COL•LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI

El blog Tens un racó dalt del món arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:

1. MYRIAM ALATAC

La nena mirava amb rancúnia l’altra acòlita, però malgrat el ressentiment, la temia i continuava fregant el terra de la sala. La Milar, agenollada, notava que la humitat li pujava per la pell i se li ficava dins els ossos. Les mitges de llana ja estaven ben mullades i intentava no tremolar. No volia cridar l’atenció de la Myriam Alatac. Les mans, gelades, agafaven amb ràbia la baieta i refregaven aquella taca de la catifa. L’acòlita mantenia la mirada baixa perquè sabia que a l’Alatac no li agradava que les nenes més petites l'observessin. Al final, amb un filet de veu s’atreví a dir:
—Crec que ja està prou net.
La Myriam era asseguda a la cadira del mestre i resseguia amb els dits les filigranes d’un llibre dels que hi havia damunt la taula, i la Milar s’estremia sols de pensar que el bibliotecari les pogués descobrir. La seva companya gran aixecà la vista, l’observà amb tranquil•litat, i quan la Milar s'adonà que movia els llavis comprengué que havia comès un greu error. Les filigranes del títol començaren a titil•lar i aparegué una lluminositat verd blavosa que anà augmentant fins a fer brillar tot el llibre. Quan la Myriam pronuncià l’última paraula, l’acòlita sentí que una forta embranzida l’aixecava pels aires i, aterrada, comprovà que el terra de la sala s’allunyava d’ella.
—Crec que sóc jo qui decideix quan està prou net —la veu era dolça i plàcida, però els ulls de la Myriam llampeguejaven amb despit.
De sobte, un home alt, nervat i morè, entrà d'una revolada a la sala freda i despullada de decoració. Mirà, amb astorament, la imatge d’aquella criatura penjada del sostre de pedra grisa, amb grans voltes purament funcionals d'arc apuntat, sense cap relleu. Amb quatre gambades, que feren voleiar la túnica grisa curta com una bandera iskandesa en càptul de festa, se situà al costat d’una lleixa plena de llibres i n’agafà un amb determinació per pronunciar amb rapidesa:
—Cinc setmanes en globus.
Les filigranes s’il•luminaren tènuement i el llibre vibrà mentre la Milar començava a descendir amb suavitat. Només alesgines el bibliotecari observà les dues acòlites, alternativament.
La petita Milar es deixà caure de genolls al terra, pàl•lida. L'home li acaricià els cabells arrissats i davant la mirada espantada de la nena li somrigué i li indicà que marxés. Esporuguida, ella corregué vers la porta com una exhalació. Quan aquesta es tancà el mestre es girà cap a la Myriam i amb gest autoritari li demanà el llibre que encara sostenia a la mà. L’Alatac semblà resistir-se, rebel, però ell repetí el gest i la noia li el donà sense mostrar cap mena de penediment o temor. “

Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

"La màgia dels llibres"

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.

***

Aprofito aquest espai per donar les gràcies al Jesús M. per deixar-me col.laborar i per felicitar-lo per tota la tasca que fa.

una càlida abraçada