gomets

Insuperfície Atransparent

Miro amunt i el cel fosc és com una superfície transparent sobre la qual moltes boles blanques que sense llum són grises es mouen a la vegada i sense cap patró aparent.
Semblen globus, però no saben ni pujar ni deixar anar el seu aire.
I pesen.
M'ho miro astorat i panxa amunt, pensant que no tinc cap explicació pel que veig, però que tant me fa que tot de boles mig clares mig fosques desafiïn el meu món.
Que a la gespa s'hi està d'allò més bé estirat sense saber per què el meu cel reacciona d'aquesta manera.
I que si te les mires tranquil·la i calmadament, les boletes que amb la seva velocitat alternativa i el seu pes blanc i esfèric estan a punt de trencar el cel, són d'allò més tràgicament atractives.