gomets

The Prisoner (2009)

El remake actual de la genial The Prisoner del 1967 és la que m'ha fet gaudir de la primera. Vaig voler veure primer l'original, ja que en tenia algunes seqüències i imatges gravades de vés a saber quan a vés a saber quin racó de la memòria, però era incapaç de recordar-ne més.
La nova versió compta amb molts bons noms i molts millors mitjans, però si bé comença amb gràcia (vaja, la gràcia que li dóna el genial punt de partida de la sèrie del 67), una vegada han passat els dos primers capítols es desfà de manera alarmant.
I és que, a part de comptar amb la intro més horrible que he vist en els últims anys (sobretot si la comparem a la del 67, que tot i ser extremadament llarga mola moltíssim), la nova versió fracassa estrepitosament allà on l'original va triomfar: la valentia de no necessitar explicar els perquès de les coses. Fracassa en la necessitat d'haver explicar els detalls d'una història que, la veritat, ja no té res de nou. Ni de sorprenent. Ni de valent.
Una petita (una temporada autoconclusiva de 6 capítols) pèrdua de temps necessària, que fa valorar de manera extraordinària l'original.