Ara, mentre l'ombra platejada del llac se m'escola entre els dits, aprofito els minuts perennes que mai m'abandonen.
I escric... versos de tardor a les fosques.

Ones d'aigua canten entre els pilars de pedra fosca que suporten el pont. Les escolto en silenci i m'adono que avui, el dia començava sense núvols febles i grisosos, de rància pluja, que ens tapessin el sol.

Dunes de sorra blanca, perles daurades, se m'han quedat enrere i davant seu, ara s'enfilen els jorns futurs de la meva existència.

Entre parèntesi, escric present i passat fins al moment just d'asseure'm sobre l'aigua nítida.

Ocells que nien sobre pals de cec em descobreixen la mirada innocent dels fills del vent. Les arrugues de la front se m'ensorren entre còdols blancs, i a cada costat de la via, el viatge de tornada és fa llarg i la vesprada es torna càlida.

Ara, els meus blaus i ocres descansen dins el somriure d'aquest amor tardorenc que emprèn un nou viatge ple de futur.

***
M'agradaria convidar-vos a
la presentació del llibre "Júlia M." de Sílvia Romero
Dilluns 26 a les 7 de la tarda, a la Biblioteca de Premià de Dalt