gomets
Dominique A
Una de les poques veritats absolutes d'aquesta vida és que una persona de bé ha de néixer amb un odi irracional cap als argentins i cap als francesos. L'altra veritat absoluta és que amb el temps aquest odi es va convertint en racional.Però per molt absolutes que puguin semblar aquestes veritats, sempre hi ha excepcions.
No he trobat l'excepció argentina (dubto fer-ho mai), però en el cas dels francesos, el dissabte a l'Apolo vaig descobrir que qui té l'enorme mèrit de trencar la regla es diu Dominique Ané.
Que fa unes chançons fantàstiques.
Que té un directe espectacular.
I que pot fins i tot començar a arreglar-me el dia.
* Ara, per ser una mica congruent, jo hauria d'aprendre una mica de francès. I començar a conèixer bé la seva discografia.
Dominique A té una virtut: cantant en francès és el més universal de tots els artistes francesos actuals.
Per cert, Leo Messi és argentí. I també Daniel Barenboim.
Truffaut, Resnais, Biolay; tots ells m'agraden però no m'han demostrat que els pugui aguantar quan parlen.
En canvi, igual que en Dominique mola tot i ser francès, Yann Tiersen em va demostrar que és un francès dels que cal odiar.
En Messi estaria en el primer grup: sort que el tenim, però prefereixo tapar-me les orelles quan parla, per no opinar.
;)
Mmmm.. comparteixo el del francesos però el que fa parella per a mi serien els americans. D'acord, potser jo també faci alguna mena d'excepció. No he entès ni un borrall del que diu a la cançó, però m'ha agradat, potser busqui com a mínim aquesta cançó a l'Spotify.
comentaris i trackbacks
subscripció