categories
+
subscriure's (XML)disseny david herreman
modificat per jordi torà
hosting tirabol - gomets
escriu
amistat
A vegades
la memòria es confon entre els records
i un batec es desfà entre mirades.
Els drings profunds del nàixer
ens porten a percebre el seu encant
i és aleshores quan encalmem
la trista penombra de l'absurd
en l'esclat de bressolar la vida.
***
He batut uns quants records i he descobert altre cop quina és la bellesa de l'amistat.
* brisall de mar * 11.06.2009 - 23:47 *
Ai l'amistat... L'amistat és una flor que no floreix sempre que volem, s'ha d'haver llaurat sembrat bon temps lluna i sol pluja i ombra, i encara i així... Però quan floreix, llavors és per sempre. L'amistat és rica perquè no té preu... De vegades només l'amistat vesteix la nostra nuesa, és la cançó de la vida, és la companyia en el silenci, és l'eco en la soledat de la vida. És la paraula a la platja buida, és l'ombra quan tot crema, és el caliu quan tot és gel... L'amistat és el núvol de la pluja fèrtil, és la flama en la foscor, és el camí quan s'ha estripat el mapa.
Tot el que he dit més amunt no sé si és veritat, però jo ho he sentit així.
Una abraçada d'amistat.
onatge
onatge - 12.06.2009 - 23:33
Després de tot el que em dius de l'amistat jo ja no sé que dir...
només puc dir que m'agrada poder gaudir de la teva
una abraçada d'amistat
ps- aquest brisall forma part d'un recull que vaig escriure l'altre dia per a una amiga que feia 50 anys
mar - 15.06.2009 - 01:51
A vegades, no saps com, t'acostumes a veure com una persona apaga el cigarret al cendrer. I t'agrada com ho fa. O t'acostumes a que t'agradi el seu to de veu. O t'acostumes a que t'agradin els somnis que ella explica amb passió. I llavors, no saps com, tens ganes de tornar a veure aquesta persona. I que se li acabi el cigarret perquè el deixi acabar de cremar al cendrer, d'aquella manera tan seva, mentre t'explica nous somnis amb aquell to de veu pausat. Deu ser l'amistat.
el paseante - 19.06.2009 - 00:32
Bon dia, paseante
em sembla que el que m'expliques tu va més enllà de l'amistat. La necessitat imperiosa de tornar a veure una persona...aiiisss...crec que és un altre tipus d'estimació molt més complert, fins i tot millor...
Gaudeix-ne tant com puguis perquè el fruit de tots aquests sentiments és el que ens ompla les butxaques de vida.
M'encanta aquesta imatge que has descrit. I després dius que no saps escriure poesia?
:)
una abraçada
mar - 19.06.2009 - 06:42
saps que és l'amistat?
una forma civilitzada d'estimar-se
blaumar - 24.06.2009 - 21:16
benvolgut blaumar
em fa molta il.lusió veure't per aquí!
saps, estimar-se deu ser també una forma civilitzada d'amistat
:)
jo m'estimo els meus amics i amigues...
una abraçada, amic meu
i sigues benvingut als meus brisalls
mar - 26.06.2009 - 17:28