Les pel·lícules postapocalíptiques són una de les meves (moltes) debilitats (cinematogràfiques). Si a sobre estan filmades amb una fotografia excel·lent, i tenen una història que l'acosten més al western que a la ciència-ficció, llavors hi ha molts números perquè la pel·lícula en qüestió m'agradi i molt.
A no ser, és clar, que la història segueixi tots els convencionalismes existents, que introdueixi punts absurds per totes bandes i que em vulguin vendre un llibre redemptor que ha de salvar la humanitat (i tots sabem quin llibre serà, aquest). Arriba un punt que per moltes ganes que hi posi el meu llindar de passar coses per alt se supera i la balança es descompensa.