gomets

xxxv

les fotos de grup són malèfiques. si ets massa alt, has de ser inevitablement renegat al darrere i la llei dicta que només pots ensenyar el cap; si ets massa baixet, quedaràs indefectiblement com un nan de jardí quan algun geni de la fotografia tipus albert-serra et talli els peus. però res -repeteixo, res- es pot comparar a estar a un costat. en aquell costat on penses que no sortiràs a la foto, en aquell costat on allargues el coll i fas posicions estranyes amb el cos, no sigui cas surtis tallat. aquell costat en el que després, en un buit enorme, s'hi veu com algú hi ha quedat amb pinta i posició de subnormal per intentar sortir a una altra foto massa grossa.