categories
+
disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gomets
escriu
hora baixa

A l'hora baixa
mentre es fonia un eclipsi,
el ventre perforat de la lluna
es dissolgué dins el sol.
Queien estels per tot arreu.
Els sembrats de blat fuetejaven l'aire
i el seu xiulet arribava a l'oïda del cel.
Ocres i blaus es desfeien en un bes.
Els estels jugaven a perseguir roselles
i els prenien el roig de foc que duen brodat
als pètals de l'espatlla.
A l'hora baixa quan l'eclipsi s'acomiadava
un riu de rialles apareixia desbocat a ran de mar.
Tu i jo, intentant tocar la lluna,
recollíem petxines
i cristalls blaus endormiscats.
***
Feliç 2010
* brisall de mar * 28.12.2009 - 10:26 *
A hora baixa neixen els mots, la lluna ens fa sortir tots els delits neguits i sentiments adormits... A hora baixa a la platja tot són promeses sense notari ni testament...
Una abraçada d'hora baixa...
onatge
onatge - 28.12.2009 - 19:47
l'hora baixa, on comencen els somnis, la nit,
la nit més bella que hi pot haver-hi en aquest moment d'eternitat, l'ara.
que els moments que esdevenen, siguin tant feliços com aquests que vas viure en l'hora baixa, per sempre.
una abraçada amb estima
Joan
Joan Calsapeu-Layret - 29.12.2009 - 10:00
Quin poema més alegre, per tancar l'any. M'has posat una rialla al rostre. Que tinguis un bon començament de 2010, maca.
el paseante - 30.12.2009 - 02:19
Què tindrà la lluna, oi onatge, que ens té a tots ben atrapats???
albades, crepuscles, platges, onades... mots i versos escrits dins la natura...
una forta abraçada i que el 2010 t'ompli d'aquesta poesia que ens envolta per tot arreu
:)
mar - 30.12.2009 - 12:10
ja ho pots ben dir, Joan, l'instant més bonic sempre és "l'ara"
els records ens alimenten, però el que ens dona vida és el moment actual que estem vivint, just ara aquest instant que la vida em regala per poder gaudir i respondre aquests comentaris que em transmeten tanta calidesa i estimació...
ufff, com m'enrotllo...
un petó ben gran, Joan i que el 2010 faci realitat tots els teus desitjos
mar - 30.12.2009 - 12:15
A l'hora baixa quan l'eclipsi s'acomiadava
un riu de rialles apareixia desbocat a ran de mar.
la rialla del teu rostre segur que és una d'elles...
gràcies, paseante, per dibuixar-ne, també, una rialla al meu rostre
una abraçada ben gran
mar - 30.12.2009 - 12:18
Feliç 2010 i uns versos precisos.
Et desitjo el millor per gaudir-ne entre brisalls.
Ricard - 31.12.2009 - 21:55
Feliç any, Ricard!
em fa il.lusió veure't per aquí. T'agraeixo el teu desig i jo també et desitjo el millor per aquest 2010.
un petó entre brisalls
mar - 2.01.2010 - 01:18