cine gomets
comentaris de totes aquelles pel·lícules que anem veient, per jordi torà i pere tubert
Barbarella
x jordi
No tinc clar si és que algú va voler fer una peli porno i li va sortir una d'aventures, o si en va voler fer una d'aventures i li va sortir una pel·lícula de ciència-ficció, o si va intentar fer ciència-ficció i li va sortir una porno.
En tot cas, i tot beneint-ne la banda sonora, estupefacció i diversió a parts iguals. Bé, no; diversió a saco.
v - Barbarella
Das Kabinett des Doktor Caligari
x jordi
Uns decorats genials que semblen extrets d'algun quadre expressionista, uns fantàstics contrastos i transicions, unes gesticulacions i unes caracteritzacions d'allò més expressives.
Tot i que a la història potser li hauré d'acabar de trobar l'afecte amb el segon visionat, aquesta joia de pel·lícula m'ha deixat ben enamorat.
v - Das Kabinett des Doktor Caligari
Session 9
x jordi
Un hospital psiquiàtric abandonat, reformitas manolo que hi entra a treballar i coses estranyes de tant en tant.
Sí, això ja ho hem vist moltes vegades. Però a Session 9, el manicomi abandonat mola molt, i a més, tot plegat està bastant per sobre de la mitjana.
v - Session 9
The Magnetic Monster
x jordi
M'ha semblat veure un capítol de Fringe...
...però dels anys 50!
Mola!
v - The Magnetic Monster
Funny Games U.S.
x jordi
Una reproducció pla per pla que resulta, com en l'original, increïblement excel·lent.
És potser aquest fet, la repetició exacta, el que podria donar lloc a l'única crítica possible si no fos per què podem dubtar de la intenció d'en Haneke a l'hora de criticar la perversió de la indústria del cinema americà.
I per si totes aquestes lloances fossin poques, puc afirmar objectivament que el segon visionat de la mateixa història és fins i tot millor que el primer.
Tela.
v - Funny Games U.S. (2007)
Cocoon
x jordi
Aquesta és una d'aquelles que recordava afectuosament.
I és que no n'hi ha per menys (però tampoc per més).
rev - Cocoon
The Goonies
x jordi
Allà on molts hi veuen una fita infantil o adolescent, jo només hi veig un grapat de nens histèrics que no paren de cridar i que m'ataquen els nervis de mala manera mentre passen aventures endolçades.
Buf!
rev - The Goonies
Star Trek - The Motion Picture
x pere
Quan es vol traslladar una sèrie de televisió exitosa a les pantalles de cinema sovint es cau en l'error de convertir en pel·lícula el que hauria de ser un capítol de la sèrie, de manera que ens trobem amb una història trasplantada allargada artificialment que coixeja per tots costats.
Per sort, la primera pel·lícula de la saga Star Trek no té aquest problema. El canvi de format és molt més que acceptable, i a sobre tenim un dolent genial, tot i que totalment a les antípodes del que vèiem a la segona part. Què més es pot demanar?
v - Star Trek - The Motion Picture
Star Trek II - The Wrath of Khan
x pere
A principis dels vuitanta, ser un dolent dels que dragqueenegen havia de molar bastant més que ara. I amb això no estic dient que ara no moli, eh?
Després de veure-la repetida unes deu vegades a la tercera part, finalment tinc l'oportunitat de veure "en directe" com mor l'Spock. I bé, tampoc n'hi hauria per tant...
v - Star Trek II - The Wrath of Khan
Star Trek III - The Search for Spock
x pere
Això de veure ressuscitar algú que no saps que és mort perquè encara no has vist la pel·lícula on mor és d'allò més estrany. Però tampoc seria el pitjor que he fet, de manera que ho obviarem.
v - Star Trek III - The Search for Spock
Star Trek IV - The Voyage Home
x pere
El títol d'aquesta pel·lícula era inicialment "Greenpeace, la pel·lícula", però un bromista hi va posar l'Enterprise pel mig. Us podeu imaginar la que es va liar. L'Spock salvant balenes, el món del segle XXIII víctima del canvi climàtic i tots els vulcanians (suposo) vegans.
A prendre pel puto cul. El món és cruel i Greenpeace, el mal.
v - Star Trek IV - The Voyage Home
Star Trek V - The Final Frontier
x pere
Pregunta: Què tenen en comú Déu i un germà malvat (perdó, volia dir il·lògic) del senyor Spock?
Resposta: Tres coses. Que cap dels dos existeix, són ridículs i surten en aquesta pel·lícula (de merda).
v - Star Trek V - The Final Frontier
Star Trek VI - The Undiscovered Country
x pere
Algú va dir "en Kirk odia els klingon", i un llest va demanar una pel·lícula amb aquest argument. Vist el que hem vist fins ara, tampoc sembla una idea descabellada, però definitivament tampoc seria el més lúcid dels arguments.
Per altra banda, com exercici de política-ficció ho posaríem a la part alta de la taula.
v - Star Trek VI - The Undiscovered Country
Star Trek VII - Generations
x pere
No tinc ni puta idea de com m'ho hauria fet jo per fer el traspàs de poders entre les dues generacions de tripulacions, però definitivament no ho hauria fet així. Però com que l'última vegada que ho vaig comprovar no estava a la llista de gent amb capacitat per fer una pel·lícula no em toca més que callar i acceptar el que em donen. I en el fons tampoc està tan malament...
v - Star Trek VII - Generations
Star Trek VIII - First Contact
x pere
Els viatges en el temps acostumen a ser una cosa complicada. De fet els viatges en el temps són tan complicats que tothom els fa a la seva manera i a cadascú li surten com li surten i no pregunteu.
La resta, bé. I la família també. La dels dolents, molt unida.
v - Star Trek VIII - First Contact
Star Trek IX - Insurrection
x pere
Vaig trobar l'inici d'aquesta realment destrempador, amb tot aquell munt de hippy suelto, però poc a poc la cosa es va arreglant lleugerament. Com he dit ja abans, i continuaré repetint de manera recurrent, no passarà a la història, però al menys aconsegueix entretenir tot explicant alguna cosa amb sentit. Llàstima que el final faci honor al començament.
v - Star Trek IX - Insurrection
Star Trek X - Nemesis
x pere
Com passa de tant en tant, només cal que miri l'última pel·lícula d'una saga perquè immediatament em posi a mirar-les totes en ordre cronològicament invers. Per sort, els capitans Kirk i Picard no són en Jason (per molt que moli en Jason), i el que hi ha allà on l'home no ha anat abans sí que dóna per onze pel·lícules que, tot i no ser memorables, sí són en conjunt totes elles acceptables.
Aquesta desena part seria un cas bastant paradigmàtic. Com a pel·lícula en si ratllaria bastant la mediocritat, però tenint en compte el bagatge de la saga, tot l'univers i l'enorme tractament de personatges que la precedeixen fan que acabi sent una cosa fàcilment gaudible.
v - Star Trek X - Nemesis
Star Trek (2009)
x pere
Hi ha maneres i maneres de fer remakes i el que, quan la gent ha començat a escamar-se d'aquesta paraula, han rebatejat com a reboots.
Una manera seria "a la Jar Jar Binks", agafant una mitologia universalment venerada i reduint-la un munt de runa mesclada amb feixos de bitllets.
L'altra manera seria "a la James Bond", buscant nous enfocs a uns personatges més que coneguts que permetin la reconnexió amb una generació nova i jove.
No pensava mai dir això convençut, però... m'encanta Star Trek.
v - Star Trek (2009)
Hallam Foe
x jordi
Que una pel·lícula amb un actor que m'agrada, amb una bona direcció, estètica i ambientació em provoqui indeferència suposo que hauria de preocupar a algú.
Però no ens equivoquem: la indiferència també implica explicar una història senzilla sense grans cabrioles ni masses errors. Cosa que també s'agraeix.
v - Hallam Foe
Honor de Cavalleria
x jordi
Entenc que es pugui donar ales a un producte diferent que no cau en els tòpics cinematogràfics actuals. I no es pot negar que l'Albert Serra sap engegar una càmera i que a vegades és fins i tot capaç de col·locar-la en els llocs correctes.
Però sortir dels tòpics és quelcom més que engegar una càmera, i tot el que aquest paio fot després de prémer l'on, no és més que una puta farsa.
v - Honor de Cavalleria
The Stuff
x jordi
A mig camí entre la comèdia, l'horror i el drama, es queda justament en allò que de ben segur que no volia ser: una merda.
Per sort, l'Stuff mola. Tot i que només una mica.
v - The Stuff
Fight Club
x pere
De tant en tant sorgeix una pel·lícula amb la capacitat de ser bastant més que una pel·lícula. No diré que tingui la capacitat de guiar una generació o xorrades publicitàries i/o subnormals per l'estil, però sí que pot passar a la història com una de les millors obres del cinema. Per sort, mai hi ha unanimitat en aquest tema, de manera que una pel·lícula històrica per uns, serà una merda mediocre sobrevalorada per d'altres.
Tinc molt clar, en el cas de Fight Club, de quina banda estic.
rev - Fight Club
Eden Lake
x pere
Una constant en la història de la humanitat és que cada generació ha tingut un terror atroç a la posterior. Els nous joves són sempre, invariablement, més estúpids, ignorants, cruels, maleducats, irrespectuosos, inconscients i, en definitiva, molt més de tot allò dolent que no volem veure en el nostre propi passat.
Sempre se n'han fet pel·lícules, d'això, i per sort aquesta és de les bones.
v - Eden Lake
Apartment 1303
x pere
Que el terror japonès amb dones de cabells llargs que els tapen la cara està esgotat és una cosa que està bastant clara. De fet està tan clar que tampoc caldria que l'acabin d'enfonsar amb basura d'aquesta envergadura.
Si una cosa em posa de mala llet, mirant una pel·lícula (sobretot de terror) és que em vagin canviant les normes sense avisar, com si fos subnormal.
v - Apartment 1303
Terminator Salvation
x pere
Crec que és impossible haver sigut nen/adolescent l'any 1991 i que et deixi indiferent la paraula "Terminator". Per això, tot i la pífia (tampoc exagerada) que va ser la tercera part, m'era del tot obligat veure aquest intent de reflotar la sèrie. A mida que n'anava sabent coses i veient-ne imatges la pel·lícula es feia més i més atractiva, tot i la destrempera inicial en conèixer el nom del director (energúmen) escollit. Fins que la pel·lícula es va estrenar als Estats Units, i la destrempera va tornar en veure les reaccions. Però la cita amb Skynet era del tot ineludible.
La sensació general que m'ha quedat és que aquesta quarta part és una continuació més que digna, i que el canvi d'escenari li va d'allò més bé. El meu llindar de tolerància em permet obviar totes les llicències i els convencionalismes que la farceixen... però el que sí que no té perdó de cap mena són els putos deu últims minuts. Sa puta mare.
v - Terminator Salvation
Män Som Hatar Kvinnor
x pere
No he llegit Els Homes que no Estimaven les Dones. De fet, mai he tingut cap intenció de fer-ho. Potser sigui precisament aquesta manca d'interès en el fenomen que m'ha permès gaudir la pel·lícula pel que és, per ella mateixa. Una història de misteri interessant, ben trenada i aparentment poc tramposa, filmada de manera tan competent com asèptica. I sense voluntat de sonar crític, hi afegiria que és una d'aquelles pel·lícules que, en cas de ser americana, hauria sigut carn de videoclub primer i de tarda de dissabte després.
v - Män Som Hatar Kvinnor
Zodiac
x pere
Feia força temps que em resistia a tornar a veure Zodiac. Suposo que després de l'excel·lent sensació que em va deixar al cinema no em feia massa gràcia que un segon visionat em fes veure-li els problemes. Però aquest filldeputa no s'hi posa per fer coses que no ratllin la perfecció. A estones el ritme baixa preocupantment, però baixa de manera tan genial que fins i tot s'agraeix que ho faci.
rev - Zodiac
Barton Fink
x pere
L'he vist vegades i vegades, però cada vegada em quedo més i més enganxat en aquell puto paper de paret regalimant.
La creació és així, a vegades hi és, a vegades no hi és, i a vegades és fora, matant la teva família.
rev - Barton Fink
The Burrowers
x pere
Per poder ressaltar en un gènere tan sobreexplotat i ple de tòpic com és el terror, cal forçosament cridar l'atenció d'alguna manera, aportar alguna cosa mínimament novedosa. Així, fer una història de monstres ambientada al far west seria una bona idea de partida, un bon inici que s'hauria d'omplir amb alguna cosa més. Afegint-hi un maneig impecable de la càmera i una història en general molt acceptable ja en faríem prou per passar una estona més que agradable.
Algun dia aquest noi farà alguna cosa memorable de veritat, ho sé.
v - The Burrowers
Burn After Reading
x pere
La gent normal, directors i guionistes de cinema inclosos, van fent la seva feina com bonament poden i, si algun dia tenen sort, fan alguna cosa que realment val la pena. Si són realment bons amb el que fan, i el que han fet bé no sigui fruit de l'atzar, llavors pot ser que es repeteixi alguna vegada més.
En el cas dels genis, però, directors i guionistes de cinema inclosos, cada cosa que fan acaba sent una puta obra mestra, i quan de tant en tant flaquegen el que en surt és "només" una cosa excel·lent.
Informació addicional: cada vegada que veig el títol d'aquesta pel·lícula no puc evitar pensar que el seu títol natural és "Burn Before Reading".
v - Burn After Reading
més?
visita l'arxiugomets foto cine arxiu enllaços jo
subscripcióidiomes
es engcopyleft
se'n pot copiar el que es vulgui sempre que se'n citi la fontsota llicència de creative commons
allotjament
tirabol!
molt millor amb firefox - ie7.x - css - php