gomets
xliv
la meva mania classificatòria (aquella que em fa tenir-ho tot llistat però no ordenat) em fa guardar tot de petits objectes que contenen minúsculs records, recopilar les entrades a tot tipus d'esdeveniments i fins i tot comprar els cds i els dvds només per tenir-los localitzats. quan tota aquesta malaltia passa als bytes, vull tenir les pel·lícules classificades, la música recopilada i, anant encara més enllà, tenir una infinita biblioteca de música pròpia al disc dur abans que buscar-la a l'immens buit de l'spotify. però tot s'ensorra quan penso que, per molt que classifiqui eternament tot allò que és realment meu, sé que si engegués el mode aleatori de l'iTunes (cosa que no penso fer per precaució), segur que descobriria música nova que no recordo haver recopilat.Tranquil Jordi, que no ets pas sol... si et sembla podem fer un club, o un grup al facebook de maniàtics classificatoris. Jo també em mato introduïnt albums al meu iTunes, amb portada, artista, any del disc, estil....
I aquells grups que dius i això quin estil és, i no el trobes... i no saps què posar, o saps que no està ben definit... jejeje i llavors canvies d'opinió i els tornes a rectificar tots... Potser el meu cas és més greu que el teu. ;)
Records!
Ernest.
ostres, potser sí que em superes! jo no arribo a definir l'estil, que és massa complicat...!
(però suposo que ens basem en la mateixa malaltia)
;)
quant de temps, Ernest!! :)
a mi també em passa, és terrible: només de pensar-hi m'entra mandra, mareig, sentiment de culpabilitat... sort que tota la informació digital no deixa de ser tres o quatre discs durs que caben en una caixa de cartró!
comentaris i trackbacks
subscripció