Un "Groc de llum" se m'ha encès al cor, perdent-se els mots dins l'espai d'aquest entorn del qual mai t'allunyaves. Ara ets lluny i ets arreu, i ets en el nostre record.
En un instant han passat tots aquests anys per la meva memòria: les Daines, Taula Rodona, la Plaça, Groc de Llum, can Manent...
Sé que amb tu vaig començar a estimar la poesia, com l'estimo encara i com l'estimaré sempre...
T'estimo, Martí i et trobaré molt a faltar.
***
El seu comiat és avui, dimarts 2 de febrer a quarts de cinc, a Premià de Mar
***
Fer-ne 40
VIII
Tinc desig de camí, de camí nou malgrat els mateixos topants. No em crida l'exotisme d'una fugaç volta al món en vuitanta dies. Prefereixo l'arbre conegut, la roca intacta, el traçat sempre idèntic del camí, la mateixa font nova cada dia, tan nova i desconeguda com l'arbre i la roca, com l'itinerari que pugui calcar d'un plànol nou com el paisatge. L'excursió serà nova i tot irrepetible. A qui servirà tot allò que en pugui escriure? I em cal, em cal escriure-ho i deixar-ne constància; deixar constància d'aquest matí que arriba.
Martí Rosselló i Lloveras
***
Els seus últims mots publicats
***
Un preciós homenatge
***
Altres amics que el recorden:
Àngel Pagès
Sílvia Tarragó
Tina Vallès
Saül Gordillo
Rafael Vallbona
Xavier Traïd
Manuel Cuyàs
David Castillo
Diari Maresme
David Madueño
Penya Bogarde
Endora
Jaume Subirana
80 grams
Estanislau Verdet
Pere-Màrtir Brasó
Freski
ramonet 77
Premià de Marx
Maria Escalas
Toni Sàez
Albert Calls ]]>
A l'hora baixa
mentre es fonia un eclipsi,
el ventre perforat de la lluna
es dissolgué dins el sol.
Queien estels per tot arreu.
Els sembrats de blat fuetejaven l'aire
i el seu xiulet arribava a l'oïda del cel.
Ocres i blaus es desfeien en un bes.
Els estels jugaven a perseguir roselles
i els prenien el roig de foc que duen brodat
als pètals de l'espatlla.
A l'hora baixa quan l'eclipsi s'acomiadava
un riu de rialles apareixia desbocat a ran de mar.
Tu i jo, intentant tocar la lluna,
recollíem petxines
i cristalls blaus endormiscats.
***
Feliç 2010
]]>
Ara, mentre l'ombra platejada del llac se m'escola entre els dits, aprofito els minuts perennes que mai m'abandonen.
I escric... versos de tardor a les fosques.
Ones d'aigua canten entre els pilars de pedra fosca que suporten el pont. Les escolto en silenci i m'adono que avui, el dia començava sense núvols febles i grisosos, de rància pluja, que ens tapessin el sol.
Dunes de sorra blanca, perles daurades, se m'han quedat enrere i davant seu, ara s'enfilen els jorns futurs de la meva existència.
Entre parèntesi, escric present i passat fins al moment just d'asseure'm sobre l'aigua nítida.
Ocells que nien sobre pals de cec em descobreixen la mirada innocent dels fills del vent. Les arrugues de la front se m'ensorren entre còdols blancs, i a cada costat de la via, el viatge de tornada és fa llarg i la vesprada es torna càlida.
Ara, els meus blaus i ocres descansen dins el somriure d'aquest amor tardorenc que emprèn un nou viatge ple de futur.
***
M'agradaria convidar-vos a
la presentació del llibre "Júlia M." de Sílvia Romero
Dilluns 26 a les 7 de la tarda, a la Biblioteca de Premià de Dalt
]]>
Se m'ha fos la màgia
dins un bucle involuntari i fortuït
que va desprendre's dels lligams.
Ara compto les hores transparents
que sobren del meu passat;
les enfilo una a una
en el collaret clàssic
i desesperat de la incertesa...
I tot i així,
em preocupa el fet de pensar
que ara m'és indiferent
viure, o no, el resultat final.
Ja tant se val!
***
Fotos d'en Ferran i meves per a compartir...]]>
Perfilàvem els somnis adormits
dins la nit dels inconscients.
Sadollàvem el desig il•limitat
de percebre els estels
prop la calma del desert.
A la font de colors
vam deixar-hi les cabòries,
ofegant-se sota els raigs
de la lluna delirant.
***
marxem a donar un vol en globus...]]>