrosos. I això que he de dir que hi havia entrat amb la ment oberta i amb ganes...
v - The Invasion
sobre10
WALL·E
x pere
Si ho hagués fet qualsevol altre, començar una pel·lícula en la qual durant més de mitja hora només es vegin una cafetera i un microones dient-se el nom podria ser qualificat de temerari. Però Pixar no és qualsevol, i en aquesta casa poden fer el que vulguin amb absoluta llibertat i sense por.
Després d'aquest inici espectacularment bo, el que el segueix fins que s'arriba al final és sensiblement més convencional, però igualment se situa per sobre de qualsevol altra pel·lícula d'animació feta recentment. Una altra petita joia per unir a la col·lecció.
v - WALL·E
sobre10
Los Cronocrímenes
x pere
Una vegada vista, no costa massa qualificar Los Cronocrímenes com una de les millors pel·lícules de ciència-ficció del cinema espanyol. Fins i tot una de les millors pel·lícules fantàstiques.
Però tenint en compte la competència, potser això no seria massa meritori, i potser d'aquí vindrien les crítiques exageradament entusiastes. Los Cronocrímes és una pel·lícula certament meritòria en molts aspectes, ben filmada i ben construïda, però malauradament li falten un parell de passos per poder acabar passant a la història.
Dues consideracions frívoles. Una, jo vull una samarreta de les del gat de l'Schrödinger. Dues, per molt que ho intento no em puc treure del cap la idea que en Vigalondo va rodar aquesta pel·lícula només per veure la noia en pilotes.
v - Los Cronocrímenes
sobre10
Night Skies
x pere
Acostumo a ser una persona potser no del tot positiva, però sí comprensiva, i fins i tot en les pitjors pel·lícules que miro intento buscar-hi les coses positives, més que no pas aprofundir en les seves mancances.
A vegades, però, això resulta del tot impossible.
Però va, fent un esforç sobrehumà diré que el millor de la pel·lícula és... Jonh McCain as Himself (archive footage)
v - Night Skies
sobre10
Death Race
x pere
Quan em poso una pel·lícula a les quatre de la matinada d'un diumenge realment no espero d'ella que sigui ni un viatge intel·lectual ni una meravellosa experiència cinematogràfica. Com a molt, puc demanar-li que em mantingui despert un parell d'horetes i que no em vulgui prendre per imbècil.
Death Race és diversió, sang i benzina. Res més. Però és que tampoc té per què ser més que això.
v - Death Race
sobre10
Village of the Damned
x jordi
Hi ha una creença popular que diu que per decidir sobre algun tema, és bo fer un parell de llistes, una amb els motius a favor i l'altra amb els motius en contra.
I el fet és que si algun dia he de decidir entre tenir fills o no, aquesta pel·lícula segur que formarà part dels motius en contra. I valdrà, almenys, per tres.
Magnífica.
v - Village of the Damned (1960)
sobre10
Dante01
x pere
Quan es defineix una pel·lícula com a "pretenciosa" s'acostuma a fer de manera despectiva, quan es vol apuntar excessivament amunt i es fracassa estrepitosament. Per alguna raó, cada vegada que penso en Dante01 l'únic adjectiu que em ve al cap és precisament aquest.
Dante01 és una pel·lícula pretenciosa, tremendament pretenciosa. A estones sembla voler ser un Alien, a estones deixa entreveure ingredients de 2001, i en d'altres moments vol donar una càrrega visual digna del millor Gilliam.
I tot i que no se n'acaba de sortir del tot en cap camp, la sensació final no és gens dolenta, sinó tot el contrari. Sé que tard o d'hora li donaré una segona oportunitat, i llavors la balança acabarà caient cap a una banda o altra.
v - Dante01
sobre10
The Day The Earth Stood Still
x jordi
Original i persuasiva, la genial Ultimátum a la Tierra és fruit d'anys de por, angoixa d'autodestrucció i ànsies de canviar les perspectives amb noves aventures... caldrà veure què passa al remake, on és de suposar que de tots aquests elements, només en quedarà la por.
rev - The Day The Earth Stood Still (1951)
sobre10
Wall-e
x jordi
La primera part de la pel·lícula és una autèntica delícia. Gaudir d'aquesta manera de la mímica, de la imatge, de l'animació, dels personatges, del silenci,... és magnífic.
Després, tot i que sense cap canvi radical, tot s'endinsa en un discurs senzill que està de moda, però que la Pixar aprofita al seu favor, ensortint-se'n mestrament amb una crítica bastant agosarada (però innocent) al com funcionen les coses.
En definitiva, i amb només un visionat, ja ha pujat a l'olimp del que jo entenc per obres mestres de l'animació.
I ara, no sé per què, tinc ganes de reveure Curtcircuit...
v - Wall-e
sobre10
R.O.T.O.R.
x jordi
Un guió que falla per tots cantons, un protagonista amb cara de restrenyit, un robotet teledirigit penós sortit dels teletubbies, unes trucades de telèfon que no s'acaben mai, lluites sense cap mena de gràcia, i per sobre de tot, un dolent, en puto R.O.T.O.R., que fot una pena considerable i que sembla més un integrant dels Village People que no pas un robot assasí.
Pura brossa que aconsegueix la fàcil fita de fer-me descollonar (quan es tracta d'una pel·lícula seriosa) gràcies a les quatre cerveses consecutives i a les aportacions del públic.
Però si R.O.T.O.R. pot presumir d'alguna cosa és de fer-me pensar que es tracta de la pitjor pel·lícula que he vist en ma vida. I això potser té el seu qüestionable mèrit.
vista -
R.O.T.O.R.1sobre10
The Crazies
x pere
Just ara, quan les pel·lícules de zombis on no hi surten zombis són una cosa ben habitual, i n'hem pogut veure unes quantes obres tirant a mestres, resulta especialment sorprenent descobrir que fa més de trenta anys el mestre indiscutible del cinema de zombis ja en feia.
Diguem-ne infectats, que és un virus, que no són morts i tot el que vulgueu, però des del mateix moment en què hi fotem en Romero, en George A. Romero, pel mig, això són putes pel·lícules de zombis. I punt.
v - The Crazies
sobre10
Iron Man
x jordi
Vivim en temps estranys, temps de convulsions, temps d'interessos i d'extrems.
Temps en els quals es poden crear les bírries més grans de la història amb superherois, però també temps on uns comptats productes de còmic es poden elevar a bona pel·lícula d'entreteniment, amb un bon guió, bones interpretacions i bon equilibri d'efectes especials i història.
I Iron Man és sens dubte, i per sort, del segon tipus.
v - Iron Man
sobre10
City of Ember
x jordi
Aquesta nova corrent de cinema autocrític amb la humanitat m'està començant a cansar. És cert, City of Ember és una pel·lícula infantil (amb alguns tocs cruels que podrien desmentir-ho), i com a tal ha de gaudir d'una espècie de perdó natural que les nostres ments adultes donen per vés a saber quina raó, però l'autodestrucció del mal per tornar-lo a fer renéixer en els ulls innocents d'uns nens, em fa venir ganes d'anar al lavabo.
City of Ember té un gran problema, que no és ni tan sols la història (que si hagués estat ben tractada, podria arribar a maquillar aquest sentiment de cagarrines): el seu gran problema és que té un decorat brutal. S'hi han gastat la pasta, i tot de ments creatives van decidir omplir l'espai amb els objectes més bonics i ben triats que he vist en molt de temps en un film d'aventures.
I per culpa d'això, la resta de la pel·lícula sembla arrepenjar-se en uns decorats que no deixen de ser només decorats, per deixar tota la resta a la llista del podria haver estat...
vista -
City of EmberSitges 2008 . 11.10.2008 . clausura
5sobre10
The Happening
x pere
No sé ben bé què li ha passat a aquest home. Sap filmar, i en sap molt. Sap explicar històries, i fer-ho molt bé. Però una altra cosa és que el que vol explicar li importi a algú, i en aquest aspecte l'espiral vertiginosa en la qual s'ha precipitat des de fa un temps ja sembla inaturable.
Donar-se a conèixer de manera tan espectacular com ho va fer amb The Sixth Sense se li va tornar en contra de manera bastant ràpida, però després de perdre el favor incondicional del públic va continuar desenvolupant de manera excel·lent històries notables (segons la meva manera de veure-ho).
Ara però potser seria un bon moment per plantejar-se filmar guions d'altra gent.
v - The Happening
sobre10
Alien Autopsy
x pere
A vegades fa de mal dir si em carden més ràbia els creients de qualsevol religió o els que s'empassen tota la merda dels ovnis i similars. Normalment acabo concloent que no deixen de ser dues vessants del mateix fenomen absurd, i em tranquil·litzo fins la propera vegada que caic en una pàgina que parla d'abduccions i/o de miracles marians.
Fa uns anys va aparèixer el vídeo d'una suposada autòpsia a un extraterrestre que havia caigut amb la seva nau al desert de Nou Mèxic. Segur que el nom de Roswell us sona. Alien Autopsy explica com es va fer aquest vídeo, i com l'home que ho va maquinar tot riu i continua rient.
No serà una pel·lícula memorable, però per riure dels creients fa el fet, i està feta de manera més que competent.
v - Alien Autopsy
sobre10
Grindhouse
x pere
Si ja tant Planet Terror com Death Proof considero que son dues autèntiques obres mestres, cada una per separat, en combinar-les tal i com estava pensat que fossin, afegir-hi tots els trailers falsos d'entremig, unes quantes cerveses i una colla d'amics, el resultat acaba siguent més que espectacular.rev - Grindhouse
sobre10
Red Planet Mars
x pere
De la mateixa manera que rere en Godzilla s'hi amaga en pànic japonès a la bomba atòmica, rere la major part de cinema nordamericà de ciència ficció dels anys cinquanta (i al voltant) hi ha la guerra freda i la por al que hi havia a l'altra banda del teló d'acer. No és un secret gaire ben guardat, i és matisable o fins i tot es pot fer una argumentació alternativa.
Però d'entre totes les paràboles de l'època, no n'hi ha cap de tan evident com aquesta. Pura propaganda anticomunista i procristiana sense cap mena de vergonya ni mirament. I a més és apta per nens!
Ja ho sabeu, si voleu salvar el món, la fórmula màgica consisteix en Déu i economia.
v - Red Planet Mars
sobre10
The Signal
x pere
Per fer obres mestres cal conjuntar un munt de factors diferents, i és una feina increïblement dura que requereix també bona part de sort.
Per fer bones pel·lícules calen menys coses, però igualment no és fàcil, com no resulta tampoc senzill ser competent amb qualsevol treball.
Però fa ràbia, que quan te trobes una pel·lícula que està feta amb una mínima competència i originalitat, tot i no ser res de l'altre món, sorprengui. Aquest seria el cas.
v - The Signal
sobre10
Doomsday
x jordi
Diria que la sang a l'estiu entra tan bé com l'orxata i que aquesta estranya combinació entre carreres de cotxes, punkis, cavallers medievals i malalties infeccioses és prou divertida i entretinguda, però ja ho ha fet en Pere. Així que em limito a afegir que els escocesos punkis són molt xungos i que tenir pressupost per fer explosions i trencar coses, mola.
v - Doomsday
sobre10
Doomsday
x pere
És estiu, i a l'estiu acostumen a venir prou de gust les pel·lícules amb molta sang, violència, evisceracions extremes, molta més sang, decapitacions, instruments tallants diversos i, així de manera general i per resumir, sang.
Si a més hi afegim un virus mortal per aquí, una societat medieval per allà, uns guerrers postapocalíptics de la carretera més enllà, i ho amanim tot amb musiqueta vuitantera selecta i la guia mestra d'aquest home que a cada pel·lícula que fa tira més cap a geni... Doomsday!!
v - Doomsday
sobre10
The Signal
x jordi
Seguint les línies apocalíptiques tipus 28 Days Later, The Signal contempla la lluita humanitat-contra-humanitat ara no amb un virus, sinó amb una il·lusió multimèdia col·lectiva.
Amb aquesta descripció premeditada, això podria semblar una gran horterada sense gaire gràcia, però la pel·lícula sap treure suc d'una història senzilla i ja vista altres vegades, potenciant-la amb altes dosis de sang i d'humor negre.
Tot i l'excessiva confusió creada deliveradament per emular la senyal, fent-nos perdre un referent clar dins el fil de la pel·lícula, és altament recomanable veure-la en dies amb irremediables ganes de sang... sang!
v - The Signal
sobre10
Jumper
x pere
Una premissa interessant amb una execució acceptable. A estones arriba a semblar una simple classe aplicada de geografia-ficció, però al final acaba sent pur entreteniment. Ni més, ni menys. Prescindible, però agradable.
v - Jumper
sobre10
The Langoliers
x pere
Realment, per fer una gran pel·lícula no cal un gran pressupost. N'hi ha prou amb un gran guió, una gran direcció i unes grans actuacions (en una proporció o una altra). Però quan no es té cap d'aquestes tres coses, llavors sí que l'única manera de poder-ho camuflar mínimament és fotent-hi molta pasta. Segurament sortirà igualment un trunyo, però al menys enganyarem força gent.
Amb un pressupost televisiu, tot i que la història sigui acceptable, no es pot enganyar ningú.
v - The Langoliers
sobre10
Silent Running
x pere
Hi ha una raó per la qual es prohibeix als hippys fer pel·lícules.
Bé, de fet n'hi ha diverses, però només una d'elles es diu Silent Running i és protagonitzada per un soci de Greenpeace del futur.
I no és que sigui una mala pel·lícula, però tant el plantejament, com l'execució, com el desenllaç són tractats d'una manera plenament ridícula. Mort a la natura!
v - Silent Running
sobre10
The Incredible Hulk
x pere
Fa un temps vaig confessar que m'encanta la primera adaptació de Hulk, tot i que el personatge no és precisament que m'encanti. Trobo que l'Ang Lee li va saber trobar un punt que va permetre treure moltíssim suc als personatges, partint d'una història tirant a mediocre i uns actors generalment fluixets.
Però la reacció negativa de la majoria de gent que va pagar una entrada van condemnar l'equip, de manera que a l'hora de recuperar el personatge s'ha escollit fer com que l'anterior pel·lícula no existeix.
En aquesta nova adaptació es potencia el punt més feble de l'altra, que són els efectes especials i les escenes d'acció, que en aquest cas són realment espectaculars i al nivell que mereix el personatge. Malauradament, no hi ha absolutament res més a destacar.
v - The Incredible Hulk
sobre10
The Invisible Man
x jordi
A vegades, una pel·lícula magnífica es pot definir només per l'insultant abisme entre ella i una terrible reutilització de les mateixes bases 70 anys més tard.
Però The Invisible Man (1933) és molt més que això, tot i comptar amb un guió igual de senzill: aconsegueix elevar eficaçment un fet recurrent en l'imaginari col·lectiu a un angoixant terror de masses.
Que amb una idea senzilla i uns efectes especials rudimentaris però molt efectius, pot arribar a produïr el mateix que ara intenten causar els atacs terroristes i les invasions interplanetàries-interdimensionals, vaja.
v - The Invisible Man
sobre10
Right at Your Door
x pere
Fa una pila d'anys em va xocar una pel·lícula que relatava de manera molt realista (o al menys així em va semblar en aquell moment) què significaria per la població general dels Estats Units un atac nuclear al seu territori.
25 anys més tard hem canviat d'adversari, però l'amenaça continua siguent allà.
Aquesta podria ser la versió Al-Qaeda de The Day After, i inicialment tot sembla apuntar en aquesta direcció. Tres explosions sacsegen Los Angeles, sumint la ciutat en la confusió i el caos. Han estat atacs nuclears? químics? biològics? Malauradament, això no ho saben ni els responsables de la pel·lícula. Pitjor encara, a mesura que avança la història van barrejant conceptes. És això, juntament amb el gir completament absurd i innecessari del final, que impedeixen que la pel·lícula, tot i el seu prometedor inici, aconsegueixi el seu objectiu.
v - Right at Your Door
sobre10
The Mist
x jordi
Correcta, sorprenent, colpidora i amb gotetes (o gotasses) de The Thing.
Què més es pot demanar?
v - The Mist
sobre10
Southland Tales
x pere
Després de debutar en el cinema amb una obra mestra com és Donnie Darko potser el més assenyat seria esperar un temps prudencial abans d'estrenar la segona pel·lícula, i intentar fugir de l'ombra de la primera. Malauradament, pel que es veu en Richard Kelly va dedicar els cinc anys que separen Donnie Darko de Southland Tales a pensar com fer una cosa més gran, més espectacular, més profunda i més genial que la primera. I sembla ser que el noi estava tan segur de la seva capacitat que no es va molestar ni tan sols a fer una bona elecció de càsting. Més encara, va escollir uns actors i actrius que li dificultessin fins a nivells prohibitius aconseguir lligar una pel·lícula coherent.
Més sort la propera vegada.
v - Southland Tales
sobre10
Be Kind Rewind
x jordi
M'encanta com en Gondry agafa les coses més simples i mundanes, hi juga, i en fa petites obres d'art. És pretenciosament senzill.
Ja m'havia passat amb Eternal Sunshine, però sobretot amb La Sciende des Rêves, que en acabar la pel·lícula penso que el director aconsegueix desplegar tot el seu imaginari i fer-lo tan atractiu que nosaltres podem arribar a gaudir-lo quasi tant com ell mateix.
Be Kind Rewind és una petita broma, o potser homenatge, a tot un cine diferent, atrevit, que s'escapa de les fòrmules establertes i que lluita per no quedar-se enrere.
I per si tot això no fos prou motiu per veure-la, només afegir que en Jack Black hi fa un paper d'imbècil, que és el que li prova.
Què més podem demanar?
v - Be Kind Rewind
sobre10
Iron Man
x pere
Hi ha dues maneres de fer adaptacions de superherois.Una, que jo anomeno "mètode Spiderman" consisteix en contractar un bon equip (director, actors, etcètera) i donar-los un bon pressupost i estabilitat per un parell o tres de pel·lícules. No necessàriament n'han de sortir bones pel·lícules, però la probabilitat que així sigui augmenta substancialment.
La segona manera seria el "mètode Daredevil", el qual consisteix en barrejar quatre coses a l'atzar, afegir-hi quatre duros i a veure què en surt. Com amb l'altre mètode, no per força les pel·lícules fetes així seran una merda, però la probabilitat que ho siguin és increïblement elevada.
Quan fa un temps es va anunciar la filmació d'Iron Man, vaig veure claríssim que es tractava d'una adaptació de tipus II. Curiosament, a mesura que ha anat passant el temps s'ha convertit en un tipus I clar, i no només això, sinó que es tracta d'un tipus I dels bons.
v - Iron Man
sobre10
V for Vendetta
x jordi
1. Que l'Alan Moore digui que l'adaptació cinematogràfica del còmic és un bodrio, s'ha de tenir molt en compte. Però jo segueixo pensant que la pel·lícula, per si sola, és una grandíssima pel·lícula.
2. Que l'Alan Moore digui que no li agrada, vol dir que he de llegir el còmic amb urgència.
rev - V for Vendetta
sobre10
I Am Legend
x jordi
Tot i que diuen que, com sempre, el llibre és molt millor... com a pel·lícula de 'zombies' (o el que sigui que derivi d'aquests), I Am Legend es col·loca en el grup de les millors.
Per una ambientació extraordinària, per un ritme adequat, per un Will Smith que no fa ràbia i per una història que, tot i el final, es fa lleugera i enganxa i apassiona sense masses ingredients.
Hauré de posar el llibre a la cua de coses que he de llegir.
v - I Am Legend
sobre10
The Lost World
x jordi
Vuitanta anys després i encara es segueixen fent les mateixes pel·lícules.
Adversitats, amors i efectes especials.
És per això que no sé si The Lost World crea escola o és que l'espècie humana porta implícita aquestes ganes de veure simple diversió.
La pel·lícula? un embrió excepcional.
v - The Lost World
sobre10
Metropolis
x pere
El millor de Metropolis possiblement no sigui la pel·lícula en si (que ja per ella mateixa es troba en el grup capdavanter de les millors de la història), sinó que després de veure-la queda ben clar que el cinema fantàstic en general seria ben diferent sense la seva existència. I tot i que això fa de mal dir, difícilment el canvi seria per millorar.
rev - Metropolis
sobre10
The Lost World
x pere
1925, i la divisió en la manera de veure el cinema a banda i banda de l'Atlàntic està ja plenament formada.
The Lost World és l'evasió, la diversió, l'espectacle sense concessions més enllà d'una típica història romàntica.
Ben poques coses han canviat, des de llavors. Aneu a saber si d'aquí 83 anys algú mirarà 10,000 BC i li semblarà una enorme obra mestra, tal i com a mi em passa ara amb aquesta.
rev - The Lost World
sobre10
Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal
x jordi
Començar a l'immens magatzem que em va fer caure la baba al final del Raiders of the Lost Ark és magnífic.
Continuar amb amb la mateixa acidesa i comicitat de la saga és esplèndid.
Insistir en les persecucions espectaculars de la vella escola és una passada.
Acabar amb un final així és criticable, però totalment vàlid.
Mantenir l'essència de les primeres, a aquestes alçades, és increïblement espectacular.
v - Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull
sobre10
Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull
x pere
Indiana Jones ha tornat, i ha tornat del tot, amb una pel·lícula que aconsegueix situar-se sense problemes entre la resta de la saga, tant a nivell estètic, conceptual, com de qualitat.
Pegues? Unes quantes, tot i que totes resoltes de manera satisfactòria després d'una lleugera reflexió.
Shia LaBeouf? Menys insuportable que de costum, i amb un personatge que com a secundari funciona prou bé, mentre no pretenguin anar més enllà tot estarà bé.
El tema? Inicialment, tira cap enrere, però ben mirat... si abans hem acceptat arques de l'aliança, pedretes màgiques i el calze de la vida eterna... per què no això?
Ara tinc ganes de marató Indiana, amb les quatre seguides.
v - Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull
sobre10
The Nines
x jordi
Es pot jutjar una pel·lícula per intentar-ho fer bé. I ho a intentat, però no se n'ha sortit.
I mira que la idea inicial...
- Are you saying I'm God?
- Technically no. If God is a ten, a theoretical ultimate, you're more of a nine.
- So what are you?
- Humans are sevens. Monkeys are sixes.
- What are the eights?
- Koalas. They're telepathic. Plus, they control the weather.
...és envejable.
v - The Nines
sobre10
Martian Child
x jordi
No és més que una típica pel·lícula de tarda de diumenge: dolça, entretinguda i amb aquell transfons que li dóna una mica de gràcia més enllà d'un guió que parteix d'una idea atractiva.
I funciona: m'ha arrancat els somriures que calia arrancar-me.
v - Martian Child
sobre10
Metropolis
x jordi
La mateixa història, explicada de manera diferent, a ritme de jazz, blues i amb una estètica conscientment retro.
v - Metroporisu
sobre10
Cloverfield
x jordi
Si bé la cerca de l'amor infantil és tan ridícul com inversemblant en una història així, si bé la història no és massa creïble... Cloverfield ens regala moments genials, imperativament genials.
Per ser, en concepte, la típica pel·lícula d'efectes especials, aconsegueix (i sobretot després de la gran decepció amb The Host) esdevenir tot aire fresc.
Per cert, un dels encerts més grans, la promoció sense ensenyar el monstre (diria que J.J.Abrams hi entén bastant, de tot això), i el foc! i la destrucció! i la càmera que no es queda sense bateria! i els accidents! i el monstre! i el monstre!!
v - Cloverfield
sobre10
*batteries not included
x jordi
Ep! aquests robotets són simpàtics i divertits: perquè no els reaprofitem per una pel·li que tingui una base més sòlida i interessant? eh?
(Tot i això, una gran pel·lícula de tarda)
rev - *batteries not included
sobre10
Resident Evil: Extinction
x pere
A vegades passa que d'allà on menys esperes en surt una obra que voreja o fins i tot traspassa la genialitat, pel·lícules que aparentment són supèrflues i buides, però on resulta ser que els referents i les lectures es troben a tants nivells que es poden mirar una vegada i una altra i continuar-hi trobant coses noves que gaudir. Obres que transcendeixen temps i espai.
Que no! Que és conya! Que Resident Evil: Extinction és una merda AIXÍ de gran!
sobre10
Hulk
x pere
Si se'm permet dir una cosa potencialment sorprenent, diré que és la segona vegada que miro Hulk, i corroboro la primera sensació que vaig tenir en veure-la. Sóc incapaç d'entendre el poc que agrada, en general. D'avorrida cap amunt, tothom té la més absoluta llibertat, gairebé l'obligació, de dir-ne pestes.
Deixem-ho clar, en Hulk és un personatge de merda. Un gegant estúpid de color verd que no sap subordinar. Hulk smash. Toma profunditat de personatge. Però així i tot l'Ang Lee va aconseguir fer una pel·lícula a tenir en compte, amb seqüències realment fantàstiques (com ara la persecució al desert) i un tractament visual de l'acció que realment ens transporta a les pàgines d'un còmic.
Aquest és potser el més meritori de la pel·lícula, i el que la diferencia de la resta d'adaptacions de superherois, aconsegueix donar a l'espectador la sensació d'estar llegint les pàgines d'un còmic. A l'altre extrem, els efectes especials, que tot apuntar alt es queden sempre a mig camí de tot. En Hulk fa riure, encara en fan més els seus pantalons, els gossos són ridículs, i el superadversari no és més que confusió. Però tot plegat no aconsegueix eclipsar el mèrit que té treure tant de tant poc. Per mi, una joia. Ho sento, no es pot ser perfecte!
rev - Hulk
sobre10
Cloverfield
x pere
Es podrien dir força coses negatives sobre Cloverfield. No sé, que els personatges no generen cap mena d'empatia ni poden arribar a tenir el més mínim carisma, que l'escena clau al metro fluixeja per varis llocs, que el paper dels militars no té cap mena de sentit, que l'operació rescat de la noia és absurda en concepció i execució, que...
Però tot plegat serien més detalls associats a la pròpia concepció cinematogràfica que es té a l'altra banda de l'Atlàntic, que no pas defectes d'aquesta pel·lícula en concret, de manera que després de tot em quedo amb les coses positives, i per sobre de tot amb dues que poden ser completament secundàries, però que per mi han convertit una pel·lícula aceptable en una de notable. Per una banda, el plaer retrobat de poder anar al cinema pràcticament verge, sense haver vist prèviament trenta vegades les escenes clau de la pel·lícula. Per una altra, monstres! Sí! Monstres! Destrucció!!!
v - Cloverfield
sobre10
La Caja Kovak
x pere
No és cap secret que el cinema espanyol fa cagar de manera general. Però des de fa un temps, poc, se'ns vol fer creure que el cinema fantàstic espanyol ocupa una posició capdavantera a nivell mundial. Títols com El Laberinto del Fauno, [REC] o El Orfanato ens poden ajudar a creure-ho, però mirant coses com La Caja Kovak tornem a la trista realitat.
v - La Caja Kovak
sobre10
Little Shop of Horrors
x jordi
Simpàtica, divertida i resultona.
Què més podem demanar als bons vuitanta?
sobre10
La Ciudad de los Niños Perdidos
x jordi
Si bé la destresa i capacitat visual i imaginativa de Jeunet i Caro és sensiblement brutal, si bé aconsegueixen la descripció d'un món imaginari amb un nivell d'abstracció i realisme molt important, la història es perd en abismes que fan que el conjunt perdi la solidesa i, en conclusió, m'hagi costat varis intents acabar-la.
Interessant, però desaprofitada.
v - La Cité des Enfants Perdus
sobre10
The Adventures of Buckaroo Banzai Across the 8th Dimension
x pere
...i quan creia que ja havia vist resumida tota l'estètica vuitantera, ha arribat un negre en bicicleta, amb rastes, genolleres i una americana platejada. Festival! Festival!
Qui odia els vuitanta? Un fill dels setanta, odia els vuitanta. Hi ha una dècada més horrible?
v - The Adventures of Buckaroo Banzai Across the 8th Dimension
sobre10
Transformers
x pere
La frase del dia avui és: "Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, Michael Bay de merda, segur que a sobre ets amic d'en Renny Harlin (de merda)".
...i fins aquí el meu comentari sobre Transformers.
v - Transformers
sobre10
28 weeks later
x jordi
Hi ha seqüel·les i seqüel·les. I aquesta és una impressionantment magnífica seqüel·la.
Així, a seques: tan imperdible com la primera.
v - 28 weeks later
sobre10
Jigureul Jikyeora!
x pere
M'agrada pensar que tot el que llegeixo abans de mirar una pel·lícula no modifica la percepció que en tindré, però sovint no ho tinc del tot clar, sobretot en el cas de pel·lícules que reben elogis unànims i en les que tot indica que m'han d'agradar, tenint en compte els meus gustos.
Per sort, de tant en tant apareixen casos que em fan veure que això no és així. Se suposa que pel·lícules com Jigureul jikyeora! m'han d'agradar, i de fet les pel·lícules com Jigureul jikyeora! m'entusiasmen. Però amb Jigureul jikyeora! en concret no m'he sentit gens entusiasmat. Té punts interessantíssims, però en cap moment m'ha arribat a entusiasmar. Que bé.
sobre10
Subject Two
x pere
No és excepcional, acabar de veure una pel·lícula i no tenir res a dir-ne. Acostuma a passar amb les que no són ni excepcionals ni insultantment mediocres, amb les que no saben trobar del tot el seu lloc i amb les pel·lícules de dissabte a la tarda.
Subject two no té cap mena de pretensions, aprofita amb solvència una història suficientment efectiva i uns paisatges excepcionals, i encara li queda temps per matar set vegades el protagonista. És precisament aquest últim factor el que crec que impedirà veure-la mai un dissabte a la tarda. Però continuo sense saber què dir-ne.
v - Subject Two
sobre10
Akira
x jordi
Dec ser un dels molts que van començar a tornar-se 'així' amb el programa 'manga!' que fa tants i tants anys feien pel canal 33. Devia ser un dimarts, o un dijous, i potser fins i tot després d'algun capítol d''els joves'.
Portava temps pensant que, tants anys després i sense recordar en absolut de què anava, havia de tornar a veure un d'aquells manga que se'n diuen mítics: Akira.
I sí, és mític, és influent, és potent. Akira és molt gran.
rev - Akira
sobre10
The Cave
x pere
Per alguna d'aquelles casualitats sociològiques (no necessàriament atribuïbles a l'espionatge industrial), intermitentment coexisteixen en el temps pel·lícules sospitosament similars. Un dels últims casos l'hem trobat amb The Prestige i The Illusionist, i no fa massa ho vam veure amb The Descent i The Cave.
La sinopsi podria ser exactament la mateixa. Un grup de gent va a investigar una cova verge que resulta estar plena de monstres mutants que els van matant de mica en mica. A partir d'aquí, tot són diferències.
Sense voler entrar en consideracions subjectives, el cinema europeu i americà s'ha separat conceptualment des dels seus inicis. Una prova? Mireu The Lost World i Das Cabinet des Dr Caligari. Hollywood és espectacle, i això no és en principi ni bo ni dolent. Però l'espectacle es pot portar de moltes maneres, i definitivament la manera escollida per The Cave no és precisament del meu gust.
v - The Cave
sobre10
Last Woman on Earth
x pere
D'una manera o altra, pràcticament tot home ha somiat alguna vegada en quedar sol a món amb la dona dels seus somnis. Millor encara, quedar-hi sol en una paradisíaca illa tropical. Però una premissa així dóna més aviat per poca cosa (cinematogràficament parlant, perquè dins les ments malaltes de milers de milions d'homes pot donar per molt). Tant poca cosa com El Llac Blau (i si em repliqueu, Retorn al Llac Blau). Així doncs, què s'hi hauria d'afegir, per donar-hi interès?
Un altre home seria perfecte. Amb aquest ingredient extra tan fàcil la fi del món és ja una altra cosa.
sobre10
A Clockwork Orange
x jordi
Hi ha coses que no canvien... ja fa anys aquesta pel·lícula es va convertir en un clàssic (típic però classic) per a mi, i des de llavors la re-miro amb certa freqüència.
Tonteries? clar. És cert que finalment te n'adones que les coses són relatives i que la naranja ha envellit cinematogràficament (i no ho dic per la ratllada que té el DVD i em fa saltar uns minuts). Kubrick era gran, molt gran, però ningú és infalible contra el temps. I fins a quin punt això m'importa? diria que de fet no m'importa gens.
Tot el seu inventari, estètica, caràcter i tota la seva vida continua totalment intacta i en plena actualitat. Continua sent aquella pel·lícula que sorprèn, que no deixa indiferent, que provoca... I amb tot això, n'hi ha prou i més que de sobres.
rev - A Clockwork Orange
sobre10
Silent Running
x jordi
És estrany, no sabria si qualificar-la com una altra gran pífia dels anys setanta o com una curiositat de les que s'han de veure. Possiblement les dues coses són encertades: una no treu l'altra i si més no crea escola de talents (Trumbull, el director, fou l'encarregat dels efectes especials de 2001, pel·lícula de la qual aprofità alguns efectes, i de la posterior Blade Runner)
És millor no parlar dels actors. No ho faré, perquè si el director es lliure de crítica per ser el seu primer llargmetratge, ells també es mereixen pietat; de fet, la majoria d'ells han arribat a forjar carreres consistents. De Silent Running, només cal destacar dues coses: els robotets simpàtics i els efectes especials, que aporten el petit gra de seriositat que falta en altres aspectes. La història, bé, a seques. Potser és perquè ara ens omplen el cap amb el canvi climàtic i als setanta això no passava, però alguns dels arguments de la pel·lícula passen de la curiositat a la comicitat i d'allà directament a la possibilitat de ser menyspreats.
Però tot i així, és interessant. Cal veure-la sabent que el seu valor radica en ser base de noves pel·lícules de ciència-ficció, i en ser seguidora (una mica distanciada) de la magnífica 2001.
v - Silent Running
sobre10
Planet Terror
x pere
Ara resulta que absolutament tothom amb qui parles va ser espectador assidu de les sessions dobles que feien durant els anys 70... als Estats Units. Tot i haver nascut durant els vuitanta.
I resulta que Planet Terror conté tota l'essència de les pel·lícules de zombis que habitualment s'hi programaven. No només els clixés, els estereotips, la sang de mentida, les interpretacions lamentables, els girs sense sentit. No, que això ho pot saber qualsevol que miri Zombi 2. També les marques de pols i les abrasions del negatiu, els cremats, el rollo perdut, tot té l'essència de les pel·lícules de zombis de les sessions dobles, aquelles que ja no es fan però tant es troben a faltar. Encara que mai hàgim estat a cap (per múltiples raons). El que sí es pot assegurar que continua igual, i igual continuarà sempre, són els putos nens donant pel cul a la fila del darrere.
Però ei! Mirant Planet Terror m'he sentit traslladat a aquelles sessions dobles plenes de sang, amputacions i un munt de diversió. Com es troba a faltar, gaudir de manera tan gamberra dins un cinema!
v - Planet Terror (Grindhouse)
sobre10
Blade Runner
x jordi
Se’m fa difícil parlar sobre una d’aquelles pel·lícules que no envelleix. Hi ha gent que prova de fer-ho deliveradament: crec que va ser Aronofsky que va dir, a The Fountain, que havia volgut buscar la neutralitat temporal per a què res mai es pugués veure passat de moda. Aronofsky buscava crear un clàssic i el temps dirà si ho ha aconseguit, però el que sabem del cert és que Blade Runner és un clàssic amb majúscules. O almenys ho penso jo i això ja em serveix...
Recordo, ja fa anys, que la vaig voler veure només després d’haver llegit el llibre. A vegades m’agafen petites obsessions. I va estar molt bé, tant pel llibre com per la peli, que vaig caçar per La 2. Vaig quedar impressionat i des de llavors la vaig repetir vàries vegades.
Ara, amb la perspectiva, la pel·lícula s’ha tornat més compacta i no pateixo per un ritme baix ni per una lluita final amb moralitats estranyes. Ara m’encanta que sobrevisqui amb el ritme just i necessari i amb un final que, si bé no se surt de l’imaginari Disney, ja voldrien moltes pel·lícules de ciència ficció tenir.
Per cert, no sóc capaç d’apreciar les diferències de la versió antiga amb la Director’s Cut. Però potser el millor és que no es noti.
rev - Blade Runner (Director’s Cut)
sobre10
Evil Aliens
x pere
Segur que tots vosaltres us heu preguntat alguna vegada què passaria si tot l'equip encarregat del rodatge d'una pel·lícula porno (inclosos actors, director, editor, càmeres i bé, tothom en general), en sortir cap a Gal·les per començar el rodatge (d'un dia complet) s'equivoquessin de guió, i agafessin per error un text del fill porreta del productor. La resposta, aquí.
Pels que no us ho hagueu preguntat mai, tingueu sempre en compte, pel vostre bé, que la frase la pel·lícula que va canviar la dimensió del terme 'sonda anal' pot ser increïblement enganyosa.
sobre10
28 Days Later
x jordi
Digues-li descuit, digues-li empanada: em pregunto per què no havia vist aquesta pel·lícula abans.
28 Days Later és, per sobre de tot, una pel·lícula de zombies que se cenyeix a una possible realitat. Cinema de catàstrofes amb zombies no tenia per què resultar atractiu, però ho resulta, i no per la facilitat dels dos temes sinó per la concepció del propi film.
Un muntatge excepcional, una imatge colpidora, un inici prometedor i un guió que, tot i decaure una mica en certs moments, aguanta perfectament la totalitat del metratge: una veritable (i ja venerada, per mi) raresa.
v - 28 Days Later
sobre10
28 Weeks Later
x pere
Feia temps, mesos, que anava boig per aconseguir veure una bona pel·lícula de terror (o similar). Tot i que no sempre és una bona idea, tenir esperances sobre la qualitat d'una seqüela per la qualitat de la primera pel·lícula, en aquest cas em va resultar impossible de resistir. 28 Days Later m'encanta. Per tant, 28 Weeks Later m'havia d'encantar. Normalment, aquest raonament aniria seguit d'un lacònic "però no". Però el cas és que 28 Weeks Later em va encantar.
Sang vermella, angoixa angoixant, tensió tensa i zombis infectats (o infectats zombis). Què més es pot demanar? Doncs es podria demanar una mínima coherència argumental, una mínima competència interpretativa i realitzadora i un mínim (mínim!) convencionalisme. Amb tot això, es perdonen els petits i pràcticament inevitables detalls que coixegen d'alguna banda.
sobre10
més?
visita l'arxiugomets foto cine arxiu enllaços jo
subscripcióidiomes
es engcopyleft
se'n pot copiar el que es vulgui sempre que se'n citi la fontsota llicència de creative commons
allotjament
tirabol!
molt millor amb firefox - ie7.x - css - php