cine gomets
comentaris de totes aquelles pel·lícules que anem veient, per jordi torà i pere tubert
A Serious Man
x pere
No ho faig gaire sovint, això de veure una mateixa pel·ícula dues vegades de manera tan seguida. En aquest cas m'haurà servit per dues coses. Per una banda, confirmar que per mi és una de les millors pel·lícules que han parit aquesta parella de genis que són els germans Coen. Per una altra, veure que no tothom hi estarà d'acord. I que potser sigui jo, qui s'equivoca.
revista -
A Serious Man10sobre10
9
x pere
Inicialment, i durant bona part de la història, aquesta és una pel·lícula molt valenta. Fer una pel·lícula d'animació que comença en un planeta on l'espècie humana ha sigut eliminada no és corrent. Però per desgràcia, tot el ritme i interès que manté gairebé durant tota la pel·lícula just al final se'n va a la merda amb un final que desmereix del tot tot el que hem anat veient fins al moment. Una llàstima.
vista -
98sobre10
Das Weisse Band
x pere
Pot agradar o no, però el que és del tot innegable és que en Haneke és un dels directors vius més interessants. A mi personalment m'encanta, i tot i que he gaudit de pràcticament totes les seves pel·lícules com un animal, mai abans havia tingut l'oportunitat de veure'n cap en una sala de cinema.
Ara semblava que l'ocasió era immillorable. Per primera vegada sembla que les crítiques són unànimes en favor seu, pràcticament tothom coincideix en què es tracta d'una pel·lícula excel·lent. Palma d'Or a Cannes, millor pel·lícula europea de l'any, Globus d'Or...
Una vegada vista puc coincidir amb les crítiques, es tracta d'un tros de pel·lícula impressionant, impecable, i tots els premis que rep són del tot merescuts... Però.
Però el que més m'agrada d'en Haneke és la capacitat que té de trasbalsar amb cada una de les seves pel·lícules. Der Siebente Kontinent, Funny Games, Benny's Video... són totes elles autèntics cops de peu al mig de la boca. Das Weisse Band no va tenir aquest efecte. Segurament és cosa de l'ambientació. Sentir-se identificat en una història ambientada a l'alemanya de principis de segle és realment difícil per un empordanès fill dels vuitanta, i sense identificació con hi ha cop de peu. I sense cop de peu no hi ha Haneke, per mi. Tot i que per sort, sense Haneke en Haneke també és capaç de fer obres mestres, i això molts pocs directors són capaços de fer-ho.
9sobre10
The Deer Hunter
x pere
Aquesta seria un cas paradigmàtic de pel·lícula que es queda inexplicablemente al fons de la cua de pendents de mirar i que per una cosa o altra mai arribava a la pantalla. Error.
La meva relació amb el cinema bèl·lic és com a mínim peculiar. No m'agrada especialment, però moltes de les meves pel·lícules preferides són d'aquest gènere. Aquesta se situa a la guerra del Vietnam, però les escenes situades allà són en realitat ben poques, tot i que bona part queden fixades al cervell. El que realment importa és l'abans i, sobretot, el després de la guerra. Com aquesta canvia gent completament normal convertint-los en... no sé exactament en què, però definitivament no és res millor del què eren. No és res ni tan sols bo.
vista -
The Deer Hunter9sobre10
Arizona Dream
x pere
No recordava que en Kusturica havia fet una pel·lícula als Estats Units.
De fet, dubto que d'aquí un parell de mesos ho recordi.
I potser serà el millor. Així potser d'aquí un temps la tornaré a mirar sense recordar que ja l'he vist i llavors hi sabré apreciar tot el que ara no he trobat per enlloc.
vista -
Arizona Dream5sobre10
Where the Wild Things Are
x pere
Al revés que Avatar, que pràcticament tothom té clar quan la va a veure que quan surti de la sala ha de dir que és una meravella visual amb un guió mediocre, poca gent que vagi a veure Where the Wild Things Are no dirà que és una genialitat total. Doncs bé, el que jo vaig veure va ser precisament una meravella visual amb un guió buit, sense res per explicar. Si Avatar és Pocahontas, llavors Where the Wild Things Are és En Teo S'Escapa de Casa. Un nen que es deixa portar fàcilment per les emocions s'enfada amb la mama i marxa de casa, arribant a una illa habitada per una colla de mostres que el fan el seu rei, veu que a casa tampoc s'hi està tan malament i se n'hi torna. Fi.
Ens poden vendre que tot plegat és un viatge metafòric de creixement espiritual del nen pel control de les seves pors internes i emocions, en trànsit cap a una vida adulta més equilibrada. Segurament sigui cert que aquesta és la intenció, però la manera d'explicar-ho per mi no va enlloc i es perd en l'estètica, de manera que el resultat final queda buit de tot missatge coherent i ben construit.
vista -
Where The Wild Things Are6sobre10
College
x pere
Hi ha directors que no paren de fer la mateix pel·lícula una vegada i una altra, però això resulta bastant menys impressionant quan te n'adones que hi ha gèneres cinematogràfics en bloc que fan el mateix. S'agafa una plantilla, hi canvies quatre noms i un parell de línies de diàleg i ja tens una altra comèdia d'adolescents per adolescents. Un xollo.
vista -
College4sobre10
Screamers
x pere
Screamers acaba resultant poc més que una còpia mal camuflada de Terminator. I això és ben curiós, perquè basant-se en un relat d'en Phillip K. Dick resulta bastant segur pensar que en realitat sigui Terminator, la còpia d'aquesta història.
Crec que tinc mal de cap.
vista -
Screamers6sobre10
Harold
x pere
Oh! Un preadolescent calb! Quina gràcia!
La pena és que al voltant d'això no hi ha absolutament res de res.
Però heu vist? Hi ha un preadolescent calb!
A vegades hi ha tècniques de distracció que funcionen mínimament, i aconsegueixen que fins al cap d'una bona estona no te n'adonis que en realitat has vist una puta merda buida, sense història ni gràcia.
vista -
Harold5sobre10
Horror Express
x pere
Acceptem que la història no té cap mena de sentit. I que els decorats, el maquillatge, l'ambientació i tot és tirant a ridícul. I que no hi ha cap mena de tensió per cap lloc. Però alguna cosa tenen les pel·lícules angleses dels setanta, que per dolentes i mal fetes que siguin acaben tenint algun encant que les salva.
vista -
Horror Express5sobre10
Gamer
x pere
De tant en tant resulta gairebé necessària, una mica d'acció sense més. Desconnectar les poques neurones que tenim en marxa i destinar-les simplement a gaudir del paisatge. De les explosions i els trets al cap.
Al menys fent-ho així ens podem preocupar pel que realment importa aquí, i ens estalviem la feinada infructuosa de buscar-hi algun tipus de missatge o sentit. Seria feina en va.
vista -
Gamer5sobre10
Synecdoche, New York
x pere
Aquesta és clarament una pel·lícula pensada per ser la millor pel·lícula de la dècada, té un munt d'elements que hi apunten. I gairebé ho aconsegueix, tot i que per alguna raó acaba quedant a mig camí.
Segurament amb una cosa tan senzilla com que cadascú faci el que millor sap fer s'hi hauria apropat més. Els bons guionistes que es dediquin a escriure guions, i com més millor. I que es comprin un bon director que els dirigeixi.
Des de fa temps resulta que dóna molt més prestigi ser un creador total, fer com més coses millor, a la teva pel·lícula. I és una pena, perquè en lloc de tenir una obra mestra nascuda d'un guionista i un director excel·lents, acabem tenint dues pel·lícules notables fetes per dos aspirants a artista cinematogràfic total.
vista -
Synecdoche, New York8sobre10
Cleaner
x pere
Als thrillers de segona fila sovint els passa el mateix, parteixen d'una idea acceptable, fins i tot tirant a bona, però són incapaços de desenvolupar-la de manera coherent. No se li pot retreure massa res, però el conjunt resulta decepcionant, sobretot per malaguanyat.
vista -
Cleaner5sobre10
Black Snake Moan
x pere
La banda sonora resulta obligatòriament interessant, les interpretacions mantenen un nivell notable i l'ambientació i la història en general són correctíssimes. Però hi falta alguna cosa. Potser és massa correcta, tant que resulta completament asèptica, sense gaire personalitat. I si no es té personalitat s'acaba sent gris i, en definitiva, prescindible.
vista -
Black Snake Moan6sobre10
Deception
x pere
El seu nom ho diu tot. Una decepció. Una història interessant, uns protagonistes competents... i tot plegat per res. Res de res.
I per si això fos poc, a sobre el final (el més decepcionant de la pel·lícula, per previsible i mal construït) passa a un Madrid disfressat de paradís fiscal.
vista -
Deception5sobre10
Crazy Eights
x pere
L'estructura general de les pel·lícules de terror "de matar gent" vindria a ser:
1- Reuneix un grup de gent en un lloc definit.
2- Mata'ls d'un en un de manera visualment entretinguda.
3- Enfronta el/la protagonista amb l'assassí.
4- Fi.
Normalment caldria una excusa pel punt 1 i una justificació del punt 2 que es coneix durant el 3. Però sempre hi ha qui s'ho passa per la polla i tira pel dret.
vista -
Crazy Eights3sobre10
Grilled
x pere
Suposo que si fos americà sabria explicar millor on pretén ser la gràcia. Però no ho sóc, i tot i que ho vaig intentar amb ganes (perquè una merda tampoc crec que sigui) no vaig aconseguir trobar-li'n gaire.
Té punts a favor, ben pensats i resolts, però el conjunt acaba sent de tot menys satisfactori. No sé si això és bo o dolent, ni per mi ni per la pel·lícula.
vista -
Grilled4sobre10
The Cook
x pere
Que una pel·lícula protagonitzada per un cuiner homicida et faci venir ganes de desossar tots els implicats i farcir-los de prunes i pinyons no sé del tot si vol dir que ha complert els seus objectius.
vista -
The Cook2sobre10
Botched
x pere
Dominar la comèdia de terror no és una tasca senzilla. Ben poques pel·lícules se'n surten, cosa que suposo que contribueix a abaixar el llindar de tolerància per les pel·lícules del subgènere. Pel que sigui, una pel·lícula que si hagués sigut de terror normal no hauria ni valgut la pena mirar, al final va aconseguir mantenir el meu interès i gairebé en vaig gaudir.
vista -
Botched5sobre10
Cat's Eye
x pere
A diferència de l'anterior en aquesta, tot i que les històries són bastant més que acceptables, la pel·lícula com a conjunt es ressent molt de la desconnexió entre elles. No n'hi ha prou amb un gat voltant, per tenir coherència. A no ser que el gat fos interpretat per en Peter Cushing, cosa que resultaria certament curiosa, val a dir, però sigui com sigui no és el cas.
vista -
Cat's Eye5sobre10
From Beyond the Grave
x pere
Les pel·lícules construïdes en episodis són perilloses. Costa molt, per una banda, mantenir un nivell homogeni en les diferents històries, i per una altra, és molt problemàtic aconseguir-les lligar de manera coherent fent-ne un bloc. Ben poques aconsegueixen superar aquests dos problemes.
Precisament seria això, el que resulta més satisfactori d'aquesta pel·lícula, la manera com resol els problemes de ser una pel·lícula mosaic. I amb varietat. Hi ha suspens, hi ha distensió i fins i tot hi ha humor. I tot plegat amb un amfitrió de luxe.
vista -
From Beyond the Grave7sobre10
Alien Invasion Arizona
x pere
Està clar que jo ho faig expressament. M'ho busco. A vegades accepto que em puguin colar una merda sense que me n'adoni, i que em sorprengui perdent neurones sense voler. Però la majoria de les vegades sé exactament què em disposo a mirar. De manera que quan miro coses com aquesta no tinc cap mena de dret a queixa.
vista -
The Salena Incident2sobre10
Joy Ride 2 - Dead Ahead
x pere
No acostumo a fer-ho gaire, això de mirar segones parts sense haver vist abans la primera. Suposo que si hagués pensat que la primera m'aportaria alguna cosa més que la segona no ho hauria fet, però (i crec que no m'equivoco) si aquesta ha resultat ser una merda no ha sigut pas per haver-la vist en primer lloc. És només això, que és una puta merda. En el fons és així de simple.
vista -
Joy Ride 2 - Dead Ahead3sobre10
Jack Brooks - Monster Slayer
x pere
Tenir debilitat per les comèdies fantàstiques és un exercici de risc que dóna molt poques alegries i un munt de decepcions, algunes realment doloroses. Aquesta, tot i contenir un munt d'elements que la dirigeixen cap al carro de les decepcions, no l'hi acaben d'empènyer tot i intentar-ho amb ganes. Potser sigui que les expectatives i l'atenció que inicialment hi vaig parar eren tan baixes que el poc que en vaig rebre ja va fer prou el fet. Sigui com sigui, puntualment vaig gaudir-ne com un adolescent més.
vista -
Jack Brooks - Monster Slayer5sobre10
Rise of the Footsoldier
x pere
Suposo que bona part de la culpa la té aquesta aura de falsa correcció i educació que els envolta, i el fet que a través de TV3 ens han arribat principalment les excel·lents comèdies de la BBC, però abans de veure Lock, Stock & Two Smoking Barrels i, sobretot, Snatch, mai se m'hauria passat pel cap relacionar els anglesos amb la màfia. Desconec si abans d'en Guy Richie hi ha gaire tradició de cinema sobre el crim organitzat, al Regne Unit, però estic segur que el seu èxit en el gènere (tot i que ja llunyà) ha contribuït en l'aparició de pel·lícules com aquesta, que sense ser gran cosa ni aportar massa res de novedós ni genial es pot gaudir bastant en les seves limitacions.
vista -
Rise of the Footsoldier6sobre10
Le temps du loup
x jordi
Se'm fa estrany en Haneke fent un un drama en un món post-apocalíptic. Perquè totes les seves pel·lícules ho són, sense necessitat d'estar-hi.
Però això no li treu cap mèrit. L'espera del tren no deixa de ser un altre vídeo interessat, un altre setè continent. Un altre puto Haneke. I potser és per això que s'agraeix el petit i interessantíssim canvi de registre continuant amb la forma i el cos.
vista -
Le temps du loup8sobre10
Benny's Video
x jordi
Tot i la distància, no puc evitar pensar en Bijitâ Q: una família i com unir-la. O la fina línia (o la variable, o el vídeo adequat) que la uneix o la destrossa.
Però no és el mateix. Que si Benny's Video s'inclou dins la trilogia de la glaciació és per alguna cosa. Que ho sapigueu: Haneke no va de broma. I en Benny, tampoc.
vista -
Benny's Video8sobre10
Antichrist
x jordi
En Von Trier és un paio peculiar.
Et crema i et perfora (literalment) fins el moll de l'os amb una història senzilla que fa completament absorbent gràcies a una direcció, muntatge i actuacions excepcionals.
Però després cau (conscientment) en la seva pròpia trampa, en el seu propi guió, i en sorgeix un manifest misogin.
Que és tan o més criticable que tot el que s'ha malentès just abans en la pròpia història.
vista -
Antichrist9sobre10
La Pianiste
x jordi
No sé per on començar. Bé, si. Per un "puto Haneke". Així, dit amb una espècie de barreja d'admiració i de por.
Perquè m'atrau de manera igual de bèstia que la tensió que em provoca. Que aquest paio no en té prou amb dirigir marcant mestrament cada paràgraf de la història, ni en té prou amb aquesta fotografia fantàstica que gasta.
Ell et fa entrar.
I una vegada has entrat, millor que tinguis un bon dia.
Perquè guanya Ell.
Sempre.
vista -
La Pianiste8sobre10
O Brother, Where Art Thou?
x jordi
Tenim ironia, una base sòlida, uns actors que es nota que s'ho passen pipa, una direcció excel·lent i una ambientació que t'hi cagues.
Què més es pot demanar a una comèdia dels Coen que, com sempre, ho té tot?
Nans.
I tot i que el seu protagonisme és reduït, el meu petit criteri induït diu que un nan ben aprofitat és un punt extra.
vista -
O Brother, Where Art Thou?8sobre10
més?
visita l'arxiugomets foto cine arxiu enllaços jo
subscripcióidiomes
es engcopyleft
se'n pot copiar el que es vulgui sempre que se'n citi la fontsota llicència de creative commons
allotjament
tirabol!
molt millor amb firefox - ie7.x - css - php